diumenge, 11 de juliol de 2021

Visites de Jeannel i Racovitza a Catalunya, als anys 1900

 

Cova Cambra, una de les citades a l'article.  Font: Espeleoblog, entrada del 4 de juny del 2009

En Racovitza va realitzar exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. L'any 1905, el descobriment de la Thyphlocirolana moraguesi, va ser el punt d'inici de la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Poc després s'hi afegeix en Jeannel i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una sèrie de campanyes metòdiques a les zones kàrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Jeannel i Ravovitza viatjaven molt sovint a zones kàrstiques, informant-se a través dels mateixos habitants, autoritats, centres oficials, etc., de quines cavitats podrien visitar.

Els resultats d'aquest projecte s'anaven publicant a la revista francesa Archives de Zoologie Éxpérimentale et Générale. Durant els anys 1907 i el 1929, s'anaven citant les activitats dutes a terme amb una mena de fitxes de les, principalment coves, amb dades de data, noms, localització, meteorologia, geologia, relació de la fauna recol·lectada i més observacions.

A vegades, l'activitat i la fauna recollida eren atribuïbles a altres científics; Breuil Martel, etc., i algunes de les expedicions les feien acompanyats d'altres científics, com Cándido Bolivar, Mengel, etc.

S'ha recopilat la relació completa de les cavitats citades, només de Catalunya.

La primera exploració citada en territori espanyol, va ser la Cueva de las Devotas, Boltaña, Osca, el 13-8-1905.

S'ha conservat literalment l'escriptura del nom de les cavitats i de la població. De cada cita, s'inclou, en primer lloc, el número de referència de la cavitat; el nom de la cavitat; la població i la data de quan les van explorar; també qui les va visitar, ja que no sempre van ser en Jeannel i en Racovitza.

Hi ha cites de cavitats que només són referències, no les van visitar. En aquest cas, ho indiquem. Així i tot, en alguns casos, no ho diuen gaire clar; en aquest cas, també diem que no les van visitar.

La primera cita de Catalunya va ser el Buhero de Estartit, el 19 d'agost de l'any 1909 Aquest "Buhero" sembla que es tracta del Pou de la Calella, altrament dit avenc del Cap de la Barra. A la fitxa diuen que en Jeannel va baixar el pou d'entrada de 30 m. També van estar al Cau del Duch, a Torroellaen Jeannel i Racovitza.

Tot seguit, les referències de les revistes on es van publicar les activitats:


                                          La revista on es van publicar les visites


                         Inici del capítol on es publiquen les primeres cites a Catalunya

Énumération des grottes visitées (EGV): I (1904-1906). Archives Zoologie Éxpérimentale et Génerale (A Z E G) 4º serie, Tomo 6, 1907. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: II (1907-1907). AZEG 4ª serie, Tomo 8, 1908. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: III (1908-1909). AZEG 5ª serie, Tomo 5, 1908. Primeres cites catalanes.:

Buhero de Estartit i Cau del Duch, Torroella de Montgrí, 19-8-1909

cuevas de Punta Grossa, Vilanova i la Geltrú, 19-10-1909

cuevas del Salitre, Collbató, 20-10-1909

                                                                    Gravats antics de la cova del Salitre

EGV: IV (1909-1911). AZEG 5ª serie, Tomo 9, 1911-1912:

Nº 266: Cova de la Fou de Bor (i tres surgències dels voltants), Bellver, 21-8-1910.

Cita la Cova de las Escaldas, a Bellver i la Cova d'Anes, que no van visitar

Nº 267: Cova de Vinyoles a Cava (és la cova de les Encantades de Toloriu, 23-8-1910

Cita l'Avench de Bexich, a Vilech i Avench de la cabana d'en garoba, a Bar, que no van visitar.

Nº 268: Cova d'Ormini, Montanisell, 25-8-1910. Mencionen, a la zona, la Font Bordonera i la Font freda.

Nº 269: Forat negre, Serradell, 27-8-1910.

Nº 270: Forat la Bou, Serradell, 27-8-1910.

Nº 271: Cova de Toralla, Toralla, 28.8.1910.

Nº 272: Cova dels Muricets, Llimiana, 31-8-1910.

Nº 273: El Forat del Or, Llimiana, 31-8-1910.

Citen, sense visitar-les: El Forat de Costerobles, Llimiana; a Ametlla, la Cova dels Sants, Cova de Castells i la Cova de l'Arxipreste; a Ager, Cova de Cucura, Cova Negra de Ager; Cova Colomera, Corsá i Avench de Fontdepou, Ager.

                            Jaume Julià; Mª del Mar Sastre i Emili Reyes, al Forat de l'Or.  Any 1969

Nº 274: Cova Negra de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9-1910.

Nº 275: Cova Fonda de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9 1910. Cita Grotes du Mont de Vi, a prop de la cova Fonda, que no visiten. Sembla que són balmes.

Nº 276 : Cova del Lladre (també anomenada Cova del Pastor), a la serra de Montroig, Avellanes, 4-9-1910.

Nº 277: Cova del Tabaco, Camarasa, 5-9-1910; Forat bufador de la Cova del Tabaco, un avenc a prop de l'anterior. Mencionen (no sembla que les haguessin visitat): Cova de l'Escaleta, un avenc sota la cova del Tabaco; Cova del Grau; Foradada, Cova Buixet, un abric; Cova de la Monja, una balma; Cova del Coll del Sastre, una balma; Cova falcilla, un petit túnel.

Citen, sense haver-les visitat: Cova Gran a Santa Lynia, una gran balma; Cova-Casa de Masana , a Fontlonga; Grottes de San Lorenzo de Mongay i a Camarasa, Avench de San Jordi i Forat bufador de Sant Jordi, a prop de l'avenc.

Nº 278: Cova del Gel, Llimiana, 7-9-1910.

Nº 279: Cova fosca de Villanova, Villanova de Meya. 8-9-1910.

Citen, sense haver-hi estat: Caran de Meya; Cova de la Font de Meya; Grottes de Hostalet; Grottes du Pas nou.

Nº 280: Coves de Rialp, a Queralps, 14-8-1910.

Nº 281: Cova de San Miquel del Fay, Riells, 5-7-1910.

Nº 282: Grutes de Capellades, 21-7-1910.

Citen les Grutes de les Estunes, Porqueras, no queda clar que les visitessin i els Estanyols de cendra, al llac de Banyoles, surgències dins del mateix llac.

