divendres, 18 de novembre del 2016

Nº 249. VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español

Treballs de conservació de les col·leccions
   Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

  
 VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español       


Demà dissabte 19 de novembre de 2016 a la Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Parc de la Ciutadella

Editem el programa i els resums de les presentacions.


Programa

08:45    Obertura de la sala

09:00          Presentació
Cristòfol Jordà, president de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Josep Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, MCNB

09:15 Primera sessió de comunicacions: modera Jordi Serrallonga

Francesc Uribe i Marc Folia
Els protagonistes del museu: una base de dades per a l’estudi històric i de suport a la gestió patrimonial del museu
Una institució com el MCNB forma part activa de la història de les ciències naturals a Catalunya. Des d’aquest punt de vista és objecte d’estudi acadèmic. La missió patrimonial del museu s’ha construït gràcies a l’esforç de moltes persones i entitats. Poder conèixer el perfil d’aquests agents permet datar i documentar millor el fons de col·leccions del museu. Per aquestes dues raons, històrica i patrimonial, s’ha creat un espai web on poder alimentar la publicació de les dades de Protagonistes del museu. La publicació a Internet preveu tots els requeriments per facilitar l’edició externa de continguts i l’admissió de col·laboracions per part de qui vulgui ajudar a completar la història del centre.

Cristòfol Jordà
Apunts biogràfics sobre el Dr. Werner Marten (1906-1974). Un savi alemany a Blanes
Es dóna a conèixer una primera aproximació a la vida i als treballs d’aquet gran entomòleg –deixeble d’Adalbert Seitz–, que, tot i haver nascut i viscut aquí, és molt poc conegut a casa nostra pel fet de tenir origen familiar i formació germànics, i d’haver publicat sempre en llengua alemanya. Malgrat haver viscut un període molt convuls de la història contemporània, amb tres guerres i postguerres gairebé seguides, va fer diverses expedicions per l’Amazones, les terres altes del Rif marroquí i la península Ibèrica. Va descobrir i descriure un bon nombre de tàxons i va treballar infatigablement el grup de les zigenes, amb una aproximació metodològica avançada al seu temps. Es va interessar per altres temes, com les biologies, amb importants aportacions –per exemple, en el cas de Graellsia isabelae–, o l’ecologia, amb la publicació, l’any 1958, d’un treball sobre el que llavors era la teoria de la deriva continental des de la visió del lepidopteròleg. Les col·leccions que va reunir al llarg de la seva vida es conserven en dues institucions, a Schiffweiler i a Munic, i encara fan servei a la comunitat científica

Montserrat Ubach i Lluís Auroux
La vida de Francesc Español dins el blog Qui és Qui
El blog Qui és Qui, de Sarawak Exploracions, edita els fets més destacats de persones que s'han dedicat a l'espeleologia. Tant poden ser científics; fotògrafs; geòlegs, ecòlegs, etc. El Dr. Francesc Español també hi està representat. En aquesta Trobada, reproduïm el contingut que es va editar referent a un resum de la seva interessant vida.

Ramon Macià & Dept. Artròpodes MCNB
Revisió i documentació dels lepidòpters tipus dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
S’ha revisat i documentat la col·lecció d’espècimens dipositats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La col·lecció està constituïda per 1.113 exemplars tipus, amb un total de 164 tàxons. Es de destacar que la gran majoria d´exemplars revisats i documentats pertanyen a la col·lecció d´Ignasi de Sagarra. En aquest treball es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens revisats, incloent-hi per a cada taxó: espècie o subespècie la situació taxonòmica actual i la original, sols si ha sigut canviada, la citació original del material tipus, la transcripció exacta de les etiquetes originals i l’estat de conservació dels exemplars. A més es comenten les diferències existents entre la descripció original i l’etiqueta i els canvis taxonòmics que s´han produït en l’espècie. S’inclou la bibliografia corresponent a l’apartat de referències. Properament publicat a Arxius de Miscel·lània Zoològica

