divendres, 29 de juliol del 2011

Nº 107. Finalitza l’expedició Atlas 2011

El divendres 15 de juliol ja vam donar ressó en aquest bloc, de l’inici de l’expedició biospeleològica al Marroc. La 14ª des de l’any 2001! Ens escriu en Floren Fadrique: (Crònica tramesa via mail des del Marroc)Demà dia 29 donarem per finalitzada l'expedició ATLAS 2011. Com de costum ha sigut bastant dur: la dificultat de les cavitats, moltes d'elles inundades; les condicions climatològiques, el programa potser massa apretat i el volum de treball fa que tot plegat es converteixi en una mena de cursa contra el temps. A la zona d'Azilal-Aït Mehammed, la recol•lecció de Subilsia i Ifridytes, malgrat el esforços realitzats no ha donat cap bon resultat: l'exploració de diverses cavitats, (Ifri n'Taouya, Ghar Caid, Ifri Caid, Quef el Hmam, Ifri Taguelmoust, etc) no va aportat el resultat que esperàvem. Un any més, tornem amb els aspiradors buits.

Per contra, la recol·lecció de Trechus idriss, sí va donar un bon resultat. Després de pujar al Tizi Tagerddicht, a la zona del Toubkal i localitzar una congesta de gel a uns tres mil tres cents metres d'alçada, vam poder recol•lectar una bona serie entre les esquerdes de la pared d'una cascada, sota la molsa i entre les pedres. El esforç de la pujada des de Imlil i la elevada temperatura van quedar compensats per un resultat tant bo (no tot ha de ser negatiu!).Així mateix, la recuperació de les trampes instal·lades dies abans durant el recorregut d'anada en cavitats de la zona de Taza (Friouato i Ghar Bied) no ha donat cap resultat. Aquesta fauna sembla no sentir cap atracció pels esquers deixats. No obstant, una intensa recerca en aquesta darrera cavitat durant varies hores, ens ha permès de capturar una Antoinella groubei, entre les pedres del fons de la cavitat. Això ens permetrà avançar de forma important en l'estudi d'aquest genere, ja que A. groubei es una peça clau pels anàlisi de l'ADN. Ara queda la tornada cap a casa, preparar el material recol·lectat i... encara que com sempre diem que no hi tornarem mai més, programar la propera expe, en la que pot ser podrem tindre la desitjada Subilsia. Ens veiem ben aviat! Autor: Floren Fadrique

dijous, 28 de juliol del 2011

Nº 106. Pesca de fauna subterrània amb canya.

La fauna subterrània no tan sols es troba a l'interior de cavitats. Existeix el anomenat "MSS", (Medi Subterrani Superficial), i el "MSP". (Medi Subterrani Profund), constituït per una infinitat de petites esquerdes i espais mil•limètrics a uns determinats nivells del sota terra. En aquests biòtops es possible trobar, si més no tota, un tant per cent molt elevat dels ordres de fauna habituals en una cavitat.Un exemple ben patent: Hi ha el cas de l'Oscadites rovirai, un coleòpter de la tribu Molopini que viu a la Cueva del Hueso Santo, en Oncins, Osca. Segons les meves dades, tan sols es van trobar dues femelles i les restes d'un tercer individu. Van ser com unes deu o quinze visites que vaig fer a aquesta cova per tal de poder recol•lectar-ne un mascle, sempre amb un resultat negatiu. Anys després, Xavier Fresneda i Carles Hernando, posen trampes al MSS de les tarteres de pedres que hi ha al voltant de la cova, i en van poder capturar una bona serie. També el notable trèquid Paraphaenops breulianus, que es captura amb certa facilitat a una mina artificial als Ports de Beseit. És un típic cas de comunicació de la xarxa de fissures amb, en aquest cas, cavitats artificials (mines).

Aquesta característica de distribució per les esquerdes és més palesa en el món dels éssers aquàtics, anomenats genèricament stigobionts, i que tenen com a biòtop les capes freàtiques del subsol. Els podem trobar als rius i bassals en l'interior de les cavitats, però també en pous artificials, surgències impenetrables i deus.

Les tècniques de captura han de desenvolupar-se segons el medi que pretenem explorar. Per rastrejar uns pous artificials i marcar els límits biogeogràfics del isòpode aquàtic Typhlocirolana troglobia, que viu als nivells freàtics de la zona de Cabanes, Castelló, i ha sigut capturada en el Ullal de Miravet i en unes fonts de Suera, ens havem "inventat" la pesca de fauna subterrània amb canya. Com els pous a rastrejar (fets amb màquines perforadores) tenen de seixanta a dos-cents metres de fondària, vam recórrer a una mànega de plàncton llastada, que convenientment lligada al fil d'un carret de pesca i una canya, ens va permetre arribar al nivell piezomètric que tant ens interessava. La finalitat de tot aquest sistema no és el de pescar amb am, sinó deixar unes trampes, que es retiraran passats uns dies. És semblant als esquers que deixem dins les cavitatsSort que els pous estaven prou retirats i fora de camins. Si algú ens arriba a guaitar , hagués pensat que un parell de guillats s'havien begut l'enteniment...

Autor: Floren Fadrique.