Els quatre components de la sortida, a la primera sala de la Fou. D'esquerra a dreta: Jordi Comas; Agustí Meseguer: Lluís Auroux i Floren Fadrique |
El clàssic contrallum a la boca d'entrada de la Tuta Gran. Foto: F. Fadrique |
Hi ha instaurat un grup de treball dedicat a l’estudi de la fauna cavernícola, format per: Javier Fresneda (Catalunya); Arnaud Faille (França) i Charles Bourdeau (França), que s’han especialitzat en els coleòpters que colonitzen les cavitats dels Pirineus. Des de ja fa molts anys, han portat a terme nombroses campanyes a la serralada, tant del costat francès com del nostre.
Els especialistes actuals en biospeleologia, no solament publiquen noves espècies, sinó que, a vegades, complementen els treballs amb la revisió del grup de la novetat. Això dóna molta més feina, però també dóna més qualitat i posa al dia l’estat de coneixement del gènere, família, etc.
Una altra de les novetats és l’estudi de l’ADN dels individus cavernícoles. Fins fa poc temps, les diferenciacions entre espècies, es basaven en les distintes formes exteriors: la morfologia. A partir d’un moment determinat, en van començar a estudiar diversos òrgans interns, principalment els òrgans sexuals masculins, el que ajudava a diferenciar espècies que posseïen un aspecte exterior quasi igual. Però a mida que s’anaven descobrint més noves espècies, va arribar un moment que amb això tampoc n’hi havia prou. Després, a més dels òrgans sexuals masculins, també en van començar a comparar els femenins, donant molta més informació i criteri a l’hora de separar espècies i gèneres.
L'última “novetat”,
des d'uns pocs anys, és la comparació de l’ADN de les espècies, el
que ens dóna informació del seu origen i a partir de
quant de temps es va iniciar la seva evolució que les va anar
modificant fins a assolir unes característiques que
permeten classificables com a espècies diferents. De moment, no es
descriuen espècies només pel seu ADN diferenciat, se segueix amb
les diferencies d’aspecte (morfològiques) tant externes com
internes, però proporciona més dades, que en un pròxim futur potser
sí que permetrà la seva separació.
Al tram final abans d'arribar a la Fou, hi ha unes cordes fixes. Normalment no fan falta, però amb el pendent
nevat i a -7º, van anar bé. Foto: F. Fadrique
nevat i a -7º, van anar bé. Foto: F. Fadrique
El
problema dels estudis genètics és que no estan a l’abast de tothom,
és necessari un equipament científic altament
especialitzat. això no es pot tenir particularment, pel que és
precís col·laborar amb algun estament oficial tipus CSIC,
universitat, etc.
L’equip abans esmentat d’en Javier, Arnaud i Charles, estan
en aquestes modernes línies de treball. Descriuen noves espècies, revisen i
actualitzen els gèneres i treballen també amb l’ADN. A part de
precisar la col·laboració amb estaments que puguin extreure l’ADN, és
necessari disposar de fauna capturada en condicions adequades i conservada en
líquids adients com l’alcohol etílic de 96º o propilenglicol. No serveixen
els antics exemplars de les col·leccions del museu o particulars, ja
que per les seves condicions de preparació, amb el temps perden l’ADN.
(això no és ben bé així, ja
que també es podria arribar a obtenir encara que
amb uns costos prohibitius pels estudiosos particulars).
Una de les noves espècies de Geotrechus que encara està en estudi
L’agost
del 2008, membres de la nostra Associació van descobrir a Catalunya una nova
espècie de coleòpter cavernícola del gènere Geotrechus. Ho vam comentar amb
l’Arnaud, resultant que precisament havien també trobat algunes novetats del
mateix gènere i estaven fent la revisió general del grup, pel que prenerem la
determinació de cedir-los la novetat per afegir-la al seu estudi i fer un
treball més complert. Vam conservar un exemplar amb alcohol de 96º i aquí va
acabar la nostre feina… pel moment!
Per la banda de l’equip dels tres, volien fer l'anàlisi genètics de totes les espècies de Geotrechus catalans, pel que van iniciar una serie de campanyes per obtenir exemplars en bones condicions per l’estudi.
A
Catalunya, fins aquest moment hi ha descrites les següents espècies:
-Geotrechus ubachi. Descobert
l’any 1964 a la zona del Boumort i descrit per
F. Español el 1965
-Geotrechus seijasi. Descobert l’any 1965 a la cova de la Fou de Bor, a la Cerdanya i descrita per F. Español el 1969
-Geotrechus puigmalensis. Descobert l’any 1973 a la cova de les Encantades, al Puigmal i descrita per A. Lagar el 1981
Lepidòpter de la fauna parietal de la Fou. Foto: Agustí Meseguer |
Lepidòpter de la fauna parietal de la Fou. Foto: A. Meseguer |
A més de les visites a diferents cavitats per obtenir les noves espècies, van tenir que re-descobrir les cavitats a on es va trobar el G. ubachi, quasi oblidades durant molts anys. Per part nostra, també hi vam col·laborar recol·lectant per a ells material a la cova de les Encantades. Només els en faltava un: el de la Fou de Bor. L’objectiu semblava fàcil, ja que és una cavitat a l’abast de tothom. Ells hi van anar en diferents ocasions… i res de res. Tot i que són gent molt experimentada en recerca i captura, no n’han pogut trobar ni un exemplar, sembla que hi hagin fugit tots. També han col·locar trampes, amb el mateix resultat.
Dins la nostra Associació, vam decidir també intentar-ho. Molt seria que no en trobéssim cap. Per això hem organitzat una sortida a la Fou. Avançant-nos al desenllaç, hem de dir que ha estat un fracàs total. Hem tornat sense èxit. El dimarts 10 de dessembre d’enguany, hi hem anat en Floren Fadrique; Jordi Comas; Agustí Meseguer i Lluís Auroux. (Tots quatre, membres de la SIE i de l'Associació Catalana de Biospeleologia)
La Fou de Bor sempre ha estat una cova amb poca fauna visible (sempre en comparació a altres cavitats biològicament més actives). De fauna se’n veu, però sempre molts pocs exemplars, i és que sembla que no hi hagi materia organica. És un cas semblant del qual ja n’hem parlat en altres ocasions, de les cavitats d’alta muntanya (encara que la Fou només està a 1.170 m snm.) amb baixes temperatures i pocs recursos alimentaris (encara que la Fou disposa exteriorment d’una bona cobertura vegetal que podría donar aquests recurssos). Hem trobat material divers, sempre interessant, però no l’objectiu que havíem anat a buscar.
Diplòpode cavernícola de la Fou: Hispaniosoma racovitzai. Foto: Agustí Meseguer |