|
Treballs de conservació de les col·leccions |
Amics del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
VIII Trobada de Col·laboradors Francesc
Español
Demà dissabte 19
de novembre de 2016 a la Sala
d’Actes, Laboratori de Natura, Parc de la Ciutadella
Editem el programa i els resums de les presentacions.
Programa
08:45 Obertura de la sala
09:00
Presentació
Cristòfol
Jordà, president de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
Josep
Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, MCNB
09:15 Primera sessió de comunicacions: modera Jordi
Serrallonga
Francesc
Uribe i Marc Folia
Els protagonistes del museu: una base de
dades per a l’estudi històric i de suport a la gestió patrimonial del museu
Una institució com el MCNB forma part activa de la història de les ciències
naturals a Catalunya. Des d’aquest punt de vista és objecte d’estudi acadèmic.
La missió patrimonial del museu s’ha construït gràcies a l’esforç de moltes
persones i entitats. Poder conèixer el perfil d’aquests agents permet datar i
documentar millor el fons de col·leccions del museu. Per aquestes dues raons,
històrica i patrimonial, s’ha creat un espai web on poder alimentar la
publicació de les dades de Protagonistes del museu. La publicació a Internet
preveu tots els requeriments per facilitar l’edició externa de continguts i
l’admissió de col·laboracions per part de qui vulgui ajudar a completar la
història del centre.
Cristòfol Jordà
Apunts biogràfics sobre el Dr. Werner
Marten (1906-1974). Un savi alemany a Blanes
Es dóna a conèixer una primera aproximació a la vida i als treballs d’aquet
gran entomòleg –deixeble d’Adalbert Seitz–, que, tot i haver nascut i viscut
aquí, és molt poc conegut a casa nostra pel fet de tenir origen familiar i
formació germànics, i d’haver publicat sempre en llengua alemanya. Malgrat
haver viscut un període molt convuls de la història contemporània, amb tres
guerres i postguerres gairebé seguides, va fer diverses expedicions per
l’Amazones, les terres altes del Rif marroquí i la península Ibèrica. Va
descobrir i descriure un bon nombre de tàxons i va treballar infatigablement el
grup de les zigenes, amb una aproximació metodològica avançada al seu temps. Es
va interessar per altres temes, com les biologies, amb importants aportacions
–per exemple, en el cas de Graellsia
isabelae–, o l’ecologia, amb la publicació, l’any 1958, d’un treball sobre
el que llavors era la teoria de la deriva continental des de la visió del
lepidopteròleg. Les col·leccions que va reunir al llarg de la seva vida es
conserven en dues institucions, a Schiffweiler i a Munic, i encara fan servei a
la comunitat científica
Montserrat Ubach i Lluís
Auroux
La vida de Francesc Español
dins el blog Qui és Qui
El blog Qui és Qui, de Sarawak Exploracions, edita els fets més
destacats de persones que s'han dedicat a l'espeleologia. Tant poden ser
científics; fotògrafs; geòlegs, ecòlegs, etc. El Dr. Francesc Español també hi
està representat. En aquesta Trobada, reproduïm el contingut que es va editar
referent a un resum de la seva interessant vida.
