dimarts, 31 d’agost de 2021

Nº 358: Uns carnets antics de l'Àngel Lagar Mascaró

 

                     L'Àngel, al seu domicili, amb part de la seva col"lecció de  coleòpters
Em va sortir per pura casualitat. Estava donant una ullada a la pàgina web de TODOCOLECCIÓN, quan m'apareix a la pantalla de l'ordinador un anunci de venda de carnets. Se'n venen molts, uns amb la foto de l'interessat i altres sense foto. Eren dos carnets i per sort, aquests eren amb les fotos.

Eren dels anys 1966 i 1968; la mida en pantalla era petita, així i tot, em va semblar reconèixer algú. Pertanyien a l'Àngel Lagar Mascaró!

Als que tenim dedicació a la biologia subterrània, l'Àngel és un dels referents històrics, conjuntament i sense confirmar l'ordre, els Ricardo Zariquiey, Francesc Español, Joaquim Mateu, Joan Vives, Ignacio Ribera, per citar alguns dels grans doctors, científics i especialistes en fauna subterrània que malauradament ja no estan entre nosaltres.

L'Àngel era (i ho dic amb tot el respecte i admiració que li segueixo tenint) una persona molt particular: callat, introvertit, desconfiat. No se t'obria fins que ell considerà que no en volies treure profit d'ell.

    Els carnets

Jo el coneixia des que vaig iniciar els contactes amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'any 1963, de la mà de l'Isidre G. Urgellés. L'Àngel sovintejava el museu, per parlar amb Español dels dubtes que tenia respecte a localitzacions de fauna, possibilitats d'haver trobat una nova espècie, consultes de les col·leccions del museu o, també, per demanar-li que li fes algun dibuix per als seus articles, ja que ell no podia dibuixar a causa dels tremolors que tenia a les mans.

Dins del grup espeleològic on pertanyia l'Àngel, el SIRE de la Unió Excursionista de Catalunya, estava envoltat d'una sèrie de col·laboradors que el facilitaven les activitats o que recollien fauna de les cavitats que visitaven i l'hi donaven a ell directament. Aquesta "xarxa" va donar uns resultats extraordinaris. Molts van ser els descobriments de noves espècies de cavernícoles. Podríem dir que feia la "competència" al Museu, on aquí anava a parar el material que recollien els altres grups. Historietes de la bioespeleologia...

Són dos carnets de la "Federación Española de Montañismo", dels anys 1966 i 1968, amn el petit segell de l'UEC de Gràcia. Llavors era obligatori estar federat a l'espanyola de muntanya per poder fer activitats "oficials" d'espeleo. A les cares posteriors hi ha estampat el segell de la "Federación Catalana de Montañismo". Recordem que la Federació Catalana d’Espeleologia no va ser reconeguda fins al 1982.

El preu que en demanaven per als dos carnets, era de 30 €, però vaig fer una contraoferta per 15€, sent acceptada (+5 € per tràmits i certificat).

A saber com van anar a parar a aquest sistema de venda!

dijous, 12 d’agost de 2021

Nº 357: Ramon Margalef. Paralelismo entre la vida de las cavernas y la de las grandes profundidades marinas

 

                     D'esquerra a dreta: Francesc Español, ?, Josep Mª Thomas, Ramon Margalef, 

                Joaquim Mateu. Refugi d'Igaratza, Serra l'Aralar, 1945.   Foto: fons Joaquim Mateu

NOTA: en data d'avui, 23-08-2021, acabo de veure que aquest article ja es va publicar el data 18-01-2016. El format no és el mateix, però el treball de Margalef, sí. 

Es dona a conèixer un article d’en Ramon Margalef, en que fa comparacions entre les característiques d’hàbitat dins de les cavitats i els fons marins de gran profunditat.

A primer cop d’ull, podría semblar que aquests dos medis no tenen res a veure. Sí, és així, però hi ha característiques que es mantenen als dos. La seva lectura es veu complicada per una terminologia biològica molt particular, el que no treu que sigui interessant i, a més, ens fa anar a internet a consultar el que no entenem.

Publicat l’any 1976 al  Bol. Soc. Hist. Nat. Balears nº 21. 1975, deixa entreveure dubtes que, amb els anys, ja han estat interpretats i, més o menys resolts.

Generació i limitació dels recursos alimentaris, poblacions amb pocs individus, comportament i estrategias, metabolisme relantitzat, baix índex de reproducció…, són característiques que es compleixen en els dos ambients.  

                   











dilluns, 26 de juliol de 2021

Nº 356: Contribució catalana a les descobertes de fauna hipogea en cavitats d'Osca

 

                                La gran galeria de la cova d'Aso.   Figurant: Mª del Mar Sastre.

