dilluns, 4 de juliol de 2022

Nº 370. Un llibre sobre la bioespeleologia complerta a Espanya i Balears


COMENTARIS PREVIS (de la redacció): 

La historia de la bioespeleologia española, mai havia estat tractada en la seva totalitat; molts articles més o menys generals en revistes, entrades en blocs i pàgines web, etc. Ara esperem fer-ho. Alberto Sendra, ha emprès una gigantesca tasca: engrescar a nombrosos especialistes perquè cadascun ens posi al dia en les seves especialitats, podent així, exposar tot el desenvolupament al llarg de quasi cent cinquanta anys.

Un dels referents més importants, segurament el que més, va ser la publicació del Dr. i Acadèmic, Xavier Bellés i Ros, l’any 1987, que sota el títol Fauna cavernícola i Intersticial de la península Ibèrica i Balears va fer un recull de la historia, però fonamentalment l’exposició de tots els grups faunistics amb representació al medi subterràni. En Xavier ja deia en la seva Introducció que “l’estat actual dels coneixements, encara és una tasca raonable i al meu abast aplegar les dades disponibles; la qual cosa potser no hauria estat així uns anys més tard. Cal tenir present que les troballes de noves espècies i de la nova información avançen a ritme exponencial i cada vegada resulta més difícil estar al corrent de la bibliografía pertinent…”

L’editor tècnic será la SEA: Sociedad Entomológica Aragonesa, i tot coordinat, amb molts mals de cap, per Alberto Sendra, bióleg de l’Ajuntament de Valencia i profesor. 

El lèxic no és l’estrictament científic aplicat als treballs, descripcions biològiques i/o entomològiques. Els autors pretenen utilitzar uns termes comprensibles per a tots els públics, sense necessitat de recórrer a consultar diccionaris o internet per entendre termes científics complexos. Podríem dir que es presenta com una llarga novel·la de més de sis-centes pàgines, un relat especialitzat que ens envoltarà i ens portarà a la comprensió i al coneixement de l’existència d’una vida subterrània, amb representants de gairebé tota la fauna que habita a l’exterior. Per al nostre coneixement, el nombre d’espècies que colonitza l’ambient subterrani, és de quasi de mil quatre-centes, ben entès que es tracta d’espècies “troglobies i estigobies” o sigui, tan altament especialitzades i adaptades en aquest hàbitat, que no podrien sobreviure en l’ambient exterior.

També s’inclouen fotografies, més dequatre-centes, completant els capítols i fent la seva lectura molt més atractiva i enriquidora. L’edició serà en llengua castellana. Per ara no es compta amb grans subvencions per aquest gran projecte. La idea és que, abans de la tirada inicial, es conegui qui en vol algun exemplar. El preu, que si el paper no puja la barbaritat que esta pujant, creiem que no superarà els 30 euros per exemplar  i es comunicarà als interessats abans que faci la seva comanda.

 

Escrit que ens ha facilitat  l'Alberto Sendra:

El proyecto de la publicación será una realidad en breve, la edición del libro: Habitantes de la Oscuridad: la Fauna Ibero‐Balear de las Cuevas. Una obra de divulgación de la fascinante vida en las cuevas, dirigida a un amplio abanico de lectores en especial aquellos que se interesan por la vida que nos rodea, aquella que menos conocemos pero que tiene una especial relevancia en el devenir de este maltrecho planeta Tierra.

 Natualistas, espeleólogos, biólogos, zoólogos y entomólogos, pero también un público general son sus potenciales lectores. Un libro de más de seiscientas páginas elaboradas por 62 autores y un número superior de fotógrafos que ilustran bellamente sus contenidos.

El léxico no es el estrictamente científico aplicado en los trabajos y descripciones biológicas/entomológicas. Pretendemos usar unos términos comprensibles para todos los públicos, sin necesidad de recurrir a consultar diccionarios o internet para entender términos científicos complejos. Podríamos decir que se presenta como una novela, un relato especializado que nos llevará a la comprensión i al conocimiento de la existencia de una vida subterránea, con representantes de casi toda la fauna que habita en el exterior. Para nuestro conocimiento, el número de especies que coloniza nuestro subsuelo, es de más de mil trescientas, entendiendo que son especies “troglobias” o sea, tan altamente especializadas y adaptadas en el hábitat subterráneo, que no podrían vivir en el ambiente exterior.


