Nº 435. Centenari de la mort de Federico Bonet

 

Nº 436. Necrològica: Heriberto López Hernàndez.

Els amics i companys de Valencia i Tenerife, ens han donat a conèixer la pèrdua d'un gran investigador. Ho inserim, tot afegint-nos al condol. Mantenim l’escrit original. 

Hace unos pocos días que hemos perdido a nuestro compañero Heriberto López Hernández. Era una buena persona, un joven lleno de vida. Formaba parte del personal del Instituto de Productos Naturales y Agrobiología (IPNA) de la red de centros de investigación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en Canarias. Heriberto dedicaba una parte importante de su trabajo de investigación a la vida que habita el subsuelo, siendo un gran conocedor de su fauna. Volcaba su conocimiento en revistas y libros de investigación, siendo protagonista de numerosos trabajos entre los cuales queremos resaltar aquí los que tratan sobre el medio subterráneo. Heriberto se sentía particularmente enorgullecido, al igual que así lo sentimos nosotros, de su recolector de fauna subterránea. Un aparato que diseñó junto a su gran compañero y amigo, el Dr. Pedro Oromí. Este sistema permitió y permite a otros investigadores adentrarse en el medio subterráneo más próximo a la superficie y poder descubrir su extraordinaria fauna.

Heriberto publicó interesantes trabajos sobre una vasta diversidad de grupos zoológicos. Descubrió para la ciencia numerosas especies de arácnidos, isópodos, dipluros, hemípteros o coleópteros, muchos de ellos habitantes de sus queridas Islas Canarias, de donde era natural y residía. Pero Heriberto iba un paso de gigante más allá. Dominaba y conocía la intimidad de las secuencias genéticas, era lo que conocemos como un biólogo molecular, utilizando las secuencias del ADN/ARN para desentrañar la biodiversidad, conocer sus relaciones de parentesco o escudriñar su dispersión a lo largo del territorio insular.

El mundo de la biología subterránea, de la bioespeleología, lamentará siempre su pérdida, aunque nunca nos dejará ya que siempre estará con nosotros a través de su valiosa obra científica y por la memoria de su persona. 

Heriberto en la Cueva del Sobrado, Icod de los Vinos, Tenerife. 

Una de esas maravillosas criaturas que descubrió Heriberto, el escarabajo curculiónido Baezia bimbache hallado en Cueva de la Cueva en El Hierro.

En memoria de Heriberto López Hernández (IPNA, CSIC)

Nº 434. Dos nous isòpodes cavernícoles del Llevant peninsular i Balears

 

Acaba de publicar-se un treball sobre isòpodes cavernícoles del llevant peninsular i Balears, incloent-hi un nou gènere, detall molt important, i varies noves espècies.

Els tres components del grup d’estudi d’aquest treball, pertanyen a estaments de Mallorca (Lluc) i de Barcelona (Adrià i Antonio).

Una curiositat és que les primeres captures d’aquest material daten de principis dels anys setanta i, des de llavors, ningú havia estudiat aquest material. Això sol passar sovint, ja que hi ha pocs especialistes dedicats a aquests estudis i sovint el material resta emmagatzemat en museus o col·leccions particulars, sense coneixement general.

Resum (tret de l’article)

Es descriu un nou gènere i dues noves espècies d'isòpodes terrestres de coves de la península Ibèrica oriental i de les Illes Balears, pertanyents a la família Philosciidae Kinahan, 1857. Es descriu un nou gènere, ​​Iberoscia gen. nov., per acollir Iberoscia zaragozai sp. nov. de Catalunya, Múrcia i la Comunitat Valenciana. A més, es registra per primera vegada el gènere Paractenoscia Taiti & Rossano, 2015 a la regió Iberobalear, amb la descripció d'una nova espècie d'Eivissa (Illes Balears). A més, s'il·lustra per primera vegada el mascle d'Anaphiloscia simoni Racovitza, 1907, basant-se en exemplars topotípics de Mallorca, i es proposa aquí Anaphiloscia sicula Arcangeli, 1934, com a sinònim subjectiu júnior d'aquesta espècie. Finalment, el gènere monotípic Parachaetophiloscia Cruz & Dalens, 1990, es revisa i es proposa com a sinònim subjectiu júnior de Chaetophiloscia Verhoeff, 1908.

Fotografies dels nous isòpodes (tretes de l'article).

Fotos:

A. Anaphiloscia simoni, de la Cova d’en Moret (Mal­lorca, Balearic Islands)

 B. Chaetophiloscia levantina comb. nov., de la localitat típica (Cueva del Perro, Cox, Alicante)

C. Iberoscia zaragozai gen. et sp. nov., de la Cova d’en Merla (Roda de Berà, Tarragona)

Autors de les fotos: A i C, Adrià Miralles-Núñez. B, José Vegara Pozuelo.

