Nota prèvia: El dia 23 d'aquest febrer varem editar un post que tractava de l'informe final de l'expedició. El Jordi, un dels expedicionaris, va escriure el diari d'activitats, document que tot seguit presentem
Diari de l'expedició:
Per Jordi Thomas
-1r dia: 9/8/2017
La dissetena expedició al Marroc no podia començar
en cap altre lloc que no fos en terres tarragonines. A les 9 del matí en Jordi
Thomas arriba puntual a casa en Floren (cap d'expedició), a l'Hospitalet de
l'Infant per acabar de preparar quatre coses i començar el llarg viatge cap a
Almeria.
Després d'un viatge sense problemes, fem entrada al
port d'Almeria a les 18.30. Després de donar quatre toms per la ciutat, embarquem
al ferri a les 22.30. Aquí és on passarem la darrera nit amb totes les
comoditats a les quals estem acostumats, bany, llit, terra net, vàter, aigua
corrent, etc.
-2n dia: 10/8/2017
Arribats a Melilla a les 8.00, agafem carretera cap
a Taza, on havíem quedat a l'hora de dinar amb un dels nostres contactes
marroquins, en Makram, que ens acompanyaria durant tota l'expedició. Un cop
dinats, ens dirigim cap al Polje de la Daya Chiker, concretament al recinte
turístic on es troba la Grotte de Friouato. Un cop aquí ens vam trobar amb dos
contactes més que ens acompanyarien durant els pròxims tres dies: Jemel i
Junes.
Després de llargues converses i d'estructurar les
activitats a fer durant els pròxims dos dies, vam acabar tots sopant un Tagine
i ara si, passant la primera nit en terres africanes.
-3r dia: 11/8/2017
Havent passat la primera nit al "Refugi"
de Friouato i un cop esmorzats a casa d'en Yunes, hem agafat el cotxe i hem
anat en direcció a Babuidir. A mig camí a l'esquerra, hem agafat una pista
quilomètrica que porta cap a les coves de "Riviera de Chara" i la
"Kef Trou de la Piste". Un cop a l'entrada de la primerament
esmentada, ens hem dividit en dos equips ben diferenciats. Jordi i Makram, que
farien l'exploració total de la caverna i l'equip "Floren", que es
quedaria a cercar fauna subterrània.
Mentre els dos equips feien les seves tasques, van
aparèixer un tercer equip, integrat per a espeleòlegs andalusos capitanejats
per en Yunes. Aquests estaven fent un recull de fotografia subterrània. Un cop
l'equip de punta es va trobar amb en Floren, es van dedicar a agafar gambes
cavernícoles dins del riu subterrani. Tot i que els exemplars són molt breus, a
poc a poc, es van dur a terme les captures de manera exitosa.
Sortits de la cavitat i amb els "monos"
secs en pocs minuts, gràcies a un sol de justícia, vam fer entrada a la cavitat
que hi ha a 200 m lineals de la Chara: la Kef Trou de la Piste. On en Floren i
en Makram es van dedicar a recollir fauna i en Jordi a fer l'alçament
topogràfic. Amb la feina enllestida, dinem quatre ganyips i ens vam dirigir a
la Kef Admam. En aquest cas el procediment laboral fou el mateix: el Floren
fauna i en Jordi topografia.
De cop i volta un grup de Boys scouts va irrompre
el silenci de la caverna a base de riures i càntics. Tot plegat ens va dur al
fet que en Jordi (cap de l'Agrupament Escolta de Llançà i Cap de Creus), es
posés a intercanviar informació (tot i les barreres lingüístiques) i en general
vam treballar en un ambient més que saludable.
-4rt dia: 12/08/2017
Després de fer un segon esmorzar a casa d'en Yunes,
ens vam dirigir a l'antiga mina de ferro prop de Babuidir. Tots quatre vam
entrar a la Kef Bab el Arba, el qual els va sorprendre d'una manera molt grata
pels seus processos de formació hídrica-mecànica i les seves dimensions. Un cop
en Yunes va marxar per culpa d'uns compromisos, la resta ens vam posar a cercar
fauna amb uns resultats més que bons, tant per quantitat com per varietat.