Contenido del libro:

ÍNDICE DE LA PUBLICACIÓN:

Título,  Habitantes de la oscuridad. Fauna Ibero-Balear de las cuevas

-Prefacio, guía para no perderse y descubrir la fauna de las cuevas

-Agradecimientos

 

Primera parte: A modo de introducción

-capítulo uno. El continente subterráneo y las cuevas

          Policarp Garay Martín y Alberto Sendra Mocholí

-capítulo dos. Ecosistemas de las cuevas y su fauna

          Alberto Sendra Mocholí y Loles Beltrán Barat


Segunda parte: La fauna ibero-balear de las cuevas

-capítulo tres. Platelmintos Tricládidos, las planarias o gusanos planos

          Miquel Vila Farré

-capítulo cuatro. Nemátodos, gusanos redondos

          Joaquín Abolafia Cobaleda

-capítulo cinco. Anélidos, gusanos segmentados

          Pilar Rodríguez Rodríguez y Jorge Antonio Núñez

-capítulo seis. Moluscos Gasterópodos, invertebrados con un solo pie

          Carlos Enrique Prieto y Alberto Martínez-Ortí

                     Gasterópodos terrestres

                               Carlos Enrique Prieto

                     Gasterópodos acuáticos

                               Alberto Martínez-Ortí

-capítulo siete. Escorpiones, los quelicerados de cola con aguijón

          Antonio Melic Blas

-capítulo ocho. Pseudoescorpiones, los pequeños escorpiones sin cola

          Juan Antonio Zaragoza

-capítulo nueve. Palpígrados, los arácnidos que andan con los palpos

          Pablo Barranco Vega

-capítulo diez. Araneidos, quelicerados entretejiendo telas

          José Antonio Barrientos Alfageme

-capítulo once. Opiliones, arácnidos zancudos

          Carlos Enrique Prieto Sierra

-capítulo doce. Ácaros: los arácnidos invisibles

          María Lourdes Moraza Zorrilla

-capítulo trece. Ostrácodos, diminutos crustáceos con concha protectora

          Francesc Mesquita-Joanes, SandaIepure y Ferran Palero Pastor

-capítulo catorce. Copépodos, chinches de patas de remo

          Sanda Iepure

-capítulo quince. Batinelas, las esquivas habitantes del agua subterránea                       Ana Isabel Camacho

-capítulo dieciséis. Termosbenáceos

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo diecisiete. Misidáceos

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo dieciocho. Isópodos, cochinillas de agua y tierra

          Ferran Palero Pastor y Lluc García

                     Isópodos acuáticos

                               Ferran Palero Pastor

                     Oniscidea, las cochinillas terrestres

                               Lluc García

-capítulo diecinueve. Anfípodos, pulgas de mar

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo veinte. Decápodos, los camarones

          Damià Jaume Llabrés

-capítulo veintiuno. Diplópodos, milpiés

          Ernesto Recuero Gil

-capítulo veintidós. Quilópodos, ciempiés predadores

          Pavel Stoev y Alberto Sendra

-capítulo veintitrés. Colémbolos, apterigotas con cola para el brinco                           

Enrique Baquero, Javier Ignacio Arbea, Enrique Beruete Azpilicueta y RafaelJordana Butticaz

-capítulo veinticuatro. Dipluros, apterigotas con dos colas

          Alberto Sendra Mocholí

-capítulo veinticinco. Zigentomas, apterigotas con tres colas

          Rafael Molero-Baltanás y Miguel Gaju Ricart

-capítulo veintiséis. Plecópteros, moscas de las piedras

          José Manuel Tierno de Figueroa y Manuel J. López Rodríguez

-capítulo veintisiete.  Ortópteros, gríllidos de las cuevas

          Pablo Barranco Vega

-capítulo veintiocho.  Hemípteros fulguromorfos, las cigarras ciegas

          HanneloreHoch y Alberto Sendra Mocholí

-capítulo veintinueve. Psocópteros, los piojos del polvo

          Arturo Baz y Adrià Miralles

-capítulo treinta. Coleópteros, los insectos con estuches

          José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Carábidos, los pequeños y grandes depredadores

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Ditíscidos, los únicos escarabajos estigobios

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Leiódidos colévidos, los triunfadores