Sembla que no les van visitar: Cau de la Guilla, a Les Madrigueras, San Feliu de Codinas, uns caus de grans blocs; Cau de la Guilla, a Les Costes, Sant Feliu de Codines, una esquerda; Coves de Vallderos, Bigues; Cova de San Sadurni, Gallifa; Cova Fumada, Gavá, un abric transformat en habitació.

Nº 291: Cova fosca de Gavá, a la Vall de Joan, Gavá, 10-10-1910.

Nº 292: Cova de la Fou de Montaner, Vallirana, 11-10-1910.

Citen, sense dir que les van visitar: Font d'Armena; Cuevas de Pena Blanca o Cova de la Fou Montaner, Vallirana; Cova bonica, Vallirana.

Nº 293: Cova d'en Merla, Roda de Bará, 12-10-1910.

Nº 294: Cova de Papiol, Montmell, 13-10-1910.

Nº 295: Cova gran de la Febró, dins l'Avench de la Febró, La Febró, 15-10-1910.

Nº 296: Cova petita de la Febró, dins l'Avench de la Febró, 15-10-1910.

Nº 297: Cova del Montsant o Cova Santa, Cornudella, 16-10-1910.

Nº 298: Cova fonda de Salomó, Salomó, 13-10-1910.

Citen les Coves de la Pedrera, al costat de l'aqüeducte romà, Tarragona; semblen excavacions de la pedrera.

Nº 303: La Falconera, Garraf, 15-9-1910. La cita està signada per Faura i Sants, sense quedar clar si la van visitar.

Nº 325: Esplluga Llorna, Espluga Serra, 16-7-1911.

Citen: Cova dels Tremolices, Espluga Serra. No hi van estar.

Nº 326: Lo Grallé, Espluga Serra, 17-6-1911.

Citen la Cova de Wurp, sense dir si la van visitar.

Nº 327: Cova fosca de San Gervas, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 328: Cova del Sanat, Espluga Serra, 18-6-1911.

Citen: Falaise de San Gervas, on van visitar una sèrie de grans balmes. No diuen si van anar també al Forat Roig, una gran balma i a la Cova gran, un gran abric.

Nº 329: Minas del Canal, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 344: Avench Font i Sagué, Subirats, 3-9-1911. Nota signada per Faura i Sans, però sembla escrita per Jeannel i Racovitza. Diuen ...no havia estat mai explorat i no portava cap nom, Nosaltres (aquest plural referma la idea que hi van estar Jeannel i Racovitza) l'hem dedicat al pioner de l'espeleologia catalana Font i Sagué. Indiquen una fondària de 115 m.

EGV: V (1911-1913). AZEG 6ª serie, Tomo 53, 1913-1914: No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: VI (1913-1917). AZEG 6ª serie, Tomo 57, 1918:

Nº 642: Cova den Rubí, Tortosa, 20-5-1914. Nota signada per H. Breuil

Nº 643: Cova Cambra, Mola de Catí, 23-5-1914. Nota signada per H. Breuil.

Nº 644: Cova Terrera, Mola de Catí. 23-5-1915. Nota signada per H. Breuil

Nº 645: Cova Yerret, Alfara, 23-5-1914.

Cita també: Cova Pintada, Alfara; Grotte voisine de la Cueva pintada i Lucheros (ou Lujeros) del Viento, sota l'anterior. Nota signada per H. Breuil.

                                                          Anotacions (parcials) de la cova Cambra

EGV: VII (1918-1927). AZEG 7ª serie, Tomo 68, 1929:

Aquesta referència de l'any 1929, sembla ser l'última que van publicar, quant a cavitats visitades d'Europa i nord d'Àfrica.

Nº 853: Cova Yerret, Alfara, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per Cándido Bolivar i René Jeannel.

Nº 854: Cova Cambra, Mola de Cati, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 855: Forat del Rastre, Mola de Cati, 15-4-1920, 2ª visita. Tanbé citen la Cueva de las Avellanes (no visitada). Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 856: Forats d'Encrusa, Puertes de Beceite, Alfara, 15-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 857: Covas de la Humidiella, Benifallet,18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 858: Cova dels Calots, Benifallet, Situada sobre l'anterior, 18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 859: Cova del Choles, Pratdip, 20-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 860: Cueva del Tunel de la Argentera, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 861: Cueva Solanes, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 862: Cova gran de la Febró, segona visita, La Febró, 22-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 863: Cova santa del Montsant, segona visita, Cornudella, 23-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

 

EGV: AZEG Tomo 71, 1931:

L'any 1931 hi ha una publicació de cavitats visitades per C. Bolivar i R. Jeannel en una expedició conjunta als Estats Units de Nord Amèrica: Indiana, Kentucky i Virginia.


A partir de l'any 1931, s'han consultat els números fins a l'any 1939, sense trobar cap relació més de visites.



dijous, 1 de juliol de 2021

Un nou gènere i espècie de coleòpter cavernícola de Catalunya

                                                 Un exemplar fotografiat viu, per el Manel Vives
Abans de tot s'ha d'explicar que descriure alhora un nou gènere i una nova espècie, no és un cas gaire habitual. A part que ha de sortir l'ocasió, s'ha de veure molt clarament que els caràcters morfològics ho justifiquin; no pot ser perquè sigui més gran o més petit, més allargat o més ample o que les antenes siguin més o menys llargues. Han de ser caràcters que s'apartin de les característiques descriptives dels gèneres propers.

Un nou gènere es pot descriure en dues variants:

-Un cas és que un subgènere ja existent, sigui elevat de categoria, passant-lo a un nou gènere. En aquest cas, el nom de l'espècie ja existia i es manté igual, no és nova espècie, només nou gènere.

-Un altre cas, podríem dir que el més important, és que una nova troballa de fauna ja sigui descrita directament com a nou gènere i nova espècie, el que significa que presenta detalls morfològics que, immediatament, el separen molt dels seus grups propers. Aquest és el cas que parlem.

No he arribat a saber quina va ser la primera vegada que, de Catalunya, es va descriure, originalment, un nou gènere/espècie cavernícola. Moltes referències porten al fet que s'havien descrit inicialment com a subgènere, entre altres, el Troglocharinus kiessenwetteri, de Montserrat; la Zariquieya troglodytes, de Terrades o el Paraphaenos breuilianus dels Ports, per passar-les o canviar-les, més endavant, de gènere. El cas "més recent", sembla ser el de Ricardo Zariquiey Alvarez que, l'any 1935 i sota el títol "Nuevos Bathysciinae catalanes (Col. Silphidae)", va presentar un treball al "VI Congreso lnternacional de Entomología, Madrid, que, per raons de la guerra civil, no va ser publicat fins a l'any 1940. Descrivia el nou gènere Paranillochlamys amb la nova espècie velox, de l'avenc de la Fotx, serra de Tivissa, Ribera d'Ebre. Han hagut de passar més de vuitanta anys per repetir aquest esdeveniment!