Acabada l'exploració i havent dinat a Babuidir, vam assistir a l'acte
fundacional de l'Associació Moroco Explorers, on a més a més de donar-nos a
conèixer i presentar el nostre projecte al Marroc, vam poder establir contactes
nous i molt interessants amb gent que forma part o té lligams amb l'Escola
Francesa d'Espeleologia o altres de la Universitat de Casablanca, que de ben
segur en seran de gran ajuda de cara a treballar al país en altres futures
campanyes.
-5è dia: 13/08/2017
Passada la darrera nit al "Refugi" de
Friouato, ens dirigim altre cop al costat del poble de Babuidir. Ens disposem a
fer la Kef El Azraq i només entrar-hi ens adonem de la densa població de
mosques perquè al final del primer ressalt, "tate!", hi havia una
cabra morta. Aquest accident ha fet canviar de forma dràstica l'ecosistema
biològic de la cova, fent que la nostra recerca de fauna fos escassa i poc
variada. Vist el poc èxit, sortim d'aquesta cavitat per anar a una altra molt
propera anomenada Kef Sidi Meegber. Aque sta era força seca si la comparàvem
amb la resta que havíem explorat fins ara. En aquest cas, en Floren es van
dedicar a cercar fauna i en Jordi a fer l'alçat topogràfic.Acabada l'espeleologia del dia, aprofitem la tarda
per canviar de sector i marxar amb el cotxe fins a la Reserva Forestal de Ain
Kahla. Acabem arribant tardíssim i després d'un llarg viatge ens posem a dormir
sense sopar i sense res a 1.30 de la matinada.
-6è dia: 14/08/2017
Després de ploure durant força part de la nit, la
situació de les cavitats prometia ser força compromesa, ja que els nivells
d'aigua havien pujat considerablement. Abans de res vam haver d'anar a demanar permisos
al Caid del poble. Tot i que la policia ens va indicar on era casa seva, al
final va resultar que no hi era perquè era dia de festa nacional. Així doncs,
ni permisos ni res, i va tocar marxar del poble amb les mans ben buides. Tot i
que el dia es desenvolupava de manera patètica per als nostres interessos, vam
tornar a la reserva Forestal de Ain Kahla, per recollir el remolc i de passada
mirar un moment l'entrada de la Grotte Stik Tartar i el seu sifó de benvinguda.
Contra tot pronòstic, el sifó tenia molt poca aigua i l'accés estava obert.
Veient això, vam prendre el compromís que si l'expedició tornava a passar per
aquesta zona, vindríem a fer-la. Dit tot això, agafem carretera i manta fins a
la ciutat de Beni Mellal, on després de fer dies sense veure un bany, vam poder
passar una nit calorosa però molt agradable en un hostal de la localitat.
-7è dia: 15/08/2017
Plàcidament ens despertem ben adormits, còmodes i
nets!!!, a l'hostal de Beni Mellal. Després d'un esmorzar marroquí, carreguem
el cotxe i ens dirigim de nou cap a les muntanyes, concretament a la calorosa i
polsosa vila de Tagleft. Un cop allí ens trobem amb en Samir Maauni, el nostre
contacte a la zona i anem a veure el Caid per demanar premis per a poder
moure'ns amb tranquil·litat dins del terme. Per sort, en aquest cas, la visita
va donar els seus fruits i vam marxar de l'ajuntament amb el premi sota el
braç. Un cop dinats, entrem a la Ifri Botadart, un avenc de -35m, molt proper
al poble, per extreure algunes mostres de fauna (Floren) i topografia en el cas
d'en Jordi.
-8è dia: 16/08/2017
El sol s'aixeca amb força i nosaltres també. Abans
que fes massa calor vam anar fins a l'avenc Ifri Bouizem, molt a prop de
Tagleft. La cavitat presentava un pou de molt poc recorregut i de diàmetre
gran, ple de llum natural, roques i brancam a la base que impedien moure's amb
llibertat per tal de recollir fauna. Un cop més en Jordi es va posar a fer
topografia (que va resultar ser més maca que la mateixa cavitat), i en Floren a
cercar fauna com va poder.Havent fet un dinar ràpid al poble, anem a fer la
Ifri Ihmamne, una antiga surgència preciosa, de mides i ubicació espectaculars,
tant com la seva aproximació, llarga i calorosa, composta d'una baixada tècnica
d'una hora i amb un desnivell de 300 metres a 38 °C, etc., una autèntica
"matxacada".
