divendres, 15 de desembre del 2017
Nº 261: Nadala 2017-2018
El company Agustí Meseguer, gran amant de la fotografia, cada any ens prepara una nadala sobre el tema de la bioespeleologia.
La fotografia, feta pel mateix Agustí, ens mostra un coleòpter de la fauna subterrània del massís de Garraf: Troglocharinus ferreri, de l'avenc de la Pepi.
Des d'aquí desitgem a tots els seguidors del nostre blog, unes BONES FESTES nadalenques d'aquest 2017 que ja s'acaba i un 2018 farcit de noves i interessants troballes bioespeleològiques.
Com a punt final, una opinió del tot particular de l'autor del post:
Aquesta fotografia està feta ja fa un cert temps, en què el color groc no estava "restringit", però posar-la ara ens va la mar de bé. Vagi aquesta composició artística pels que, segurament, no tindran la sort de poder passar aquestes festes amb els seus.
Lluís Auroux
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Cavitats catalanes,
Convocatòries. Miscel·lània
divendres, 10 de novembre del 2017
Nº 260: Jornada per a la conservació de la biodiversitat subterrània
Els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) ens han fet arribar la notícia de la cel·lebració d'aquest importat esdeveniment:
I Jornada Técnica de Conservación Biodiversidad Subterránea
El próximo día 20, la Consejería de Medio Ambiente y
Conservación del Territorio, junto al Parque Natural y Reserva de la Biosfera
de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, organizan las I Jornadas
Técnicas de Conservación de la Biodiversidad Subterránea, en el municipio jienense
de La Iruela.
Detall ampliat del programa:
Els desitjem un gran èxit.
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Convocatòries. Miscel·lània,
Ecologia,
Recerca científica
dimecres, 25 d’octubre del 2017
Nº 259. Ja no cal que patiu més!
Deveu estar amb un gran neguit i no és d'estranyar. Les nits les passeu desvetllats: Moltes grans empreses catalanes estan traslladant la seva seu social fora del país.
També
estareu neguitosos per no saber res de la nostra Associació Catalana de
Bioespeleologia, que si ens quedem o ens n'anem a, per exemple, a Melilla. Els
diaris no han volgut parlar de nosaltres. Deuen tenir-nos por.
El gran
capital que posseïm, en cas de treure-'l restaria molts enters a la borsa de
Catalunya, però hem de sospesar els avantatges i inconvenients de bellugar
tants diners.
Si ens
quedem i som independents, podríem quedar despenjats de les enormes fonts de
finançament a què ens acostuma Europa. I no parlem de les importants
subvencions que ens beneficien des d'Espanya. No ens podem quedar sense
aquestes fonts de subministrament.
Comprar
quatre tubs, un litre d'alcohol i un parell d'aspiradors i de pinzells a l'any,
és una càrrega molt feixuga que ens obliga a pensar i repensar-nos molt bé les
inversions i com distribuïm els actius de caixa per poder arribar sense números
vermells i sense problemes fins a l'exercici següent.
Així i
tot, la decisió que s'ha pres, per unanimitat, en una Junta Extraordinària, és
la de seguir com fins ara, o sigui, quedar-nos a la mateixa seu social de
l'Hospitalet de l'Infant (aixó és veritat) i jugar-nos els calés a una sola carta.
-Pot ser
que en lloc de quatre tubs només en podrem comprar tres.
-Pot ser
que en lloc d'alcohol utilitzem algun vi amb molt de cos.
-Pot ser
que en lloc de pinzell hàgim de fer la cacera amb la mà.
-Pot
ser...anar a un paradís fiscal...
De poder passar, pot passar tot, fins i tot que hàgim de pagar una tassa als burots per poder enviar, per exemple, uns pseudoescorpins a Alacant per poder-los estudiar. I si ho hem de pagar, doncs ho pagarem i en paus.
En
resum: NO CAL PAS QUE PATIU, ens quedem a on sempre hem estat: a casa nostra.
Per cert, al parlar de la possibilitat d’anar-nos a Melilla, heu de saber que ho hem raonat molt. Estaríem més a prop del Marroc. Com hi anem cada any!
dimarts, 26 de setembre del 2017
Nº 258. Val més estar ben previnguts!
