COMENTARIS PREVIS (de la redacció):
La historia de la bioespeleologia española, mai
havia estat tractada en la seva totalitat; molts articles més o menys generals
en revistes, entrades en blocs i pàgines web, etc. Ara esperem fer-ho. Alberto
Sendra, ha emprès una gigantesca tasca: engrescar a nombrosos especialistes
perquè cadascun ens posi al dia en les seves especialitats, podent així,
exposar tot el desenvolupament al llarg de quasi cent cinquanta anys.
Un dels referents més importants, segurament el que
més, va ser la publicació del Dr. i Acadèmic, Xavier Bellés i Ros, l’any 1987,
que sota el títol Fauna cavernícola i Intersticial de la península Ibèrica i
Balears va fer un recull de la historia, però fonamentalment l’exposició de
tots els grups faunistics amb representació al medi subterràni. En Xavier ja
deia en la seva Introducció que “l’estat
actual dels coneixements, encara és una tasca raonable i al meu abast aplegar
les dades disponibles; la qual cosa potser no hauria estat així uns anys més
tard. Cal tenir present que les troballes de noves espècies i de la nova
información avançen a ritme exponencial i cada vegada resulta més difícil estar
al corrent de la bibliografía pertinent…”
L’editor tècnic será la SEA: Sociedad Entomológica
Aragonesa, i tot coordinat, amb molts mals de cap, per Alberto Sendra, bióleg de
l’Ajuntament de Valencia i profesor.
El
lèxic no és l’estrictament científic aplicat als treballs, descripcions
biològiques i/o entomològiques. Els autors pretenen utilitzar uns termes
comprensibles per a tots els públics, sense necessitat de recórrer a consultar
diccionaris o internet per entendre termes científics complexos. Podríem dir
que es presenta com una llarga novel·la de més de sis-centes pàgines, un relat
especialitzat que ens envoltarà i ens portarà a la comprensió i al coneixement
de l’existència d’una vida subterrània, amb representants de gairebé tota la
fauna que habita a l’exterior. Per al nostre coneixement, el nombre d’espècies
que colonitza l’ambient subterrani, és de quasi de mil quatre-centes, ben entès
que es tracta d’espècies “troglobies i estigobies” o sigui, tan altament
especialitzades i adaptades en aquest hàbitat, que no podrien sobreviure en
l’ambient exterior.
També s’inclouen fotografies, més dequatre-centes,
completant els capítols i fent la seva lectura molt més atractiva i enriquidora.
L’edició serà en llengua castellana. Per ara no es compta amb grans subvencions
per aquest gran projecte. La idea és que, abans de la tirada inicial, es
conegui qui en vol algun exemplar. El preu, que si el paper no puja la
barbaritat que esta pujant, creiem que no superarà els 30 euros per exemplar i es comunicarà
als interessats abans que faci la seva comanda.
Escrit que ens ha facilitat l'Alberto Sendra:
El proyecto de la
publicación será una realidad en breve, la edición del libro: Habitantes de la Oscuridad: la Fauna
Ibero‐Balear de las Cuevas. Una obra de divulgación de la fascinante vida
en las cuevas, dirigida a un amplio abanico de lectores en especial aquellos
que se interesan por la vida que nos rodea, aquella que menos conocemos pero
que tiene una especial relevancia en el devenir de este maltrecho planeta
Tierra.
Natualistas, espeleólogos, biólogos, zoólogos y entomólogos, pero
también un público general son sus potenciales lectores. Un libro de más de seiscientas
páginas elaboradas por 62 autores y un número superior de fotógrafos que
ilustran bellamente sus contenidos.
El léxico no es
el estrictamente científico aplicado en los trabajos y descripciones biológicas/entomológicas.
Pretendemos usar unos términos comprensibles para todos los públicos, sin
necesidad de recurrir a consultar diccionarios o internet para entender
términos científicos complejos. Podríamos decir que se presenta como una
novela, un relato especializado que nos llevará a la comprensión i al conocimiento
de la existencia de una vida subterránea, con representantes de casi toda la
fauna que habita en el exterior. Para nuestro conocimiento, el número de
especies que coloniza nuestro subsuelo, es de más de mil trescientas,
entendiendo que son especies “troglobias” o sea, tan altamente especializadas y
adaptadas en el hábitat subterráneo, que no podrían vivir en el ambiente
exterior.
