diumenge, 11 de juliol del 2021

Nº 355: Visites de Jeannel i Racovitza a Catalunya, als anys 1900

 

Cova Cambra, una de les citades a l'article.  Font: Espeleoblog, entrada del 4 de juny del 2009

En Racovitza va realitzar exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. L'any 1905, el descobriment de la Thyphlocirolana moraguesi, va ser el punt d'inici de la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Poc després s'hi afegeix en Jeannel i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una sèrie de campanyes metòdiques a les zones kàrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Jeannel i Ravovitza viatjaven molt sovint a zones kàrstiques, informant-se a través dels mateixos habitants, autoritats, centres oficials, etc., de quines cavitats podrien visitar.

Els resultats d'aquest projecte s'anaven publicant a la revista francesa Archives de Zoologie Éxpérimentale et Générale. Durant els anys 1907 i el 1929, s'anaven citant les activitats dutes a terme amb una mena de fitxes de les, principalment coves, amb dades de data, noms, localització, meteorologia, geologia, relació de la fauna recol·lectada i més observacions.

A vegades, l'activitat i la fauna recollida eren atribuïbles a altres científics; Breuil Martel, etc., i algunes de les expedicions les feien acompanyats d'altres científics, com Cándido Bolivar, Mengel, etc.

S'ha recopilat la relació completa de les cavitats citades, només de Catalunya.

La primera exploració citada en territori espanyol, va ser la Cueva de las Devotas, Boltaña, Osca, el 13-8-1905.

S'ha conservat literalment l'escriptura del nom de les cavitats i de la població. De cada cita, s'inclou, en primer lloc, el número de referència de la cavitat; el nom de la cavitat; la població i la data de quan les van explorar; també qui les va visitar, ja que no sempre van ser en Jeannel i en Racovitza.

Hi ha cites de cavitats que només són referències, no les van visitar. En aquest cas, ho indiquem. Així i tot, en alguns casos, no ho diuen gaire clar; en aquest cas, també diem que no les van visitar.

La primera cita de Catalunya va ser el Buhero de Estartit, el 19 d'agost de l'any 1909 Aquest "Buhero" sembla que es tracta del Pou de la Calella, altrament dit avenc del Cap de la Barra. A la fitxa diuen que en Jeannel va baixar el pou d'entrada de 30 m. També van estar al Cau del Duch, a Torroellaen Jeannel i Racovitza.

Tot seguit, les referències de les revistes on es van publicar les activitats:


                                          La revista on es van publicar les visites


                         Inici del capítol on es publiquen les primeres cites a Catalunya

Énumération des grottes visitées (EGV): I (1904-1906). Archives Zoologie Éxpérimentale et Génerale (A Z E G) 4º serie, Tomo 6, 1907. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: II (1907-1907). AZEG 4ª serie, Tomo 8, 1908. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: III (1908-1909). AZEG 5ª serie, Tomo 5, 1908. Primeres cites catalanes.:

Buhero de Estartit i Cau del Duch, Torroella de Montgrí, 19-8-1909

cuevas de Punta Grossa, Vilanova i la Geltrú, 19-10-1909

cuevas del Salitre, Collbató, 20-10-1909

                                                                    Gravats antics de la cova del Salitre

EGV: IV (1909-1911). AZEG 5ª serie, Tomo 9, 1911-1912:

Nº 266: Cova de la Fou de Bor (i tres surgències dels voltants), Bellver, 21-8-1910.

Cita la Cova de las Escaldas, a Bellver i la Cova d'Anes, que no van visitar

Nº 267: Cova de Vinyoles a Cava (és la cova de les Encantades de Toloriu, 23-8-1910

Cita l'Avench de Bexich, a Vilech i Avench de la cabana d'en garoba, a Bar, que no van visitar.

Nº 268: Cova d'Ormini, Montanisell, 25-8-1910. Mencionen, a la zona, la Font Bordonera i la Font freda.

Nº 269: Forat negre, Serradell, 27-8-1910.

Nº 270: Forat la Bou, Serradell, 27-8-1910.

Nº 271: Cova de Toralla, Toralla, 28.8.1910.

Nº 272: Cova dels Muricets, Llimiana, 31-8-1910.

Nº 273: El Forat del Or, Llimiana, 31-8-1910.

Citen, sense visitar-les: El Forat de Costerobles, Llimiana; a Ametlla, la Cova dels Sants, Cova de Castells i la Cova de l'Arxipreste; a Ager, Cova de Cucura, Cova Negra de Ager; Cova Colomera, Corsá i Avench de Fontdepou, Ager.

                            Jaume Julià; Mª del Mar Sastre i Emili Reyes, al Forat de l'Or.  Any 1969

Nº 274: Cova Negra de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9-1910.

Nº 275: Cova Fonda de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9 1910. Cita Grotes du Mont de Vi, a prop de la cova Fonda, que no visiten. Sembla que són balmes.

Nº 276 : Cova del Lladre (també anomenada Cova del Pastor), a la serra de Montroig, Avellanes, 4-9-1910.

Nº 277: Cova del Tabaco, Camarasa, 5-9-1910; Forat bufador de la Cova del Tabaco, un avenc a prop de l'anterior. Mencionen (no sembla que les haguessin visitat): Cova de l'Escaleta, un avenc sota la cova del Tabaco; Cova del Grau; Foradada, Cova Buixet, un abric; Cova de la Monja, una balma; Cova del Coll del Sastre, una balma; Cova falcilla, un petit túnel.

Citen, sense haver-les visitat: Cova Gran a Santa Lynia, una gran balma; Cova-Casa de Masana , a Fontlonga; Grottes de San Lorenzo de Mongay i a Camarasa, Avench de San Jordi i Forat bufador de Sant Jordi, a prop de l'avenc.