Un cop refugiats de la calor a l'entrada de la
cavitat, ens dividim com de costum..., Floren a per fauna i en Jordi a fer la
topografia completa d'un forat gran i preciós. Dit això, increïblement, una
cavitat així encara ningú havia invertit temps a fer-li una topografia digna.
Enllestida la feina, en Jordi i en Makram van tornar a punta per tal de gravar
un vídeo, enregistrant tot el recorregut de punta a punta de la cavitat.
Després d'això sortim de la cavitat, caminem 150 metres i entrem a la cova del
costat. Aquesta era de mides més reduïdes que la primera i tampoc va aportar
gairebé res biològicament parlant. Amb una humitat del només el 34% i una temperatura
de més de 35º Les dues cavitats eren un autèntic sorral erm.Després de l'èxit bioespeleològic, ara quedava la
cirereta del pastís, una hora i tres quarts de pujada èpica fins al cotxe.
Total, a les 21.30 arribàvem al cotxe i a les 22.30, classifiquem tota la
feina, es passa a net la darrera topo i sopem..... Així que a les 2.00 de la
matinada ens posem a dormir a casa d'en Samir Maauni, una antiga caserna de la
"gendarmerie" francesa.
-9è dia: 17/08/2017
Entre que ens aixequem, canviem una roda al cotxe i
esmorzem, ja toquen les 11.00 del matí, ens acomiadem de Samir Maauni i marxem
amb tots els "trastos" cap al nord, concretament al petit poble de
Aid Schunda, al costat de El Ksiba. Un cop allí anem a cercar el nostre
contacte i a tota la seva simpàtica família. Es tractava d'un clan d'allò més
divertit i amable, que ràpidament ens van cedir lloc a casa seva per tal que
ens acomodéssim durant els pròxims tres dies. Fetes totes les salutacions,
riures i tes, anem cap a la Ifri N'zemoure, que es trobava a un 15 minuts del
poble, cap a l'altre cantó del riu. Un forat fantàstic, amb molts espeleotemes,
dividida en dos nivells i amb un circuit interior molt divertit.Un cop més, en Floren es va dedicar a cercar fauna i
en Jordi a fer la topo. El primer de la història de la cavitat.A causa de la fisonomia de la cova, es donava per
suposat que fer la topografia seria d'allò més laboriós, i si, efectivament es
va convertir en un autèntic calvari per a en Jordi. Fins al punt d'haver de
deixar per l'endemà, fer el perfil.
-10è dia: 18/08/2017
Després d'haver anat a dormir força tard, com de
costum, tal com ens llevem, anem a fer la Ifri Mansoure, que queda a uns 120
metres lineals de la Ifri N'zemoure, la cavitat que havíem fet el dia anterior.Aquesta cavitat era preciosa, igual que la veïna
Ifri Zemoure, era força atlètica i tenia passatges molt interessants, sobretot,
espeleològicament parlant. Per tot plegat, la cavitat presentava un grau
d'humitat força més elevat que l'anterior, fins al punt que la darrera galeria
ens va delectar amb un seguit de gorgs molt fotogènics. En sortir de la cavitat
en Jordi va voler tornar a entrar a la Ifri Zemoure per fer el perfil
topogràfic que no l'hi havia donat temps de fer el dia anterior. Aprofitant la
ben entesa, no cal dir-ho, en Floren va aprofitar per agafar més fauna
cavernícola.En sortir de la cova, sorpresa!!!, ens havia vingut
a buscar el mokadem del poble. Malament!!!, ja que volia que anéssim de manera
urgent a veure i parlar amb el Caid a El Ksiba.