Els fenòmens kàrstics dels grans relleus calcaris de la província d'Osca van començar a ser visitats a principis dels anys 1900 per Jeannel, Racovitza i H. Breuil, amb l'interès de conèixer quina fauna subterrània hi podrien trobar.

A partir dels anys 1960, Mont Perdut, Guara, Turbón, Escuaín, Cotiella, etc., van ser una atracció per als nostres espeleòlegs, pel gran desenvolupament de les xarxes kàrstiques; però també contenen cavitats molt més modestes, quan a metres, que contenen una fauna d'extraordinària importància. Els espeleòlegs interessats en aquesta representació de vida animal, a partir dels principis des anys 1970, van comensar a recollir material que passaven als especialistes, que van descriure moltes novetats. Pels anys 80, aquests especialistes també van poder visitar les cavitats, obtenint un gran nombre de noves espècies; la majoria, de coleòpters.

Podem destacar-ne alguns: Ángel Lagar, Carles Hernando; Arnaud Faille; Charles Bordeau, Francesc Alfambra. Xavier Bellés, Javier Fresneda i Ignacio Ribera.

Aquí es presenten els nous gèneres i les noves espècies que han estat descobertes, exclusivament a la província d'Osca, per espeleòlegs o bioespeleòlegs catalans. També s'inclouen els canvis de gènere i es mencionen els biòlegs i/o especialistes estrangers que han col·laborat en els estudis per a la seva publicació.


       Distribució de les diferents espècies dins la província d'Osca.     Mapa de J. Fresneda, completat
  
Relació de fauna:

         Arachnida. Pseudoescorpionida.

                             Familia Neobisiidae Chamberlin, 1930.

           Gènere Neobisium Chamberlin, 1930.

-Neobisium cervelloi Mahnert, 1977 -Sima T-l, Sierra Arañonera, Torla Cervelló, Alfaro, Ribera, 1974 i de la cueva de Allara Hecho Escolà 1969

        Insecta. Coleoptera.

                                         Família Leiodidae Kirby, 1837

                           -Gènere Bathysciola Jeannel, 1910.

Bathysciola fadriquei Fresneda Comas 2007. Cueva de Lizara, Aragüés del Puerto. Descoberta per Floren Fadrique en el decurs d’unes exploracions del grup de la S.I.E del C. E. Àliga.

                            -Gènere Bellesia Fresneda & Hernando, 1994.

L'any 1974 es va descobrir una nova espècie de coleòpter a la cova d'Aso, que va ser descrita com a Speonomus espanoli. Al cap d'uns anys, el 1994, Fresneda i Hernando van fer una revisió d'alguns gèneres pirenaics, determinant que, en realitat, era necessari crear un nou gènere per a la seva classificació: Bellesia. En aquests casos, es canvia el gènere però el nom de l'espècie, que ja estava donat, es conserva.

-Bellesia espanyoli (Auroux-Bellés 1974)*.

* NOTA: quan el/els noms dels autors estan entre parèntesis, indica que són els autors de la descripció de l'espècie, però que més tard s'ha canviat de gènere.

                                                 Bellesia espanyoli. Dibuix: J. Fresneda.
                       

               -Gènere Lagariella Fresneda, 2000.

-Lagariella porroiensis (Escolà & Comas 1983), Sia del Tossal de Felis, Porroi de la Solana. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Naspunius Fresneda & Hernando, 1994.

-Naspunius eseranus (Lagar 1974), avenc del Toscar, Foradada del Toscar. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Salgadoia Fresneda, 1998.

-Salgadoia brieti Jeannel (1911), Forato de los Moros, Ginuábel. Abans, pertanyia al gènere Speonomus, però en les revisions, Fresneda va crear aquest nou gènere Salgadoia.

              -Gènere Speonomus Jeannel, 1908.

Moltes espècies de Catalunya i Osca, estaven determinades com pertanyents a Speonomus, però en una gran revisió Fresnada i basat en els caràcters dels òrgans sexuals masculins, es va veure que es podien agrupar uns models bàsics que cadascun agrupa diverses espècies. Molts d'aquests grups han esdevingut nous gèneres.

-Speonomus ere Escolà & Fresneda, 2000. Sima F168, Hecho. L'any 1965, O. Escolà va trobar un coleòpter femella a l'avenc petit de la Reclusa, Siresa. No es va poder estudiar per falta del mascle, fins que, l'any 1997, gràcies a trampes, van sortir-ne suficients per a poder fer la descripció. Van haver de passar 33 anys!

               -Gènere Stygiophies Fresneda, 1998.

Nou gènere resultant de la revisió de J. Fresneda l'any 1998.

