dimecres, 19 d’octubre de 2022

Nº 373. Juan Antonio Zaragoza Miralles, ens ha deixat.

 


Avui hem conegut el traspàs de Juan Antonio Zaragoza Miralles, un especialiste d'ordre mundial ens els aràcnids quernets o pseudoescorpins cavernícoles. Va néixer a Alacant el 23 de setembre de l'any 1953.

Professor Col·laborador Honorífic del Departament d'Ecologia de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant, ha estat la persona de referència d'aquest grup de fauna on tots hem anat a raure a l'hora de determinar el material obtingut en les nostres recerques dins les cavitats.

La nostra Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, vol expressar el condol davant una pèrdua irreemplaçable. Durant molts anys hem tingut molts intercanvis de material, assessorament i amistat amb ell. Així mateix, hem participat amb ell en diverses campanyes espeleològiques.

divuit anys va iniciar-se en el muntanyisme i l'espeleologia. A principis dels anys setanta comença la seva dedicació a la bioespeleologia juntament amb el seu amic José Manuel Vera Catral. S'especialitza en els pseudoescorpins. Als principis va comptar amb la col·laboració i assessorament del que fou el primer referent mundial, l'alemany Volker Mahnert.

Mereix ser destacat un dels seus últims treballs, de 221 pàgines, publicat l'any2017: Revision of the Ephippiochthonius complex in the Iberian PeninsulaBalearic Islands and Macaronesiawith proposed changes to the status of the Chthonius subgenera (PseudoscorpionesChthoniidae), en què descriu cinc nous gèneres i 35 noves espècies de pseudoescorpins cavernícoles de la península Ibèrica; Canàries i Balears, el el que molts bioespeleòlegs de Catalunya hi han aportat material d’estudi

Els amics i la ciència, et trobarem a faltar.

dijous, 13 d’octubre de 2022

Nº 372. Pròxima edició del llibre FAUNA SUBTERRANEA IBEROBALEAR

 

El projecte del llibre LA FAUNA IBEROBALEAR DE LAS CUEVAS, està quasi acabat. La previsió és que aparegui a primers de l'any 2023.


L'Alberto Sendra, un dels principals promotors, ens ha fet arribar una nota en que actualitza la informació. Es tracta d'un vídeo, del que s'han tret algunes vistes fixes. La part d'àudio, es resum en l'escrit que segueix.



Títol: HABITANTES DE LA OSCURIDAD. La fauna iberobalear de las cuevas.


Un volum amb més de 700 pàgines.


Del disseny gràfic i de la presentació de l'obra, se n'han encarregat un grup de Dissenyadors gràfics i Comunicadors de Ciència.


Si voleu reservar el vostre exemplar de la  edició, envieu el vostre nom complet, adreça postal, e-mail i el nombre d'exemplars a reservar al mail 
reservaho@sea-socios.com



No hi ha dubte que es tracta d'una obra excepcional, on s'hi han dedicat molts esforços per part dels nombrosos col·laboradors i que ens permetrà entrar en contacte amb aquesta vida subterrània, vida que encara ens reserva moltes sorpreses (sovint es van descrivint nous gèneres i noves espècies), donada la dificultat del seu estudi.
Quant al preu, poques ocasions tindrem, d'obtenir un tractat com aquest per un preu tan assequible.

Molt d'èxit al projecte!

dimecres, 14 de setembre de 2022

Nº 371. Expedició bioespeleològica a l'illa de Sardenya

                                    Turonychus fadriquei, fotografiat viu.     Autor: Carlos Prieto

Fa uns anys, en una de les recerques a l'Alt Maestrat de Terol, l'Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP va descobrir a la "Cija de Fortanete", una cavitat d'aquesta contrada, un interessant opilió amb un elevadíssim grau de troglomorfisme. Ha sigut el primer conegut a Europa de la família Triaenonychidaei, es va descriure com a Turonychus fadriquei. La recol·lecció es va efectuar a uns quaranta metres de fondària de la cavitat, a la zona isotèrmica d'aquesta.