Any 2006. Un campament a la serralada del Bou Iblane, dins d'una de les expedicions del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. |
Davant dels fets d'aquests dies en què ens estan
traient molts drets i moltes iniciatives, ens hem de preguntar si podrem
continuar fent les nostres estimades activitats d'espeleo i de bioespeleologia.
A cop d'ull sembla que no han de ficar-se amb
nosaltres, però tampoc ho tinc clar. Els nostres clubs, grups i associacions, a ells els poden semblar uns
nuclis d'activitats subversives i potser també, ben aviat, ens trobarem
intervinguts els nostres arxius, llibres i ordinadors.
També podria ser que els tresorers ens trobéssim els
comptes bloquejats i no poguéssim comprar cap material tècnic, i molt menys
cintes d'instal·lació de colors vermell i groc, no fos cas que en cosir-les
semblessin senyeres.
Per si un cas, sembla que és recomanable guardar
alguna copia de seguretat ben lluny de les seus socials i tenir la casa neta,
per allò del que diran si troben pols sota el llit.
Els que feu espeleobusseig, obriu bé els ulls, no
sigui cas que en sortir a la superfície us trobeu alguna embarcació amb el
Piolín.
Els nostres avanpassats també van tenir algun 1-O. D'El Periódico, 25-09-2017 |
Que tots estiguem bé a partir del dia 2 de novembre.
dilluns, 17 de juliol del 2017
Nº 257. Pròxima expedició Marroc 2017
El monumental pou de la Gouffre Friouato (170 m), a Taza. Veieu les escales per l'ús turístic |
Les dates de la sortida encara no estan ben determinades, però serà
dins d'aquest mes d'agost i als voltants del dia 8. La durada prevista és d'unes tres setmanes i les
zones a visitar s'exposen en el següent mapa.
1: Regió de Berkane: Takerboust
2-Regió de Taza: poblacions de Merhraoua i Bab
Bouidir
3-Serralada del Bou Iblane
4-Regió de Azrou; Aïn Khala
5-Regió de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth
i Aglefth
6-Regió de Agadir:Tizgui n´Chorfa i Tarhazoute
Per diversos problemes no hem estat a temps de
demanar els permisos regionals corresponents i no sabem què ens trobarem. És
possible que d'aquestes previsions tan àmplies, algunes destinacions no es
puguin complir, tot dependrà de les postures dels caids. En l'expedició de
l'any passat ja vam tenir aquests problemes i ens van fer marxar d'alguns llocs
amb excuses o per no tenir permís.
Al Marroc també hi fa fred. En Francesc Sas la boca de l'Iri Bouglemane, Aït Mehammed, desembre 1968 |
Les estructures metàl·liques dins la Grotte Chicker, Taza, en previsió del turisme |
Us tindrem informats de les notícies que ens vagin
enviant durant les activitats al Marroc.
Etiquetes de comentaris:
Activitats S.I.E.,
Bioespeleologia,
Marroc,
Noves espècies,
Recerca científica
dilluns, 3 d’abril del 2017
Nº 256. Important treball sobre els nostres pseudoescorpins
Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló. Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla |
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran
treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.
Tres subgèneres del gènere Chthonius:
Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a
gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però
no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de
la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en
anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.
Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):
Se presenta la revisión taxonómica del subgénero
Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y
Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras
insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como
los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la
quela y el complejo condilar de la quela.
Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:
Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:
Ephippiochthonius
n. stat.
Globochthonius
n. stat.
Hesperochthonius n. stat.
Se describen dos nuevos géneros:
Cantabrochthonius
n. gen.
Occidenchthonius
n. gen.
Treinta y cinco nuevas especies son descritas:
Ephippiochthonius aini n. sp. E. andalucia n. sp.
E. aurouxi n. sp. E. benimaquia n. sp.
E. caceresi n. sp. E. caste-llonensis n. sp.
E. comasi n. sp. E. fadriquei n. sp.
E. galcerani n. sp. E. gonzalezi n. sp.
E. henderickxi
n. sp. E. ibiza n. sp.
E. masoae n. sp. E. portugalensis n. sp.
E. riberai n.
sp. E. serengei n. sp.
E. sevai n. sp. E. tarraconensis n. sp.
E. vicenae n. sp. E. zaballosi n. sp.
Occidenchthonius
anae n. sp. O. beieri n. sp.
O. ebo n. sp. O. felgueraorum n. sp.
O. gardinii n.
sp. O. hoerwegi n. sp.