-Stygiophyes espinosai (Bellés, 1983) coves de Berganui, Berganui. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

-Stigiophyes hansfery Fresneda & Escolà, 2001. Diverses cavitats a Betesa.

              -Gènere Trapezodirus Jeannel, 1924.

Les set espècies següents pertanyien al gènere Speonomus, sent passades totes al gènere Trapezodirus.

-Trapezodirus altimontanus (Bellés, 1975) cavitats d'Escuaín, Tella i Torla.

                                                   Trapezodirus altimontanus

-T. bolivari (Martínez de la Escalera, 1898). Gruta de la Peña, Fanlo. Àmplia distribució a les cavitats de tota la província. 

-Trapezodirus escolae (Fresneda &Hernando 1994). Capturats amb trampes al Medi Subterrani Superficial (MSS). Seira i Viu.

                                    mascle                 Trapezodirus escolae                  femella

-Trapezodirus arcticollis (Jeannel, 1911). Cova de Sant Salvador, Bibils. i de la cova dels Moros, Calvera. 

-Trapezodirus gimenezi (Fresneda, Hernando & Lagar, 1998). Forau de las Grallas del Turbón, Egea. 

                                               Trapezodirus gimenezi

-Trapezodirus orobios orobios (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Sumidero del Collau de la Plana del Turbón. Macizo del Turbón, Cervín i Bassiero.

-Trapezodirus orobios robustus (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Dolina-sumidero de Risuali, Sierra de Chía.

 

               -Gènere Troglocharinus Reitter, 1908.

Aquest gènere s'estén per tot Catalunya, amb un nucli al sud; litoral i prelitoral i un segon nucli al nord, a les serralades prepirinenques. A Osca només és conegut d'una sola localitat.

-Troglocharinus rovirai Lagar 1975, cueva de Don Macario, Burgasé.


                                          Família Carabidae Latreille, 1802.

                -Gènere Oscadytes Lagar, 1973:

Aquest nou gènere / espècie, es va descriure només amb la femella. Fins al cap de molts anys, no es va aconseguir conèixer el mascle, obtingut amb trampes al MSS.

-Oscadytes rovirai Lagar, 1973 En la primera captura, 1973, Jaume Rovira va recollir els dos primers exemplars a la cova del Hueso Santo, El Pueyo de Araguás.


                                                                 Oscadytes rovirai


                 -Gènere Aphaenops Bonvouloir 1862 (en ocasions l'escriuen Aphoenops, que és com es va descriure originalment).

Els coleòpters Aphaenops són uns dels més evolucionats quan a les condicions de la vida subterrània es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls, etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té unes característiques morfològiques semblants.

-Aphaenops catalonicus Escolà & Canció, 1983. Cova de les Tollassas, Bonansa. Localitzat també a cinc cavitats properes situades entre Bonansa i Bisaurri. Descrit amb un sol exemplar femella, recollida l'any 1981, no es va conèixer el mascle fins al 2005.

                      Aphaenops catalonicus. Fotografia del mascle i dibuix de la femella

-Aphaenops fresnedai Faille & Bourdeau, 2011. El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i es va mantenir així fins que Arnaud Faille va fer una revisió del material que hi havia a les col·leccions de dit museu, resultant que, en realitat es tractava d'una nova espècie que es va dedicar a Javier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterrànis que, sovint col·labora amb els dos autors de l'espècie, en treballs i sortides de camp.


-Aphaenops hidalgoi Español &Comas, 1985. Sima del Gel, Serra Tendereña, Biescas i avenc T-1, Bujaruelo.

-Aphaenops mensioni Lagar, 1976. Descobert durant les expedicions del GEB a la   Bufona, o sistema C-20 als relleus d'Escuaín.

-Aphaenops parvulus Faille & Bourdeau Fresneda, 2010. Cueva Nueva o de Esjamundo, Villanúa. localitzat l'any 2009.

 

                       Aphaenops mensioni                                    Aphaenops parvulus

           -Gènere Geotrechus Jeannel, 1919

Aquest gènere no va ser conegut del vessant sud dels Pirineus fins a l'any 6666 en què a la Fou de Bor va ser trobada la nova espècie Geotrechus seijasi. En aquells anys, es va tractar d'un esdeveniment "sensacional".

-Geotrechus dumonti Español 1977. Cueva Vieja, Villanúa. El 2-8-1963, Dumont va recollir un coleòpter a la Cueva Vieja de Villanúa i va anar a parar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per aquells anys, un grup espeleològic francès de les regions d'Alsace-Lorraine, frequentava la zona de Borau i Villanúa. Molt possiblement, Dumont va ser un dels participants. Español ja va veure que es tractava d'una nova espècie, però ho tenia "en reserva" fins que, l'any 1977, es va decidir a publicar-lo. Recordo que el Dr. Español deia: "Tinc una nova espècie per descriure, però vull esperar a veure si es troba més material o el recol·lector m'explica més coses". I així van anar passant els anys. Jo crec que no sabia ben bé que fer-ne.