El material va ser tramès al Dr. Carlos Prieto, de la Universitat del País Basc, especialista en aràcnids, qui d’immediat va veure la importància del descobriment i, fins i tot, va participar amb el Floren Fadrique en una visita a la cavitat per obtenir més individus, ja que de moment, només s'havien capturat femelles i era imprescindible estudiar també el mascle.

 

La nova espècie ja va ser presentada l’any 2015 en un congrès de bioespeleologia en el

IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea a Sóller, Mallorca, suggerint una estreta relació amb Buemarinoa patrizii de Cerdeña y Fumontana deprehendor de nortamérica. El seu estudi i descripció va requerir un treball conjunt de l'especialista en aquests aràcnids, l'abans citat Dr. Carlos Prieto, amb els biòlegs Shahan Derkarabetian, Caitlin M.Baker i Gonzalo Giribet de la Universitat de Harvard i Marshal Hedin de la Universitat de San Diego de Califòrnia. La constitució d'aquest grup de treball va ser necessari a causa de la gran complexitat taxonòmica i biogeogràfica del grup al qual pertany aquest opilió.


En aquest estudi, exàmens morfològics i genètics han permès la creació de dues noves famílies dintre de la superfamília dels Triaenonychoidea i de dos gèneres nous: Abbadon en la nova familia Lomanellidae i el nostre Turonychus dins de la familia Buemarinoidae, taxón que poc abans havia estat descrit com una tribu dins la familia Triaenonychidae.


Aquest treball es va publicar a la prestigiosa revista Invertebrate Systematics (2021, 35. 133-157).

                                                               Foto, autor Carlos Prieto
Malgrat la descripció del nou gènere i a causa del poc coneixement que es té d
´aquesta família d´opilions (Buemarinoidae), encara no s´ha pogut esbrinar amb precisió la filiació genètica del nou gènere Turonychus, per manca de material biològic comparatiu d'altres espècies afins.

Hores d
´ara, el Dr. Prieto, està interessat a aconseguir exemplars de l'opilió Buemarinoa patrizii que viu a cavitats de l´illa de Sardenya. Amb l'anàlisi comparatiu de l'ADN d´aquestes dues espècies i gèneres diferents, es vol conèixer la seva composició genètica, que seria quan ja es podria donar per finalitzat l'estudi.

Per disposar d’aquests exemplars de B. patrizii, membres de l’Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP, de l´Institut Catalad´Espeleologia i Ciencies del Kart ICEK i de la Universitat del País Basc, entre els dies 22 i 27 de setembre d'enguany, han organitzat un viatge a l'illa de Sardenya, per intentar capturar aquest opilió i així poder determinar les posicions genètiques dels gèneres i de les espècies de la família i d'aquesta manera finalitzar l'estudi.

Els participants són: Per part de l'ICEK, Montserrat Ubach; per BIOSPFloren Fadrique i per la Universitat del País Basc, Carles Prieto.

L´ICEK ha gestionat amb la Federació d´Espeleologia de Sardenya i alguns bioespeleòlegs de clubs de l'illa perquè ens facilitessin la localització de les cavitats així com el coneixement de les dificultats tècniques d'exploració.

 

                                        Turonychus fadriquei.        Foto: Carlos Prieto

Per poder actuar legalment quan a la captura de la fauna cavernícola i la seva exportació al nostre país, ICEK ha fet els tràmits per solicitar l’imprescindible permís de recol·lecció a l’estament oficial de l’illa, (ASSESSORADU DE SA DEFENSA DE S'AMBIENTE DE LA REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA), autorització que ens ha estat concedida per a les vuit següents cavitats:

-Grotte del Bue Marino. Dorgali (Toddeito- Costa Bue Marino)

-Grotta di Toddeitto o GrottaNuova o ruttanoa (Toddeito, Durgali /Dorgali

-Grotta di Su Pedrusaccu. (Tesulali, Pedrusaccu, Baunei)

-Grotta di Su Canale Superiore. (Su Canale, Baunei)

-Grotta di Su Clovu (Piano d'Otzio, Baunei)

-Grotta Su EniE´istettai (Flumineddu, Urzulei)

-Grotte di Lovettecannas (Su Canale-Lovettecannas, Murgolavò, Baunei)

-Inghiottitoio di Tesulali (Tesulali, Baunei).

