Nº 195. Fauna subterrània en cavitats artificials

Coleòpter cavernícola del gènere Paraphaenops, d'una mina artificial als Ports.    Foto: A. Meseguer. Exemplar viu

Estem acostumats a parlar de la fauna cavernícola tot referint-nos a coves i avencs, diem-ne cavitats naturals. Aquesta colonització de fauna no és exclusiva dels fenòmens càrstics. A les cavitats obertes artificialment, com les mines i els túnels, els pous i altres perforacions, sempre que les condicions climatològiques siguin bones, també n’hi viu i no tenen cap diferència amb qui habita les cavitats naturals.

En cavitats artificials també si han trobat noves espècies. Aquest és el cas, per exemple, del Stygiophyes akarsticus, un coleòpter cavernícola descrit l’any 1980 com Speonomus akarsticus per l’Oleguer Escolà de la Mina dels Cubilars, a Torre de Cabdella, excavada en materials no calcaris. (1)

Stygiophies akarsticus. Dibuix extret de la descripció

També en una mina de Cervelló, a la mateixa riera de Cervelló, sobre la que es va fer una bona recol·lecció faunística, en què es van localitzar molts espècimens, alguns d’ells troglobis (amfípodes aquàtics Pseudoniphargus africanus), i que va donar lloc a un article a la revista del GEFOMA. (2)

Part final de la mina de Cervelló. Llac terminal amb fauna troglobia

Un altre exemple són les galeries artificials d’accés a la Sala de la Verna, en que també hi viu una part de la mateixa fauna que colonitza la Pedra de San Martí. En una visita vam poder veure pel túnel, els magnífics coleòpters troglobis Aphaenops.

També a les mines de Can Palomeres, a Malgrat, on durant una serie d’anys extreien ferro i manganès, a més de les colònies de ratpenats hi ha representació d’invertebrats, tot i que no sembla ser fauna estrictament cavernícola.

Un miriàpode de les mines de Can Palomeres.      Foto: A. Meseguer. Exemplar viu

Galeries artificials de la mina de Can Palomeres

Un recent cas de pou, dels que antigament hi treien aigua, és el de Can Jep Collet (Josep Mumbrú), a Sant Feliu de Codines, que s’obre al celler de la casa. A baix del pou de 6 m de fondària, hi ha una mina d’uns 10 m de recorregut amb algunes depressions on s’acumula aigua permanentment. Es localitzaren isòpodes aquàtics Stenasellus virei i un altre tipus d’isòpode que encara està per determinar.

El pou de Can Jep Collet

Un tram de la galeria de la mina, dins del pou

Per què hi ha fauna especialitzada en una cavitat artificial? L’explicació és ben senzilla: La fauna no està en una cavitat per art de màgia. Inicialment ha de venir d’un altre lloc. Es va escampant la seva distribució a base de “emigrar” viatjant per les fissures del terreny i anar colonitzant cavitats properes. Sempre hem de recordar que per nosaltres una cavitat s’acaba quan ja no podem passar per ser massa estreta o massa baixa. La fauna té unes mides que permeten el seu pas a través de la immensa xarxa de microfisures que comuniquen interiorment muntanyes i massissos.

Una limitació en el desplaçament de la fauna per sota terra és la composició geològica dels terrenys. Si hi ha intercalats estrats impermeables o no carstificables, aquests són un impediment, la fauna quedarà aturada. Si amb els anys les erosions deixen illots carstificables aïllats, la fauna que hi podés haver al seu interior no tindrà la possibilitat ni de rebre congèneres ni de traslladar-se. Si es tracta d’una zona prou gran, o hi ha prou individus, podran anar vivint i evolucionant, però si no és així o perquè l’àrea no tingui prou aportacions hídriques, aquesta fauna no tindrà continuïtat.

En el cas de mines, en moltes ocasions els terrenys no afavoreixen la presència de fauna. Solen ser materials poc carstificables, amb intercalació de capes minerals de ferro, carbó, plom, etc, que no permeten la continuïtat de les xarxes de fissures, però tot i així, en moltes ocasions, si són carstificables, sí que n’hi trobarem.

El cas dels pous és més complexe. Molts d’ells estan oberts en materials no carstificables i per tant la seva presència dependrà de la capacitat de fissuració de la roca, si hi ha nivells de graves, etc. La fauna que solem trobar en els clàssics pous de treure aigua, sol ser aquàtica. Si en un pou hi ha aigua les possibilitats d’haver-hi fauna són molt elevades, ja que hi ha organismes, com els copèpodes, que mesuren només unes poques dècimes de mil·límetre i per tant es poden traslladar fàcilment pels nivells freàtics. D’altres, tot i ser més grans, poden estar entre un i tres mm i tampoc tindran moltes dificultats per a la seva locomoció. El límit l’establirà la granulometria dels sediments que puguin envoltar la situació del pou.

També hi ha el cas de les perforacions a gran profunditat per reconeixements geològics, per prospeccions d’aigua, de gas o de petroli, etc. Aquests conductes permeten accedir a les xarxes més profundes per mitjà de baixar-hi un fil amb un esquer, i recuperar l’estri passat un temps determinat. Per les perforacions molt fondes, que poden ser de 200 m i més, s’utilitza una canya de pescar.

En Floren Fadrique treient la trampa d'una perforació

En resum: Podem trobar interessant i important representació de fauna en qualsevol tipus de cavitat, bé sigui natural o artificial.

Referències bibliogràfiques:
(1) Escolà, O., 1980. Speonomus akarsticus n. sp. (Col. Catopidae, Bathysciinae) del Pirineo del Pallars (Catalunya). Speleon, 25: 27-29

(2) Auroux, Ll.; Pallarès, J., 1974 Observaciones espeleológicas en una cavidad artificial. Gours, 2 (pàgines sense numerar)