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Estafilínidos frecuentes, pero poco adaptados a las cuevas

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Pseláfidos, minúsculos escarabajos

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

                     Coleópteros de visita

                               José María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar

-capítulo treinta y uno. Himenópteros, desde avispas visitantes a hormigas troglobias

          Alberto Tinaut Ranera

-capítulo treinta y dos. Tricópteros, insectos con alas en teja

          Carmen Zamora Muñoz

-capítulo treinta y tres. Lepidópteros, insectos de alas escamosas

          Sergio Montagud Alario

-capítulo treinta y cuatro. Dípteros, moscas y mosquitos

          Jorge L. Mederos López

-capítulo treinta y cinco. Quirópteros, los murciélagos de cuevas

Xavier Puig Montserrat, Maria Mas Navarro, David García Jiménez, Carles Flaquer Sánchez y Adrià López Baucells

-capítulo treinta y seis. Los otros vertebrados

Javier Barona Fernández, Santiago Teruel Montejano y Alberto Sendra Mocholí

 

TERCERA PARTE: DIVERSIDAD, COLONIZACIÓN, DISTRIBUCIÓN, HISTORIA, CONSERVACIÓN Y ESTUDIO DE LA FAUNA IBERO-BALEAR

-capítulo treinta y siete. Diversidad, colonización y distribución de la fauna

          Alberto Sendra, Pablo Barranco, Carlos González Luque, Lucia Labrada,

          Javier Fresneda, José María Salgado

-capítulo treinta y ocho. Historia de los hallazgos y descubrimientos de la fauna

Alberto Sendra Mocholí, Glòria Masó Ros, Berta Caballero, Toni Pérez, Lluís Auroux y Ángel Ginés Gracia

-capítulo treinta y nueve. Importancia y conservación de los ecosistemas de las cuevas    

Alberto Sendra, Francisco Millan, Carlos González Luque, Lucia Labrada, Alejandro Martínez, Pedro Cardoso y David Sánchez

-capítulo cuarenta. Métodos y técnicas

Hilario Ubiedo de Oñate, Alberto Sendra, Floren Fadrique, Adrià Miralles, Agustí Meseguer, Eneko García de Madinabeitia, Nicolás López de Armentia e Iñigo Gómez de Segura Buesa

Glosario

Referencias

Autores de texto, fotografía y diseño

Desitjem una prompta aparició d'aquesta "joia".

divendres, 1 de juliol de 2022

Nº 369. Ramon Sendra Sabaté (1956-2022). In memoriam

                                          La Montse Castells i el Ramon, a la cova Negra de Tragó

Després  de quasi cinc anys de tractaments i malalties, ha mort el Ramon Sendra, al qui alguns vells amics anomenàvem “Poca”, renom familiar, per més que a ell no li agradava massa.

Cap a finals de la dècada dels seixanta, el Ramon amb un grup d’adolescents montblanquins es va afeccionar a “posar-se als forats” que hi havia a les cingleres de les rodalies del poble, seguramentes devien assabentar que al Centre Excursionista de Montblanc hi havia un grup d’espeleologia que feia uns anys desenvolupava activitats. Aquell grup d’amics aviat ingressarien al GIEM formant una mena de tercera generació del Grup d’Investigacions Espeleològiques de Montblanc. De la mitja dotzena de noiets que s’incorporaren al grup, ell destacà ràpidament aprenent coneixements tècnics d’exploració, començant a topografiar i recol·lectant fauna subterrània. De les recerques d’aquells anys va resultar que l’entomòleg Àngel Lagar, l'any 1972 li dedicà una nova subespècie de pseudoscorpí troglobi evolucionat, que denominà Roncus (Parablothrus) lagari sendrai, capturat a l’avenc del Cudó (Mont-ral).

                                        El Ramon de petit i ja dins una cova (el de la dreta, al fons)

                                       A la recerca de fauna cavernícola. Cova Negra de Tragó 

Aquest primer període d’activitat es mantingué fins a l’any 1973, quan la dispersió professional i familiar de la major part de membres del grup feu que l’antic GIEM desapareixes.

