El cranc vermell americà: Procambarus clarkii |
La Dra. Ana Sofia Reboleira, membre de la nostra Associació, ens ha fet arribar el seu darrer treball (co-autora). Tot seguit, s'insereixen alguns paràgrafs del treball i uns comentaris.
Ja fa anys que no
parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són
autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els
hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o
fins i tot extingint-los.
A grans trets,
aquesta flora i fauna indesitjada es pot dividir en dues problemàtiques:
-Una espècie
introduïda, és aquella que, treta del seu hàbitat natural, arriba a sobreviure
i a reproduir-se en un altre ambient natural
-Una espècie
invasiva, és aquella que ha estat introduïda, i a la seva nova ubicació s‘ha
convertit en una plaga.
Encapsament del treball: títol i autors
L’article s’ha publicat a la prestigiosa revista Journal of Cave and Karst Studies, v. 76, no. 1, p. 62–65. DOI: 10.4311/2013LSC0115.
Es tracta del conegut cranc americà que, sembla, no en té prou de quasi extingir el nostre cranc autòcton i se’ns fica dins les cavitats.
Ja fa anys que no parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o fins i tot extingint-los.
El cranc vermell
americà, Procambarus clarkii, descrit per metge i zoòleg francès Charles
Frédéric Girard l’any 1852, avui dia és l‘espècie més estesa en les aigües
europees. Sota terra, aquest cranc invasor es va trobar per primera vegada en
unes cavitats de Portugal i Itàlia.
La presència de P.
clarkii en l’ambient subterrani representa una nova amenaça per a aquest
ecosistema hipogeu, pels seus possibles efectes negatius sobre la fauna
aquàtica habitual.
La biodiversidad de les aigües subterrànies és molt vulnerable a l’extinció (potser més que la fauna terrestre hipogea), per diferents raons d‘acció antropogènica:
-Contaminació de les aigües
-Extraccions incontrolades dels aqüífers
-Deteriorament de l’hàbitat
Però si a més de l’acció humana hi afegim la d’altra fauna, els resultats, a mig o llarg termini, seran desastrosos. A Europa, aquest cranc va ser detectat a Portugal l’any 1970, i després a Itàlia l’any 1980. Avui dia colonitza els sistemes d’aigua dolça superficials de la majoria de països, desplaçant i substituint les espècies autòctones.
Localització del cranc dins de cavitats: Portugal i Itàlia |
Un dels exemplars, despigmentat, d'Anços Spring, Portugal |