Aquest treball sobre la filogènia dels Troglocharinus és un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF en que s'hi treballa des de fa un any i en el que hi col.laboren directament alguns membres de la nostra Associació. També s'ha pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en J. Ml. Victòria, que també han facilitat la recollida de material (coleòpters recol.lectats) per l'estudi.
Es dona la circumstància que els cinc autors són tots ells membres de la nostra Associació.
El pòster es reprodueix sencer, en sectors parcials ampliats en versió original i a més en versió en català.
Versió en català:
Evolució i filogènia del gènere subterrani Troglocharinus (Coleoptera, Leiodidae, Leptodirini) amb especial dedicació al grup T. Ferreri
OBJECTIUS
En aquest treball s'estudia la filogènia del gènere Troglocharinus, un membre del clade (branca genètica) monofilètic dels Leptodirini pirinencs, que en gran part correspon a la tradicional sèrie dels Speonomus. El gènere presenta una distribució disjunta (ja que viu en varis sectors aïllats), amb vint espècies distribuïdes per les serralades costaneres de Barcelona (Garraf, Sant Llorenç del Munt i Obac i Montserrat) i dotze en el prepirineu (serra del Montsec de Rubies, Serra del Boumort, Alt Urgell i Serra de Lleràs) i també amb una sola espècie aïllada a l'Alt Aragó.
MÈTODES
A causa de la gran convergència dels caràcters morfològics externs i la variació entre especies la taxonomia del gènere és molt inestable.
El nostre objectiu és establir una filogènia consistent per estudiar l'evolució i distribució d'aquesta espècie subterrània i conèixer la època de diversificació dels diferents llinatges i la seva colonització al medi subterrani.
Per a tal fi utilitzem filogènies moleculars de cinc mitocondrial: (COX1, cib, rrnL, trnL i nad1) i dos gens nuclears (SSU i LSU).
RESULTATS
Els resultats recolzen fortament la monofília del gènere Troglocharinus, que té dos subtipus, amb una distribució ben definida: la costa i la zona de prepirinenca. Aquest node (punt de diversificació genètica) s'estima que data d'uns 2,3 Mya (2,3 milions d'anys) (veure Fig 2).
La diferenciació entre aquests dos clades és molt alta, mentre que la relació dins d'ells és menys evident, com es mostra en l'arbre. De fet, les diferències en la topologia de l'arbre només afecta la relació interna filogenètica d'algunes espècies que va revelar, després de les anàlisis genètics, que forma un llinatge críptic (tancat).
CONCLUSIONS
Dels nostres resultats es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri.
El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució microallopàtric (molt localitzada). En un futur pròxim tenim previst intensificar la presa de mostres per aclarir les seves relacions filogenètiques internes.
Trobats en una cavitat propera a la 
La cavitat, que ja hi haviem estat en dues altres ocasions en campanyes anteriors, va ser visitada per capturar una determinada espècie de coleòpter del gènere 
Els resultats han estat bons, tot i que nomes s'ha assolit la meitat de les previsions :
-Del projecte 
Ara queda la feina de netejar el material capturat, separar cada ordre, etiquetar definitivament els tubs, etc. També examinar amb molta atenció totes les captures, doncs en ocasions apareixen alguns espcimens que han entrat per que estaven propers a d'altre fauna i que no sabíem de la seva existència.