O. lencinai n.
sp. O. mahnerti n. sp.
O. mateui n. sp. O. montagudi n. sp.
O. murcia n. sp. O. oromii n. sp.
O. ortunoi n. sp. O. riopar n. sp.
O. serranoi n. sp.
Se designa un neotipo para Ephippiochthonius
catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se
proponen 45 nuevas combinaciones para especies.
Nota de l'autor del post:
Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.
Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.
Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.
Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.
Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322 |
Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)
Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser
descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier,
1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui
no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor
d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana
de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E)
catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb
el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van
aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic
d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció.
Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos |
El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Biografia,
Ecologia,
Medi Subterrani Superficial,
Museu de Ciències Naturals,
Noves espècies,
Recerca científica.
dilluns, 20 de març del 2017
Nº 255. V Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
Com a recordatori:
-I Trobada: València, juliol 2009
-II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011
-III Trobada: Barcelona, octubre 2013
-IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015
Els impulsors d'aquest acte, són els companys del
Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al
Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la
Universidad de Sevilla i la
Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.
Se'ns ha fet arribar un primer escrit en què es dóna
a conèixer la futura realització d'aquest important "congrés" que es
van iniciar l'any 2009 gràcies al company Alberto Sendra de València i que
tenen un caire biennal.
En un curt termini crearan una pàgina Web, així com
la tramesa d'una primera circular.
Contactes: Lab. Entomología Aplicada. Dpto. de
Zoología. Fac. de Biología. Universidad de Sevilla. C/ Profesor García González
s/n. 41012-Sevilla.
E-mail: 5encuentrobssevilla@gmail.com
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Convocatòries,
Ecologia,
Recerca científica,
Trobades
dilluns, 13 de març del 2017
Nº 254. Nou llibre dels coleòpters cavernícoles
S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.
Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els
Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les
espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de
Catalunya. Els més coneguts
per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes
vegades n'hem anat parlant en diferents articles.
Entre les publicacions del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:
Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans
especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.
El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida
297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al
llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de
distribució d'espècies, etc.
Aquest treball es pot descarregar per internet,
cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837
de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de
Ciències Naturals de Barcelona.
Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i
uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.
Per cert, el nostre amic i company d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la
foto de la portada.
La nostra enhorabona als autors.
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Ecologia,
Museu de Ciències Naturals
dilluns, 27 de febrer del 2017
Nº 253. Ja tornem a ser-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?
Nota: Aquest mateix article es va publicar amb el títol Vinga, tornem-hi:
Biospeleologia o Bioespeleologia?, al blog espeleoblog.com.es, en data
23-02-2017. Com sigui que té interès per a la normalització lingüística de la
nostra principal especialitat, l'estudi dels éssers vius del subsòl, s'ha
cregut convenient la seva repetició en el present blog a fi de donar més a conèixer
aquests canvis en la terminologia científica. El canvi del títol servirà per
poder diferenciar el medi de la publicació en cas de cita.
Des que vaig iniciar-me en la biologia subterrània, d'això ja en fa més de
cinquanta anys, ho he vist escrit de les dues formes: biospeleologia i
bioespeleologia, sense saber ben bé en quines ocasions s'emprava una o altre. I
això tant en català com en castellà.
Orígens del terme bioespeleologia:
Armand Viré (1869-1951. La seva mort va ser consequència de les
complicacions mèdiques d'un accident en un avenc), va crear el terme francès
Biospéléologie poc abans de l'any 1900. Amb aquest mot es designa la ciència
que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani.
A partir de l'any 1904, Émile G. Racovitza modifica el terme, passant a
dir-se Biospéologie. Avui dia, a França, hi conviuen els dos termes.
Émile Racovitza. Foto d'internet |
L'any 2011, iniciant les col·laboracions amb el bloc Sarawak i Qui és Qui,
es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una
mateixa norma.
El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:
El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:
-Es va consultar la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua
Catalana, Enciclopèdia: El terme era Biospeleologia.
-Es va consultar el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística: El
terme era Bioespeleologia.
Es va fer una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent
resposta:
Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia.
La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre
oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana
(www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada
aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat
la següent consulta:
Consulta de la GEC al TERMCAT:
Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua:
Català Àrea temàtica: Esports.
Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari
general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans
sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una
essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple,
'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana
i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC: Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17.