-Geotrechus picanyoli Español & Escolà, 1983. Cueva Mora, San Juan de la Peña.

         -Gènere Hidraphaenops Jeannel, 1926:

-Hidraphaenops alfambrai Lagar 1979 Descobert durant les expedicions del GEB als relleus d'Escuaín.....

-Hydraphaenops sobrarbensis Lagar & Hernando, 1987. Descobert per Lagar en una visita a la Cueva de Aso


                                        Família Staphylinidae

                  -Gènere Bathybythus Besuchet, 1974.

-Bathybythus bleyi Besuchet 1974. Els anys 1972 i 1973, en unes visites a la cova d'Aso, per buscar més exemplars del cargol Zospeum bellesi, es van localitzar dos exemplars de coleòpters pselàfids, un grup amb representants cavernícoles, però que són molt escassos. Trobar-ne és qüestió de sort! Van resultar ser un nou gènere i nova espècie.

 


      Mollusca:

De mol·luscs adaptats a la vida subterrània, diguem-ne cavernícoles, no n'hi ha gaires: els gèneres Moitessieria i Zospeum. Les seves mides, que a vegades no arriba a 1 mm, fa difícil la seva localització.

                                                    Zospeum bellesi

               -Gènere Zospeum Bourguignat, 1856

-Zospeum bellesi Gitenberger 1973. Descobert l'any 1973 per Xavier Bellés a la cova d'Aso. Una important descoberta ja que no és gens habitual una nova espècie de cargol.


Complement: Fauna edàfica (que viu dins la primera capa de terra del sòl) i endogea (que viu en capes més profondes, abans del llit de la roca mare).

                       Hypotyphlus lidiae   i   Leptotyphlus siscoi.  Dibuix i foto, de les descripcions.

         
          -Gènere Hypothyphlus Jeannel 1937

-Hypotyphlus lidiae Hernando & Fresneda. 1993  Seira, Barbaruens, edafobi. Capturat sota pedres, en un prat.

                                      Coleòptera: Staphylinidae

                 -Gènere Leptotyphlus

-Leptotyphlus siscoi Hernando, 2015. Sierra de Caiba, entre els rius Ésera e Isábena. Capturat amb rentat de terra, al primer mig metre del sòl.

I aquesta és la relació de les 31 noves espècies i gèneres, descrits de cavitats de la província d'Osca, en què hi han intervingut espeleòlegs, biòlegs, bioespeleòlegs i científics de Catalunya.


diumenge, 11 de juliol de 2021

Nº 355: Visites de Jeannel i Racovitza a Catalunya, als anys 1900

 

Cova Cambra, una de les citades a l'article.  Font: Espeleoblog, entrada del 4 de juny del 2009

En Racovitza va realitzar exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. L'any 1905, el descobriment de la Thyphlocirolana moraguesi, va ser el punt d'inici de la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Poc després s'hi afegeix en Jeannel i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una sèrie de campanyes metòdiques a les zones kàrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Jeannel i Ravovitza viatjaven molt sovint a zones kàrstiques, informant-se a través dels mateixos habitants, autoritats, centres oficials, etc., de quines cavitats podrien visitar.

Els resultats d'aquest projecte s'anaven publicant a la revista francesa Archives de Zoologie Éxpérimentale et Générale. Durant els anys 1907 i el 1929, s'anaven citant les activitats dutes a terme amb una mena de fitxes de les, principalment coves, amb dades de data, noms, localització, meteorologia, geologia, relació de la fauna recol·lectada i més observacions.

A vegades, l'activitat i la fauna recollida eren atribuïbles a altres científics; Breuil Martel, etc., i algunes de les expedicions les feien acompanyats d'altres científics, com Cándido Bolivar, Mengel, etc.

S'ha recopilat la relació completa de les cavitats citades, només de Catalunya.

La primera exploració citada en territori espanyol, va ser la Cueva de las Devotas, Boltaña, Osca, el 13-8-1905.

S'ha conservat literalment l'escriptura del nom de les cavitats i de la població. De cada cita, s'inclou, en primer lloc, el número de referència de la cavitat; el nom de la cavitat; la població i la data de quan les van explorar; també qui les va visitar, ja que no sempre van ser en Jeannel i en Racovitza.

