dimecres, 19 d’agost del 2020

Nº 331: Visita bioespeleològica al Pirineu d'Osca


Cova d'Aso. Diapositiva de l'any 1964. Al peu de l'estalagmita, Mª del Mar Sastre

Durant una sortida al Pirineu d'Osca a l'estiu l'any 2016, els companys de la nostra Associació i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona R. Sendra, M. Marín i J. Pallisé pujaren des de Tella cap a la interessant cova del Trucho, ja que a banda de fer la seva exploració es volia fer una recerca de tipus bioespeleològic, atès que ens era desconeguda des d'aquest punt de vista. Com a resultat d'aquella activitat s'aconseguí una nova localització del coleòpter Trapezodirus bolivari; capturar dins el rierol un curiós exemplar d'oligoquet llarg, brillant i estilitzat, a més de les restes del que semblava un caràbid força gran.

El molí d’Aso en una foto de l’any 1972. A més del molí fariner, l’edificació també contenia una turbina hidràulica i alternador que subministrava electricitat als pobles de la Vall de Vió. Llavors estava en bon estat. Ens hi quedàvem a dormir.

Desprès de passar les captures a J. Comas per identificar els Leptodirini, al reconstruir les restes del caràbid, considerà que eren prou interessants i que calia tornar-hi a fer una excursió per intentar capturar algun exemplar viu. El cas és que com des de Tella a la cova del Trucho, situada a quasi 2.000 m snm hi ha un llarg recorregut i no tots els mesos de l'any és accessible, malgrat l'interès, la sortida es va anar posposant.

Finalment aquests dies 4 i 5 d'agost, hem tingut ocasió de tornar-hi, gràcies a l'amabilitat del company espeleòleg M. Gil del grup CAS Espeleo d'Ainsa, que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos i gestionar l'accés tant a aquesta cavitat, com a la cova d'Aso, atès que des de l'Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP) havíem pensat fer aquestes cavitats amb finalitats fotogràfiques i bioespeleològiques. La sortida fou realitzada pels companys A. Meseguer, Jordi Comas, R. Sendra i Joan Pallisé, tots ells membres de BIOSP, conjuntament amb altres companys de Montblanc (M. Marín, M. Pérez i A. Pallisé), acompanyats per M. Gil i Ana Ortas del CAS Espeleo.

El primer dia el dedicarem a la cova del Trucho, amb resultats força interessants, capturant diversos exemplars que caldrà estudiar atès que sembla haver-hi de diverses espècies, a banda de més oligoquets, tricòpters, etc. Cal dir que la cavitat és força freda perquè la temperatura interior era de 7 ºC mentre a l'exterior es superaven els 31 °C.

El segon dia es va programar una visita a la cova d'Aso, la qual fa uns quatre anys roman tancada per les seves dues boques, pel que es va demanar i obtenir, el corresponent permís per a la visita. Els motius eren que interessava comprovar la presència d'alguns espècimens de fauna:

• Fotografiar en el seu ambient natural la fauna subterrània viva.

• Comprovar si el caragol Zospeum bellesi es continuava localitzant a la cavitat típica.

• Obtenir algun exemplar dels coleòpters cavernícoles descrits de la cova d'Aso, per disposar de material conservat específicament per a estudis d'anàlisi genètic d'ADN.

Aquests coleòpters són:

- Trapezodirus bolivari (Martínez de la Escalera, 1898) endemisme amb una gran àrea de distribució i capturat a una quarantena de localitats del Pirineu d'Osca, fins al nord de la Serra de Guara i força abundant en algunes cavitats, si bé força rar a aquesta cavitat; del qual tan sols es disposa d'un sol exemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anglada leg. 12-10-1956

- Bellesia espanyoli (Auroux & Bellés 1974) del qual el 1973 van aparèixer unes restes que eren ben diferenciades de l'espècie típica de la cova, T. bolivari, i que en data 1974 es va poder capturar i es va descriure com a Speonomus espanyoli, però que un posterior estudi de X. Fresneda, 1998 el va situar dins el nou gènere Bellesia.

Bellesia espanyoli. Esquerra: dibuix del treball de canvi de gènere de Speonomus a Bellesia

-Hydraphaenops sobrarbiensis A. Lagar & C. Hernando, 1987, caràbid difícil de localitzar, que és força diferent del H. alfambrai A. Lagar, 1979 que habita el proper massís d'Escuain.


-Bathybytus bleyi C. Besuchet, 1974 (Potser si hauria de posar el que diu MZ vol. 3-4 on descriu l'espècie, o alguna cosa de la troballa )

Per les grans dimensions de les galeries, es fa complicada la recerca de fauna. L'aquàtica està ben definida pel curs d'aigua que la travessa. La denominada "fauna parietal", del sostre i parets, també ho està, tot i que les galeries només permeten accedir al sostre en determinades zones, al principi i final del recorregut, però quan a la terrestre, això ja és més complicat; hi ha grans extensions de platges argiloses que temporalment queden anegades, escombrant i reposant les restes orgàniques que aporta d'aigua del riu. Tot i que la fauna subterrània suporta bé aquests canvis d'hàbitat, la gran superfície del terra fa que la cerca es compliqui. Massa superfície!

A les Comunicacions del IV Simposium Bioespeleologia, Lluís Auroux, Ll.; Bellés, X. 1974, 83-94, es va presentar el treball Estudio biospeleológico de la cueva de Aso, Sercué (Huesca) que era el resultat de diverses visites a la cavitat de principis dels anys 70 i on es presentà la relació de tota la fauna localitzada. Es creu d'interès incloure el llistat de la seva biodiversitat.

La primera visita amb finalitats bioespeleològiques va ser a càrrec de René Jeannel i Georges Racovitza l’any 1905. Els resultats els van publicar als Archives de Zoologie Expérimentale el Génerale, IV Série Tome VI, 1907, pp 503-505. Curiosament, no van trobar cap de les singulars espècies que només, fins ara, s’han descrit d’aquesta cavitat: el caragol Zospeum bellesi i els coleòpters Hydraphaenops sobrarbiensis; Bellesia espanyoli i Bathybytus bleyi. No els hi podem tenir compte; a tots ens han passat aquestes coses!

Nota aclaratoria sobre l'escrit d'en Jeannel i Racovitza:

Phrygane: Tricòpter, Insecte volador. El seu estat larvari té lloc dins de l’aigua.

Nota gastronòmica:

Respecte als hotels i restaurants on hem menjat, passo el llistat dels llocs que ens va orientar, com a gran expert el Ramon, tots ells molt recomanables:

1. Estada i sopars a l'Hotel Pirineus d'Ainsa

2. Dinar pantagruèlic a la Fonda Carreras de Labuerda

3. Més dinars pantagruèlics a l’Hotel Turno de Labuerda.

 Complement fotogràfic

El company d'Ainsa, Miguel Gil, expert fotògraf, va fer un bon treball dins la cova d'Aso, obtenint unes vistes que expressen la majestuositat de les galeries, els reflexos de l'aigua i els detalls de les concrecions. Amb el seu vistiplau, n'incloem algunes en aquesta ressenya.