                                                   Ressenya de la cavitat, d'en Marià Faura i Sans.

De fora de Catalunya, sí que en tenim exemples més recents, descrits tots pel Dr. Francesc Español: Ildobates neboti, 1966, un Zuphiini troglobi de Castelló; Subilsia senenti, 1967, un trèquid troglobi del Marroc; Iberanillus vinyasi, 1971, un Anillini troglobi de Castelló; Cantabrodytes vivesi, 1976, un estafilínid troglobi d'Astùries.

Així doncs, la notícia que exposem, és un fet extraordinari i una molt bona notícia per la Biologia Subterrània catalana.

                                                         L'encapsalament del treball

La descripció l'han fet, conjuntament, l'Eduard Vives i el Jordi Comas, col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-, dos entomòlegs que ja ens tenen acostumats a publicar estudis i novetats de fauna subterrània i s'acaba d'editar el dia 30 d'aquest mes de juny.

                          Un pas complicat, dins l'avenc.  Foto: Espeleobloc, 20-8-2014

Nom científic de la descripció: Speleopidius joanvivesi. El gènere, Speleopidius, que és una contracció de Speleo (cova) i pidius, (del grup molopidius). L'espècie, joanvivesi, ha estat dedicada a Joan Vives i Duran (Terrassa 1918-2000), pare d'un dels autors. El Joan, l'any 1936 ja va publicar el seu primer treball entomològic, seguint en actiu fins al mateix any del seu traspàs. Va descriure nombrosos coleòpters cavernícoles. L'afició no s'ha perdut amb ell, ja fa molts anys que l'Eduard l'ha continuat.

                                Referències que donen dins la revista.

La cavitat de la troballa, l'avenc de la Cabana d'en Garraba, s'obre al municipi d'El Pont de Bar, comarca de l'Alt Urgell, -62 i 425 m rec., és coneguda de vell. La primera cita va ser d'en Jeannel i Racovitza a Énumération des grottes visitées 1909-1911, IV serie Biospeol XXIV, van estar del 21 al 23 d'agost de l'any 1910 a La Fou de Bor i la cova de les Encantades. Després de les explicacions de la cv de les Encantades, a la pp 571 inclouen, sense indicació de la data, dues curtes notes de l'Avenc de Beixic, a Vilech i l'Avench de Cabana d'en garoba (sic), donant a entendre que no hi van estar, només els hi van indicar la seva situació. De l'Avench de la cabana d'en garoba, diuen: "Estaria situat a l'indret del mateix nom, a un barranc per sobre del poble de Bar. S'obriria al fons d'una cova de poca fondària, amb concrecions". Tenim dos temps en condicional del verb estar, i per això deixa veure clarament que van ser indicacions i que no van estar ni a la boca. Hem vist alguna referència tot dient que Jeannel, Racovitza i Mengel, la van visitar parcialment (hauria estat la primera exploració), però no sembla ser així.

                                        Un dels pouets de la cavitat.  Foto: Espeleobloc 21-8-2014

La cavitat conté important fauna: d'aquàtica, l'amfípode Niphargus longicaudatus (va ser la primera cita d'aquesta espècie a la península Ibèrica) i l'isòpode Stenasellus virei (citat a Catalunya des de l'any 1965, de l'avenc dels Pouetons, Montserrat).

De coleòpters, a més del nou Speleopidius joanvivesi, hi ha citats: Armidia unicolor, de la família Cantharidae; Geotrechus incantatusTroglocharinus mengeli. També hi ha citat el campodeid Plusiocampa bonneti.

Molts som els bioespeleòlegs que hem visitat la cavitat, però han hagut de passar molts anys perquè el Joan fes el descobriment. Hi ha cavitats que els coleòpters es poden veure a dotzenes i, fins i tot a centenars, però aquest grup dels Molopini, es fan pregar i trobar-ne, encara que sigui un, ja és tot un èxit.

El seu descobridor va ser en Joan Pallisé, actiu espeleòleg interessat en la Biologia Subterrània, que al llarg de molts anys d'activitat i de constància, ha descobert, a més de la citada, altres novetats i ha recuperat de la memòria històrica moltes cavitats amb cites de fauna, publicades els anys 1900 i que pràcticament s'havien "perdut" en el temps.

                             Una magnífica foto del Speleopidius joanvivesi.   Foto: Agustí Meseguer

Sobre la troballa, ens explica el Joan:

“La Cabana d'en Garraba és una cavitat bioespeleològicament molt interessant on s'hi ha observat molta varietat de fauna; coleòpters a banda, amfípodes, quilòpodes, col·lèmbols, araneids, etc., alguns d'ells encara pendents d'identificar. En concret vàrem observar un quilòpode passejant tranquil·lament pel fons d'un toll d'aigua d'uns 20 cm de fondària.

Nosaltres hi hem anat cinc vegades, la primera (17/03/18), amb el Ramon Sendra, si bé no vàrem baixar perquè el torrent era ple de neu i l'aigua de desglaç entrava a la cavitat.

El 08/07/18 i tornem i capturem alguns coleòpters del Leptodirini T. mengeli i, a mitja cavitat vaig recollir uns èlitres de caràbid, com acostumem a fer quan semblen interessants. Al cap d'unes setmanes el J. Comas va refer les restes sobre unes cartolines i ens les mostrà, tot comparant-los amb un Molopini del gènere Zariquieya (la primera impressió fou que es tractava d'una Zariquieya), insistint que era molt interessant i que hi hauríem de tornar per obtenir exemplars sencers. Ja s'ensumava una novetat.

Passen dos anys fins que hi tornem (01/08/20). Trobem un exemplar viu del suposat caràbid "Zariquieya"que buscàvem. Observem el T. mengeli, capturem alguns trèquids Geotrechus incantatus i posem algunes trampes, la tècnica habitual per atreure la fauna quan se sap que viu a la cavitat, però no es deixa veure gaire. En examinar el caràbid, ja es va apreciar que no es tractava del gènere Zariquieya sinó de quelcom molt més important!