Hi ha cites de cavitats que només són referències, no les van visitar. En aquest cas, ho indiquem. Així i tot, en alguns casos, no ho diuen gaire clar; en aquest cas, també diem que no les van visitar.

La primera cita de Catalunya va ser el Buhero de Estartit, el 19 d'agost de l'any 1909 Aquest "Buhero" sembla que es tracta del Pou de la Calella, altrament dit avenc del Cap de la Barra. A la fitxa diuen que en Jeannel va baixar el pou d'entrada de 30 m. També van estar al Cau del Duch, a Torroellaen Jeannel i Racovitza.

Tot seguit, les referències de les revistes on es van publicar les activitats:


                                          La revista on es van publicar les visites


                         Inici del capítol on es publiquen les primeres cites a Catalunya

Énumération des grottes visitées (EGV): I (1904-1906). Archives Zoologie Éxpérimentale et Génerale (A Z E G) 4º serie, Tomo 6, 1907. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: II (1907-1907). AZEG 4ª serie, Tomo 8, 1908. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: III (1908-1909). AZEG 5ª serie, Tomo 5, 1908. Primeres cites catalanes.:

Buhero de Estartit i Cau del Duch, Torroella de Montgrí, 19-8-1909

cuevas de Punta Grossa, Vilanova i la Geltrú, 19-10-1909

cuevas del Salitre, Collbató, 20-10-1909

                                                                    Gravats antics de la cova del Salitre

EGV: IV (1909-1911). AZEG 5ª serie, Tomo 9, 1911-1912:

Nº 266: Cova de la Fou de Bor (i tres surgències dels voltants), Bellver, 21-8-1910.

Cita la Cova de las Escaldas, a Bellver i la Cova d'Anes, que no van visitar

Nº 267: Cova de Vinyoles a Cava (és la cova de les Encantades de Toloriu, 23-8-1910

Cita l'Avench de Bexich, a Vilech i Avench de la cabana d'en garoba, a Bar, que no van visitar.

Nº 268: Cova d'Ormini, Montanisell, 25-8-1910. Mencionen, a la zona, la Font Bordonera i la Font freda.

Nº 269: Forat negre, Serradell, 27-8-1910.

Nº 270: Forat la Bou, Serradell, 27-8-1910.

Nº 271: Cova de Toralla, Toralla, 28.8.1910.

Nº 272: Cova dels Muricets, Llimiana, 31-8-1910.

Nº 273: El Forat del Or, Llimiana, 31-8-1910.

Citen, sense visitar-les: El Forat de Costerobles, Llimiana; a Ametlla, la Cova dels Sants, Cova de Castells i la Cova de l'Arxipreste; a Ager, Cova de Cucura, Cova Negra de Ager; Cova Colomera, Corsá i Avench de Fontdepou, Ager.

                            Jaume Julià; Mª del Mar Sastre i Emili Reyes, al Forat de l'Or.  Any 1969

Nº 274: Cova Negra de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9-1910.

Nº 275: Cova Fonda de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9 1910. Cita Grotes du Mont de Vi, a prop de la cova Fonda, que no visiten. Sembla que són balmes.

Nº 276 : Cova del Lladre (també anomenada Cova del Pastor), a la serra de Montroig, Avellanes, 4-9-1910.

Nº 277: Cova del Tabaco, Camarasa, 5-9-1910; Forat bufador de la Cova del Tabaco, un avenc a prop de l'anterior. Mencionen (no sembla que les haguessin visitat): Cova de l'Escaleta, un avenc sota la cova del Tabaco; Cova del Grau; Foradada, Cova Buixet, un abric; Cova de la Monja, una balma; Cova del Coll del Sastre, una balma; Cova falcilla, un petit túnel.

Citen, sense haver-les visitat: Cova Gran a Santa Lynia, una gran balma; Cova-Casa de Masana , a Fontlonga; Grottes de San Lorenzo de Mongay i a Camarasa, Avench de San Jordi i Forat bufador de Sant Jordi, a prop de l'avenc.

Nº 278: Cova del Gel, Llimiana, 7-9-1910.

Nº 279: Cova fosca de Villanova, Villanova de Meya. 8-9-1910.

Citen, sense haver-hi estat: Caran de Meya; Cova de la Font de Meya; Grottes de Hostalet; Grottes du Pas nou.

Nº 280: Coves de Rialp, a Queralps, 14-8-1910.

Nº 281: Cova de San Miquel del Fay, Riells, 5-7-1910.

Nº 282: Grutes de Capellades, 21-7-1910.

Citen les Grutes de les Estunes, Porqueras, no queda clar que les visitessin i els Estanyols de cendra, al llac de Banyoles, surgències dins del mateix llac.