Les cavitats que realment visitarem dependran dels resultats de les primeres visites; si ja s’obté el material desitjat, no seria necessari tot el programa.

Desitgem un bon èxit al projecte.


dilluns, 4 de juliol de 2022

Nº 370. Un llibre sobre la bioespeleologia complerta a Espanya i Balears


COMENTARIS PREVIS (de la redacció): 

La historia de la bioespeleologia española, mai havia estat tractada en la seva totalitat; molts articles més o menys generals en revistes, entrades en blocs i pàgines web, etc. Ara esperem fer-ho. Alberto Sendra, ha emprès una gigantesca tasca: engrescar a nombrosos especialistes perquè cadascun ens posi al dia en les seves especialitats, podent així, exposar tot el desenvolupament al llarg de quasi cent cinquanta anys.

Un dels referents més importants, segurament el que més, va ser la publicació del Dr. i Acadèmic, Xavier Bellés i Ros, l’any 1987, que sota el títol Fauna cavernícola i Intersticial de la península Ibèrica i Balears va fer un recull de la historia, però fonamentalment l’exposició de tots els grups faunistics amb representació al medi subterràni. En Xavier ja deia en la seva Introducció que “l’estat actual dels coneixements, encara és una tasca raonable i al meu abast aplegar les dades disponibles; la qual cosa potser no hauria estat així uns anys més tard. Cal tenir present que les troballes de noves espècies i de la nova información avançen a ritme exponencial i cada vegada resulta més difícil estar al corrent de la bibliografía pertinent…”

L’editor tècnic será la SEA: Sociedad Entomológica Aragonesa, i tot coordinat, amb molts mals de cap, per Alberto Sendra, bióleg de l’Ajuntament de Valencia i profesor. 

El lèxic no és l’estrictament científic aplicat als treballs, descripcions biològiques i/o entomològiques. Els autors pretenen utilitzar uns termes comprensibles per a tots els públics, sense necessitat de recórrer a consultar diccionaris o internet per entendre termes científics complexos. Podríem dir que es presenta com una llarga novel·la de més de sis-centes pàgines, un relat especialitzat que ens envoltarà i ens portarà a la comprensió i al coneixement de l’existència d’una vida subterrània, amb representants de gairebé tota la fauna que habita a l’exterior. Per al nostre coneixement, el nombre d’espècies que colonitza l’ambient subterrani, és de quasi de mil quatre-centes, ben entès que es tracta d’espècies “troglobies i estigobies” o sigui, tan altament especialitzades i adaptades en aquest hàbitat, que no podrien sobreviure en l’ambient exterior.

També s’inclouen fotografies, més dequatre-centes, completant els capítols i fent la seva lectura molt més atractiva i enriquidora. L’edició serà en llengua castellana. Per ara no es compta amb grans subvencions per aquest gran projecte. La idea és que, abans de la tirada inicial, es conegui qui en vol algun exemplar. El preu, que si el paper no puja la barbaritat que esta pujant, creiem que no superarà els 30 euros per exemplar  i es comunicarà als interessats abans que faci la seva comanda.

 

Escrit que ens ha facilitat  l'Alberto Sendra:

El proyecto de la publicación será una realidad en breve, la edición del libro: Habitantes de la Oscuridad: la Fauna Ibero‐Balear de las Cuevas. Una obra de divulgación de la fascinante vida en las cuevas, dirigida a un amplio abanico de lectores en especial aquellos que se interesan por la vida que nos rodea, aquella que menos conocemos pero que tiene una especial relevancia en el devenir de este maltrecho planeta Tierra.

