dijous, 23 de maig del 2013

Nº 167. Projecte Malaka. 2ª part: Benaoján

Malaka: Nom d'un assentament dels fenicis situat en el lloc que avui dia hi ha la ciutat de Màlaga.

Recerca de coleòpters cavernícoles a la zona de Benaoján i Montejaque els dies 25 al 29 d'abril d'enguany.

Aquest segon post tracta de les activitats que vam fer el dia 26. Pel matí, l'Agustí i l'autor d'aquesta nota ens acostarem a la Cueva del Gato, però estava tot inundat d'aigua i només es podia entrar uns pocs metres de la cova. Cap resultat. Ben entrada la tarda, vam poder fer una bona feina a la Cueva de la Pileta.

La surgència Cueva del Gato. Al mig de la boca, en Floren Fadrique

La cascada i el riu de la surgència

El nivell de l'aigua omple la galeria
Fa un parell d'anys ja es va intentar la  captura del Trechus breuili en la cavitat típica, (la primera on es va trobar en el moment de la seva descoberta), la "Cueva de la Pileta" a Benaojan, Màlaga, famosa per les seves pintures del Paleolític Superior (Solutrense, 19.000 AC) Neolític, Calcolític i Bronze (entre 4.000 i 1.000 AC). Malauradament no es va poder capturar aquest trèquid.

Varem tindre totes les facilitats per part de la família Bullón, propietària de la cavitat, per la recerca de fauna, instal·lar i recol·lectar trampes.

Aprofitant  la estada per investigar les cavitats properes a Benaojan/Montejaque i tenint compte de la importància i l'interès que l'anàlisi d'aquest trèquid representa pel l'estudi de l'origen comú dels Trechus de la fauna subterrània del Marroc, vam decidir esgotar totes les possibilitats i escorcollar tantes cavitats com fos possible en els pocs dies que teníem previst de ser-hi a Màlaga.

Entrada de la Cueva de la Pileta

Una vista interior
Es va intentar de nou trobar el desitjat coleòpter a la cavitat típica, La Pileta,  com marquen els cànons de la Biologia. Invitats de nou  pels propietaris de la cavitat, vam entrar al vespre, després de les darreres visites per tal de treballar amb tranquil·litat, acompanyats de J. Tomás Bullón, guia i propietari de la cavitat, que va mostrar un envejable interès en conèixer la entomofauna de aquesta cova, on Henri  Breuil va trobar per primera vegada aquest Trechus, ara fa cent anys.

Una vegada a la cavitat, vam obviar els primers dos cents metres, tot cercant les zones més estables i humides,  encara que actualment i a causa  de  l'excessiu nombre de visitants, el recorregut turístic està massa trepitjat, i suposem que el volum de gasos, llum, vibracions i temperatura aliens a la zona isotèrmica no afavoreix massa  el biòtop de la fauna subterrània i malmet l'ambient biològic de la cavitat. Ens limitem a posar trampes, encara que n'esperem un resultat incert. L'Agustí aprofita per fotografiar tot allò que belluga... i que no sigui gent!

Un exemplar de Chthonius (Ephippiochthonius) bullonorum
Ja fora del recorregut turístic, ens centrem en uns metres de galeries laterals no visitables, després de la "Sala del Pez", fins a arribar a la boca de la "Gran Sima", pou de setanta metres que comunica amb les galeries del nivell inferior. En aquest tram sembla que hi ha un ambient diferent, més humit ambientalment, (a les galeries turístiques encara que hi ha dos o tres gours prou amples, l'ambient és molt sec), on trobem uns quernets (pseudoescorpins), el Chthonius (Ephippiochthonius) bullonorum, descrit d'aquesta mateixa cavitat, i un interessant i petit coleòpter, encara per determinar, no conegut del llistat faunístic de la cova. Es va plantejar  la possibilitat, en altra ocasió, de baixar el pou i recol·lectar en les galeries inferiors, on molt possiblement, hi hagi més humitat i les condicions climatològiques siguin més adients.

Desprès d'unes hores de recerca de fauna, i ja de nit, sortim de la cavitat, una vegada més amb les mans buides de Trechus. Esperem que les trampes instal·lades, que vigilarà en Tomás Bullón, donin el resultat que esperem.


Un exemplar de Choleva sp.

L'equip de bio dins la Pileta

Un clàssic de la Pileta: la representació del peix. La seva longitud és de 1,5 m

Autor: Floren Fadrique

Agraïments:
 
A la família Bullón, de Benaoján,  per autoritzar la nostra tasca a la "Cueva de la Pileta" i especialment a J. Tomás Bullón, per la seva col·laboraciò en  aquestes recol·leccions i pel seu interès en el nostre treball de recerca.

dilluns, 20 de maig del 2013

Nº 166. Projecte Malaka. 1ª part: Montejaque

Malaka: Nom d'un assentament dels fenicis situat en el lloc que avui dia hi ha la ciutat de Màlaga.

