dimarts, 12 de gener del 2021

Nº 341: Descoberta bioespeleològica històrica a la península Ibèrica


                 Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou gènere i nova espècie). Foto de l'article.

El Dr. Alberto Sendra, del Servei de Patrimoni Històric i del Museu d'Història Natural de la Universitat de València, acaba de publicar una de les seves descobertes més importants: un hemípter troglobi de les cavitats de València que s'ha descrit sota el nom de Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou gènere i nova espècie). També és autora de la descripció la Doctora Hannelore Hoch, del Museu d'Història Natural de Berlín.

Gairebé tots els insectes tenen representació dins la vida subterrània. Quant als hemípters, només se'n coneixen unes poques espècies a tres illes Canàries. A la península Ibèrica, eren desconeguts. Podem considerar un dels més importants descobriments actuals dins la bioespeleologia.

L'article, publicat a la prestigiosa revista Subterranean Biology, acaba d'aparèixer i, com és habitual, l'Alberto ens ha fet arribar puntualment el treball.


El primer hemípter troglobi espanyol que es va trobar va ser Collartida anophthalma, que va ser descrit pels sempre ben recordats Francesc Español i Jordi Ribes: Una nueva especie troglobia de Emesinae (Heteroptera, Reduviidae) de las Islas Canarias. Speleon 26-27, 1983. Va ser recol·lectat per en Martí Romero a la Cueva de don Justo, a l'illa de Hierro, Canàries

                                       Zona on hi ha hagut la descoberta. Figura de l'article.

S'ha traduït alguns capítols del treball, que presentem tot seguit.

RESUM:

Des d'Espanya es descriu una nova espècie cavernícola d'hemípter de la família Kinnaridae. Aquest és el primer registre d'un cinàrid cavernícola del Vell Món i el primer registre d'un hemípter fulgoromorfà troglobític de l'Espanya continental i també la setena espècie dels cinàrids cavernícoles de tot el món. Els Kinnaridae epigeus no es coneixen dins la fauna actual de la península Ibèrica ni per l'Europa occidental en general. La nova espècie és considerada com un vestigi d'una fauna antiga que ara s'ha extingit. La nova espècia no s'han pogut assignar a cap dels gèneres existents, per la qual cosa s'estableix un nou gènere. Es presenten dades moleculars (seqüència de codis de barres COI) per a la nova espècie. Per primera vegada, es proporciona una descripció detallada de la morfologia nimfal d'un cinàrid. Es dóna informació sobre el seu estat d'ecologia, comportament, distribució i conservació i es discuteixen les implicacions biogeogràfiques.

Valenciolenda fadaforesta sp. nov., habitus, dorsal view a adult male, dorsal view b nymph (IV. instar) from ‘Murciélagos’ cave (Vilamarxant, València) (photos by: Sergio Montagud Alario)c morphological analogy in the troglobitic Solonaima baylissa Hoch & Howarth, 1989 (Cixiidae) from Australia: habitus, adult male, dorsal view. Body length 4.5 mm (photo by H. Reimer, Marburg, used with permission). Fotos i peu, de l'article.


INTRODUCCIÓ:

Durant diversos anys d'investigacions bioespeleològiques en els ecosistemes rupestres de la Comunitat Valenciana, l'antic equip de biòlegs del Museu Valencià d'Història Natural (Fundació Torres Sala), va recollir diversos exemplars d'una espècie amb una gran adaptació al medi subterrani, del tàxon Kinnaridae (Fulgoromorpha), desconeguda anteriorment a la península Ibèrica. El seu descobriment va rebre una atenció considerable, ja que la petita criatura és:

a) morfològicament impressionant, amb ales quasi transparents, amb reflexos vidriats i caracteritzades per una vora blava brillant en els mascles, evocant imatges d'una "fada" i

b) la seva existència als foscos espais subterranis de les darreres restes del bosc Mediterrani a València.

Així, aquest notable tàxon va ser nomenat "fada dels boscos". De moment, s'ha estudiat la nova espècie a partir de dues cavitats, però també s'ha observat en altres set coves, totes en els relleus més orientals de la Serralada Ibèrica a l'est de la península Ibèrica. L'espècie es caracteritza per diverses troglomorfies, per exemple, absència d'ulls compostos i d'ocels; pigmentació corporal molt pàl·lida i ales reduïdes, i en conseqüència: es pot considerar cavernícola. Aquesta espècie representa el primer registre d'espècies troglòbies d'hemípters a l'Espanya continental, el primer registre del tàxon Kinnaridae a l'Espanya continental, la setena espècie de cinàrid cavernícola a tot el món i el 3r registre d'un hemípter Fulgoromorpha cavernícola a la mediterrània.

Actualment, amb 115 espècies i 24 gèneres, Kinnaridae és una les famílies més petites dels Fulgoromorpha. Els cinàrids es distribueixen per tot el món, predominantment als tròpics i subtròpics.

De la regió paleàrtica, es documenten diversos gèneres, amb espècies conegudes a l'Iran i Tadjikistan, Afganistan, Índia, els Emirats Àrabs Units i des de les Illes Canàries.

La majoria de les espècies de Kinnaridae són epigees, amb ulls ben desenvolupats, coloració viva del cos, tegmina (coberta per a la protecció de les ales una vegada plegades) i ales completament desenvolupades, que els permeten volar. Han colonitzat coves a diverses regions del Nou Món: el Carib, i Amèrica del Sud i, per tant, mostrar diversos graus de troglomorfies, com ara la reducció d'ulls, ales i pigmentació corporal.

El coneixement de la biologia i l'ecologia de Kinnaridae en general és escàs. La majoria d'espècies s'associen aparentment a plantes dicotiledònies, però també hi ha registres a falgueres, gimnospermes (Ephedraceae) i monocotiledònies (Agavaceae). Els adults de les espècies epigees s'alimenten de plantes, mentre que les nimfes són subterrànies i s'alimenten d'arrels.

Encara no s'ha proporcionat cap hipòtesi per explicar les relacions filogenètiques dins dels Kinnaridae. Segons a la clau donada per Emeljanov, el nou cinàrid cavernícola d'Espanya pot ser classificat com a membre de la subfamília Prosotropinae i – amb algunes consideracions- de la tribu Adolendini. En les característiques dels genitals masculins, no comparteix similituds amb cap espècie dels gèneres cinàrics coneguts (dins o fora de l'Adolendini) que es podrien interpretar com sinapomorfies. Així, s'estableix un nou gènere per acollir aquesta nova espècie. També proporcionem una descripció de la nimfa de cinquè estadi. La morfologia de les larves dels Kinnaridae, en general, és desconeguda en gran manera.

                Dues fotos de la nova espècie, en viu, tretes d'un vídeo d'en Sergio Montagud Alario.

ETIMOLOGIA:

Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov

El nom del gènere és una combinació de València, la capital de la Comunitat Valenciana, una regió autònoma d'Espanya a l'est de la península Ibèrica on es troba la localitat tipus i la tribu de Kinnaridae, Adolendini, a la qual pertany el tipus de l'espècie assignada. El gènere és femení.

El nom de l'espècie és una combinació de la paraula fada i bosc, significant "fada del bosc". El gènere és femení.

Enhorabona per aquesta descoberta que podem considerar històrica!