 Natualistas, espeleólogos, biólogos, zoólogos y entomólogos, pero también un público general son sus potenciales lectores. Un libro de más de seiscientas páginas elaboradas por 62 autores y un número superior de fotógrafos que ilustran bellamente sus contenidos.

El léxico no es el estrictamente científico aplicado en los trabajos y descripciones biológicas/entomológicas. Pretendemos usar unos términos comprensibles para todos los públicos, sin necesidad de recurrir a consultar diccionarios o internet para entender términos científicos complejos. Podríamos decir que se presenta como una novela, un relato especializado que nos llevará a la comprensión i al conocimiento de la existencia de una vida subterránea, con representantes de casi toda la fauna que habita en el exterior. Para nuestro conocimiento, el número de especies que coloniza nuestro subsuelo, es de más de mil trescientas, entendiendo que son especies “troglobias” o sea, tan altamente especializadas y adaptadas en el hábitat subterráneo, que no podrían vivir en el ambiente exterior.


Contenido del libro:

ÍNDICE DE LA PUBLICACIÓN:

Título,  Habitantes de la oscuridad. Fauna Ibero-Balear de las cuevas

-Prefacio, guía para no perderse y descubrir la fauna de las cuevas

-Agradecimientos

 

Primera parte: A modo de introducción

-capítulo uno. El continente subterráneo y las cuevas

          Policarp Garay Martín y Alberto Sendra Mocholí

-capítulo dos. Ecosistemas de las cuevas y su fauna

          Alberto Sendra Mocholí y Loles Beltrán Barat


Segunda parte: La fauna ibero-balear de las cuevas

-capítulo tres. Platelmintos Tricládidos, las planarias o gusanos planos

          Miquel Vila Farré

-capítulo cuatro. Nemátodos, gusanos redondos

          Joaquín Abolafia Cobaleda

-capítulo cinco. Anélidos, gusanos segmentados

          Pilar Rodríguez Rodríguez y Jorge Antonio Núñez

-capítulo seis. Moluscos Gasterópodos, invertebrados con un solo pie

          Carlos Enrique Prieto y Alberto Martínez-Ortí

                     Gasterópodos terrestres

                               Carlos Enrique Prieto

                     Gasterópodos acuáticos

                               Alberto Martínez-Ortí

-capítulo siete. Escorpiones, los quelicerados de cola con aguijón

          Antonio Melic Blas

-capítulo ocho. Pseudoescorpiones, los pequeños escorpiones sin cola

          Juan Antonio Zaragoza

-capítulo nueve. Palpígrados, los arácnidos que andan con los palpos

          Pablo Barranco Vega

-capítulo diez. Araneidos, quelicerados entretejiendo telas

          José Antonio Barrientos Alfageme

-capítulo once. Opiliones, arácnidos zancudos

          Carlos Enrique Prieto Sierra

-capítulo doce. Ácaros: los arácnidos invisibles

          María Lourdes Moraza Zorrilla

-capítulo trece. Ostrácodos, diminutos crustáceos con concha protectora

          Francesc Mesquita-Joanes, SandaIepure y Ferran Palero Pastor

-capítulo catorce. Copépodos, chinches de patas de remo

          Sanda Iepure

-capítulo quince. Batinelas, las esquivas habitantes del agua subterránea                       Ana Isabel Camacho

-capítulo dieciséis. Termosbenáceos

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo diecisiete. Misidáceos

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo dieciocho. Isópodos, cochinillas de agua y tierra

          Ferran Palero Pastor y Lluc García

                     Isópodos acuáticos

                               Ferran Palero Pastor

                     Oniscidea, las cochinillas terrestres

                               Lluc García

-capítulo diecinueve. Anfípodos, pulgas de mar

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo veinte. Decápodos, los camarones