Aquest projecte va néixer per establir la relació dels nous trèquids trobats al Marroc, en el Rif magrebí (T. sendrai i T. djebalica), dintre del Projecte Atlas, amb els trèquids del grup martinezi del sud d'Andalusia. Sospitant la versemblança d'aquestes espècies, cadascuna a una banda dels dos continents, es pretén esbrinar quina relació es podria establir a partir de la colonització faunística del subcontinent Bètic-Rifeny, quan el sud de la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica formaven una sola unitat geogràfica, limitada al nord per l'Estret Bètic (la vall del Guadalquivir) i al sud per l'Estret Rifeny (la depressió de Taza), entre el Mesinià i el Tortonià, fa uns 5 o 6 milions d´anys.


En aquella època, es pot aventurar que la fauna entomològica, recercant un hàbitat més acurat per adaptar-se a les seves condicions biològiques, van ocupar el medi subterrani d´aquest sub-continent Bètic-Rifeny, envoltat per l'immens aiguamoll que era la Mediterrània. Corresponents al final  d'aquesta edat, es troben nombrosos i documentats  registres fòssils que testimonien un actiu intercanvi faunístic, que va provocar tant migracions com extincions entre Europa i Àfrica, registres produïts durant la dessecació de la conca mediterrània.

Posteriorment, el fenomen de moviment de plaques tectòniques de Wegener, va motivar l´apertura de l´estret de Gibraltar i va tindre com a conseqüència el reompliment de la conca mediterrània mercès a les aportacions hídriques de la Panthalasa (antic Atlàntic) a la Neothetys, (antic Mediterrani occidental). Aquest fenomen de dessecacions i reompliments es va produir diverses vegades, originant les anomenades "Crisis Salines del Messinià". El nivell de les aigües, a causa del dèficit hídric de la conca mediterrània tancada, va caure entre 1.500 i 2.000 metres, originant el dit sub-continent Bétic-Rifeny.
La plaça major de Montejaque

En el Pliocè (5 m.a.) el massís Bètic-Rifeny es trenca i s'obre l'estret de Gibraltar (falla de Gibraltar formada en el Paleozoic per la col·lisió hercinià) en un període relativament curt de temps. Així, el Mediterrani, després d'un milió d'anys gaire bé sec, es recupera gràcies a l'Atlàntic. El Paratethys (antic Mediterrani oriental) no es va recuperar i va donar lloc, com a mars interiors, al Mar Negre, el Caspi i l'Aral.

Per tal d`aclarir aquestes similituds entre els trèquids d'Andalusia i Àfrica, cal fer un anàlisi d`ADN d`aquests coleòpters, i és imprescindible que la captura i conservació es faci amb unes condicions molt estrictes d'una netedat ben bé estèril. De fet, en el decurs dels darrers anys, ja hem anat aconseguint tots els del Marroc, capturats en el medi de conservació adequat.

Ara bé, calia saber quins Trechus de la península feien falta per aquest anàlisi, dels que hi han un munt d'aquest gènere. Consultat aquest problema amb el Dr. A. Faille, biòleg del Museu Nacional d'Història Natural de París, que porta aquesta investigació, es va determinar que el més adient era el Trechus breuili, coleòpter del grup martinezi, i que viu a diverses cavitats de Màlaga. 

La façana del Centro de Interpretación de la Espeleología, a Montejaque

Fa un parell d´anys, ja es va intentar aconseguir algun exemplar d`aquest trèquid a la cavitat típica, la turística "Cueva de la Pileta", sens cap resultat. Tampoc va donar cap resultat visitar els primers metres de "Hundidero", gegantí engolidor que surt a la "Cueva del Gato" després de 4,5 Km de recorregut. Aquest sistema és relativament a prop de l`anterior cavitat.

Ara, dos anys més tard, Agustí Meseguer i l'autor d`aquesta nota, es van desplaçar de nou a aquesta zona per tractar de agafar aquest fugisser coleòpter. El viatge ve tenir lloc entre els dies 25 i el 29 d'abril

Agustí va gestionar el viatge i els contactes a Montejaque, on vam ser rebuts per D. Angel Martínez, propietari de la "Posada del Fresno" (on vam estar mol ben hostatjats), membre del Club Espeleo Montejaque i antic president de la Federación Andaluza de Espeleología. També és el coordinador del "Centro de Interpretación de la Espeleología" de Montejaque, on vam poder conèixer  la geologia, cavitats, exploracions, material i diferents aspectes de l`espeleologia en aquesta província, mercès a una acurada exposició de panells, fotografies i vídeos, i una interessant col.lecció de material geològic i arqueològic.

