Nº 043. Ja hem tornat del Marroc

Els tres expedicionaris (en aquesta ocasió la onzena del Projecte de Bioespeleologia Atlas), ja han tornat del Marroc i ja tornen a estar entre nosaltres. Van arribar sans i estalvis el dimarts d'aquesta setmana.En breu anirem informant de totes les activitats, així com dels resultats obtinguts sobre la recollida de fauna. El mal temps els ha acompanyat molts dies, tenint que sortir "per cames" de la cova Ifri N'Touaia a conseqüència d'una sobtada inundació. Tot ho anirem explicant...

Nº 042. Més noticies del Marroc

Avui el Floren Fadrique m'ha trucat des del Marroc per donar-me les darreres notícies dels expedicionaris. Estaven a la zona d'Aït Mehammed, el punt més lluny del recorregut i acabaven de fer varies cavitats de la zona, per cert també amb presència de molta aigua que els ha creat bastants dificultats. La conversa no ha estat massa llarga, però ha pogut dir algunes cosses: -El més important és que tots estan bé -Han aconseguit capturar dues espècies de coleòpters cavernícoles que tot i ser ja coneguts, encara no s'havia fet el seu estudi genètic de l'ADN. Un d'ells és la Irinea, un subgènere que van descriure Joaquim Mateu i Jordi Comas de la zona de Tagleft, i l'altre és l'Ifridytes mateui, conegut de dues cavitats d'Aït Mehammed i Azilal, un insecte que té la seva història i que ara en vaig a fer un curt resum -Ja inicien el camí de retorn i només els resta tornar a passar per l'Ifri Friouato de la zona de Taza, per recollir uns esquers que van deixar a la zona del sifó, a l'espera de poder capturar les dues espècies de coleòpters del gènere Antoinella que hi viuen

La història de l’Ifridytes és la següent: La primera vegada que varem estar al Marroc en una expedició espeleològica, el 1969, a la cova Ifri du Caid es van trobar les restes d’un coleòpter. Francesc Español se les va mirar i tot i que deia que era una cosa excepcional, no es va poder descriure com a nova espècie pel motiu de que les restes no eren complertes i no es podien treure conclusions definitives. Tot i que es van fer més visites a la cavitat, no va ser possible trobar-ne més. Español les va mostrar a varis especialistes, entre els que hi havia Joaquim Mateu. Tots deien el mateix: Una cosa excepcional! Mateu va explicar el cas als seus amics biòlegs del Museu de París i després de varies visites a la zona, el maig del 1993 Eric Quéinnec en va trobar un exemplar viu a la propera cova Ifri N’Touaya i el va descriure juntament amb Thierry Deuve l’any 1994 com un nou gènere i nova espècie. Van tenir que passar 24 anys abans d’aconseguir-ne un de viu per poder-lo descriure!

Però seguim amb els expedicionaris. La seva arribada està prevista pel proper dimarts.