Veient la moguda, en comptes de dinar, quan vam
arribar ben suats a Ait Schunda, vam pujar al cotxe i vam baixar a veure al
Cait de "ipsofacto". La rapidesa però, no va servir de res, ja que el
Caid no ens va donar de cap de les maneres el permís per explorar les coves.
Així que d'una manera molt diplomàtica ens va demanar que marxéssim dels seus
dominis. Arribats a aquest punt i amb força fauna recopilada i tres topografies
fetes al sarró, vam decidir tornar a Taza (a la Friouato), on sense cap mena de
dubte és on tenim un millor tracte per part de l'administració local i ens
deixen llibertat per fer el que vulguem. Així doncs carretera i manta i tirem
altre cop cap al nord, un pelegrinatge automobilístic que va costar molt i ens
va dur a dormir passades les 4.00 de la matinada. Una nit més dormint molt poc
i que omple un pèl més el sac de la "trinxamenta" col·lectiva.
-11è dia: 19/08/2017
Avui comença el dia posant un pèl en ordre el
material i anem a una cavitat propera anomenada Kef Izoura, un forat
interessantíssim per tot aquell que l'hi agradi la hidrologia en majúscules. Es
tracta d'un engolidor actiu que recull tant aigües exteriors, mitjançant una
dolina, com les aigües internes que van apareixent durant el recorregut de la
cavitat.
Entrats per la dolina i recorreguda la galeria meandriforme
d'entrada, arribem a un seguit de dos pous que donen pas a una bifurcació de
camins. Per un cantó connecta a les galeries superiors, per on baixa també
aigua quan plou, i per l'altre hi ha el forat del vàter. Aquesta consisteix en
una galeria llarga i de petites dimensions (80x30 de mitjana), per on passen
totes les aigües que anomenàvem abans. Durant tot el trajecte fins aquí, les
marques d'erosió mecànica (marques de gúbia), han estat presents en quasi tot
el recorregut de la cova, però és especialment en aquest sector on la força
està gravada en la pedra. Un tub de pressió descomunal, ple de revolts, pujades
i baixades, dignes de les millors pistes americanes. Un cop donem per acabada
l'exploració, tornem a la base dels pous i Floren, Jordi i Makram es retroben
per acabar d'escombrar el terra a la cerca de fauna. Quan sortim de la cavitat
ens dediquem a la feina de despatx i a gaudir d'un vespre calorós al mercat de
Taza.
-12è dia: 20/08/2017
Avui ens despertem novament al Friouato i ràpidament
ens ve a buscar en Yunes per anar a fer la Kef Tamarchalt, una cavitat
desconeguda tant per nosaltres com per ell i els seus companys. Xerrant amb
ells, primer es tractava d'un forat de 100 m de profunditat, al cap de mitja
hora en feia 80, en deu minuts més eren dos pous de 20, després tornava a ser
de 100 m..., en definitiva anàvem molt a cegues. L'únic cert després de tanta
xarrameca era que ningú l'havia fet i que per tant era una cavitat nova, fet
interessant sobretot a nivell bioespeleològic.Només sortir del Friouato, hem de parar, ja que un
amic d'en Yunes s'apuntava a l'exploració. Així doncs tots cinc enfilem el curt
viatge per carretera cap a Merragua i Bau Blanc. Però uns quants metres abans
d'entrar a la pista que porta prop del forat, pam!, parada altre cop. Resulta
que ara puja al cotxe el mokadem del poble, que després d'apuntar-se totes les
nostres dades es va convertir de cop i volta en el guia de l'expedició (per
ficar el nas més que res). Un cop tenim el cotxe aparcat, apareixen dos
personatges més en escena, que viuen per la zona i també ena volen guiar cap a
l'avenc.