Agustí Meseguer i Angel Martínez dins les sales del Centro de Interpretación de la Espeleología 

Un dels panells informatius

En el primer dia d`activitat vam visitar la Cueva de las Terrizas i la Cueva de los Aljaques, a Montejaque, cavitats que no reunien les condicions bioclimàtiques adequades per la fauna subterrània.

El dissabte, quedem amb José Oriols i Diego Fernández, components del Grupo de Espeleología de Cortes de la Frontera, que ens porten a altres dues cavitats situades a dalt de la "Sierra de los Pinos". Per accedir a aquestes dos coves, acabem grimpant per una tartera d'immensos blocs.Tampoc trobem el maleït coleòpter, encara que, per un futur, a la Cueva de los Esqueletos i després de superar una gatera força complicada, hi deixem un parell de trampes. A la baixada,  un previst xàfec ens refreda encara més els ànims.

Tan sols ens queda un dia. Les coves que havem visitat no reuneixen unes condicions massa acurades de biòtop per la fauna subterrània. Ens decidim, doncs, per "fer" un avenc, que, a priori, sembla un tipus de cavitat amb més condicions que no pas les petites coves visitades.

La cueva de los Aljaques

Un isòpode porceliònid, de la cueva de los Aljaques

Cortes de la Frontera, des de dalt la serralada

Sima del Pozuelo 1: es la sisena cavitat que visitem en tres dies, i a hores d`ara encara té que sortir el Trechus breuili  per algun lloc. Aquesta cavitat és un avenc de 284 m de fondària, que forma part d´un complex sistema d'engolidors i zones de captació d'aigua, com el poljé de los Pozuelos o de Libar. Ens acompanya Angel Martínez, que ens presenta D. Manuel Pérez,  el propietari de la finca on està la cavitat. Després de salvar (més ben dit, saltar) dos o tres tanques (hi han ramats de porcs, cabres i vaques per tot arreu), i amb un temps força rùfol, ens trobem la cavitat, i per cert,  ja instal·lada especialment per la nostra visita, per el Grupo de Exploraciones Subterráneas de Pizarra, i que els quedem molt reconeguts per la gentilesa.

Un pou de trenta, dos o tres fraccionaments un xic complicats, i en la base d´aquest pou, voilà!  un (encara hem de dir suposadament fins la confirmació des de França) Trechus breuili:  uns ulls mol reduïts, el color testaci, el tamany, la forma... tot sembla que es tracta del cobdiciós coleòpter.  Això rutlla! Altra pou de vint i una galeria descendent amb una llarga serie de ressalts i amb totes les bones condicions del mon subterrani.  Però per més pedres que es remenen i més racons que s´escorcollen no surt cap Trechus més: una larva de ves a saber què, aranyes, miriàpodes, coleòpters de l´exterior caiguts o arrossegats per l`aigua .... Després de varies hores, s´imposa la sortida de la cavitat, i de bell nou,  en la base del primer pou, en una petita repisa penjada a un parell de metres del terra, es capturen dos T. breuili més. El lloc de la troballa és el seu hàbitat ideal: en zona isotèrmica, un racó de petit pedregam, amb un intens degoteig que ho deixa tot amarat d´aigua.

De sobte, crits de l´equip de superfície. Ara que ja tenim assolit l´objectiu previst, cal fer via. I el temps, que ja no ho teníem  gaire clar fa unes hores, es despenja amb una intensa nevada que emblanquina el verd paisatge. Tornem a corre cuita al "cortijo" on està el cotxe, i amb una temperatura glacial, baixem a Montejaque a celebrar la troballa amb un àpat ben merescut.

Devallant el pou d'entrada de la Sima Pozuelo I. Angel Martínez fotografiant Floren Fadrique

La nevada a la sortida de Pozuelo I

Trechus breuili: esquerra, un exemplar de Pozuelo I. Dreta, dibuix de la descripció d'en R. Jeannel, l'any 1913

Agraïments:
Tot aquest treball s´ha pogut portar a terme mercès a la col.laboració desinteressada de les següents persones: A Angel Martínez, de la Posada del Fresno, de Montejaque, per la seva amabilitat en rebre'ns i per portar-nos a les cavitats que vam fer, i especialment a la seva senyora, Romi, una excel·lent cuinera. A Manuel Pérez, de Montejaque, propietari de la finca "El Pozuelo" on es troba la "Sima del Pozuelo I", per permetre'ns accedir a la cavitat. A José Oriols y Diego Fernández, del Grupo Espeleológico de Cortes de la Frontera, per acompanyar-nos a les cavitats de la Sierra del Pino. A Sebastián Escudero, Francisco Jiménez i Francisco Espinosa, membres del Grupo de Exploraciones Subterráneas de Pizarra, per instal·lar-nos la "Sima del Pozuelo I" i les indicacions sobre la cavitat.

Autor: Floren Fadrique