A l’any 1990, desprès d’una xerrada d’espeleologia sobre les activitats del GIEM, al Museu`- Arxiu de Montblanc, es va reconstituir el grup arrelant amb molta empenta i aviat el Ramon se reincorporà, començant a partir de llavors una activitat frenètica de muntanyisme i espeleologia sense aturador. D’antuvi fou per les Muntanyes de Prades, seguí pel Montsant i Garraf, estenent-se per tot Catalunya, interessant-se alhora pels grans cims i cavitats del Pirineu d’Osca. Fou tanta l’activitat desenvolupada que el grup se li va quedar petit, començant a sortir amb companys de Valls, Sta. Coloma-Igualada, Tarragona... amb els qui feu tot un seguit de grans cavitats amb integrals com Aranyonera, Alba, Travessa B-15 B-1 a Escuain, campanyes a Cantabria, Guadalajara, Albacete... a banda de barrancs i tots els cims que veia interessants, essent tanta la dedicació que durant uns anys treballà de guia de muntanya a la comarca del Sobrarbe.

Algunes de les activitats i troballes de Catalunya, amb tot un seguit de documentació sobre treballs originals els passà al J. M. Miñarro perquè ho incorporés al bagatge de l’Espeleoíndex.

                                                        El Joan Pallisé i el Ramon a l'avenc del Cudó
Tot i que mai havíem deixat el contacte, érem molts els qui aprofitàvem els seu coneixements i guiatge dels barrancs, cims i cavitats de Catalunya i Osca, per efectuar sortides memorables com Cuberes, el Graller Gran del Corralot, el Sistema d’Alba, o Sta. Elena... que ell coneixia força bé. El seu mestratge tècnic tenia molta cura amb la seguretat de les instal·lacions i persones, dedicant sempre una especial predilecció per protegir-me i esbroncar-me quan feia alguna activitat poc ortodoxa. Tot i amb això, hauria de dir que tingué un moment de feblesa l’agost del 2001 quan el vaig convèncer per anar els dos sols al Solencio de Bastaràs amb l’objectiu d’arribar al punt final de la topografia. Aquest cop es va confiar amb la meva suposada “experiència”, resultant que al final ens desorientàrem i finalment ens tingueren de venir a rescatar. A partir d’aquella marrada, mai més va deixar-me fer logística, ni instal·lacions.

El Ramon  era, d’entrada una mica sec, tant física, com personalment, doncs tenia un caràcter dur de tracte, auster i si afegim que era poc parlador, li feia un semblant seriós; però quan algú li parlava de coves, muntanyes i sortides, ràpidament es capgirava convertint-se en atent, desprès i generós. Ell va guiar, acompanyar i formar tècnicament a multitud d’excursionistes i espeleòlegs, acompanyant-nos una i altra vegada.

Fou a partir de l’any 2000 que començàrem a treballar primer amb les fonts naturals, si bé el que l’entusiasme fou quan li proposà que hauríem de fer sortides per preparar un llibre de coves de les muntanyes de Prades, si bé aviat ens desviarem del nostre objectiu inicial, estenen la recerca de fauna subterrània per tot Catalunya i d’Osca, amb sortides quasi tots els caps de setmana i festes de guardar. En una d’aquestes sortides, devia ser cap a finals del 2016, vaig veure que alguna cosa no anava bé al quedar-se ell enrere durant l’aproximació a una cavitat i a partir d’aquell moment començà un rosari d’entrades i sortides de visites a metges i hospitals, per més que en el moment que es refeia, ràpidament em proposava sortir allí on fos tot i trobar-se dèbil.

En el transcurs dels anys 2005-2021 que realitzàrem tot un seguit de sortides a la recerca de velles i noves cavitats per recol·lectar fauna subterrània a alguns centenars de cavitats, amb algunes troballes singulars; fins el punt que a l’edició del llibre “Coleòpters Cavernícoles de Catalunya” hi posarem a la portada una bonica fotografia de l’Agustí Meseguer d’un coleòpter d’una nova espècie, que sense citar-la seria descrita com Troglocharinus sendrai uns mesos més tard, en l’important article “A redefinition of the genusTroglocharinus Reitter, 1908, with description of new species (Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini)” dels autors J. Fresneda, V. Rizzo, J. Comas & I. Ribera.

                                                                El Ramon, dins la cova Cuberes
A principis d’abril d’enguany, tot just desprès de una de les darreres sortides, tornà a ingressar a l’hospital Juan XXIII de Tarragona, on estigué quasi tres mesos a l’UCI, fins que a la matinada del 23 de juny, em trucà la seva estimada Montse Castells, comunicant-me el lamentable decés.