Sembla que no les van visitar: Cau de la Guilla, a Les Madrigueras, San Feliu de Codinas, uns caus de grans blocs; Cau de la Guilla, a Les Costes, Sant Feliu de Codines, una esquerda; Coves de Vallderos, Bigues; Cova de San Sadurni, Gallifa; Cova Fumada, Gavá, un abric transformat en habitació.

Nº 291: Cova fosca de Gavá, a la Vall de Joan, Gavá, 10-10-1910.

Nº 292: Cova de la Fou de Montaner, Vallirana, 11-10-1910.

Citen, sense dir que les van visitar: Font d'Armena; Cuevas de Pena Blanca o Cova de la Fou Montaner, Vallirana; Cova bonica, Vallirana.

Nº 293: Cova d'en Merla, Roda de Bará, 12-10-1910.

Nº 294: Cova de Papiol, Montmell, 13-10-1910.

Nº 295: Cova gran de la Febró, dins l'Avench de la Febró, La Febró, 15-10-1910.

Nº 296: Cova petita de la Febró, dins l'Avench de la Febró, 15-10-1910.

Nº 297: Cova del Montsant o Cova Santa, Cornudella, 16-10-1910.

Nº 298: Cova fonda de Salomó, Salomó, 13-10-1910.

Citen les Coves de la Pedrera, al costat de l'aqüeducte romà, Tarragona; semblen excavacions de la pedrera.

Nº 303: La Falconera, Garraf, 15-9-1910. La cita està signada per Faura i Sants, sense quedar clar si la van visitar.

Nº 325: Esplluga Llorna, Espluga Serra, 16-7-1911.

Citen: Cova dels Tremolices, Espluga Serra. No hi van estar.

Nº 326: Lo Grallé, Espluga Serra, 17-6-1911.

Citen la Cova de Wurp, sense dir si la van visitar.

Nº 327: Cova fosca de San Gervas, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 328: Cova del Sanat, Espluga Serra, 18-6-1911.

Citen: Falaise de San Gervas, on van visitar una sèrie de grans balmes. No diuen si van anar també al Forat Roig, una gran balma i a la Cova gran, un gran abric.

Nº 329: Minas del Canal, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 344: Avench Font i Sagué, Subirats, 3-9-1911. Nota signada per Faura i Sans, però sembla escrita per Jeannel i Racovitza. Diuen ...no havia estat mai explorat i no portava cap nom, Nosaltres (aquest plural referma la idea que hi van estar Jeannel i Racovitza) l'hem dedicat al pioner de l'espeleologia catalana Font i Sagué. Indiquen una fondària de 115 m.

EGV: V (1911-1913). AZEG 6ª serie, Tomo 53, 1913-1914: No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: VI (1913-1917). AZEG 6ª serie, Tomo 57, 1918:

Nº 642: Cova den Rubí, Tortosa, 20-5-1914. Nota signada per H. Breuil

Nº 643: Cova Cambra, Mola de Catí, 23-5-1914. Nota signada per H. Breuil.

Nº 644: Cova Terrera, Mola de Catí. 23-5-1915. Nota signada per H. Breuil

Nº 645: Cova Yerret, Alfara, 23-5-1914.

Cita també: Cova Pintada, Alfara; Grotte voisine de la Cueva pintada i Lucheros (ou Lujeros) del Viento, sota l'anterior. Nota signada per H. Breuil.

                                                          Anotacions (parcials) de la cova Cambra

EGV: VII (1918-1927). AZEG 7ª serie, Tomo 68, 1929:

Aquesta referència de l'any 1929, sembla ser l'última que van publicar, quant a cavitats visitades d'Europa i nord d'Àfrica.

Nº 853: Cova Yerret, Alfara, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per Cándido Bolivar i René Jeannel.

Nº 854: Cova Cambra, Mola de Cati, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 855: Forat del Rastre, Mola de Cati, 15-4-1920, 2ª visita. Tanbé citen la Cueva de las Avellanes (no visitada). Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 856: Forats d'Encrusa, Puertes de Beceite, Alfara, 15-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 857: Covas de la Humidiella, Benifallet,18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 858: Cova dels Calots, Benifallet, Situada sobre l'anterior, 18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 859: Cova del Choles, Pratdip, 20-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 860: Cueva del Tunel de la Argentera, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 861: Cueva Solanes, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 862: Cova gran de la Febró, segona visita, La Febró, 22-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 863: Cova santa del Montsant, segona visita, Cornudella, 23-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

 

EGV: AZEG Tomo 71, 1931:

L'any 1931 hi ha una publicació de cavitats visitades per C. Bolivar i R. Jeannel en una expedició conjunta als Estats Units de Nord Amèrica: Indiana, Kentucky i Virginia.


