dilluns, 13 de juny de 2022

Nº 367. Estudi dels Opilions subterranis de Catalunya

 Aquest desembre passat del 2021, s'ha publicat un treball especialitzat sobre els opilions cavernícoles de Catalunya.

L'Agustí Meseguer s'ha encarregat de recopilar una sèrie de mostres del MSS (Medi Subterrani Superficial) i de material capturat dins de cavitats, provinents de recol·leccions fetes, majoritàriament, per Ramon Sendra, Joan Pallisé, Jordi Comas i el propi Agustí.

El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto, de la Universitat del País Basc, la seva dedicació que ens permetrà determinar el material.                                                    

Inserim el treball complet, publicat a la Revista Ibérica de Aracnología.

Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957).



Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.


dimecres, 20 d’abril de 2022

Nº 366: Un nova espècie de coleòpter pselàfid de la cova de la Pileta

 



Acaba d'aparèixer a la revista Subterranean Biology:
 


 Resum. Tret de l'article (traduït i adaptat).

Es descriu una nova espècie d'escarabat Pselaphinae (de la familia Staphylinidae), pertanyent al gènere Geopselaphus Jeannel, 1956, batejat com Geopselaphus bullonorum sp. nov., d'una cova del sud d'Espanya. La nova espècie mostra una troglomorfia important, com la reducció dels ulls (només tres ommatidis no pigmentats) i una extraordinària elongació general del cos (sobretot el cap) i apèndixs (antenes, palps maxil·lars i cames). Es tracta del primer Pselaphini troglomòfic conegut a tot el món

Taxonomia de la nova espècie, segons Internet, Iberfauna - Fauna Ibérica

Phylum Arthropoda

Subphylum Hexapoda

Classe Insecta

Ordre Coleoptera

Subordre Polyphaga

Infraordre Staphyliniformia

Superfamilia Staphylinoidea

Família Staphylinidae

Subfamilia Pselaphinae

Supertribu Pselaphitae

Tribu Pselaphini

Gènere Geopselaphus

La descoberta d’aquesta nova espècie va tenir lloc amb motiu d’una sèrie de visites a cavitats d’Andalusia dins d’un projecte de l’Associació Catalana de Bioespeleologia – BIOSP - per aconseguir alguns exemplars del coleòpter Trechus breuili destinats a l’estudi de la relació genètica entre poblacions de la península Ibèrica i el nord del Marroc.

En una de les visites a la cv. De la Pileta, el 26 d’abril de l’any 2013, l’Agustí Meseguer i el Floren Fadrique, de BIOSP, van capturar dos exemplars del que va resultar ser una nova espècie, que van ser entregats a l’especialista Carles Hernando, qui va iniciar l’estudi. L’espècie (bullonorum) ha estat dedicada a la familia Bullón, propietaris de la cova.

Es tracta d’una espècie del tot cavernícola, troglòbia, amb mostres d’una gran especialització-adaptació al medi subterrani profund. Ens poden deleitar veient les fotografíes del mascle (1) i de la femella (2), amb el gran desenvolupament (allargament) del cos i dels apendixs. Un joia!

dijous, 10 de març de 2022

Nº 365. Coneixement de la fauna subterrània d'opilions del Medi Subterrani Superficial a Catalunya

       Un opilió cavernícola. Foto: Agustí Meseguer

Aquest article ha estat suggerit per l’Agustí Meseguer, que juntament amb el Joan Pallisé ens han proporcionat les dades necessàries per poder editar aquesta nota.

El passat desembre del 2021, es va publicar un treball sobre els opilions cavernícoles de Catalunya al nº 39 de la Revista Ibérica de Aracnología, del Grupo Ibérico de Aracnología (S.E.A.), que tracta del material recollit durant uns deu anys d’un projecte d’estudi del Medi Subterrani Superficial (MSS). A partir del 2011 un grup d’entusiastes va iniciar un projecte per anar completant les zones de les quals no teníem coneixement d’aquesta fauna del MSS. El grup què parlem el componen l’Agustí Meseguer, en Jordi Comas, el Joan Pallisé el Ramon Sendra i el Josep Pastor, que treballen fent recerca en diverses zones de Catalunya: Maresme, Montnegre, Montseny, Aiguafreda, Montcada, serralada del Cadí, Cerdanya, Os de Balaguer, Garraf i Alt Camp. També han treballat dins la província d’Osca i en algunes cavitats i mines. 

 Ens diu l’Agustí: L’any 2015 vàrem decidir fer una recerca amb el mètode SMS de diferents zones de Catalunya per veure d’emmarcar els territoris on viu la fauna cavernícola. En algunes, donada la falta de cavitats, vàrem optar per aquest tipus de recerca. La recerca va proporcionar espècimens de diferents ordres de fauna. En aquest cas, es van separar els opilions, que han estat estudiats per l’especialista Dr. Carlos Prieto de la universitat del País Basc, havent-los determinat. Donada la importància de l’estudi, va considerar oportuna la seva publicació. De l’article n’és coautor l’Agustí Meseguer.

