El Francesc al llac final de la Grallera Gran del Corralot. 1966. Foto de l'arxiu d'en Francesc Sas |
Aquests dies es compleix un any que l'amic Francesc
descansa per sempre.
Ell no era bioespeleòleg. La seva dedicació dins
l'espeleo era la topografia (era Aparellador); la immersió; la fotografia i
filmació de pel·lícules i, per sobre de tot, una gran empenta per organitzar
activitats d'importància.
Al principi de la seva "carrera" per sota
terra, vivia a Barcelona i pertanyia a clubs locals, però el treball per viure
el va portar a Tarragona. Sense deslligar-se dels primers companys i clubs
esportius, el fet de traslladar-se a cent quilòmetres no el va minvar les seves
possibilitats, al contrari, ja que, a més de continuar participant en les
activitats d'aquells primers, va col·laborar intensament amb els diversos grups
espeleològics de Salou, Tarragona i Reus.
L'estació d'Ager, moltes vegades freqüentada en les nostres sortides al Montsec d'Ares. Foto: F. Sas |
Una de les seves obres d'art: la Cueva de Aso, a Osca. Foto: F. Sas |
Ja he dit abans, que no era aficionat a la fauna
cavernícola, però gràcies a les sortides, campanyes i expedicions que ell
organitzava, jo vaig tenir moltes oportunitats per conèixer indrets i països
que potser m'haurien passat de llarg. Les seves iniciatives han donat, de
retruc, molt bons resultats a la ciència de la bioespeleologia, amb noves
espècies al Marroc, Palència, Osca, Montsec de Rubies, Boumort i algun etc més.
Han estat 55 anys d’amistat.
Els anys van
passant per tothom i també he anat deixant enrere a altres amics
d'exploracions: Emili Devenat, Jaume Bley i Eduard Pagés. També
un record per ells.
Francesc, Emili, Jaume, Eduard: algun dia ens
retrobarem!