Molts dels amics i companys que hem tingut la sort de compartir tants anys junts amb ell, no tenim hi ha cap dubte que en cadascuna de les sortides i exploracions que ens resten per fer, recordarem la seva entranyable personalitat i companyonia, doncs no és en va que al buscar imatges per redactar aquesta petita memòria, a la majoria d’elles ens apareix el Ramon ben somrient, pel fet d’estar als indrets on més feliç era: la muntanya i les coves.

Joan Pallisé. Juny de 2022

dimecres, 29 de juny de 2022

Nº 368. Una nova espècie de coleòpter subterrani, descobert en una mina artificial del Pallars Jussà

                                     La mina dels Covilars, a Torre de Capdella, Pallars Jussà.
La fauna subterrània es localitza, majoritàriament, en terrenys càrstics, però també hi ha casos, com el present, que la podem capturar en zones d'altres materials, no calcaris, o barreges de calcàries molt antigues, intercalacions de granit i/o sílice, etc.
La mina era una antiga extracció de Calcopirita, mineral de coure, oberta en materials del Devonià. 

Aquesta cavitat, situada a Torre de Cabdella, Pallars Ussà. ja va ser destacada per haver-s’hi descrit un altre coleòpter cavernícola: Stygiophyes akarsticus (Escolà 1980), resultat d’una visita a la mina Covilars el 12-4-1970 en què hi participaren M. Ubach, O. Escolà i Ll. Auroux. No va ser descrit fins a l’any 1980. Anys més tard, va ser canviat de gènere, sent ara Stygiophyes akarsticus.

                                                                 Stygiophyes akarsticus.
                          Esquerra, dibuix dins la seva descripció. Dreta, foto d'Agustí Meseguer

        La nova troballa: L’Agustí Meseguer, en Lluís Filbà i el Joan Pallisé, en el decurs d'unes visites a la mina dels Covilars, l’octubre i novembre de 2021, van trobar les restes d'un minúscul coleòpter que no es corresponien amb el ja conegut de la cavitat: S. akarsticus. En Jordi Comas va examinar les restes, arribant a la conclusió de que podria tractar-se d’una nova espècie i l'estudi definitiu i la descripció ha estat a càrrec del Jordi Comas i el Joan Vives.


Vista la importància de la troballa, es van fer altres visites, aconseguint un bon nombre de captures que han permès la seva descripció. L'article tot recentment s'acaba de publicar a la revista de la Institució Catalana d'Història Natural, 86 (2): 55-58. 2022, sent-ne els autors, En Jordi Comas i l'Eduard Vives.


A més dels coleòpters citats, també s’hi ha localitzat un ratpenat: Barbastella barbastellus, una important cita ja que és poc conegut dins de cavitats. També hi viu un grill de caràcter troglòfil: Dolichopoda bolivari.
                                    El ratpenat Barbastella barbastellus. Foto Agustí Meseguer

                                        El grill Dolichopoda bolivari. Foto Agustí Meseguer

Un exit més en les novetats dins la bioespeleologia catalana, amb la característica destacable d'haver estat en una mina. 

dilluns, 13 de juny de 2022

Nº 367. Estudi dels Opilions subterranis de Catalunya

NOTA: Al revisar les entrades (6 de juliol 2022), s'ha vist que del tema d'avui ja se n'havia parlat al post Nº 365 amb el títol Coneixement de la fauna subterrània d'opilions del Medi Subterrani Superficial a Catalunya. Com sigui que, encara que es parli del mateix hi ha informació diferent, s'ha decidit mantenir les dues entrades. 


Aquest desembre passat del 2021, s'ha publicat un treball especialitzat sobre els opilions cavernícoles de Catalunya.

L'Agustí Meseguer s'ha encarregat de recopilar una sèrie de mostres del MSS (Medi Subterrani Superficial) i de material capturat dins de cavitats, provinents de recol·leccions fetes, majoritàriament, per Ramon Sendra, Joan Pallisé, Jordi Comas i el propi Agustí.

El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto, de la Universitat del País Basc, la seva dedicació que ens permetrà determinar el material.                                                    

Inserim el treball complet, publicat a la Revista Ibérica de Aracnología.

Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957).



Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.


dimecres, 20 d’abril de 2022

Nº 366: Un nova espècie de coleòpter pselàfid de la cova de la Pileta

 



Acaba d'aparèixer a la revista Subterranean Biology:
 


 Resum. Tret de l'article (traduït i adaptat).

Es descriu una nova espècie d'escarabat Pselaphinae (de la familia Staphylinidae), pertanyent al gènere Geopselaphus Jeannel, 1956, batejat com Geopselaphus bullonorum sp. nov., d'una cova del sud d'Espanya. La nova espècie mostra una troglomorfia important, com la reducció dels ulls (només tres ommatidis no pigmentats) i una extraordinària elongació general del cos (sobretot el cap) i apèndixs (antenes, palps maxil·lars i cames). Es tracta del primer Pselaphini troglomòfic conegut a tot el món

Taxonomia de la nova espècie, segons Internet, Iberfauna - Fauna Ibérica

Phylum Arthropoda

Subphylum Hexapoda

Classe Insecta

Ordre Coleoptera

Subordre Polyphaga

Infraordre Staphyliniformia

Superfamilia Staphylinoidea

Família Staphylinidae

Subfamilia Pselaphinae

Supertribu Pselaphitae

Tribu Pselaphini

Gènere Geopselaphus

La descoberta d’aquesta nova espècie va tenir lloc amb motiu d’una sèrie de visites a cavitats d’Andalusia dins d’un projecte de l’Associació Catalana de Bioespeleologia – BIOSP - per aconseguir alguns exemplars del coleòpter Trechus breuili destinats a l’estudi de la relació genètica entre poblacions de la península Ibèrica i el nord del Marroc.

En una de les visites a la cv. De la Pileta, el 26 d’abril de l’any 2013, l’Agustí Meseguer i el Floren Fadrique, de BIOSP, van capturar dos exemplars del que va resultar ser una nova espècie, que van ser entregats a l’especialista Carles Hernando, qui va iniciar l’estudi. L’espècie (bullonorum) ha estat dedicada a la familia Bullón, propietaris de la cova.

Es tracta d’una espècie del tot cavernícola, troglòbia, amb mostres d’una gran especialització-adaptació al medi subterrani profund. Ens poden deleitar veient les fotografíes del mascle (1) i de la femella (2), amb el gran desenvolupament (allargament) del cos i dels apendixs. Un joia!

dijous, 10 de març de 2022

Nº 365. Coneixement de la fauna subterrània d'opilions del Medi Subterrani Superficial a Catalunya

       Un opilió cavernícola. Foto: Agustí Meseguer

Aquest article ha estat suggerit per l’Agustí Meseguer, que juntament amb el Joan Pallisé ens han proporcionat les dades necessàries per poder editar aquesta nota.

El passat desembre del 2021, es va publicar un treball sobre els opilions cavernícoles de Catalunya al nº 39 de la Revista Ibérica de Aracnología, del Grupo Ibérico de Aracnología (S.E.A.), que tracta del material recollit durant uns deu anys d’un projecte d’estudi del Medi Subterrani Superficial (MSS). A partir del 2011 un grup d’entusiastes va iniciar un projecte per anar completant les zones de les quals no teníem coneixement d’aquesta fauna del MSS. El grup què parlem el componen l’Agustí Meseguer, en Jordi Comas, el Joan Pallisé el Ramon Sendra i el Josep Pastor, que treballen fent recerca en diverses zones de Catalunya: Maresme, Montnegre, Montseny, Aiguafreda, Montcada, serralada del Cadí, Cerdanya, Os de Balaguer, Garraf i Alt Camp. També han treballat dins la província d’Osca i en algunes cavitats i mines. 

 Ens diu l’Agustí: L’any 2015 vàrem decidir fer una recerca amb el mètode SMS de diferents zones de Catalunya per veure d’emmarcar els territoris on viu la fauna cavernícola. En algunes, donada la falta de cavitats, vàrem optar per aquest tipus de recerca. La recerca va proporcionar espècimens de diferents ordres de fauna. En aquest cas, es van separar els opilions, que han estat estudiats per l’especialista Dr. Carlos Prieto de la universitat del País Basc, havent-los determinat. Donada la importància de l’estudi, va considerar oportuna la seva publicació. De l’article n’és coautor l’Agustí Meseguer.