Exposició general sobre la fauna amb hàbitats sota terra:

Les àrees de poblament de les espècies, en aquest cas cavernícoles, és molt important, per poder veure les seves “fronteres” i comprovar si aquestes es deuen a fenòmens geològics, hidrològics o bé convivència de diverses espècies, que fins i tot poden ser del mateix gènere. Totes aquestes característiques, complementades amb els estudis de paleogeografia i d’ADN, ens fan comprendre els orígens d’aquestes poblacions, les seves migracions i l’antiguitat de la seva adaptació al medi subterrani.

                                                         Situació dels medis MSS i endogeu 

A partir de l’any 1984, en què es va iniciar l’estudi, a Catalunya, de la fauna subterrània del MSS, s’han anat delimitant les àrees d’ocupació de les espècies; al principi, només es coneixien unes poques cites dels poblaments, però al llarg dels anys aquestes dades s’han anat incrementant en gran manera, permetent disposar d’un mapa de distribució que cada vegada és més complet. Així i tot, encara hi ha moltes zones de les quals no es coneix cap cita de fauna cavernícola. Les raons són la geologia del terreny, que no facilita l’existència de cavitats, per altra banda, les dificultats de fer-hi recerca pels problemes d’accés. Abans hem dit que moltes zones no posseeixen cavitats per motiu que els materials no són karstificables, però el fet d’haver-hi antigues mines d’extracció de minerals, permet aquesta recerca, ja que la fauna hipogea, també ocupa aquests buits del terreny, donat que es van desplaçant a través de les fissures o bé a través del MSS, sigui quina sigui la geologia del terreny, no solament en els karstificables.

El MSS (Medi Subterrani Superficial), és la capa composta de pedruscall que està situada just sota la superfície del terreny que trepitgem, generalment terrós i amb plantes i la roca mare de l’interior; en aquesta zona hi viu una representació completa de la fauna exterior (parlem d’invertebrats) que, en endinsar-se sota terra s’han adaptat al nou hàbitat i s’han anat diferenciant dels seus congèneres de l’exterior. Aquesta fauna endogea, també la trobem dins de coves, avencs i mines, ja que hi ha poques diferències entre els medis endogeu i cavernícola, tot i que cadascuna té unes característiques diferenciades. La fauna endogea “cau” dins de les galeries de les cavitats i per això també la podem trobar en una cova o mina, però podríem dir que és accidental. Per contra, la fauna del MSP (Medi Subterrani Profund), no accedeix al nivell superior del MSS.

Tornem al tema de fons: les àrees de poblament de les diferents espècies de la fauna cavernícola. Tot i la bona coneixença de bastants massissos, encara tenim moltes zones que, sigui per poca dedicació a la recerca (hem de tenir present que el nombre de persones que es dediquen habitualment a la recol•lecció de fauna subterrània a Catalunya, els podríem comptar amb els dits de dues mans i potser encara ens sobrarien dits) o per ser llocs que per sequedat o motius desconeguts no tenen aquesta fauna tan singular. La possibilitat de “visitar” el MSS, ens permet buscar en un altre medi, sense la “necessitat” de practicar l’espeleologia, ja que es col·loquen unes trampes en llocs adequats i, al cap d’un cert temps, que sol ser d’alguns mesos, es recullen i s’extreuen els animalons que han estat atrets per un esquer. 

 L’any 1984 Christian Juberthie, el descobridor del MSS, va fer les primeres prospeccions per Catalunya d’aquest nou medi, a Beget, Queralbs, Molló, Setcases, etc. Més tard, Javier Fresneda el 1992 a Pont de Suert i també Oleguer Escolà i Carles Hernando. Inserim algunes parts del treball publicat.

                             Homalenotus remyi (Roewer 1957.    Foto de l'article. Només del cos, sense les potes

Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957). Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.

 El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto la seva dedicació. El material està dipositat al Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

diumenge, 2 de gener de 2022

Nº 364. Bases dels "Premios Chiroptera"


 El Grupo de Espeleología de Villacarrillo, Villacarrillo, Jaén, organitza un concurs en què els protagonistes són els ratpenats.

S’acaben de publicar les bases, que inserim en la seva versió original, pel bon coneixement de tothom qui vulgui participar-hi.

La nostra enhorabona al grup, per una bona activitat organitzativa més. 





 

diumenge, 19 de desembre de 2021

Nº 363. Estadístiques de les visites al nostre blog

El coleòpter Paraphaenops breuilianus, propi de les cavitats dels Ports. Foto: A. Meseguer

El 15 de gener de l'any 2009 va aparèixer la primera publicació d'aquest blog; ara, a desembre del 2021, ja en fa quasi 14 anys.

