dilluns, 3 d’abril del 2017

Nº 256. Important treball sobre els nostres pseudoescorpins

Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló.
Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.

Tres subgèneres del gènere Chthonius: Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.


Com sigui que el treball complet no es pot reproduir pels drets de la revista (a més que seria dificultós posar totes les pàgines), hem inclòs algunes parts representatives.

Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):

Se presenta la revisión taxonómica del subgénero Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la quela y el complejo condilar de la quela.

Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:

Ephippiochthonius n. stat.
Globochthonius n. stat.
Hesperochthonius n. stat.

Se describen dos nuevos géneros:

Cantabrochthonius n. gen.
Occidenchthonius n. gen.

Treinta y cinco nuevas especies son descritas:

Ephippiochthonius aini n. sp.                        E. andalucia n. sp.

E. aurouxi n. sp.                                            E. benimaquia n. sp.

E. caceresi n. sp.                                           E. caste-llonensis n. sp.

E. comasi n. sp.                                             E. fadriquei n. sp.

E. galcerani n. sp.                                          E. gonzalezi n. sp.

E. henderickxi n. sp.                                      E. ibiza n. sp.

E. masoae n. sp.                                             E. portugalensis n. sp.

E. riberai n. sp.                                              E. serengei n. sp.

E. sevai n. sp.                                                 E. tarraconensis n. sp.

E. vicenae n. sp.                                             E. zaballosi n. sp.


Occidenchthonius anae n. sp.                        O. beieri n. sp.

O. ebo n. sp.                                                   O. felgueraorum n. sp.

O. gardinii n. sp.                                            O. hoerwegi n. sp.

O. lencinai n. sp.                                            O. mahnerti n. sp.

O. mateui n. sp.                                              O. montagudi n. sp.

O. murcia n. sp.                                              O. oromii n. sp.

O. ortunoi n. sp.                                              O. riopar n. sp.

O. serranoi n. sp.

Se designa un neotipo para Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se proponen 45 nuevas combinaciones para especies.

Nota de l'autor del post:

Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.

Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.

Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322

Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)

Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier, 1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E) catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció. 
Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos

El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.