Ramon Macià & Dept. Artròpodes MCNB
Revisió i documentació dels
lepidòpters tipus dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
S’ha revisat i documentat la col·lecció d’espècimens dipositats al Museu de
Ciències Naturals de Barcelona. La col·lecció està constituïda per 1.113
exemplars tipus, amb un total de 164 tàxons. Es de destacar que la gran majoria
d´exemplars revisats i documentats pertanyen a la col·lecció d´Ignasi de
Sagarra. En aquest treball es facilita tota la informació disponible
relacionada amb els espècimens revisats, incloent-hi per a cada taxó: espècie o
subespècie la situació taxonòmica actual i la original, sols si ha sigut
canviada, la citació original del material tipus, la transcripció exacta de les
etiquetes originals i l’estat de conservació dels exemplars. A més es comenten
les diferències existents entre la descripció original i l’etiqueta i els
canvis taxonòmics que s´han produït en l’espècie. S’inclou la bibliografia
corresponent a l’apartat de referències. Properament publicat a Arxius de
Miscel·lània Zoològica
Amador Viñolas i Departament d’Artròpodes MCNB
La col·lecció de tipus de coleòpters del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ordenació, catalogació i fotografia
L'any 2013 es va acabar de revisar, ordenar i documentar la col·lecció de
anòbids del Dr. Francesc Español, amb un total 8854 exemplars. Efectuant la
primera publicació de tipus de coleòpters de la col·lecció del Museu. Durant
els anys 2014-2015 s'ha acabat de revisar, ordenar i documentar la resta de
famílies de l'ordre, excepte els tenebriònids, amb un contingut molt nombrós de
tipus i que es dividirà en tres grups. En aquests anys s'han publicat 3 notes
més, totes elles publicades a Arxius de Miscel·lània Zoològica, i que inclouen
un total de 31 famílies, 472 taxons i 1591 exemplars. Actualment s'està
treballant amb la primera subfamília dels tenebriònids (Pimeliinae). En aquests
treballs es facilita tota la informació disponible relacionada amb els
espècimens tipus. També durant aquests anys s'ha anat realitzant les
fotografies dels holotips, amb les seves etiquetes, de la col·lecció dels
Leiodidae
Carles Curto
Catàleg de localitats tipus (col·lecció
Masoliver de mineralogia)
La col·lecció Masoliver de Micromuntatges és una donació, una col·lecció
mineralògica que va arribar al Museu el novembre de 2014. Per les seves
característiques específiques com a col·lecció de micromuntatges conté una
nodrida representació d'exemplars de les localitats tipus. El catàleg està en
fase de revisió i localització, espècie a espècie, de les localitats tipus
referenciades a la base de dades
José Antonio Barrientos i Departament d’Artròpodes MCNB
La Colección de Arañas del Museu de
Ciències Naturals de Barcelona
La colección de arañas del MCNB es de ámbito Paleártico aunque destacan las
muestras de la Península Ibérica y Marruecos. El número de ejemplares
contabilizados, fruto de la actual revisión taxonómica, ronda los 5.000 y
representa el 60% del total de la colección general. El estudio y revisión
taxonómica de estas muestras empezó en el 2008, y para ello todas las muestras
fueron registradas, etiquetadas y documentadas. Hasta la fecha se han revisado
511 machos, 1564 hembras y 2851 juveniles que pertenecen a 326 especies
y 182 géneros, distribuidas en 47 familias. La colección una vez revisada se
ordena a nivel de género, lo que permitirá una fácil localización de las
especies para posteriores consultas y revisión de especialistas. La información
resultante de dicha revisión, se migrará a Portales de Biodiversidad de ámbito
internacional como es GBIF, dando así un sentido más amplio a nuestra
tarea museística
11:00 Descans - refrigeri
11:30 Conferència convidada
Maduresa dels boscos a Catalunya
Lluís
Comas, CREAF
Els boscos de la conca mediterrània són ecosistemes altament intervinguts
des de temps immemorial i, per tant, sovint molt allunyats del seu estat
natural en termes de funcionament, dinàmica, composició i estructura. Catalunya
no n’és una excepció, de manera que tot i que avui els boscos són un hàbitat en
creixement, aquests són generalment joves, molt pocs els que tenen un alt valor
natural i excepcionals els que són madurs. Però què és un bosc madur? Quina
importància tenen en la conservació de funcions i processos naturals, i de la
biodiversitat?
12:15 Segona sessió de comunicacions: modera Jaume
Gallemí
Joaquín López-Soriano i Sergio Quiñonero
El projecte MINVACAT: Mol·luscs
Invasora de CATalunya
La problemàtica de les espècies invasores es postula com una de les
principals amenaces per a la biodiversitat mundial, i ja és la principal causa
d’extincions a escala local en molts ambients insulars i d’aigua dolça. Aquesta
problemàtica creix dia a dia, malgrat les nombroses agències i organismes que
se n’encarreguen. Els invertebrats, i entre aquests els mol·luscs, poden ser
excel·lents indicadors biològics per monitoritzar processos d’invasions
biològiques i conèixer el seu abast i impacte, però rarament es fan estudis
exhaustius sobre aquest grup i sovint passen desapercebuts si no tenen impactes
econòmics evidents. Presentem el projecte “MINVACAT: Mol·luscs Invasors de
Catalunya”, encetat aquest any a l’ACM i que té per objectiu catalogar en
detall la malacofauna exòtica invasora a Catalunya, que està en progressiu
creixement.