Amador Viñolas i Departament d’Artròpodes MCNB
La col·lecció de tipus de coleòpters del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ordenació, catalogació i fotografia
L'any 2013 es va acabar de revisar, ordenar i documentar la col·lecció de anòbids del Dr. Francesc Español, amb un total 8854 exemplars. Efectuant la primera publicació de tipus de coleòpters de la col·lecció del Museu. Durant els anys 2014-2015 s'ha acabat de revisar, ordenar i documentar la resta de famílies de l'ordre, excepte els tenebriònids, amb un contingut molt nombrós de tipus i que es dividirà en tres grups. En aquests anys s'han publicat 3 notes més, totes elles publicades a Arxius de Miscel·lània Zoològica, i que inclouen un total de 31 famílies, 472 taxons i 1591 exemplars. Actualment s'està treballant amb la primera subfamília dels tenebriònids (Pimeliinae). En aquests treballs es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens tipus. També durant aquests anys s'ha anat realitzant les fotografies dels holotips, amb les seves etiquetes, de la col·lecció dels Leiodidae

Carles Curto
Catàleg de localitats tipus (col·lecció Masoliver de mineralogia)
La col·lecció Masoliver de Micromuntatges és una donació, una col·lecció mineralògica  que va arribar al Museu el novembre de 2014. Per les seves característiques específiques com a col·lecció de micromuntatges conté una nodrida representació d'exemplars de les localitats tipus. El catàleg està en fase de revisió i localització, espècie a espècie, de les localitats tipus referenciades a la base de dades

José Antonio Barrientos i Departament d’Artròpodes MCNB
La Colección de Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
La colección de arañas del MCNB es de ámbito Paleártico aunque destacan las muestras de la Península Ibérica y Marruecos. El número de ejemplares contabilizados, fruto de la actual revisión taxonómica, ronda los 5.000 y representa el 60% del total de la colección general. El estudio y revisión taxonómica de estas muestras empezó en el 2008, y para ello todas las muestras fueron registradas, etiquetadas y documentadas. Hasta la fecha se han revisado 511 machos, 1564 hembras y 2851 juveniles que pertenecen a 326 especies y 182 géneros, distribuidas en 47 familias. La colección una vez revisada se ordena a nivel de género, lo que permitirá una fácil localización de las especies para posteriores consultas y revisión de especialistas. La información resultante de dicha revisión, se migrará a Portales de Biodiversidad de ámbito internacional como es GBIF, dando así un sentido más amplio a nuestra tarea museística


11:00 Descans - refrigeri

11:30 Conferència convidada
Maduresa dels boscos a Catalunya
Lluís Comas, CREAF
Els boscos de la conca mediterrània són ecosistemes altament intervinguts des de temps immemorial i, per tant, sovint molt allunyats del seu estat natural en termes de funcionament, dinàmica, composició i estructura. Catalunya no n’és una excepció, de manera que tot i que avui els boscos són un hàbitat en creixement, aquests són generalment joves, molt pocs els que tenen un alt valor natural i excepcionals els que són madurs. Però què és un bosc madur? Quina importància tenen en la conservació de funcions i processos naturals, i de la biodiversitat?


12:15 Segona sessió de comunicacions: modera Jaume Gallemí

Joaquín López-Soriano i Sergio Quiñonero
El projecte MINVACAT: Mol·luscs Invasora de CATalunya
La problemàtica de les espècies invasores es postula com una de les principals amenaces per a la biodiversitat mundial, i ja és la principal causa d’extincions a escala local en molts ambients insulars i d’aigua dolça. Aquesta problemàtica creix dia a dia, malgrat les nombroses agències i organismes que se n’encarreguen. Els invertebrats, i entre aquests els mol·luscs, poden ser excel·lents indicadors biològics per monitoritzar processos d’invasions biològiques i conèixer el seu abast i impacte, però rarament es fan estudis exhaustius sobre aquest grup i sovint passen desapercebuts si no tenen impactes econòmics evidents. Presentem el projecte “MINVACAT: Mol·luscs Invasors de Catalunya”, encetat aquest any a l’ACM i que té per objectiu catalogar en detall la malacofauna exòtica invasora a Catalunya, que està en progressiu creixement.

Jorge Mederos
El orden de las moscas: una aproximación a los dípteros depositados en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Al hablar de la evolución y el desarrollo de la Entomología en el museo, destaca la histórica y marcada atención que se ha prestado al estudio del orden Coleoptera, un hecho que se ve reflejado en las extensas colecciones depositadas en la institución y en el número de especialistas de este grupo que han trabajado con este material durante el último siglo. Este hecho, no obstante, ha actuado en detrimento del conocimiento sobre otros grupos megadiversos como es el caso de Diptera, el orden que agrupa moscas, mosquitos y una larga lista de insectos que comparten la característica de poseer solo un par de alas. En el presente trabajo se aborda de forma muy sintética el pasado, el presente y futuro del estado del conocimiento de este último grupo de insectos en el museo, la necesidad de continuar abordando su estudio y de dar un nuevo orden a las colecciones existentes que permitan asimilar el crecimiento futuro en las mismas de este grupo tan diverso.