A partir de l'any 1931, s'han consultat els números fins a l'any 1939, sense trobar cap relació més de visites.



dijous, 1 de juliol de 2021

Nº 354: Un nou gènere i espècie de coleòpter cavernícola de Catalunya

                                                 Un exemplar fotografiat viu, per el Manel Vives
Abans de tot s'ha d'explicar que descriure alhora un nou gènere i una nova espècie, no és un cas gaire habitual. A part que ha de sortir l'ocasió, s'ha de veure molt clarament que els caràcters morfològics ho justifiquin; no pot ser perquè sigui més gran o més petit, més allargat o més ample o que les antenes siguin més o menys llargues. Han de ser caràcters que s'apartin de les característiques descriptives dels gèneres propers.

Un nou gènere es pot descriure en dues variants:

-Un cas és que un subgènere ja existent, sigui elevat de categoria, passant-lo a un nou gènere. En aquest cas, el nom de l'espècie ja existia i es manté igual, no és nova espècie, només nou gènere.

-Un altre cas, podríem dir que el més important, és que una nova troballa de fauna ja sigui descrita directament com a nou gènere i nova espècie, el que significa que presenta detalls morfològics que, immediatament, el separen molt dels seus grups propers. Aquest és el cas que parlem.

No he arribat a saber quina va ser la primera vegada que, de Catalunya, es va descriure, originalment, un nou gènere/espècie cavernícola. Moltes referències porten al fet que s'havien descrit inicialment com a subgènere, entre altres, el Troglocharinus kiessenwetteri, de Montserrat; la Zariquieya troglodytes, de Terrades o el Paraphaenos breuilianus dels Ports, per passar-les o canviar-les, més endavant, de gènere. El cas "més recent", sembla ser el de Ricardo Zariquiey Alvarez que, l'any 1935 i sota el títol "Nuevos Bathysciinae catalanes (Col. Silphidae)", va presentar un treball al "VI Congreso lnternacional de Entomología, Madrid, que, per raons de la guerra civil, no va ser publicat fins a l'any 1940. Descrivia el nou gènere Paranillochlamys amb la nova espècie velox, de l'avenc de la Fotx, serra de Tivissa, Ribera d'Ebre. Han hagut de passar més de vuitanta anys per repetir aquest esdeveniment!

                                                   Ressenya de la cavitat, d'en Marià Faura i Sans.

De fora de Catalunya, sí que en tenim exemples més recents, descrits tots pel Dr. Francesc Español: Ildobates neboti, 1966, un Zuphiini troglobi de Castelló; Subilsia senenti, 1967, un trèquid troglobi del Marroc; Iberanillus vinyasi, 1971, un Anillini troglobi de Castelló; Cantabrodytes vivesi, 1976, un estafilínid troglobi d'Astùries.

Així doncs, la notícia que exposem, és un fet extraordinari i una molt bona notícia per la Biologia Subterrània catalana.

                                                         L'encapsalament del treball

La descripció l'han fet, conjuntament, l'Eduard Vives i el Jordi Comas, col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-, dos entomòlegs que ja ens tenen acostumats a publicar estudis i novetats de fauna subterrània i s'acaba d'editar el dia 30 d'aquest mes de juny.

                          Un pas complicat, dins l'avenc.  Foto: Espeleobloc, 20-8-2014

Nom científic de la descripció: Speleopidius joanvivesi. El gènere, Speleopidius, que és una contracció de Speleo (cova) i pidius, (del grup molopidius). L'espècie, joanvivesi, ha estat dedicada a Joan Vives i Duran (Terrassa 1918-2000), pare d'un dels autors. El Joan, l'any 1936 ja va publicar el seu primer treball entomològic, seguint en actiu fins al mateix any del seu traspàs. Va descriure nombrosos coleòpters cavernícoles. L'afició no s'ha perdut amb ell, ja fa molts anys que l'Eduard l'ha continuat.

                                Referències que donen dins la revista.

La cavitat de la troballa, l'avenc de la Cabana d'en Garraba, s'obre al municipi d'El Pont de Bar, comarca de l'Alt Urgell, -62 i 425 m rec., és coneguda de vell. La primera cita va ser d'en Jeannel i Racovitza a Énumération des grottes visitées 1909-1911, IV serie Biospeol XXIV, van estar del 21 al 23 d'agost de l'any 1910 a La Fou de Bor i la cova de les Encantades. Després de les explicacions de la cv de les Encantades, a la pp 571 inclouen, sense indicació de la data, dues curtes notes de l'Avenc de Beixic, a Vilech i l'Avench de Cabana d'en garoba (sic), donant a entendre que no hi van estar, només els hi van indicar la seva situació. De l'Avench de la cabana d'en garoba, diuen: "Estaria situat a l'indret del mateix nom, a un barranc per sobre del poble de Bar. S'obriria al fons d'una cova de poca fondària, amb concrecions". Tenim dos temps en condicional del verb estar, i per això deixa veure clarament que van ser indicacions i que no van estar ni a la boca. Hem vist alguna referència tot dient que Jeannel, Racovitza i Mengel, la van visitar parcialment (hauria estat la primera exploració), però no sembla ser així.