Resolució:
Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan
aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma
bioespeleologia.
Llavors sí que ja ho vam tenir tots ben clar: En català havíem de dir-ne
BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG. Però...
Fa pocs dies estava escrivint un nou post i, com sempre, el vaig passar pel
corrector ortogràfic català softcatala.org. Volia corregir-me el terme
"biospeleologia", dient-me que el correcte era
"bioespeleologia". Vaig creure que era un error del programa i com
sigui que estava veient una finestra que deia:
Ajudeu-nos a millorar
Heu trobat un error? Aviseu-nos si veieu cap problema.
No ho vaig pensar més, vaig enviar-los el següent mail:
Comentari: Corregint escrits biològics, faig servir sovint el terme
BIOSPELEOLOGIA. El corrector em diu que ha de ser BIOESPELEOLOGIA. Tinc bones
referències que el correcte és el primer. Salutacions. Lluís.
Al cap de pocs minuts ja rebo la resposta (cosa digna d'elogi!):
Bon dia, Lluís.
Gràcies pel comentari. Efectivament, pots trobar la forma biospeleologia en
el Termcat, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (diccionari.cat) o en
Diccionari Normatiu Valencià (www.avl.gva.es/lexicval/).
De totes maneres, amb la nova ortografia de l'IEC la preferència en el cas
de la "e" protètica ha canviat de manera prou notable. En la nova
ortografia fins i tot apareix explícitament la paraula bioespeleologia (pàgina
6):
http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf
No ens agrada tot el que ha decidit l'IEC, però en aquesta qüestió concreta
pensem que l'encerten, i que de fet és l'únic criteri raonable. Per això ho
mantindrem així en el diccionari del nostre corrector.
Atentament,
Transcripció literal de la part de la pàgina 6 que inclou bioespeleologia:
... Hi ha un altre canvi a destacar pel que fa a l'ortografia dels
compostos, que ve a modificar l'acord aprovat el 19 de gener de 1996: s'ha
afegit una "e" epentètica als compostos el segon component dels quals
comença per "s" seguida de consonant quan aquest component coincideix
amb un mot de la llengua que comença per "e" (per exemple,
angioespasme, arterioesclerosi, bioespeleologia, corticoesteroide, cronoestratigrafia,
endoesquelet, feldespat, geoestacionari, hidroestàtic, termoestable, en comptes
de angiospasme, arteriosclerosi, biospeleologia, corticosteroide,
cronostratigrafia, endosquelet, feldspat, geostacionari, hidrostàtic,
termostable). Amb això es facilita la coneixença de l'ortografia d'aquests
compostos perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola,
infraestructura, poliesportiu, preescolar, etc.).
Fins aquí el darrer capítol de la qüestió BIOS o BIOES. Ara torna a guanyar
la més llarga: bioespeleologia.
Ens haurem d'acostumar a parlar i escriure correctament el terme.
Lo saben aquell que diu (més o menys)?: Ara que ja sabia dir fragoneta,
resulta que s'ha de dir mamovolumen.
Veurem d'aquí a uns anys si en tornem a parlar...
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Normalització lingüística
dilluns, 20 de febrer del 2017
Nº 252. Recerca biològica al Medi Subterrani Superficial
Introducció
al Medi Subterrani Superficial:
Si
anem penetrant en profunditat dins del sòl, ens trobarem diverses capes amb
característiques ben particulars:
-Primer,
la capa de fullaraca, molses i herba seca. Hi viuen una sèrie d'animalons que
busquen una mitja foscor i humitat (encara no hi ha terra ni pedres). Són els
muscícoles
-Tot
seguit, la primera capa de terra on hi ha el medi endogeu, en el que la fauna
viu entremig de la terra, de les arrels de les plantes i les galeries d'animals
en un medi completament fosc (encara no hi ha la pedra base). Són els endogeus
-El
següent nivell en profunditat és l'MSS: Medi Subterrani Superficial, on la
fauna colonitza les esquerdes i els buits entre el pedruscall origen de la
descomposició de la primera capa de roca.
A
partir d'aquí ja tenim el MSP, Medi Subterrani Profund. És el que ocupa les
cavitats on ens introduïm, però també esquerdes i zones no accessibles per a
nosaltres a causa de la seva estretor que ens impedeix l'accés físic.