Àlex Ossó
Eogeryon elegius, un dels crancs moderns més antic del món 
Troballa d’Eogeryon elegius en nivells del Cenomanià superior de Condemios de Arriba (província de Guadalajara) és excepcional. Malgrat la seva edat, Eogeryon elegius és sense cap dubte un Heterotremata (Eubrachyura) molt avançat.  Les comparacions amb tots els Heterotremata coneguts del Cretaci i amb formes terciàries i actuals, ens indiquen que tot i les afinitats, especialment amb els portunoids,  les diferències existents entre ells, tant morfològiques com temporals, justifiquen la creació d’una nova família, Eogeryonidae, dins de Portunoidea, per tal d’encabir el nou taxó.  L’avançat grau de carcinització que, malgrat la seva antigor, presenta Eogeryon elegius, ens indica que els seus ancestres ja eren tàxons prou avançats, i que els seus orígens s’haurien de situar, si més no,  a la part baixa del Cretaci Inferior, molt més enrere que lo que l’actual registre fòssil ens mostra.

Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Martí Rondós i Ignasi Romañá
Distribució a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus  (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae)
La revisió del material de Libelloides Tjeder, 1972 de les col·leccions del Museu de Ciències Naturals (Zoología) de Barcelona, d´altres col·leccions públiques (MNCN de Madrid) i privades i de la bibliografia especialitzada, ens permeten fitxar la distribució actualmente coneguda a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae).

Jordi Comas, Agustí Messeguer i Lluís Auroux
Recerca del medi subterrani superficial
A fi d’analitzar i estudiar la fauna subterrània que viu en el Medi Subterrani Superficial (MSS), actualment s’ha està prospectant mitjançant diversos mètodes de captura en diferents zones de Catalunya. Es presenten els resultats inicials aconseguits de recerca a: Turó Montcada (Montcada- Vallès Occidental), Serra Carbonera (Alòs de Balaguer- Noguera), Serra de l'Avetar (Hortsavinyà- Maresme), Riera de Jafra (Sant Pere de Ribas- Garraf), Baga del Castellar (Tagamanent- Vallès Occidental) i el Farell (Caldes de Montbui- Vallès Oriental).

Cristian R. Altaba
El que fou una terra de grans rius salvatges, o viatge des de cargols diminuts fins a la geopolítica planetària
Les espècies especialistes es caracteritzen pels seus estrictes requisits ecològics. Dins del gènere Vallonia (Gastropoda Pulmonata: Valloniidae) hi ha espècies generalistes d’àmplia distribució, i també dues especialistes endèmiques de l’Europa Central: Vallonia suevica, restringida a pradells riparis que siguin humits, càlids i inundables estacionalment, i Vallonia declivis, que viu només en bogars i herbassars riparis molt humits. Totes dues han sofert una regressió catastròfica; tal i com s’esdevé amb molts gasteròpodes terrestres, se n’ha subestimat l’estatus de conservació i actualment estan en perill crític. D’altres congèneres són probablement dispersats per ocells, però aquestes sembla que ho són per peixos. La destrucció dels ecosistemes fluvials europeus ha dut tots els especialistes de rius grans al límit de l’extinció. Aquest cas mostra com la noció d’especialisme, central en la teoria ecològica, depèn del context ecològic i evolutiu; i també permet traçar els motius de la predominança geopolítica d'Europa.


13:45 Cloenda


14:00 Dinar (prèvia inscripció)

dilluns, 14 de novembre del 2016

Nº 248. Nous Paraphaenops a Ports i Terol

Una de les noves espècies: Paraphaenops fadriquei, del Maestrat Turolenc    
Foto en viu: Agustí Meseguer

L'any 2009, en Floren Fadrique va trobar un extraordinari coleòpter a l'avenc La Cija de Fortanete, Terol, que ha resultat ser una nova espècie. Han passat molts anys i moltes situacions problemàtiques abans que l'estudi fos publicat. Bé, de moment s'ha editat oficialment el resum a la prestigiosa revista digital alamana Zoologischer Anzeigerhttp://authors.elsevier.com/sd/article/S0044523116301255 a l'espera d'assignar-li el nº del volum a on ho publicaran sencer. Esperem que en un curt termini ja podrem donar a conèixer el treball complet.