 

Nº 433. Nous cavernícoles de l'Amèrica central

 

L’activitat internacional del nostre col·laborador, el Dr. Alberto Sendra, no para. Ara, juntament amb altres investigadors espanyols i nord-americans, han estudiat unes mostres recol·lectades a dos països de Centreamèrica, resultant-ne dues noves espècies de diplurs campodeids.

Resum tret de la publicació. Les distribucions a curt abast de les espècies de Campodeidae que habiten en coves, juntament amb el seu origen antic, les converteixen en un grup taxonòmic clau des d'una perspectiva paleogeogràfica. No obstant això, la validesa sistemàtica de diversos llinatges de campodeids continua sense resoldre's. En aquest article, examinem el grup dels taquicampoides reavaluant els seus principals trets taxonòmics en comparació amb Campodeinae i Plusiocampinae. Suggerim que la monofília de tot el llinatge taquicampoide s'hauria de rebutjar a partir de noves dades morfològiques i ecològiques per a diverses espècies de Juxtlacampa, Tachycampa i Paratachycampa. A més, proporcionem una revisió exhaustiva de tot el gènere Juxtlacampa i descrivim dues noves espècies adaptades a coves: Juxtlacampa gabrielleae Sendra & Ferreira sp. nov. i Juxtlacampa xkiq Sendra & Wynne sp. nov.Dins el text de les descripcions, a més de ser coautora de l’article, fa menció a la nostra benvolguda Raquel Daza, especialitzada, entre altres, en cavitats volcàniques i mineralogía subterrània. Diuen els autors:…Volem retre homenatge a la nostra estimada coautora, col·lega i amiga Dra. Raquel Daza Brunet, que va dedicar la seva vida als estudis geològics de coves, principalment en zones volcàniques de Mèxic, Portugal i Espanya. La Dra. Daza va morir el 24 de maig de 2025 en un tràgic accident espeleològic mentre duia a terme una de les seves activitats científiques més estimades.

Comentari interessant tret de l’article. Els diplurs (ordre dels Diplura), no són insectes, tot i que s’hi assemblen força; sovint diem que la petita fauna que té sis potes són insectes, però, com veiem, hi ha excepcions. Els Diplura són hexàpodes basals (evolucionats des de molt antic), considerats com el grup germà dels insectes i un dels primers animals a colonitzar la terra, probablement a través de coves. Aquest grup és particularment rellevant per a estudis evolutius i biogeogràfics. Comprenen més de mil espècies. Els diplurans inclouen més del 10% d'espècies adaptades a coves, que habiten regions kàrstiques i volcàniques continentals en l'àmbit mundial. En comparació amb els seus co-familiars epigeus, els campodeids adaptats a coves presenten característiques troglomòrfiques notables, com ara l'allargament del cos i els apèndixs, i un augment del nombre, la mida i la complexitat dels òrgans quimioreceptors (els que capten les olors i la humitat, permetent orientar-se).

Nº 432. UN nou gènere i dues noves espècies de japígids de coves dels EUA

 

L’especialista valencià, el Dr. Alberto Sendra, estudia fauna cavernícola de tot el món. Es dedica a la recerca d’un grup d’insectes ben particular, es tracta de les Campodees i Japigidae.

En aquesta ocasió, al cap d’un grup d’investigadors dels EUA, ha estudiat 22 exemplars capturats per espeleòlegs americans en cavitats dels estats d’Arkansas i Idaho, resultant que, entre aquest material, ha descobert un nou gènere i nova espècie, i a més una altra nova espècie, tots cavernícoles.

                                  El nou gènere i nova espècie. Figura de la descripció original.

                                         La segona nova espècie. Figura de la descripció original.

L’Alberto, membre i col·laborador de l’Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP ha estudiat i descrit molts nous gèneres i espècies de cavitats de tot el món, entre altres, Xina, Kyrgystan, Turquia, Birmània, Marroc, Unió Sud-africana, Nova Zelanda... Es tracta, sense por d’equivocar-nos, del millor especialista mundial d’aquest grup d’insectes adaptats a la vida subterrània.    

Enhorabona per aquest esdeveniment d’ordre mundial.

 

Nº 431. Una nova espècie de coleòpter del MSS a León.

Les dues espècies del gènere Leonesiella: 6, L. tetratriches, la novetat.  7, L bergidi, l'altra espècie d'aquest gènere.

El Javier Fresneda, un gran especialista en l’estudi dels coleòpters cavernícoles, ens delecta amb una nova troballa. Es tracta d’una nova espècie del gènere Leonesiella, que s’ha batejat amb el nom de Leonesiella tetratriches. D’aquest gènere, descrit l’any 1996, fins ara només se’n coneixia una sola espècie: L. bergidi.