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo veintiuno. Diplópodos, milpiés

          Ernesto Recuero Gil

-capítulo veintidós. Quilópodos, ciempiés predadores

          Pavel Stoev y Alberto Sendra

-capítulo veintitrés. Colémbolos, apterigotas con cola para el brinco                           

Enrique Baquero, Javier Ignacio Arbea, Enrique Beruete Azpilicueta y RafaelJordana Butticaz

-capítulo veinticuatro. Dipluros, apterigotas con dos colas

          Alberto Sendra Mocholí

-capítulo veinticinco. Zigentomas, apterigotas con tres colas

          Rafael Molero-Baltanás y Miguel Gaju Ricart

-capítulo veintiséis. Plecópteros, moscas de las piedras

          José Manuel Tierno de Figueroa y Manuel J. López Rodríguez

-capítulo veintisiete.  Ortópteros, gríllidos de las cuevas

          Pablo Barranco Vega

-capítulo veintiocho.  Hemípteros fulguromorfos, las cigarras ciegas

          HanneloreHoch y Alberto Sendra Mocholí

-capítulo veintinueve. Psocópteros, los piojos del polvo

          Arturo Baz y Adrià Miralles

-capítulo treinta. Coleópteros, los insectos con estuches

          José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Carábidos, los pequeños y grandes depredadores

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Ditíscidos, los únicos escarabajos estigobios

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Leiódidos colévidos, los triunfadores

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Estafilínidos frecuentes, pero poco adaptados a las cuevas

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Pseláfidos, minúsculos escarabajos

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Coleópteros de visita

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

-capítulo treinta y uno. Himenópteros, desde avispas visitantes a hormigas troglobias

          Alberto Tinaut Ranera

-capítulo treinta y dos. Tricópteros, insectos con alas en teja

          Carmen Zamora Muñoz

-capítulo treinta y tres. Lepidópteros, insectos de alas escamosas

          Sergio Montagud Alario

-capítulo treinta y cuatro. Dípteros, moscas y mosquitos

          Jorge L. Mederos López

-capítulo treinta y cinco. Quirópteros, los murciélagos de cuevas

Xavier Puig Montserrat, Maria Mas Navarro, David García Jiménez, Carles Flaquer Sánchez y Adrià López Baucells

-capítulo treinta y seis. Los otros vertebrados

Javier Barona Fernández, Santiago Teruel Montejano y Alberto Sendra Mocholí

 

TERCERA PARTE: DIVERSIDAD, COLONIZACIÓN, DISTRIBUCIÓN, HISTORIA, CONSERVACIÓN Y ESTUDIO DE LA FAUNA IBERO-BALEAR

-capítulo treinta y siete. Diversidad, colonización y distribución de la fauna

          Alberto Sendra, Pablo Barranco, Carlos González Luque, Lucia Labrada,

          Javier Fresneda, José María Salgado

-capítulo treinta y ocho. Historia de los hallazgos y descubrimientos de la fauna

Alberto Sendra Mocholí, Glòria Masó Ros, Berta Caballero, Toni Pérez, Lluís Auroux y Ángel Ginés Gracia

-capítulo treinta y nueve. Importancia y conservación de los ecosistemas de las cuevas    

Alberto Sendra, Francisco Millan, Carlos González Luque, Lucia Labrada, Alejandro Martínez, Pedro Cardoso y David Sánchez

-capítulo cuarenta. Métodos y técnicas

Hilario Ubiedo de Oñate, Alberto Sendra, Floren Fadrique, Adrià Miralles, Agustí Meseguer, Eneko García de Madinabeitia, Nicolás López de Armentia e Iñigo Gómez de Segura Buesa

Glosario

Referencias

Autores de texto, fotografía y diseño

Desitjem una prompta aparició d'aquesta "joia".