Amb motiu
de la VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español que es celebra cada dos
anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 19 de novembre de l'any
2016, l'Agustí i el Jordi van presentar els primers treballs portats a terme. Es
mostren les diapositives de la sessió, acompanyades d'unes breus explicacions
de cadascuna d'elles.
Ja
fa molts anys que es coneix la fauna de la primera capa i dels ambients
subterranis de les coves i avencs, però la del medi subterrani superficial,
MSS, no tants; va ser el Dr. Christian Juberthie a principis dels anys 80' el qui va donar el nom i un dels primers estudiosos i, des de llavors, s'han trobat quasi tots els artròpodes de la
fauna que en diem "cavernícola" i encara moltes més espècies que
només es coneixen d'aquest medi. Per ser una recerca "moderna",
El Dr. Christian Juberthie a la mesa del VI Simposium d'Espeleologia-Biospeleologia, a Terrassa, XII-1977 |
Els
companys Jordi Comas i Agustí Meseguer, de la nostra Associació Catalana de
Biospeleologia, des de ja uns tres anys, han iniciat a Catalunya la
recol·lecció d'aquesta fauna. En alguna ocasió, jo també he col·laborat amb
ells.
Tall
vertical en què s'aprecien les capes d'herba-terra i el pedruscall del MSS, al
que segueix la roca base amb unes grans fissuracions que comuniquen amb el Medi
Subterrani Profund.
Per a la recerca d'aquesta fauna, els llocs ideals són les vores de
camins i pistes que s'han menjat les primeres capes i deixen a veure la capa de
pedruscall típica del MSS.
Les tarteres també són llocs ideals. A dalt-dreta, localització de tres
llocs on s'han deixat trampes de cacera.
Les trampes s'han de col·locar sota terra. Per
això es practiquen excavacions (que poden ser verticals o horitzontals)
entremig de la capa de pedruscall. La feina es pot fer amb eines convencionals,
però per no fer un gran enrenou al terreny, s'ha de procurar fer uns
"túnels" d'un pam de diàmetre i una profunditat mínima de mig metre.
També s'ha de procurar no alterar massa el lloc, només treure les pedres que
siguin imprescindibles. A l'esquerra veiem una eina feta especialment per
aquesta feina. Permet anar extraient les pedres sense ensorrar la cavitat.
Perforació
en vertical. L'esquer es col·loca dins un recipient que incorpora un líquid
conservant (les trampes es deixen un mínim de tres mesos i la fauna que hi cau
no s'ha de podrir. La trampa va lligada amb un fil per poder-la extreure en
tornar-hi. Després, el forat es tapa amb les mateixes pedres extretes.
El
Jordi enfeinat en una perforació. Vistes d'altres llocs de recerca.
Dalt, esquerra: Un altre sistema consisteix a clavar directament a terra
uns tubs perforats. Al seu interior es col·loca la trampa i l'esquer. Les
perforacions als tubs permeten l'entrada de la fauna. Dalt dreta: Si la
perforació és horitzontal, la trampa es col·loca amb un bastó. Baix esquerra:
La trampa a punt de tapar-la amb pedres. Baix dreta: Amb el braç dins el forat,
acabant de treure pedres.Vista dels tubs per clavar. Poden ser rodons o quadrats.
Preparació de l'esquer: esquerra i baix: per tubs clavats verticalment. Dalt: per perforació horitzontal.
Diferents tipus de trampes i d'esquers.
Llocs a Catalunya on s'hi han col·locat trampes.
-Recerca
de fauna subterrània en noves zones on encara no es coneix, o es coneix molt
poc.
-Fronteres
entre espècies. Si en dues cavitats distanciades uns quants km hi viuen
espècies diferents i no hi ha cap altra cavitat intermèdia, amb aquest sistema
podem arribar a conèixer el que hi viu entremig.
-Completar
el Banc de Teixits. Com
sigui que avui dia es treballa amb l'ADN per ajudar a separar espècies, hi ha
estaments (Museu de Ciències naturals de Barcelona i Institut de Biologia
Evolutiva del CSIC) que conserven fauna en congeladors per poder ser extret
l'ADN en un moment determinat. Com més espècies es puguin emmagatzemar, més es
podrà estudiar al llarg dels anys.
Etiquetes de comentaris:
Biospeleologia,
Ecologia,
Medi Subterrani Superficial,
Museu de Ciències Naturals,
Recerca científica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)