El 23/12/20 hi tornem amb la Rebeca Calvo i el Manel Vives. A les trampes hi apareix algun T. mengeli, però podem capturar dues larves del coleòpter Cantharidae Armidia unicolor, individus que es troben habitualment dins les cavitats, tant en estat larvari com adult, fins i tot a grans profunditats (Se'l pot considerar com a troglòfil).

Hi tornem el 03/04/21 i estem de sort; capturem un altre caràbid viu, que també resulta ser femella. Aquest cop hi anem tot el grup: Jo, l'Agustí Meseguer i l'Eduard Badiella. Amb aquestes dues femelles ja es pot descriure la novetat!”


...y com a cloenda d'aquest article, unes fotos com a reconeixement d'alguns dels amics que han fet possible la publicació del nou gènere i espècie.

Joan Vives i Eduard Vives, al seu domicili de Terrassa. Foto: fons de la família Vives. 

D'esquerra a dreta: Jordi Comas; Agustí Meseguer i Joan Pallisé. 

dilluns, 28 de juny de 2021

Mesures de protecció de la fauna hipogea a Catalunya 3 (3)

 

Troglocharinus kiesenwetteri de l'avenc dels Pouetons, Montserrat. Aquesta va ser la primera espècie cavernícola descoberta a Catalunya, l'any 1869 a la cova del Salnitre, Collbató.

En aquest últim escrit, hi ha una part molt important de bibliografía que també es reprodueix del tot. El seu interés és que recull moltes cites de treballs de Biologia Subterrània, conservació de les cavitats i de la fauna cavernícola, relació entre climatologia i población hipogea, filogènia molecular, etc., que mereixen ser donades a conèixer i mantenirles agrupades. Es continua conservant el llenguatje original de l’article.

Resultados destacables

La información obtenida a raíz de las campañas efectuadas en sendas cavidades del Alt Empordà (provincia de Girona), ha permitido redescribir Otiorhynchus (Lixorrhynchus) zariquieyi (Clermont, 1949) (CFAC) y ampliar su distribución, documentando, además, su presencia en hábitat cavernícola (Agulló et al., 2009). Hasta entonces la especie era conocida por su espécimen tipo, un macho capturado en medio endogeo en 1928 (Español, 1945). Los curculiónidos hipogeos del género Otiorhynchus, actualmente agrupados en diferentes subgéneros, se consideran, de hecho, elementos endogeos y de régimen rizófago, lo que limita su colonización del medio cavernícola a cavidades epiteliales y con presencia de raíces (Bellés, 1978; Osella & Zuppa, 1998). Otros autores consideran troglobias ciertas especies que han sido localizadas exclusivamente en hábitat cavernícola, como O. (L.) torres–salai (Español, 1945), endemismo de la Comunidad Valenciana incluido en Atlas de los Invertebrados Amenazados de España (en peligro) (Gurrea–Sanz, 2009). Los Otiorhynchus hipogeos constituyen un grupo endémico del Mediterráneo occidental (Osella, 1973), con varias especies escasamente conocidas. En la península ibérica se han descrito unas pocas (dos de ellas de Cataluña) distribuidas a lo largo de la franja mediterránea (Bellés, 1978). Este déficit aparente de biodiversidad, sobre todo si se compara con otros territorios, como Italia (Osella & Zuppa, 1998; Magnano & Alonso–Zarazaga, 2013), sumado al elevado grado de endemicidad, incrementa el interés faunístico y conservacionista de los representantes ibéricos del grupo.

Otra especie conocida hasta hace poco por su espécimen tipo era Geotrechus puigmalensis Lagar, 1981 (PEIN), descrita a partir de una hembra capturada en 1973 (Lagar, 1981). Como resultado de las prospecciones efectuadas desde 2004 en la cueva de les Encantades del Puigmal, en el Pirineo de Girona (localidad típica y única conocida hasta el momento) se han capturado varios ejemplares, se ha descrito el macho (Prieto & Agulló, 2010) y se han recopilado algunos datos sobre la ecología de la especie. Faille et al. (2015), en su reciente revisión de los Geotrechus del Pirineo Catalán aporta información adicional e introduce algunos comentarios críticos sobre las genitalias ilustradas por Prieto & Agulló (2010). La dificultad para localizar esta especie es compartida por los otros representantes ibéricos del género, la mayoría conocidos a partir de los ejemplares tipo o de series muy cortas. La cueva de les Encantades del Puigmal es también la localidad típica del troglobio Perriniella bofilli (PEIN y CFAC), conocido además de la cueva de l’Estret del Forn (Salgado et al., 2008), a escasa distancia de la primera. Las prospecciones realizadas en los últimos años han permitido localizar ejemplares en diferentes tramos de la cavidad, desde el vestíbulo de entrada, en la zona de penumbra, hasta sectores más profundos, próximos al denominado ''Pou de Sorra''. Perriniella bofilli convive con Parvospeonomus delarouzeei, al igual que sucede en la cueva de Rialb con la otra especie catalana del género, Perriniella faurai. Aunque de forma muy aproximada y bajo circunstancias no comparables (considerando las características de ambas cavidades y las fechas de los muestreos), hemos observado que la proporción entre individuos de P. bofilli y P. delarouzeei se sitúa en torno a 1:3, frente al valor 1:1 estimado por Bellés & Pallarès (1985) décadas atrás para la cueva de l’Estret del Forn. En todo caso, la abundancia relativa de P. bofilli en la cueva de les Encantades del Puigmal es mayor que la de P. faurai en la cueva de Rialb, cavidad mucho más accesible y frecuentada, donde la acumulación de residuos orgánicos durante largos periodos de tiempo podría haber favorecido, como ya hemos comentado, la expansión de P. delarouzeei en detrimento de P. faurai (Bellés & Pallarès, 1985; Bellés, 1987).

La localización de Paraphaenops breuilianus (PEIN y CFAC) en una nueva estación cavernícola y el hallazgo de ejemplares en otras cuatro cavidades, algunas de ellas apenas exploradas, constituye, junto a otros resultados, el balance de la campaña efectuada en 2012, dentro del proyecto para el estudio y conservación de la fauna de artrópodos de algunas cavidades del Parque Natural de Els Ports (Caballero–López & Masó–Ros, 2013). Se trata de la primera forma afenopsiana descrita de la península Ibérica (Jeannel, 1916; 1928), notable por su grado de evolución y su aislamiento geográfico, al sur de la depresión del Ebro. A partir de consideraciones morfológicas y biogeográfcas se ha relacionado a esta especie con los Aphaenops, Geotrechus e Hydraphaenops pirenaicos (Español, 1979; Bellés, 1987). Recientes estudios moleculares (Faille et al., 2010a, 2010b) la sitúan, sin embargo, más cerca de los grupos Trechus y Duvalius.

