El nostre company de l'Associació Catalana de Biospeleologia, Alberto Sendra i Ana Sofia P. S. Reboleira, van publicar un interessant article, amb el títol La comunitat subterrània més profunda del món - Krubera-Voronja Cave (Western Caucasus), sobre la distribució vertical de la fauna en la cavitat de més fondària del món, a la revista International Journal of Speleology 41 (2) 221-230 Tampa, FL (USA) July 2012. S'insereixen les fotografies i alguns dels principals apartats convenientment traduïts de l'anglès. També hi ha alguns comentaris de l'autor d'aquest post, sobre l'article i sobre la fauna de cavitats fredes d'alta muntanya.
Figure 1. Location of Arabika massif, Western Caucasus |
El nom Krubera-Voronja (també ho he vist escrit Voronya) prové de:
-Alexander Kruber, un dels pioners en l'estudi de la ciència del carst a Rússia.
-Voronja: (en rus, ворона) Vol dir corb, aplicat per la presencia d'aquestes aus al pou d'entrada.
L'interès d'aquest treball ve perquè és la primera vegada que es realitza un estudi del poblament animal en una cavitat de més de 2.000 m de profunditat. En sí, la fondària no té una relació absoluta amb l'existència i/o quantitat de fauna. Aquesta existència dependrà primordialment de les possibilitats d'arribada de nutrients a les cotes més baixes i també de la seva situació geogràfica. Aquest aprovisionament dependrà principalment de l'aigua, que pugui aportar matèria orgànica de l'exterior: restes vegetals de la cobertura del terreny i també fangs i llims, de la capa de terra exterior i de la dissolució de la pròpia roca interna (en aquests fangs si desenvolupen bacteris que també tenen una gran importància dins la cadena tròfica).
En el cas de la Krubera, la boca s'obre a 2.240 m sobre el nivell del mar i amb pics circumdants de 2.500 m, a tan sols 15 km del Mar Negre. Per les fotos de la zona i de la boca, s'observa una bona cobertura de vegetació tipus prats d'alta muntanya (tot i que sense bosc), el que assegura l'entrada de nutrients. També sabem que les escorrenties acompanyen durant tot el recorregut vertical, afavorides per les grans acumulacions de neu que recobreixen aquelles muntanyes, formant sifons que agrupen els representants aquàtics. O sigui, que les condicions són favorables.
Figure 2. View over the Ortobalagan valley, with the location of Krubera-Voronja cave and winter view over Arabika. Photo: S.Reboleira and D. Provalov. |
Taxa
|
Profunditat (mètres)
|
Metode de caçera:
|
Classificació ecològica
|
Pseudoescorpiones, Neobisidae
Neobisium (Blothrus) birsteini
Lapschoff, 1940
|
60; 700; 1400
|
S (Rastreig)
|
Troglòbi
|
Opiliones, Nemastomatidae
Nemaspela sp.
|
60
|
S
|
Troglòbi
|
Araneae, Linyphiidae
Troglohyphantes sp.
|
10; 80
|
S
|
Troglòfil
|
Araneae, Gnaphosidae
Sp. indet
|
60
|
P (Trampes)
|
Trogloxé
|
Acari
Sp. indet
|
60; 700; 1400; 1600; 1980
|
P
|
Troglòfil
|
Diplopoda, Chordeumatida
Sp. indet
|
60; 700; 1400; 1600; 1980
|
S
|
Troglòbi
|
Decapoda, Atyidae
Troglocaris sp.
|
2140
|
S
|
Estigobi (Troglobi aquàtic)
|
Amphipoda, Typhlogammaridae
Zenkevitchia
sp.
|
2140
|
S
|
Estigobi (Troglòbi aquàtic)
|
Collembola, Hypogastruridae
Schaefferia profundissima Jordana & Baquero, 2012
|
1600
|
S, P
|
Troglòbi
|
Collembola, Neanuridae
Anurida stereoodorata Jordana & Baquero, 2012
|
60
|
S, P
|
Troglòfil
|
Collembola, Onychiuridae
Deuteraphorura kruberaensis Jordana & Baquero, 2012
|
15; 60
|
S, P
|
Troglòfil
|
Collembola, Tomoceridae
Plutomurus ortobalaganensis Jordana & Baquero, 2012
|
60; 1980
|
S, P
|
Troglòbi
|
Coleoptera, Carabidae
Carabus
sp
|
60
|
S
|
Trogloxé
|
Coleoptera, Carabidae
Duvalius sp.
|
60
|
S
|
Troglòbi
|
Coleoptera, Leiodidae
Catops cavicis Giachino, 2011
|
60; 700; 1400; 1600
|
S, P
|
Troglòfil
|
Diptera, Trichoceridae
Trichocera (Saltrichocera)
maculipennis (Meigen 1818)
|
60; 700; 1400; 1600; 2140
|
S, P
|
Troglòfil
|
RESUM (publicat a l'article):
Nota prèvia de l'autor: El terme biota designa el conjunt d'espècies de plantes, animals i altres organismes vivents que colonitzen un àrea determinada
La biota subterrània s'exten entre una àmplia varietat d'hàbitats que estan interconnexionats entre si. Les majors comunitats de la biota del subsòl habiten en cavitats i són conegudes principalment en coves on els biòlegs són capaços de tenir-hi accés. Les dades sobre comunitats subterrànies i artròpodes que viuen a profunditats superiors als mil metres es desconeixia. Una expedició a la cavitat natural més profunda del món, Krubera-Voronja al Caucas occidental, va revelar una interessant comunitat subterrània, que viu per sota de -2.000 metres i representada per més de 12 espècies d'artròpodes, incloent diverses espècies noves per a la ciència. Aquesta biota profunda es compon de troglobionts així com espècies epigees, que poden penetrar fins als -2.140 m.
Els ecosistemes subterranis profunds no s'han de considerar només com un procés evolutiu, una via cap el síndrome troglomorfic que és irreversible, sinó també com un refugi per a les poblacions d'espècies epigees, especialment durant llargs períodes de temps en que les condicions de la superfície són contraries per a la seva supervivència. La major part de la biota subterrània depèn de fonts al•lòctones per l'aprovisionament de matèria orgànica procedent de l'aigua que es filtra des de la superfície. S'exposa la biocenosi i la distribució vertical de la fauna d'invertebrats de Krubera-Voronja des de la seva entrada a la notable profunditat de -2.140 m, incloent el descobriment de la més profunda fauna d'artròpodes del món.
Figure 5. Troglobiont fauna collected in Krubera-Voronja cave. A– The springtail Plutomurus ortobalaganensis. B – The springtailAnurida stereoodorata. Photos: S. Reboleira |
Figure 6. Stygobiont fauna of Krubera-Voronja cave. A – The shrimpTroglocaris sp. B – The remarkably large amphipod Zenkevitchiasp. Photo: S. Reboleira and S. García Dils |