Nº 278: Cova del Gel, Llimiana, 7-9-1910.

Nº 279: Cova fosca de Villanova, Villanova de Meya. 8-9-1910.

Citen, sense haver-hi estat: Caran de Meya; Cova de la Font de Meya; Grottes de Hostalet; Grottes du Pas nou.

Nº 280: Coves de Rialp, a Queralps, 14-8-1910.

Nº 281: Cova de San Miquel del Fay, Riells, 5-7-1910.

Nº 282: Grutes de Capellades, 21-7-1910.

Citen les Grutes de les Estunes, Porqueras, no queda clar que les visitessin i els Estanyols de cendra, al llac de Banyoles, surgències dins del mateix llac.

Sembla que no les van visitar: Cau de la Guilla, a Les Madrigueras, San Feliu de Codinas, uns caus de grans blocs; Cau de la Guilla, a Les Costes, Sant Feliu de Codines, una esquerda; Coves de Vallderos, Bigues; Cova de San Sadurni, Gallifa; Cova Fumada, Gavá, un abric transformat en habitació.

Nº 291: Cova fosca de Gavá, a la Vall de Joan, Gavá, 10-10-1910.

Nº 292: Cova de la Fou de Montaner, Vallirana, 11-10-1910.

Citen, sense dir que les van visitar: Font d'Armena; Cuevas de Pena Blanca o Cova de la Fou Montaner, Vallirana; Cova bonica, Vallirana.

Nº 293: Cova d'en Merla, Roda de Bará, 12-10-1910.

Nº 294: Cova de Papiol, Montmell, 13-10-1910.

Nº 295: Cova gran de la Febró, dins l'Avench de la Febró, La Febró, 15-10-1910.

Nº 296: Cova petita de la Febró, dins l'Avench de la Febró, 15-10-1910.

Nº 297: Cova del Montsant o Cova Santa, Cornudella, 16-10-1910.

Nº 298: Cova fonda de Salomó, Salomó, 13-10-1910.

Citen les Coves de la Pedrera, al costat de l'aqüeducte romà, Tarragona; semblen excavacions de la pedrera.

Nº 303: La Falconera, Garraf, 15-9-1910. La cita està signada per Faura i Sants, sense quedar clar si la van visitar.

Nº 325: Esplluga Llorna, Espluga Serra, 16-7-1911.

Citen: Cova dels Tremolices, Espluga Serra. No hi van estar.

Nº 326: Lo Grallé, Espluga Serra, 17-6-1911.

Citen la Cova de Wurp, sense dir si la van visitar.

Nº 327: Cova fosca de San Gervas, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 328: Cova del Sanat, Espluga Serra, 18-6-1911.

Citen: Falaise de San Gervas, on van visitar una sèrie de grans balmes. No diuen si van anar també al Forat Roig, una gran balma i a la Cova gran, un gran abric.

Nº 329: Minas del Canal, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 344: Avench Font i Sagué, Subirats, 3-9-1911. Nota signada per Faura i Sans, però sembla escrita per Jeannel i Racovitza. Diuen ...no havia estat mai explorat i no portava cap nom, Nosaltres (aquest plural referma la idea que hi van estar Jeannel i Racovitza) l'hem dedicat al pioner de l'espeleologia catalana Font i Sagué. Indiquen una fondària de 115 m.

EGV: V (1911-1913). AZEG 6ª serie, Tomo 53, 1913-1914: No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: VI (1913-1917). AZEG 6ª serie, Tomo 57, 1918:

Nº 642: Cova den Rubí, Tortosa, 20-5-1914. Nota signada per H. Breuil

Nº 643: Cova Cambra, Mola de Catí, 23-5-1914. Nota signada per H. Breuil.

Nº 644: Cova Terrera, Mola de Catí. 23-5-1915. Nota signada per H. Breuil

Nº 645: Cova Yerret, Alfara, 23-5-1914.

Cita també: Cova Pintada, Alfara; Grotte voisine de la Cueva pintada i Lucheros (ou Lujeros) del Viento, sota l'anterior. Nota signada per H. Breuil.

                                                          Anotacions (parcials) de la cova Cambra

EGV: VII (1918-1927). AZEG 7ª serie, Tomo 68, 1929:

Aquesta referència de l'any 1929, sembla ser l'última que van publicar, quant a cavitats visitades d'Europa i nord d'Àfrica.

Nº 853: Cova Yerret, Alfara, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per Cándido Bolivar i René Jeannel.

Nº 854: Cova Cambra, Mola de Cati, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 855: Forat del Rastre, Mola de Cati, 15-4-1920, 2ª visita. Tanbé citen la Cueva de las Avellanes (no visitada). Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 856: Forats d'Encrusa, Puertes de Beceite, Alfara, 15-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 857: Covas de la Humidiella, Benifallet,18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 858: Cova dels Calots, Benifallet, Situada sobre l'anterior, 18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 859: Cova del Choles, Pratdip, 20-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 860: Cueva del Tunel de la Argentera, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 861: Cueva Solanes, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 862: Cova gran de la Febró, segona visita, La Febró, 22-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 863: Cova santa del Montsant, segona visita, Cornudella, 23-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

 

EGV: AZEG Tomo 71, 1931:

L'any 1931 hi ha una publicació de cavitats visitades per C. Bolivar i R. Jeannel en una expedició conjunta als Estats Units de Nord Amèrica: Indiana, Kentucky i Virginia.


A partir de l'any 1931, s'han consultat els números fins a l'any 1939, sense trobar cap relació més de visites.