En quant en Yunes "por real decreto",
comença a instal·lar, sorpresa!!!, no hi ha ni un "spit" i només hi
ha un paravol del tretze, al qual no ens hi podem ancorar. Després d'esperar força
estona, en Yunes ja havia col·locat dos "spits" nous al llavi
inferior de la boca del primer pou. Un cop a baix del primer pou, continuàvem
sense trobar res per poder reinstal·lar i en Yunes ja donava per acabada
l'exploració..., fins que entra en escena en Jordi, que a base de naturals,
desviadors i fundes antifriccions, condueix el grup fins al final del segon
pou. A partir d'aquí el recorregut esdevé horitzontal, fangós i relliscós, fins
al final.Sortim de la cavitat i en bon punt sortim el primer
de nosaltres, patapum!!!!, "parió la abuela". Havíem deixat a tres
persones esperant i ara ja n'eren cinc. Al final acabem tota la romeria de
persones camí cap al cotxe, fent uns vint minuts de baixada entre agulles de
roca calcària, a ple sol i a 40 °C.Donem per acabat el dia, novament a Taza, fent una
tassa de cafè a un bar amb Wifi, que empraríem per enviar notes i altres a
Catalunya. Catalunya, aix!!, que lluny queda, en fi...
-13è dia: 21/08/2017
Avui hem tornat a la Kef Izoura, al costat del
Friouato, per mirar de trobar un altre exemplar de l'estafilínid que ens vam
trobar en l'anterior exploració. Tot i no trobar cap més en la nostra segona
exploració, van sortir un parell de Trechus. No és una espècie nova, però com
que són un pèl escasses, ja és un èxit.Sense dinar absolutament res, ara ens dirigim cap a
la Ifri Bouslama a cercar fauna. Després de mitja horeta d'aproximació per un
camí d'alzines força agradable, arribem a la cova. L'aire fred que surt de
l'interior fa que en Jordi entri directament i es canviï dins.
A mesura que explorem la cavitat, quedem esparverats
de què en una cova tan petita hi pugui haver tanta varietat morfològica.
Estalactites, estalagmites, banderes, excèntriques, colades, gorgs, zones
inundades, escalades, grimpades, flanquejos, etc... Una cova molt interessant
morfològicament parlant, biològicament i espeleotemàticament parlant. Tant és
així, que quan vam donar per acabada la feina i en Floren i en Jordi van acabar
de fer el recull de fauna i l'exploració, en Jordi, va comentar que la cavitat
es mereixia tenir una topografia que l'hi fes justícia. Dit i fet, l'endemà al
matí hi tornem.
-14è dia: 22/08/2017
Tal com havíem quedat el dia anterior, a les 9.45
del matí, prenem el camí cap a la Ifri Bouslama i a les 10.15 comencem la feina.
Per variar en Floren recull més fauna i en Jordi fa topografia, tant planta com
alçat. A la 13:30 sortim amb la feina feta de la cavitat i amb la sensació que
és la darrera exploració que fem dins del Projecte Marroc 2017. Certament hi ha
una petita i remota opció de què l'endemà a la tarda puguem fer la famosa
Groutte de Friouato, però ara per ara continua essent molt complicat aconseguir
el permís de les autoritats.Aquesta tarda promet ser tranquil·la i aprofitarem
per arribar-nos a Taza i enviar més informes via correu electrònic. A més a més
creiem necessari aprofitar que estem a ciutat per cercar algun bany per
treure'ns tota la ronya que portem a tall de crosta per tot arreu.
-15è dia: 23/08/2017
Després de donar-hi voltes al tema, arribem a la
conclusió de què seria profitós emprar el darrer dia per mirar d'entrar a la
cova de la Ghar Bied i a la tarda entrar a la famosa Kef Chiker.La cavitat que fem al matí resulta força peculiar.
Es tracta d'una caverna de mides mitjanes a grosses, carregada d'espeleotemes i
molt fàcil d'explorar. Per desgràcia, una empresa picapedrera, la va descobrir
en una de les seves tasques de detonació dins de la concessió. Tot i la gran
bellesa de la cavitat, no van dubtar en continuar barrinant i en l'actualitat
només queda el 50% de la cavitat. Tot i això, continua essent impressionant i
ens fa pensar que per tal de preservar-la, hagués valgut més la pena que mai
l'haguessin descobert. Dit això, hem entrat a la cavitat amb la missió de
trobar fauna (Floren i Jordi), en Makram va continuar l'escasseig al que ens
tenia acostumats des de feia tants i tants dies, dedicant-se a xerrar amb un
escamot de nens que se'ns havia enganxat a nosaltres tot just aparcar el cotxe.Acabada la feina a la Ghar Bied, tornem al
"Refugi" de Frioguato per agafar cordes i tot seguit anar cap a la
Kef Chiker, on ens prometem no davallar més que el primer pou, ja que hi ha uns
núvols molt amenaçadors al cel que ens fan malpensar i no volem tenir
problemes.Després d'un parell d'horetes, marxem de la cavitat
per dirigir-nos a casa en Yunes, per acomiadar-nos, agrair l'ajut i per
sorpresa nostra, fer un sopar de traca i mocador.