Els autors del treball són: Vicente M. Ortuño; Alberto Sendra; Ana Sofia Reboleira; Floren Fadrique i Arnaud Faille. 


Traducció de la publicació del resum (traduït al català, amb algun arranjament):


L'espècie Paraphaenops breuilianus (Jeannel de 1916) és un escarabat cavernícola que és una icona (1) de la fauna ibèrica. Té una fàcies "aphaenopsiana" (2) i fins ara era un gènere monoespecífic (3). Un extens treball de camp en els últims anys va permetre la revisió d'aquest peculiar gènere utilitzant les combinacions de mètodes morfològics, moleculars i ecològics i ha donat lloc a la descripció de dos nous tàxons; Paraphaenops fadriquei Ortuño i Faille sp. nov., i Paraphaenops breuilianus espanoli Ortuño i Faille ssp. nov., així com la descripció del tercer estadi larval (4) de l'espècie tipus (P. fadriquei). La seqüenciació de dos segments dels gens mitocondrials (cox1, rrnl + tRNA-Leu + nad1) i un nuclear (LSU) (5) ha evidenciat una forta divergència per a tots els marcadors considerats entre P. breuilianus i la nova espècie P. fadriquei sp. nov. Les fortes diferències genètiques entre els dos taxons contrasta amb la gran homogeneïtat morfològica (6) del gènere. Les dades ecològiques registrades del Paraphaenops Jeannel, 1916 mostren que són espècies "stenotherms" i "stenohygrobionts" (7), perfectament adaptades al medi subterrani, que viuen a temperatures entre 4,4 i 10 ° C i amb una humitat relativa molt alta. Les noves localitats han permès engrandir l'antiga àrea de distribució dels 72 als 5.091 km², colonitzant un total de dotze cavitats: sis a la Mola de Catí (P. breuilianus breuilianus); tres a la regió càrstica més cap al sud, creuant la barrera geogràfica "Barranc de Regatxol" (P. breuilianus espanoli ssp nov.)., i 3 a 60 km cap a l'oest, en una regió de diferent carst: la "Serra de la Deveses" (P. fadriquei sp. nov.). Aquesta zona geogràfica es superposa a una àrea geoestructural citada com a "zona d'unió" entre el Sistema Ibèric i la serralada costanera catalana, una àrea de fins a 1000 m d'altura sobre el nivell del mar. 

1: P. breuilianus breuilianus; 2: P. breuilianus espanoli; 3:P. fadriquei de la localitat castellonenca;

4: P. fadriquei de les dues localitats del Maestrat Turolenc

Comentaris de l'autor d'aquest article:


1: Es refereix a què l'espècie inicial, P. breuilianus, és una icona dins la fauna subterrània peninsular. Trobada per l'abat H. Breuil l'any 1914 a la cova Cambra, al Parc Natural dels Ports, Tarragona i descrita per R. Jeannel l'any 1916. Emparentat amb el gènere Sardaphaenops, confinat a l'illa de Cerdenya i, tot i la semblança, separat dels Aphaenops pirinencs.


2: Aspecte aphaenopsià significa que la morfologia externa s'assembla a la del gènere Aphaenops, caracteritzat per un cos llarg i estret; un tòrax extremadament estret; un abdomen el·líptic; unes potes molt allargades i unes antenes que, solen ser més llargues que tot el cos.


3: Monoespecífic es refereix a què un gènere només té una espècie.


4: Els coleòpters (així com tots els insectes), abans de presentar el seu aspecte tal com els recordem, a partir de l'ou passen per diversos estats de larves, canviant de forma en cada una d'elles.


5: L'anàlisi de l'ADN es pot portar a terme partint de diferent material genètic i seqüenciant diferents porcions de les llargues cadenes. En aquest cas ens concreten quins segments han analitzat.


6: Es refereix a què les dues espècies, més una subespècie de Paraphaenops conegudes, presenten una morfologia externa molt semblant entre ells, tret de petits detalls que també han ajudat a independitzar-los. En canvi, el que sí que ha resultat ben diferenciat ha estat cada ADN.


7: Stenotherms es refereix a què es tracta d'espècies que només toleren petites variacions de temperatura. Stenohygrobionts es refereix a què les condicions d'humitat del seu hàbitat han de ser molt constants i amb alta humitat ambient propera a la saturació (100% d'humitat relativa).


Fins que tinguem el treball complet!