                                        Un dels pouets de la cavitat.  Foto: Espeleobloc 21-8-2014

La cavitat conté important fauna: d'aquàtica, l'amfípode Niphargus longicaudatus (va ser la primera cita d'aquesta espècie a la península Ibèrica) i l'isòpode Stenasellus virei (citat a Catalunya des de l'any 1965, de l'avenc dels Pouetons, Montserrat).

De coleòpters, a més del nou Speleopidius joanvivesi, hi ha citats: Armidia unicolor, de la família Cantharidae; Geotrechus incantatusTroglocharinus mengeli. També hi ha citat el campodeid Plusiocampa bonneti.

Molts som els bioespeleòlegs que hem visitat la cavitat, però han hagut de passar molts anys perquè el Joan fes el descobriment. Hi ha cavitats que els coleòpters es poden veure a dotzenes i, fins i tot a centenars, però aquest grup dels Molopini, es fan pregar i trobar-ne, encara que sigui un, ja és tot un èxit.

El seu descobridor va ser en Joan Pallisé, actiu espeleòleg interessat en la Biologia Subterrània, que al llarg de molts anys d'activitat i de constància, ha descobert, a més de la citada, altres novetats i ha recuperat de la memòria històrica moltes cavitats amb cites de fauna, publicades els anys 1900 i que pràcticament s'havien "perdut" en el temps.

                             Una magnífica foto del Speleopidius joanvivesi.   Foto: Agustí Meseguer

Sobre la troballa, ens explica el Joan:

“La Cabana d'en Garraba és una cavitat bioespeleològicament molt interessant on s'hi ha observat molta varietat de fauna; coleòpters a banda, amfípodes, quilòpodes, col·lèmbols, araneids, etc., alguns d'ells encara pendents d'identificar. En concret vàrem observar un quilòpode passejant tranquil·lament pel fons d'un toll d'aigua d'uns 20 cm de fondària.

Nosaltres hi hem anat cinc vegades, la primera (17/03/18), amb el Ramon Sendra, si bé no vàrem baixar perquè el torrent era ple de neu i l'aigua de desglaç entrava a la cavitat.

El 08/07/18 i tornem i capturem alguns coleòpters del Leptodirini T. mengeli i, a mitja cavitat vaig recollir uns èlitres de caràbid, com acostumem a fer quan semblen interessants. Al cap d'unes setmanes el J. Comas va refer les restes sobre unes cartolines i ens les mostrà, tot comparant-los amb un Molopini del gènere Zariquieya (la primera impressió fou que es tractava d'una Zariquieya), insistint que era molt interessant i que hi hauríem de tornar per obtenir exemplars sencers. Ja s'ensumava una novetat.

Passen dos anys fins que hi tornem (01/08/20). Trobem un exemplar viu del suposat caràbid "Zariquieya"que buscàvem. Observem el T. mengeli, capturem alguns trèquids Geotrechus incantatus i posem algunes trampes, la tècnica habitual per atreure la fauna quan se sap que viu a la cavitat, però no es deixa veure gaire. En examinar el caràbid, ja es va apreciar que no es tractava del gènere Zariquieya sinó de quelcom molt més important!

El 23/12/20 hi tornem amb la Rebeca Calvo i el Manel Vives. A les trampes hi apareix algun T. mengeli, però podem capturar dues larves del coleòpter Cantharidae Armidia unicolor, individus que es troben habitualment dins les cavitats, tant en estat larvari com adult, fins i tot a grans profunditats (Se'l pot considerar com a troglòfil).

Hi tornem el 03/04/21 i estem de sort; capturem un altre caràbid viu, que també resulta ser femella. Aquest cop hi anem tot el grup: Jo, l'Agustí Meseguer i l'Eduard Badiella. Amb aquestes dues femelles ja es pot descriure la novetat!”


...y com a cloenda d'aquest article, unes fotos com a reconeixement d'alguns dels amics que han fet possible la publicació del nou gènere i espècie.

Joan Vives i Eduard Vives, al seu domicili de Terrassa. Foto: fons de la família Vives. 

D'esquerra a dreta: Jordi Comas; Agustí Meseguer i Joan Pallisé.