Duvalius berthae, de l'avenc del Daniel (Capafonts, Baix Camp). Fotografia d’Agustí Meseguer

Otro carábido subterráneo protegido por el PEIN es Duvalius (Duvalius) berthae, única especie catalana de un género bien representado en el sur de Europa (Moravec et al., 2003). Su distribución se extiende a diferentes sectores de las sierras de la Mussara, Montsant, Prades y Llaberia (Lagar, 1958; Bellés, 1987). Todas las citas u observaciones referen la presencia de la especie en cavidades, salvo el hallazgo, documentado por Lagar (1958), de un ejemplar en medio lapidícola, sin que nos conste ninguna otra referencia fuera del ambiente cavernícola. Entre los carábidos que requieren medidas de conservación en Cataluña, D. berthae cuenta con un número relativamente alto de citas y material recolectado a lo largo de décadas. El seguimiento de esta especie durante los últimos años se ha saldado con un balance positivo en la mayoría de cavidades prospectadas. Uno de los autores (F. F.) actualiza la distribución de D. berthae con la aportación de nuevas estaciones cavernícolas, fruto de recientes prospecciones bioespeleológicas en la provincia de Tarragona (Fadrique, 2012).

Los datos referidos a estas y otras especies —en los últimos años han sido localizadas Catalanodytes bellesi (Lagar, 1971), Iberacritus vivesi (Español, 1974), Otiorhynchus gridellii bonretorni (Español, 1952), Paranillochlamys urgellesi (Español, 1965), Perriniella faurai Jeannel, 1910, Pseudospeonomus raholai (Zariquiey, 1922), Troglocharinus hustachei Jeannel, 1911, T. orcinus (Jeannel, 1910) y Zariquieya troglodytes Jeannel, 1924— se han registrado en fichas, con indicación del sector preciso de la cavidad donde fueron halladas, condiciones de temperatura y humedad relativa, biocenosis y otras precisiones. En el caso de los ejemplares capturados para su estudio y conservación en la colección entomológica del MCNB (preservados mayoritariamente en alcohol etílico de 70º o absoluto) se han incorporado parte de estos datos a sus respectivas fichas de colección. Todo este material complementa la información bibliográfica y de las series históricas de la colección, que incluye ejemplares tipo de la mayoría de los coleópteros hipogeos protegidos o que requieren medidas de protección en Cataluña (tabla 2). En la figura 2 se muestran algunas de las especies prospectadas en su hábitat.

Agradecimientos

Nuestro reconocimiento a Berta Caballero, conservadora del Departamento de Artrópodos del MCNB y coordinadora de algunos de los proyectos mencionados. Agradecemos a BIOSP su colaboración y asistencia técnica en numerosas prospecciones bioespeleológicas, especialmente a Josep Pastor, Jorge Mederos, Jordi Comas y Lluís Auroux. Las fotografías de coleópteros hipogeos que ilustran el presente trabajo han sido cedidas e por su autor, Agustí Meseguer (BIOSP). La captura científica de especímenes ha contado con los permisos correspondientes, expedidos por la Dirección General del Medio Natural y Biodiversidad (Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalitat de Catalunya). Este último organismo ha financiado los proyectos de referencia 2011PNATPOR102 y AG–2014–341, para los que hemos contado con el apoyo del equipo técnico del Parque Natural de Els Ports y de Josep Maria Olmo, respectivamente.

Debemos precisar que el proyecto AG–2014–341, aunque posterior al período que cubre el presente trabajo, marca una línea de continuidad con los proyectos de seguimiento de coleópteros subterráneos aquí expuestos, desarrollados por iniciativa del Departamento de Artrópodos del MCNB y con recursos del Instituto de Cultura (Ayuntamiento de Barcelona). Nuestro agradecimiento también al Ministerio de Ciencia y Tecnología por la financiación del proyecto de referencia REN2002–11643–E/GLO para la optimización del banco de tejidos y materiales biológicos de interés genético del MCNB, que ha permitido emprender varias campañas para la recolección y estudio de artrópodos subterráneos.

Referencias

Agulló, J., Fadrique, F., Masó, G. & Prieto, M., 2009. Nuevos datos sobre Otiorhynchus (Lixorrhynchus) zariquieyi (Clermont, 1949) (Coleoptera, Curculionidae). Animal Biodiversity and Conservation, 32(1): 41–48.

Alonso–Zarazaga, M. A., 2013. Coleoptera 1. Fauna Europaea version 2.6.2 [en línea]. <http://www.faunaeur.org> [última actualización: 29 agosto 2013].

Audisio, P., 2013. Coleoptera 2. Fauna Europaea version 2.6.2 [en línea], http://www.faunaeur.org> [última actualización: 29 agosto 2013].

Auroux, L., 2009. Espeleocat Tallers–2009 [en línea]: Associació Catalana de Biospeleologia,BIOSP,http://biosp.blogspot.com.es/2009/05/espeleocat–tallers–2009.html> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2010. Els cursos de bioespeleologia a Catalunya [en línea]: Espeleobloc, <http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/02/els–cursos–cavernico–de–bioespeleologia–catalunya. html> [consulta: 31 diciembre 2014].

Balleto, E. & Casale, A., 1991. Mediterranean Insect Conservation. In: The Conservation of Insects and their Habitats: 121–142 (N. M. Collins & J. A. Thomas, Eds.). Academic Press, London.

Bellés, X., 1978. Los Troglorrhynchus hipogeos de la Península Ibérica (Col. Curculionidae). Miscelánea Zoológica, 4(2): 137–145.

– 1987. Fauna cavernícola i intersticial de la península Ibèrica i les illes Balears. Monografies científiques, 4. Consejo Superior de Investigaciones Científcas y Editorial Moll, Madrid y Mallorca.

– 1988. Dels Trechus als Hydraphaenops. L’obra biospeleològica del Dr. Francesc Español. Quaderns de Vilaniu, 14: 15–18.

– 1994. Espagne. In: Encyclopaedia Biospeologica, tome I: 649–662 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

– 1999. Francesc Español (1907–1999), o la pasión por la Entomología. Miscel·lània Zoològica, 22(1): 121–132.

