Vista des de interior de la boca d'entrada
Aquesta és la tercera notícia que oferim
sobre l'expedició 2024.
En arribar al Marroc, van iniciar les seves
activitats a la zona del sud de Taza, pels voltants de la Daya Chiker, al poblet de Bab Bou Idir.
La principal finalitat de les
exploracions és completar captures de diverses espècies d'aranyes; unes perquè
només es coneixen femelles (o mascles) i altres per disposar de molt pocs
exemplars. A més, referent als coleòpters, anar coneixent les àrees de colonització
de les diferents espècies del gènere Trechus (abans, Antoinella), ja que ocupen zones molt delimitades.
Notícies rebudes el dia 1 d'agost 2024.
El Floren ens diu que estan a la part central del Marroc:
Assentament nòmada als desèrtics terrenys d'Agoudal
Ahir, vam estar al poble de Tagzirth, a prop de Beni Mellal, per visitar la Ifri Nethazart. Malauradament, no va ser possible la seva localització,
però al proper poble, Amazoy Fariata, vàrem poder fer dues coves-avenc inèdites: kef Afrau i ghar Tighanimine, fet que és important per no fer sempre activitats
repetitives. Com que tenim interès a capturar l'aranya Lepthyphantes almoravidus, descrita pel Dr. J.A. Barrientos l'any 2020; pensem que la proximitat amb la ifri Nethazart, cavitat típica, podria augmentar la seva àrea de
distribució.
El monumental vestíbol de la cova Akhiam. Alçada de la bòveda, 30 m
Les dues noves cavitats són molt seques i amb
elevada temperatura, 18º, amb desenvolupament semi vertical i amb desgrimpades
complicades.
El temps està força rúfol, ha
plovisquejat una mica, però la calor (40 graus) continua
El company de Bab Bou Idir, Younnes, ens ha acompanyat des del diumenge i continua sent tan
imprescindible com sempre, col·laborant de forma molt eficient. Avui anirem a Agoudal, per recol·lectar en la grandiosa cova Akhiam ims er Rebi: és l'única cavitat d'aquesta regió i no tenim
dades sobre quines espècies d'aranyes hi poden viure.
Rebut el dia 3-8-2024.
Ahir vam arribar a Agoudal, després d'un llarg viatge per carreteres d'alta muntanya.
Ja estem al pre-Sàhara quant a clima i paisatge. Avui hem fet la Akhiam ims er Rebbi. Segons el catàleg espeleològic del Marroc, "cette cavite peut étre comme facil", però en realitat, si la vols fer tota, és complicada
respecte a grimpades per sobre d'un paisatge corrosionat, ple d'arestes com ganivets i tres o quatre nivells
contínuament comunicats. Situada a més de 2.500 metres d'altitud, reuneix
totes les condicions negatives per a la vida subterrània: gran altura i
absoluta manca de matèria orgànica. Tan sols s'han recol·lectat uns pocs
col·lèmbols i una mena d'isòpodes molt petits. Ja a la zona de transició de la
cavitat, unes petites aranyes han completat l'escadussera recol·lecció.
Topografía de la cova Una mostra de l'erosió a les galeríes de l'Akhiam. A més, gran part de la superfície està ennegrida per alguna mineralització.
A la tarda, hem trobat, mercès al Younnes, unes esquerdes que havíem visitat fa divuit anys. Seques i
polsoses: res de fauna, sols un parell d'aranyes d'exterior.
I demà tenim previst visitar una cova
que ens han dit a uns quaranta Km d'Agoudal, sembla que bastant extensa. Veurem si és veritat...
Espereu més notícies nostres!