Contenido del libro:
ÍNDICE DE LA PUBLICACIÓN:
Título, Habitantes de la oscuridad. Fauna
Ibero-Balear de las cuevas
-Prefacio,
guía para no perderse y descubrir la fauna de las cuevas
-Agradecimientos
Primera
parte: A modo de introducción
-capítulo
uno. El continente subterráneo y las cuevas
Policarp Garay Martín y Alberto Sendra
Mocholí
-capítulo
dos. Ecosistemas de las cuevas y su fauna
Alberto Sendra Mocholí y Loles Beltrán
Barat
Segunda parte: La fauna ibero-balear de las cuevas
-capítulo
tres. Platelmintos Tricládidos, las planarias o gusanos planos
Miquel Vila Farré
-capítulo
cuatro. Nemátodos, gusanos redondos
Joaquín Abolafia Cobaleda
-capítulo
cinco. Anélidos, gusanos segmentados
Pilar Rodríguez Rodríguez y Jorge
Antonio Núñez
-capítulo
seis. Moluscos Gasterópodos, invertebrados con un solo pie
Carlos Enrique Prieto y Alberto
Martínez-Ortí
Gasterópodos
terrestres
Carlos Enrique
Prieto
Gasterópodos
acuáticos
Alberto
Martínez-Ortí
-capítulo
siete. Escorpiones, los quelicerados de cola con aguijón
Antonio Melic Blas
-capítulo
ocho. Pseudoescorpiones, los pequeños escorpiones sin cola
Juan Antonio Zaragoza
-capítulo
nueve. Palpígrados, los arácnidos que andan con los palpos
Pablo Barranco Vega
-capítulo
diez. Araneidos, quelicerados entretejiendo telas
José Antonio Barrientos Alfageme
-capítulo once. Opiliones,
arácnidos zancudos
Carlos
Enrique Prieto Sierra
-capítulo doce. Ácaros: los
arácnidos invisibles
María
Lourdes Moraza Zorrilla
-capítulo
trece. Ostrácodos, diminutos crustáceos con concha protectora
Francesc Mesquita-Joanes, SandaIepure
y Ferran Palero Pastor
-capítulo catorce. Copépodos,
chinches de patas de remo
Sanda Iepure
-capítulo quince. Batinelas, las esquivas habitantes
del agua subterránea Ana
Isabel Camacho
-capítulo dieciséis. Termosbenáceos
Damià
Jaume Llabrés
-capítulo diecisiete. Misidáceos
Damià
Jaume Llabrés
-capítulo dieciocho.
Isópodos, cochinillas de agua y tierra
Ferran
Palero Pastor y Lluc García
Isópodos
acuáticos
Ferran
Palero Pastor
Oniscidea,
las cochinillas terrestres
Lluc
García
-capítulo diecinueve. Anfípodos,
pulgas de mar
Damià
Jaume Llabrés
-capítulo veinte. Decápodos,
los camarones
Damià
Jaume Llabrés
-capítulo veintiuno. Diplópodos,
milpiés
Ernesto
Recuero Gil
-capítulo veintidós. Quilópodos,
ciempiés predadores
Pavel
Stoev y Alberto Sendra
-capítulo veintitrés. Colémbolos,
apterigotas con cola para el brinco
Enrique
Baquero, Javier Ignacio Arbea, Enrique Beruete Azpilicueta y RafaelJordana
Butticaz
-capítulo veinticuatro. Dipluros,
apterigotas con dos colas
Alberto
Sendra Mocholí
-capítulo veinticinco. Zigentomas,
apterigotas con tres colas
Rafael
Molero-Baltanás y Miguel Gaju Ricart
-capítulo veintiséis. Plecópteros,
moscas de las piedras
José
Manuel Tierno de Figueroa y Manuel J. López Rodríguez
-capítulo veintisiete. Ortópteros, gríllidos de las cuevas
Pablo
Barranco Vega
-capítulo veintiocho. Hemípteros fulguromorfos, las cigarras ciegas
HanneloreHoch
y Alberto Sendra Mocholí
-capítulo veintinueve. Psocópteros,
los piojos del polvo
Arturo
Baz y Adrià Miralles
-capítulo treinta. Coleópteros,
los insectos con estuches
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Carábidos,
los pequeños y grandes depredadores
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Ditíscidos,
los únicos escarabajos estigobios
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Leiódidos
colévidos, los triunfadores
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Estafilínidos
frecuentes, pero poco adaptados a las cuevas
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Pseláfidos,
minúsculos escarabajos
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
Coleópteros
de visita
José
María Salgado Costas y Javier Fresneda Gaspar
-capítulo treinta y uno. Himenópteros,
desde avispas visitantes a hormigas troglobias
Alberto
Tinaut Ranera
-capítulo treinta y dos. Tricópteros,
insectos con alas en teja
Carmen
Zamora Muñoz
-capítulo treinta y tres. Lepidópteros,
insectos de alas escamosas
Sergio
Montagud Alario
-capítulo treinta y cuatro. Dípteros,
moscas y mosquitos
Jorge
L. Mederos López
-capítulo treinta y cinco. Quirópteros,
los murciélagos de cuevas
Xavier
Puig Montserrat, Maria Mas Navarro, David García Jiménez, Carles Flaquer
Sánchez y Adrià López Baucells
-capítulo treinta y seis. Los
otros vertebrados
Javier
Barona Fernández, Santiago Teruel Montejano y Alberto Sendra Mocholí
TERCERA
PARTE: DIVERSIDAD, COLONIZACIÓN, DISTRIBUCIÓN, HISTORIA, CONSERVACIÓN Y ESTUDIO
DE LA FAUNA IBERO-BALEAR
-capítulo treinta y siete.
Diversidad, colonización y distribución de la fauna
Alberto
Sendra, Pablo Barranco, Carlos González Luque, Lucia Labrada,
Javier
Fresneda, José María Salgado
-capítulo treinta y ocho. Historia
de los hallazgos y descubrimientos de la fauna
Alberto
Sendra Mocholí, Glòria Masó Ros, Berta Caballero, Toni Pérez, Lluís Auroux y
Ángel Ginés Gracia
-capítulo treinta y nueve.
Importancia y conservación de los ecosistemas de las cuevas
Alberto
Sendra, Francisco Millan, Carlos González Luque, Lucia Labrada, Alejandro
Martínez, Pedro Cardoso y David Sánchez
-capítulo cuarenta. Métodos y
técnicas
Hilario
Ubiedo de Oñate, Alberto Sendra, Floren Fadrique, Adrià Miralles, Agustí
Meseguer, Eneko García de Madinabeitia, Nicolás López de Armentia e Iñigo Gómez
de Segura Buesa
Glosario
Referencias
Autores
de texto, fotografía y diseño
Desitjem una prompta aparició d'aquesta "joia".