Bellés, X. & Pallarès, J., 1985. Observacions sobre la climàtica y la població de Speonomus delarouzeei (Col. Catopidae) de la Cova de Rialb. Exploracions, 9: 7–16.

Besuchet, C., 1974. Les Psélaphides cavernicoles de l’Espagne (Coleoptera Pselaphidae). Miscelánea Zoológica, 3(4): 41–69.

– 1980. Revision des Leptinus paléarctiques (Coleoptera: Leptinidae). Revue suisse de Zoologie, 87(1): 131–142.

– 1985. Bythinini cavernicoles nouveaux de France et d’Espagne (Coleoptera: Pselaphidae). Revue suisse de Zoologie, 92(2): 509–517.

Bolòs, O., Folch, R. & Llimona, X., 1976. Zones amenaçades o confictives: Rerapaís litoral: Garraf–Ordal. In: Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans: 361–366 (R. Folch, Ed.). Editorial Barcino, Barcelona.

Caballero–López, B. & Masó–Ros, G., 2013. Els Artròpodes cavernícoles de les cavitats del Parc Natural dels Ports. Cingles, butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports, 3: 7–11.

Camacho, A. I., 1992. A classification of the aquatic and terrestrial subterranean environment and their associated fauna. In: The Natural History of Biospeleology: 57–103 (A. I. Camacho, Ed.). Monografías del Museo Nacional de Ciencias Naturales, 7. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.

Casale, A., Vigna–Taglianti, A. & Juberthie, C., 1998. Coleoptera Carabidae. In: Encyclopaedia Biospeologica, tome II: 1047–1081 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

Coiffait, H., 1962. Monographie des Trechinae cavernicoles des Pyrénées. Annales de Spéléologie, 17(1): 119–170.

Comas, J, 2009. Per què cal conservar la cova Mosquera? [en línea]: Espeleobloc, <http:// espeleobloc.blogspot.com.es/2009/07/per–que–cal–conservar–la–cova mosquera.html> [consulta: 31 diciembre 2014].

Culver, D. C., Deharveng, L., Bedos, A., Lewis, J. J., Madden, M., Reddell, J. R., Sket, B., Trontelj, P. & White, D., 2006. The mid–latitud biodiversity ridge in terrestrial cave fauna. Ecography, 29: 120–128.

Culver, D. C. & Sket, B., 2000. Hotspots of subterranean biodiversity in caves and wells. Journal of Cave and Karst Studies, 62(1): 11–17.

Decu, V. & Juberthie, C., 1998. Coléoptères (généralités et synthèse). In: Encyclopaedia Biospeologica, tome II: 1025–1030 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

Domingo, J. & Montagud, S. & Sendra, A. (Coord.), 2006. Invertebrados endémicos de la Comunitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana.

Elliott, W. R., 2012. Protecting caves and cave life. In: Encyclopedia of caves (second edition): 624–634 (W. B. White & D. C. Culver, Eds.). Elsevier, Academic Press.

Escolà, O., 1988. Francesc Español i el Museu de Zoologia de Barcelona. Quaderns de Vilaniu, 14: 35–39.

Español, F., 1945. Coleópteros nuevos o interesantes para la fauna Ibero–Balear. Eos, 21(1): 83–105.

– 1950. Coleópteros cavernícolas (troglobios) de la provincia de Tarragona. Speleon 1(2): 41–58.

– 1951. Los Pterostichidae hipogeos del Pirineo Español (Coleoptera Adephaga). Primer Congreso Internacional del Pirineo del Instituto de Estudios Pirenaicos, Zaragoza: 5–19.

– 1966. Los Pterostíquidos cavernícolas de la Península Ibérica e Islas Baleares (Col. Caraboidea). Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada, 41: 49–68.

– 1976. Invertebrats cavernícoles. In: Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans: 230–236 (R. Folch, Ed.). Editorial Barcino, Barcelona.

– 1979. Nuevas localizaciones de Carábidos cavernícolas ibéricos Col. Adephaga. Graellsia, 33: 107–112.

Español, F. & Escolà, O., 1969. La biospeleología en España. Resumen histórico. V Internationaler Kongress für Speläologie, Stuttgart, 4, B 15.

Fadrique, F., 2009. Un coleòpter cavernícola invasor a l’avenc Emili Sabaté. El problema de les espècies invasores en les cavitats [en línea]: Associació Catalana de Biospeleologia, BIOSP, <http://biosp.blogspot.com.es/2009/10/un–coleopter–cavernicola–invasor–lavenc. html> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2012. Noves citacions dels coleòpters troglobis Paranillochlamys velox i Duvalius berthae vilasecai a la província de Tarragona (comunicació presentada a la IV Trobada sobre Invertebrats de Zones Humides, Deltebre, Tarragona, 7 de juny del 2008) [en línea]: Associació Catalana de Biospeleologia, BIOSP, <http://biosp.blogspot.com.es/2012_11_25_archive. html> [consulta: 31 diciembre 2014].

Faille, A., Bourdeau, C., Bellés, X. & Fresneda, J., 2015. Allopatric speciation illustrated: The hypogean genus Geotrechus Jeannel, 1919 (Coleoptera: Carabidae: Trechini), with description of four new species from the Eastern Pyrenees (Spain). Arthropod Systematics & Phylogeny, 73(3): 439–455.

Faille, A., Bourdeau, C. & Deharveng, L., 2014. Weak impact of tourism activities on biodiversity in a subterranean hotspot of endemism and its implications for the conservation of cave fauna. Insect Conservation and Diversity, 8(3): 205–215, Doi: 10.1111/icad.12097.

Faille, A., Casale, A. & Ribera, I., 2010a. Phylogenetic relationships of Western Mediterranean subterranean Trechini groundbeetles (Coleoptera: Carabidae). Zoologica Scripta, 40(3): 282–295.

Faille, A., Fresneda, J. & Bordeau, C., 2011. Les Molopina hypogés des Pyrénées avec la description d’une nouvelle espèce de Zariquieya Jeannel, 1924 d’Espagne (Insecta, Coleoptera, Carabidae, Pterostichini). Zoosystema, 33(4): 429–440.

Faille, A., Ribera, I., Deharveng, L., Bourdeau, C., Garnery, L., Quéinnec, E. & Deuve, T., 2010b. A molecular phylogeny shows the single origin of the Pyrenean subterranean Trechini ground beetles (Coleoptera: Carabidae). Molecular Phylogenetics and Evolution, 54: 97–106.

Federació Catalana d’Espeleologia, 1981. Francesc Español, 50 anys d’obra biospeleològica. Escola Catalana d’Espeleologia, Barcelona.