Jorge Mederos
El orden de las moscas: una
aproximación a los dípteros depositados en el Museu de Ciències Naturals de
Barcelona
Al hablar de la evolución y el desarrollo de la Entomología en el museo,
destaca la histórica y marcada atención que se ha prestado al estudio del orden
Coleoptera, un hecho que se ve reflejado en las extensas colecciones
depositadas en la institución y en el número de especialistas de este grupo que
han trabajado con este material durante el último siglo. Este hecho, no
obstante, ha actuado en detrimento del conocimiento sobre otros grupos
megadiversos como es el caso de Diptera, el orden que agrupa moscas, mosquitos
y una larga lista de insectos que comparten la característica de poseer solo un
par de alas. En el presente trabajo se aborda de forma muy sintética el pasado,
el presente y futuro del estado del conocimiento de este último grupo de
insectos en el museo, la necesidad de continuar abordando su estudio y de dar
un nuevo orden a las colecciones existentes que permitan asimilar el
crecimiento futuro en las mismas de este grupo tan diverso.
Àlex Ossó
Eogeryon elegius, un dels crancs
moderns més antic del món
Troballa d’Eogeryon elegius en nivells del Cenomanià superior de
Condemios de Arriba (província de Guadalajara) és excepcional. Malgrat la seva
edat, Eogeryon elegius és sense cap dubte un Heterotremata (Eubrachyura)
molt avançat. Les comparacions amb tots
els Heterotremata coneguts del Cretaci i amb formes terciàries i actuals, ens
indiquen que tot i les afinitats, especialment amb els portunoids, les diferències existents entre ells, tant
morfològiques com temporals, justifiquen la creació d’una nova família,
Eogeryonidae, dins de Portunoidea, per tal d’encabir el nou taxó. L’avançat grau de carcinització que, malgrat
la seva antigor, presenta Eogeryon elegius, ens indica que els seus
ancestres ja eren tàxons prou avançats, i que els seus orígens s’haurien de
situar, si més no, a la part baixa del
Cretaci Inferior, molt més enrere que lo que l’actual registre fòssil ens
mostra.
Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Martí Rondós i Ignasi Romañá
Distribució
a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i
Libelloides hispanicus (Rambur, 1842)
(Neuroptera, Ascalaphidae)
La revisió del material de Libelloides Tjeder, 1972 de les
col·leccions del Museu de Ciències Naturals (Zoología) de Barcelona, d´altres
col·leccions públiques (MNCN de Madrid) i privades i de la bibliografia
especialitzada, ens permeten fitxar la distribució actualmente coneguda a
Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides
hispanicus (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae).
Jordi Comas, Agustí Messeguer i Lluís Auroux
Recerca del medi subterrani superficial
A fi d’analitzar i estudiar la fauna subterrània que viu en el Medi
Subterrani Superficial (MSS), actualment s’ha està prospectant mitjançant
diversos mètodes de captura en diferents zones de Catalunya. Es presenten els
resultats inicials aconseguits de recerca a: Turó Montcada (Montcada- Vallès
Occidental), Serra Carbonera (Alòs de Balaguer- Noguera), Serra de l'Avetar
(Hortsavinyà- Maresme), Riera de Jafra (Sant Pere de Ribas- Garraf), Baga del
Castellar (Tagamanent- Vallès Occidental) i el Farell (Caldes de Montbui-
Vallès Oriental).
Cristian R. Altaba
El
que fou una terra de grans rius salvatges, o viatge des de cargols diminuts
fins a la geopolítica planetària
Les espècies especialistes es caracteritzen pels seus estrictes requisits
ecològics. Dins del gènere Vallonia (Gastropoda Pulmonata:
Valloniidae) hi ha espècies generalistes d’àmplia distribució, i també dues
especialistes endèmiques de l’Europa Central: Vallonia suevica,
restringida a pradells riparis que siguin humits, càlids i inundables
estacionalment, i Vallonia declivis, que viu només en bogars i
herbassars riparis molt humits. Totes dues han sofert una regressió
catastròfica; tal i com s’esdevé amb molts gasteròpodes terrestres, se n’ha
subestimat l’estatus de conservació i actualment estan en perill crític.
D’altres congèneres són probablement dispersats per ocells, però aquestes
sembla que ho són per peixos. La destrucció dels ecosistemes fluvials europeus
ha dut tots els especialistes de rius grans al límit de l’extinció. Aquest cas
mostra com la noció d’especialisme, central en la teoria ecològica, depèn del
context ecològic i evolutiu; i també permet traçar els motius de la
predominança geopolítica d'Europa.
13:45 Cloenda
14:00 Dinar (prèvia inscripció)