Exposició general sobre la fauna amb hàbitats sota terra:

Les àrees de poblament de les espècies, en aquest cas cavernícoles, és molt important, per poder veure les seves “fronteres” i comprovar si aquestes es deuen a fenòmens geològics, hidrològics o bé convivència de diverses espècies, que fins i tot poden ser del mateix gènere. Totes aquestes característiques, complementades amb els estudis de paleogeografia i d’ADN, ens fan comprendre els orígens d’aquestes poblacions, les seves migracions i l’antiguitat de la seva adaptació al medi subterrani.

                                                         Situació dels medis MSS i endogeu 

A partir de l’any 1984, en què es va iniciar l’estudi, a Catalunya, de la fauna subterrània del MSS, s’han anat delimitant les àrees d’ocupació de les espècies; al principi, només es coneixien unes poques cites dels poblaments, però al llarg dels anys aquestes dades s’han anat incrementant en gran manera, permetent disposar d’un mapa de distribució que cada vegada és més complet. Així i tot, encara hi ha moltes zones de les quals no es coneix cap cita de fauna cavernícola. Les raons són la geologia del terreny, que no facilita l’existència de cavitats, per altra banda, les dificultats de fer-hi recerca pels problemes d’accés. Abans hem dit que moltes zones no posseeixen cavitats per motiu que els materials no són karstificables, però el fet d’haver-hi antigues mines d’extracció de minerals, permet aquesta recerca, ja que la fauna hipogea, també ocupa aquests buits del terreny, donat que es van desplaçant a través de les fissures o bé a través del MSS, sigui quina sigui la geologia del terreny, no solament en els karstificables.

El MSS (Medi Subterrani Superficial), és la capa composta de pedruscall que està situada just sota la superfície del terreny que trepitgem, generalment terrós i amb plantes i la roca mare de l’interior; en aquesta zona hi viu una representació completa de la fauna exterior (parlem d’invertebrats) que, en endinsar-se sota terra s’han adaptat al nou hàbitat i s’han anat diferenciant dels seus congèneres de l’exterior. Aquesta fauna endogea, també la trobem dins de coves, avencs i mines, ja que hi ha poques diferències entre els medis endogeu i cavernícola, tot i que cadascuna té unes característiques diferenciades. La fauna endogea “cau” dins de les galeries de les cavitats i per això també la podem trobar en una cova o mina, però podríem dir que és accidental. Per contra, la fauna del MSP (Medi Subterrani Profund), no accedeix al nivell superior del MSS.

Tornem al tema de fons: les àrees de poblament de les diferents espècies de la fauna cavernícola. Tot i la bona coneixença de bastants massissos, encara tenim moltes zones que, sigui per poca dedicació a la recerca (hem de tenir present que el nombre de persones que es dediquen habitualment a la recol•lecció de fauna subterrània a Catalunya, els podríem comptar amb els dits de dues mans i potser encara ens sobrarien dits) o per ser llocs que per sequedat o motius desconeguts no tenen aquesta fauna tan singular. La possibilitat de “visitar” el MSS, ens permet buscar en un altre medi, sense la “necessitat” de practicar l’espeleologia, ja que es col·loquen unes trampes en llocs adequats i, al cap d’un cert temps, que sol ser d’alguns mesos, es recullen i s’extreuen els animalons que han estat atrets per un esquer. 

 L’any 1984 Christian Juberthie, el descobridor del MSS, va fer les primeres prospeccions per Catalunya d’aquest nou medi, a Beget, Queralbs, Molló, Setcases, etc. Més tard, Javier Fresneda el 1992 a Pont de Suert i també Oleguer Escolà i Carles Hernando. Inserim algunes parts del treball publicat.

                             Homalenotus remyi (Roewer 1957.    Foto de l'article. Només del cos, sense les potes

Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957). Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.

 El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto la seva dedicació. El material està dipositat al Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

diumenge, 2 de gener de 2022

Nº 364. Bases dels "Premios Chiroptera"


 El Grupo de Espeleología de Villacarrillo, Villacarrillo, Jaén, organitza un concurs en què els protagonistes són els ratpenats.

S’acaben de publicar les bases, que inserim en la seva versió original, pel bon coneixement de tothom qui vulgui participar-hi.

La nostra enhorabona al grup, per una bona activitat organitzativa més.