Folch, R. (Ed.), 1976. Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Editorial Barcino, Barcelona.

Fresneda, X., 2010. Els hexàpodes hipogeus dels Països Catalans. In: Història Natural dels Països Catalans (suplement Fauna i Flora): 277–279. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Fresneda, J., Salgado, J. M. & Ribera, I., 2007. Phylogeny of western Mediterranean Leptodirini, with an emphasis on genital characters (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae). Systematic Entomology, 32: 332–358.

Gadea, E. & Español, F., 1976. Problemàtica dels invertebrats terrestres: Consideracions generals; problemes de la fauna cavernícola. In: Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans: 189–191 (R. Folch, Ed.). Editorial Barcino, Barcelona.

Galán, C., 1993. Fauna hipógea de Guipúzcoa: su ecología, biogeografía y evolución. Munibe (Ciencias Naturales), Sociedad de Ciencias Aranzadi, 45 (número monográfico): 3–163.

– 2006a. Conservación de la fauna cavernícola troglobia de Gipuzkoa: contexto general, biodiversidad comparada, relictualidad y endemismo [en línea]: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, <http://www.aranzadi–sciences.org> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2006b. Conservación de la fauna cavernícola troglobia de Gipuzkoa: factores de amenaza [en línea]: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, <http://www.aranzadi–sciences. org> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2006c. Conservación de la fauna cavernícola troglobia de Gipuzkoa: demografía, estatus y grado de amenaza de las poblaciones troglobias [en línea]: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, <http://www.aranzadi–sciences.org> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2006d. Conservación de la fauna cavernícola troglobia de Gipuzkoa: análisis de las distribuciones de especies troglobias [en línea]: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, <http://www.aranzadi–sciences.org> [consulta: 31 diciembre 2014].

– 2006e. Conservación de la fauna cavernícola troglobia de Gipuzkoa: manejo de zonas kársticas y fauna troglobia [en línea]: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, <http://www.aranzadi–sciences.org> [consulta: 31 diciembre 2014].

Gamarra, P. & Outerelo, R., 2009. Catálogo iberobalear de los Leptotyphlinae (Coleoptera: Staphylinidae). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 44: 161–175.

Gianchino, P. M. & Vailati, D., 2010. The Subterranean Environment. Hypogean life, concepts and collecting techniques. WBA Handbooks, 3, Verona.

Gurrea–Sanz, P., 2009. Otiorhynchus (Lixorrhynchus) torres–salai (Español, 1945). In: Atlas de los Invertebrados Amenazados de España (Especies En Peligro Crítico y En Peligro):

108–112 (J. R. Verdú & E. Galante, Eds.). Dirección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.

Hernando, C. 2013. Descripción de cinco especies nuevas del género Paratyphlus Blackwelder, 1952 de Catalunya (noreste de la Península Ibérica) (Coleoptera: Staphylinidae: Leptotyphlinae). Heteropterus Revista de Entomología, 13(1): 1–12.

– 2014. Paratyphlus gamizae sp. nov. de Leptotyphinae del Macizo del Port, noreste de la Península Ibérica (Coleoptera: Staphylinidae). Heteropterus Revista de Entomología, 14(1): 1–7.

Herrera–Sancho, J. A., 1974. El vertedero de basuras de Garraf y sus posibles consecuencias bioespeleológicas. Comunicacions del IV Simposium de Bioespeleologia, Barcelona: 119–128.

Institució Catalana d’Història Natural, 2008. Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya [en línea]: Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona, <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008 (web).pdf> [consulta: 31 diciembre 2014].

Jeannel, R., 1916. Deux nouveaux Trechus cavernicoles de France et d’Espagne (Col. Carabidae). Bulletin de la Société Entomologique de France: 280–283.

– 1928. Monographie des Trechinae. Morphologie comparée et distribution géographique d’un groupe de Coléoptères (Troisième Livraison): les Trechini cavernicoles. L’Abeille, 35: 1–808.

Juberthie, C., 1983. Le milieu souterrain: étendue et composition. Mémoires de Biospéologie, 10: 17–65.

Juberthie, C., Bouillon, M. & Delay, B., 1981. Sur l’existence du milieu souterrain superfciel en zone calcaire. Mémoires de Biospéologie, 8: 77–93.

Juberthie, C. & Decu, V., 1994. Structure et diversité du domaine souterrain: particularités des habitats et adaptations des espèces. In: Encyclopaedia Biospeologica, tome I: 5–22 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

Juberthie, C., Delay, B. & Bouillon, M., 1980. Extension du milieu souterrain en zone non– calcaire: description d’un nouveau milieu et de son peuplement par les Coléoptères troglobies. Mémoires de Biospéologie, 7: 19–52.

Kovacs, H., 1989. Paradoxical consequences of the impact between man and cave. Communications of 10 th International Congress of Speleology, Budapest, 2: 606–607.

Lagar, A., 1958. Duvalius Berthae Jeann. (Col. Trechidae) y sus razas. Revista de Ciencias de la Universidad de Oviedo, 8(2): 75–79.

– 1981. Un nou Geotrechus del Pirineu català (Coleoptera Trechidae). Excursionisme (Butlletí de l’Unió Excursionista de Catalunya.), 81: 32–33.

Lencina, J. L. & Serrano, J., 2011. Zariquieya troglodytes Jeannel, 1924. In: Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados amenazados de España (Especies Vulnerables): 189–192 (J. R. Verdú, C. Numa & E. Galante, Eds.). Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Madrid.

Lloses, R. & Robert, A., 1978. Cova de la Mosquera. Mai Enrera, butlleti social (editado por el Club Excursionista de Gràcia, Barcelona), 376: 85–87.

Magnano, L. & Alonso–Zarazaga, M. A., 2013. Otiorhyinchini. In: Catalogue of Palaearctic Coleoptera, Vol. 8: 302–347 (I. Löbl & A. Smetana, Eds.). Leiden, Brill.

Melic, A., 2014. Los permisos de captura y la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 55: 1–5.

Moldovan, O. T., 2012. Beetles. In: Encyclopedia of caves (second edition): 54–62 (W. B. White & D. C. Culver, Eds.). Elsevier, Academic Press.

Moldovan, O. T., Racovitza, G. & Rajka, G., 2003. The impact of tourism in Romanian show caves: the example of the beetle populations in the Ursilor Cave of Chiscau (Transylvania, Romania). Subterranean Biology, 1: 73–78.