Els autors de la descripció de la novetat són el J. Fresneda, conjuntament amb el J. M. Salgado. En el treball també hi han col·laborat V. Ortuño i Ó. Arribas.

                                                             Situació del gènere Leonesiella
Aquest gènere colonitza els relleus cantàbrics de la província de León i L. tetratriches ha estat capturat al MSS (Medi Subterrani Superficial), mitjançà trampes enterrades prop de la superfície. Tot i que hi ha espècies que només s’han localitzat en el MSS, no hi ha una frontera ben definida amb l’ambient de les coves i avencs, i per això també és possible que colonitzin el medi subterrani profund.

                                                                                Col·locació de les trampes al MSS.
Enhorabona per aquestes descobertes.                   (Figures de la descripció original)

 

Nº 430. Article aparegut al diari Mediterráneo, sobre la fauna cavernícola de Castelló i al premi al llibre "Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas"

 

Justificació d’aquesta entrada.

S’acaba de publicar un interessant article que exposa, per un costat, la gran importància de la fauna cavernícola de la província de Castelló de la Plana i, per altra banda, la distinció atorgada a un llibre sobre la biologia subterrània. S’ha publicat “on-line” i en llengua valenciana, pel diari castellonenc MEDITERRÁNEO, que exposem textualment. Sempre és important donar a conèixer les notícies de la nostra especialitat, que, en aquest cas, ens l’ha comunicat l’Alberto Sendra. 

L'extraordinari món subterrani: Més de 50 espècies viuen amagades només en coves de Castelló

El treball valencià ‘Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas, ha rebut en Brasil el premi al millor llibre de coves del món.

'Coletina redetecta', 'Gollumjapyx smeagol' i 'Typhlatya miravetensis', espècies endèmiques de les coves de Castelló. / AGUSTÍ MESEGUER / SERGIO MONTAGUD

«Viure sense llum, sense un sol fotó d’energia solar, no sembla fàcil. Malgrat això i contra tot pronòstic, una bona part de l’exuberant biodiversitat d’este planeta mora en absoluta obscuritat en els porus i intersticis de les dures roques, a l’interior de les humides coves, alienes a les decisions que prenem els éssers humans».

Estes paraules del biòleg valencià Alberto Sendra podrien resumir molt breument la motivació que hi ha darrere del treball que ha coordinat, amb la col·laboració d’altres biòlegs, naturalistes, geòlegs i espeleòlegs, alguns d’ells de Castelló (és el cas de Salvador Herrando Pérez, Joaquín Albesa, Luís Almela i Jesus Almela), que al mes de juliol va ser guardonat en el marc del Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat al Brasil amb el premi al millor llibre de coves del món, concedit per la Unió Internacional d’Espeleologia.

Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas és el títol d’una publicació en la qual el territori de Castelló i els éssers que l’habiten al seu subsol estan ben presents. Indica Sendra que «són més de mig centenar les espècies estrictament cavernícoles conegudes de les coves i avencs castellonencs». I de la seua existència dona compte un llibre que deixa constància del fet que «són espècies úniques, endèmiques i exclusives de la nostra regió».

Moment del lliurament al Brasil del premi per al llibre sobre les coves i la seua biodiversitat, coordinat per Alberto Sendra. / MEDITERRÁNEO.

                                                           Ampliació de la foto anterior.

Entre les dades més fascinants d’esta descripció d’una realitat que no per estar oculta deixa de ser rellevant com a indicadors que són de la salut de la Terra, Sendra afirma que deu d’eixes espècies «són relíquies d’un món anterior, testimonis vius de grups d’animals completament extingits en la superfície exterior. Una diversitat única i insubstituïble que hem de protegir per al futur». I el primer pas per a comprendre la necessitat de la protecció és el coneixement.

Així, este llibre esdevé una valuosa font de coneixement, que al llarg de les seues set-centes cinquanta i dues pàgines recull aportacions de setanta-set autors i un centenar de col·laboradors, «especialistes tots en animals cavernícoles o en les coves on habiten».

Els seus continguts aprofundeixen en els detalls dels grups zoològics que es poden trobar en estos ecosistemes, fent especial incidència «en les formes més rellevants per les seues extravagants adaptacions a estos espais subterranis». El llibre inclou referències de «més d’un millar d’espècies, en la seua major part endèmiques i relíquies, destacables per la seua importància biològica excepcional», com es concreta a les pàgines introductòries de la publicació.