Des de llavors han aparegut, comptant aquest, 363 articles, quasi tots de Bioespeleologia, el que representen uns 26 cada any, o sigui, arrodonint, un cada 15 dies.

Sí, ja sé que no és res de l'altre món, però cadascú té una determinada capacitat de treball i això és el que podem fer, ja que tots som aficionats i voluntaris.

Al bloc procurem exposar-hi:

-Les principals activitats de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- i les del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a qui tant devem.

-Fets i notícies relacionades amb la biologia subterrània com publicacions de noves espècies destacades; cursets; treballs de revisió de determinats grups de fauna hipogea, edició de llibres, etc. Conferències, necrològiques de companys, expedicions

-I també alguns articles que tot i no estar del tot vinculats amb la biologia subterrània, sí que ho estan indirectament pels autors, personatges o situacions.

Els articles més consultats:

1- Amb 1710 visites, el nº 273, publicat el 10-9-2019. Conferencias Internacionales de Biologia Subterranea. Aveiro, Portugal

2- Amb 562 visites, el nº 122, publicat el 20-1-2021. Avenc de can Castellet de Dalt

3- Amb 483 visites, el nº 027, publicat el 25-5-2009. Sortida a l'avenc de la Febró.


Estadística amb consulta mensual de visites:

Des de l'inici i mensualment, s'han anat anotant les visites, podent mostrar el resultat en un gràfic. Només té l'interès de veure la constància, o no, del nombre de consultes.

Estadística de consultes: A les estadístiques del blog, indica que el nombre total de visites ha estat de 122.518 a 19-12-2021, però si ens atenim a la quantitat que indica la pàgina inicial del bloc, només són 46.994 (que corresponen al gràfic inserit). Aquesta gran divergència sembla que es deu al sistema de comptatge dol bloc; de si es compten absolutament totes les consultes o bé, en el cas que una mateixa persona entri vàries vegades al dia al bloc, només es comptabilitza la primera. Tot i així, crec que hi deu haver algun motiu més...

El que sí que s'ha observat, és que com menys dies passen entre aparèixer nous articles, més consultes es fan.

dimarts, 23 de novembre de 2021

Nº 362. Revista ESPELEOCAT 13, de la Federació Catalana d'Espeleologia

 

 En commemoració de l'any internacional de les coves i el karst, la Federació Catalana d'Espeleologia, aquest mes de novembre ha editat el número 13 de la    revista ESPELEOCAT, en què col·laboren diferents autors, cadascun amb el tema de la seva especialitat.

Diversos membres de l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, han presentat conjuntament un article: Història abreviada de la Bioespeleologia a Catalunya i en Joan Pallisé, membre de l'entitat, un article sobre la segona edició del seu llibre sobre els coleòpters hipogeus.

El títol Història abreviada és per motiu que la seva extensió; en cas d'escriure una versió més completa, hauria merescut un llibre i no un article. Veurem si, amb el temps, emprenem una obra que aplegui tots els biòlegs i entomòlegs especialistes en grups taxonòmics, que hagin descrit nous gèneres i/o espècies de la fauna hipogea catalana, així com la relació bibliogràfica completa.

Al treball, s'ha fet una divisió cronològica per èpoques, amb motius d'importància històrica o fets extraordinaris:

-Els inicis de la bioespeleologia a Catalunya, entre 1860 - 1906
-Els precursors 1907-1939
-Ressorgiment, expansió i consolidació 1940-1970
-Maduració. De les descripcions morfològiques a l'anàlisi genètic. 1971-2000
-Els temps actuals: 2001-2021.

                     Una de les quatre composicions de fotografies de fauna, del treball d'història.

Els autors i treballs citats en l'article, són eminentment catalans, si bé també n'hi trobarem alguns d'estrangers, els que van descriure les primeres espècies cavernícoles de Catalunya o que hi han col·laborat amb els nostres especialistes en estudis d'importància de descripcions d'espècies; revisions de gèneres o d'anàlisi d'ADN.

                                    Una de les fotografies del llibre dels coleòpters de Catalunya.


dimecres, 10 de novembre de 2021

Nº 361. L'ICEK imparteix un Curs de Patrimoni Subterrani, Coves i Karst


 

L'Institut Català de Ciències del Karst, organitza i imparteix un curs científic d'Espeleologia.

Donades les circumstàncies sanitàries i, a més, per obtenir una més gran participació, el curs és telemàtic.

La gran sol·licitud d'inscripcions, unes 180, han fet que no es comentés abans en aquest bloc. Així mateix, a les sortides pràctiques, també s'ha hagut de limitar la participació.

Vist l'èxit, no descartem la convocatoria d’un futur segon curs.