-16è dia: 24/08/2017
Avui toca fer 500 km per arribar-nos a Casablanca,
per assistir a una reunió a les 18.30 on d'entre altres coses es vol aconseguir
d'una vegada per totes que algú del territori es faci càrrec d'obtenir els
permisos pertinents per no tenir problemes i poder entrar a les cavitats que
ens interessin de cara a l'any que ve. Ja que a poc a poc i any rere any, la
legislació (pel que fa a les exploracions de les cavitats), s'ha anat endurint
i cada cop hem tingut més problemes burocràtics.Un cop a la reunió ens hem trobat, entre alguns
altres, a la professora de biologia de la Universitat de Casablanca i el
president de la Associació Moroco Explorers. En la reunió van sortir diferents
temes.a) Es van posar sobre la taula què és el que es
volia fer dins del projecte.b) Quin havia de ser el paper de cada un dels grups
que estan dins del projecte.c) Quines línies de treball té cada grup.d) Intensitat de treball i predisposició sobre un
calendari.e) Donar-nos a conèixer, per part dels marroquins,
de fer una trobada o un simpòsium internacional de bioespeleologia a finals del
2018 i la nostra possible col·laboració.f) Compartir els treballs fets fins a la data i que
els marroquins ho puguin publicar en la seva web.g) Els marroquins ens han demanat permís per posar
el "logo" de Biosp i linkar la seva web amb el nostre bloc.h) Vam saber que els marroquins estan interessats a
fer o tenir una col·lecció de fauna per a la universitat.i) Que els marroquins estan interessats en la
microbiologia.j) Ens van demanar si podíem organitzar un
"stage" d'espeleologia a Catalunya i un altre al Marroc.Després de tot això, bla, bla, bla i bla...Acabada la reunió i deixat un bon paquet a la
ciutat, carretera i manta cap al nord fins a quedar-nos a mig camí de Melilla.
-17è dia: 25/08/2017
En aixecar-nos descansats i dutxats en un hostal
atrotinat prop de la ciutat de Meknes, esmorzem i a fer carretera (9.00).Arribem a Nador a les 14.00 i després de fer tres
hores de cua per passar la duana, aconseguim entrar sense problemes a Melilla.Tot i tractar-se de Melilla, el canvi de país es
nota com de la nit al dia. Conducció, ordre, gent, construcció de les cases, la
neteja dels carrers i un llarg etc..., ràpidament arribem al port per tal de
deixar el cotxe a la cua per entrar al ferri. Abans però, ens dirigim a les
oficines portuàries per tal de validar el bitllet. Desgraciadament el ferri
anava ple fins a la bandera i ens van col·locar en el ferri que sortia l'endemà
al matí. Així doncs no ens va quedar un altre que fer nit en un hostal de
Melilla.
-18è dia: 26/08/2017
Després d'esmorzar a l'hostal, a les 10.00 ja estem
fent cua per entrar al ferri i a les 11.30 comencem el viatge via mar cap a
Almeria.
Després d'un viatge mogudet, arribem a les 4.30 al
port d'Almeria i tirem cames ajudeu-me cap al nord. Les ganes d'arribar a les
respectives cases, cada cop es feia més evident i cada centenar de quilòmetres
era una petita victòria.
Després d'un llarg viatge arribem a l'Hospitalet de
l'Infant a la 1.45 de la matinada del dia 27 i donem per acabada l'Expedició al Marroc
2017.