Alberto Sendra emfatitza que «la diversitat biològica d’este món subterrani és escassa, per això la importància de les seues espècies és extraordinària». Pel que fa a les particularitats de les formes de vides pròpies de les profunditats del territori castellonenc, esmenta algunes com la Paratachycampa hispanica, la Speleoharpactea levantina; el més conegut Typhlatya miravetenisis i «l’extraordinari escarabat Ildobates neboti», descobert fa més de quaranta anys en l’Avenc d’En Serenge de Cabanes, i que es va convertir en una icona mundial per a la biologia subterrània.

En conjunt, descriu estes formes de vida com «realment importants, tant per la seua microendemicitat com per l’antiguitat filogenètica i la seua bondat com a indicadors paleogeogràfics». Remarca, a més, que «ocupen eixos ecosistemes on les aigües subterrànies de les quals ens proveïm són un recurs de primer ordre per als habitants de tots els pobles de Castelló».

                                Imatge de l'interior de la Sala Viciano, en la Sima dels Possos (Assuévar). / LUIS ALMELA

Per cert, les espècies destacades per Sendra formen part del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades, i entre les coves més significatives de la província pel que fa a la seua biodiversitat, assenyala l’esmentat Avenc d’En Serenge i l’Ullal de Miravet de Cabanes, i la cova dels Encenalls, de Sant Mateu.

La supervivència d’estos éssers vius, no és qüestió fútil, per tant. Sendra defén que «les administracions públiques, des de les seues competències, que en el marc territorial que ens ocupa correspon a les valencianes, han de fer un esforç encara major per a garantir la supervivència de la fauna subterrània castellonenca, com a punt calent de la biodiversitat cavernícola d’interés mundial». Una vida que està en el fonament de totes les vides i que no roman indemne a les amenaces globals. Encara més, el seu impacte arriba a ser invisible precisament per produir-se en l’absoluta obscuritat.

«L’activitat humana ha de prendre consciència del seu impacte no només en la superfície, sinó també en el subsol, establint mesures de conservació»

Eva Desdentado Daroca, Catedràtica de Dret Administratiu. Universitat d'Alcalà (Madrid)

La ciència és clara en referència a les conseqüències d’eixos impactes al món subterrani i com ressalta Eva Desdentado Daroca, catedràtica de Dret Administratiu, especialitzada en dret urbanístic i mediambiental, «estos singulars espais i espècies són especialment vulnerables a diversos factors i, donada la seua raresa i endemisme, la seua desaparició pot representar una pèrdua irreversible».

Eixa vulnerabilitat és la raó per la qual Desdentado argumenta que és indispensable una legislació específica, perquè l’activitat humana «ha de prendre consciència del seu impacte no només en la superfície, sinó també en el subsol, establint mesures de conservació que interrelacionen ambdós espais i que tinguen en compte la seua estreta connexió».

                                           Ullal de Miravet, al terme municipal de Cabanes / SERGIO MONTAGUD

En un article publicat en Ecosistemes, la revista de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre, Eva Desdentado destaca que la Comunitat Valenciana compta amb una «regulació pionera en la matèria», la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits, que protegeix específicament les coves, simes i cavitats subterrànies», prohibint de forma concreta «tota alteració o destrucció de les seues característiques físiques, així com l’extracció no autoritzada de qualsevol classe de materials naturals o artificials de l’interior i la introducció de deixalles i objectes de qualsevol classe que puguen alterar les seues condicions d’equilibri ecològic existents».

Així i tot, argumenta que falta informació i conclou que «és imprescindible visibilitzar els ecosistemes subterranis i per això, ha d’incentivar-se la investigació, la identificació i delimitació dels seus elements rellevants, però també cal oferir un adequat marc normatiu de preservació».

«Tant la vida d’estes excepcionals i modestes criatures cavernícoles com la nostra, depenen de l’aigua. El que a elles les extingeix, a nosaltres ens apropa un poc més al desastre»

Alberto Sendra. Biòleg

La segona part d’esta proposta queda en mans dels poders polítics i el seu compromís real amb la protecció integral del medi natural del qual formem part. Pel que fa a la primera part, la d’obrir els ulls de la societat a eixa realitat oculta davall dels seus peus, el contingut del llibre coordinat per Alberto Sendra s’ha convertit en un referent, això ho acredita l’esmentat premi internacional que ha rebut.

Vides connectades

Vol ser un manual de consulta per no fer de les coses que no estan a la vista una qüestió menor. Tot el que passa al nostre voltant, en eixe delicat equilibri de forces que és la vida, acabarà afectant-nos tard o d’hora.

Així com conclou el llibre Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas, «necessitem ser conscients de les nefastes conseqüències que comporta el mal ús i l’abús de les aigües subterrànies que transiten i neguen les coves, donat que representen la major part de l’aigua dolça existent. Tant la vida d’estes excepcionals i modestes criatures cavernícoles com la nostra, depenen de l’aigua. El que a elles les extingeix, a nosaltres ens apropa un poc més al desastre».