El company de la nostra Associació, en Juan A. Zaragoza, ens ha donat a conèixer el seu darrer treball (en col·laboració amb Ana S. Reboleira, F. Gonçalves i el també company d'Associació Pere Oromí, sobre pseudoescorpins (quernets) cavernícoles de Portugal.
Aquest estudi s'ha publicat a la prestigiosa revista Zootaxa, nº 3670 (2), pàgines 283-299. En aquest post es reprodueixen algunes fotos i una selecció de l'escrit: el resum i la introducció, traduïts i adaptats.
Títol i autors: (en versió original)
On hypogean Roncocreagris
(Arachnida: Pseudoscorpiones: Neobisiidae)
from Portugal, with
descriptions of three new species
ANA
SOFIA P.S. REBOLEIRA1,2,JUAN A. ZARAGOZA3,4,FERNANDO GONÇALVES1 & PEDRO
OROMÍ2
1Departamento de Biologia &
Centro de Estudos do Ambiente e do Mar, Universidade de Aveiro, Campus
Universitário de Santiago, 3810-193 Aveiro. Portugal. E-mail: sreboleira@ua.pt
2Departamento de Biología Animal,
Facultad de Biología, Universidad de La Laguna. 38206
La Laguna. Tenerife. Canary Islands, Spain. E-mail: poromi@ull.es
3Departamento de Ecología, Facultad
de Ciencias, Universidad de Alicante, E-03080 Alicante, Spain. E-mail:
ja.zaragoza@ua.es 4Corresponding
author. E-mail: ja.zaragoza@ua.
Resum:Tres noves especies del gènere ibèric hipogeu Roncocreagris Mahnert, 1974 es descriuen del Portugal continental. Totes les espècies han estat trobades dins de cavitats: R. borgesi sp. nov. i R. gepesi sp. nov. de coves del massís de Sicó, i R. occidentalis sp. nov. de coves del Montejunto i la plana càrstica de Cesaredas. Això eleva a nou el número d'espècies del genere Roncocreagris: cinc de Portugal i quatre d'Espanya. S'inclouen també comentaris ecològics i noves localitats de les altres especies ja conegudes.
FIGURA 2: Roncocreagris blothroides (Beier, 1962), Gruta da Cerâmica, Sicó. Exemplar viu. |
FIGURA 33: Roncocreagris occidentalis sp. nov., Algar do Javali, Montejunto. Exemplar viu |
Introducció:
Portugal es troba en la part més
occidental de l'Europa continental, formant part de la privilegiada regió de
biodiversitat mediterrània. La gran recopilació biològica duta a terme en les
cavitats portugueses en els últims anys, han portat al descobriment de noves
espècies d'artròpodes. (Reboleira et al. 2011a, 2013). Les àrees càrstiques portugueses es
divideix en dues principals zones biospeleológiques Bellés (1987). Aquestes
regions tenen diferents patrons de biodiversitat subterrània: el sector lusità
en el centre de Portugal, que inclou les principals regions càrstiques, i el
sector Bètic, situat al sud i que s'estén a traves d'Andalusia, i composta pel
massís de l'Algarve, que alberga les especies de pseudoescorpins com
Titanobochica magna Zaragoza i Reboleira de 2010 i Lusoblothrus aenigmaticus
Zaragoza i Reboleira, 2012 (Reboleira et al. 2010a, 2012).
El gènere Roncocreagris va ser establert
per Mahnert (1974) després de la definició del gènere Microcreagris Balzan,
1892. Roncocreagris comprèn 19 espècies (Zaragoza 2007, 2008) i es distribueix
principalment per la Península Ibèrica (Portugal i Espanya), amb l'excepció de
Roncocreagris cambridgei (L. Koch, 1873), que també es coneix d'Algèria,
França, Irlanda, Itàlia i el Regne Unit (Harvey 2011). La majoria de les
espècies són epigees, de mida petita i amb freqüència habiten en els boscos de
fullaraca. Fins ara, s'han trobat un petit nombre d'espècies mostren
adaptacions a la vida hipogea dins les cavitats.La primera especie de Roncocreagris coneguda amb característica
de troglomorfisme va ser R. cavernicola, descrit per Vachon (1946) de la regió
de Leiria (Portugal). Uns anys més tard, Beier (1962) va descriure R.
blothroides de la regió de Coimbra, també a Portugal. Quatre especies hipogees
addicionals s'han descrit de l'Espanya peninsular(Zaragoza, 2000, 2002, 2003): R. aurouxi
Zaragoza, 2000, R. lucensis Zaragoza, 2002, R. salgadoi Zaragoza, 2002 i R.
iglesiasae Zaragoza, 2003. S'han revisat les especies hipogees de Roncocreagris
de cavitats de Portugal i es descriuen tres especies noves per a la ciència.
FIGURA 33: Roncocreagris occidentalis sp. nov., Algar do Javali, Montejunto. Exemplar conservat. |