Moravec, P., Uéno, S. I. & Belousov, I. A., 2003. Trechini. In: Catalogue of Palaearctic Coleoptera, Vol. 1: Archostemata – Myxophaga – Adephaga: 288–346 (I. Löbl & A. Smetana, Eds.). Apollo Books, Stenstrup.

Nores, C. & García–Rovés, P. (Coord.), 2007. Libro Rojo de la Fauna del Principado de Asturias. Consejería de Medio Ambiente, Ordenación del Territorio e Infraestructuras del Principado de Asturias y Obra Social ''la Caixa''.

Ortuño, V. M., 2006. Coleoptera (Cicindelidae y Carabidae). In: Invertebrados endémico de la Comunitat Valenciana: 137–156 (J. Domingo, S. Montagud & A. Sendra, Coord.). Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana.

Ortuño, V. M. & Gilgado, J. D., 2010. Update of the knowledge of the Ibero–Balearic hypogean Carabidae (Coleoptera): Faunistics, biology and distribution. Entomologische Blätter, 106: 233–264.

Osella, G., 1973. Alcune considerazioni sulla distribuzione dei Curculionidi endogei ciechi o microftalmi della fauna paleartica (Coleoptera). In: Livre du cinquantenaire de l’Institut d’Spéologie "Émile Racovitza": 369–383. Academie des Sciences de la Republique Socialiste de Roumanie, Ed., Bucarest.

Osella, G. & Zuppa, A. M., 1998. Coleoptera Curculionoidea. In: Encyclopaedia Biospeologica, tome II: 1123–1130 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

Pérez de Pedro, P., 2008. Olor de podrit, 1972–2006: el despropòsit del Garraf. Prismàtic Arts Gràfiques, Terrassa.

Perreau, M. & Tronquet, M., 2001. Révision du genre Perriniella Jeannel et description d’une nouvelle espèce des Pyrénées françaises (Coleoptera: Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini). Annales de la Société Entomologique de France (N. S.), 37(4): 481–490.

Poggi, R., Decu, V. & Juberthie, C., 1998. Coleoptera Pselaphidae. In: Encyclopaedia Biospeologica, tome II: 1139–1146 (C. Juberthie & V. Decu, Eds.). Société de Biospéologie, Moulis–Bucarest.

Prieto, M. & Agulló, J., 2010. Descripción del macho de Geotrechus (Geotrechidius) puigmalensis Lagar, 1981 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae). Heteropterus Revista de Entomología, 10(1): 35–43.

Racovitza, E. G., 1907. Essai sur les problèmes biospéologiques. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale (Biospéologica, I), 4e série, 6: 371–488.

Reboleira, A. S. P. S., Borges, P. A. V., Gonçalves, F., Serrano, A. R. M. & Oromí, P., 2011. The subterranean fauna of a biodiversity hotspot region – Portugal: an overview and its conservation. International Journal of Speleology, 40(1): 23–37.

Rizzo, V. & Comas, J., 2015. A new species of Troglocharinus Reitter, 1908 (Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini) from southern Catalonia, with a molecular phylogeny of the related species group. Zootaxa, 3946(1): 104–112, <http://dx.doi.org/10.11646/ zootaxa.3946.1.4> [consulta: 10 noviembre 2015].

Rizzo, V., Comas, J., Fadrique, F., Fresneda, J. & Ribera, I., 2013. Early Pliocene range expansion of a clade of subterranean Pyrenean beetles. Journal of Biogeography, 40: 1861–1873.

Salgado, J. M., 2011. Oscadytes rovirai Lagar, 1975. In: Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados amenazados de España (Especies Vulnerables): 176–179 (J. R. Verdú, C. Numa  & E. Galante, Eds.). Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Madrid.

Salgado, J. M., Blas, M. & Fresneda, J., 2008. Coleoptera, Cholevidae. Fauna Ibérica, vol.

31 (M. A. Ramos et al., Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.

Schiner, J. R., 1854. Fauna der Adelsberger, Lueger, und Magdalener–Grotte. Verhandlungen

der Zoologisch–Botanischen Gesellschaft in Wien, 3: 1–40.

Sendra, A., Achurra, A., Barranco, P., Beruete, E., Borges, P. A. V., Herrero–Borgoñón, J.

J., Camacho, A. I., Galán, C. Garcia, Ll., Jaume, D., Jordana, R., Modesto, J., Monsalve

M. A., Oromí, P., Ortuño, V. M., Prieto, C., Reboleira, A. S., Rodríguez, P., Salgado, J.

M., Teruel, S., Tinaut, A. & Zaragoza, J. A., 2011. Biodiversidad, regiones biogeográficas

y conservación de la fauna subterránea hispano–lusa. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 49: 365–400.

Sket, B., 2008. Can we agree on an ecological classifcation of subterranean animals? Journal of Natural History, 42(21–22): 1549–1563.

Tercafs, R., 1992. The protection of the subterranean environment. Conservation principles and management tools. In: The Natural History of Biospeleology: 481–524 (A. I. Camacho, Ed.). Monografías del Museo Nacional de Ciencias Naturales, 7. Consejo Superior de Investigaciones Científcas, Madrid.

Verdú, J. R. & Galante, E. (Eds.), 2006. Libro Rojo de los Invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.

– 2009. Atlas de los Invertebrados Amenazados de España (Especies En Peligro Crítico y En Peligro). Dirección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.

Verdú, J. R., Numa, C. & Galante, E. (Eds.), 2011. Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados amenazados de España (Especies Vulnerables). Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Madrid.

Victoria, J. M., 2009. La Cova de la Mosquera en perill! [en línea]: Espeleobloc, <http:// espeleobloc.blogspot.com.es/2009/07/la–cova–de–la–mosquera–en–perill.html> [consulta: 31 diciembre 2014].

Viejo, J. L. & Sánchez–Cumplido, C., 1995. Normas legales que protegen a los artrópodos en España. Boletín de la Asociación Española de Entomología, 19(3–4): 175–189.

Vives, E., 1988. Relacions de Francesc Español amb el Centre Excursionista de Terrassa. Quaderns de Vilaniu, 14: 73–75.

Watson, J., Hamilton–Smith, E., Gillieson, D. & Kiernan, K. (Eds.), 1997. Guidelines for Cave and Karst Protection. IUCN World Commission on Protected Areas. Prepared by the WCPA Working Group on Cave and Karst Protection. IUCN, Gland, Switzeland and Cambridge, UK.

Final de l'article.