 |
| Tres de les noves espècies descrites en el treball: Trechus spp., habitus. 5, T. pongensis n. sp. (Pico Pierzu). 6, T. riberai n. sp. (El Boo). 7, T. riberai n. sp. (Cardosina). |
De nou un interessant article sobre noves espècies de coleòpters hipogeus i endogeus d'Astúries. Es tracta de sis nous taxons del gran gènere Trechus.
El grup de tres grans autors especialistes en coleòpters que ja ens tenen
acostumats amb els seus amplis treballs de noves espècies i de revisió de
gèneres, com són el Javier Fresneda, en Charles Bourdeau i l'Arnaud Faille, sempre que publiquen algun treball ens l'envien i nosaltres procurem
donar-ne coneixement al blog.
En aquesta ocasió a l’equip de treball s'ha afegit un quart component:
l'Enrique Valenzuela, d'Astúries. En Valenzuela fa anys que col·labora amb
el grup de treball del Fresneda. Es un apasionat de la fauna subterrània, gran
coneixedor dels relleus asturians i els diferents ambients on es troben aquests
animals que també pot identificar a la perfecció. Ha descobert nombroses
espècies noves de la serralada Cantàbrica, sobretot d'Astúries com per exemple Trechus bourdeaui Fresneda, Valenzuela
& Faille 2015, i inclús una espècie porta el seu nom, Trechus valenzuelai Fresneda, Bourdeau & Faille 2015, de la
Serra de Cuera. Una de les primeres novetats trobades va ser l'ara descrit com Trechus
odontopeos que, per cert, és l'únic dels sis recol·lectat en ambient
hipogeu, en una cavitat subterrània. Els cinc restants poden clasificar-se com
endogeus.
L'article s'ha publicat a la prestigiosa revista Annales de la Société entomologique de France (N.S.). International Journal of Entomology.
Resum.
(traduït i adaptat per l'autor del post)
Es
descriuen sis noves espècies de coleòpters: Trechus odontopeos n. sp., T.
croceus n. sp., T. hyperythros n. sp., T. enedaphos n. sp., T. pongensis n.
sp., i T. riberai n. sp., de la serralada Cantàbrica, Astúries, Espanya.
Aquestes
espècies van ser recollides, unes en el Medi Subterrani Profund i altres en el
Medi Endogeu. L'anàlisi
morfològic mostra que les noves espècies estan emparentades i formen part del
grup (clado o branca) del Trechus saxicola Putzeys, 1870.
L'estudi
molecular indica que el clado de Trechus saxicola està compost per les sis
noves espècies aquí descrites i, a més, per T. apoduvalipenis Salgado, Ortuño, 1998; T. bourdeaui Fresneda, Valenzuela & Faille, 2015; T.
marcilhaci Pham, 1987 i T. saxicola.
Es
discuteix la taxonomia del grup i es presenten les diferències morfològiques
entre aquestes espècies, així com dades i comentaris sobre la seva distribució
biogeogràfica.
La
distribució actual del grup sembla ser resultat de múltiples fenòmens de
vicariància (aillament entre poblacions que evolucionen de forma divergent).
 |
| Zona geogràfica i distribució de les espècies integrants del treball |
L'origen
de la diversificació d'aquest clado sembla lligada als primers canvis del clima
del Plistocè, que conduirien a la fragmentació d'una primitiva població
original fins arribar a formar diverses espècies que es van aïllar i van quedar confinades en
àrees de refugi kàrstic.
Es
suggereix la colonització per transport passiu (els rius Navia i Sella) i un
probable cas d'hibridació entre dues espècies. Segons
Fresneda, la zona cantàbrica és, geològicament, de les més antigues de la
península. Molts materials són de l'era Primària, amb un seguit
d'intercalacions de capes de poc gruix de materials calcaris, margosos,
pissarrosos, de gresos i quarsites, amb el que hi ha un aïllament geològic que no
permet l'intercanvi entre les poblacions que han ocupat i colonitzat els diferents
estrats calcaris karstificats, el que ha donat lloc a evolucions
particularitzades i en conseqüència, espècies diferents, tot i que
geogràficament molt properes.
 |
| Complexitat geològica de la zona estudiada |
Seqüència
dels estrats d'oest a est. En negreta els estrats silícics:
Calcàries
i margues pissarroses de l'Emsianà i Eifelià: Trechus hyperythros n. sp.
Calcàries, dolomies i pissarres de Lochkovien (= Gedinnià) i Emsiana
Gres ferruginós i pissarra de Wenlock i Lochkovien
Pissarra Negra i gres del Silúric
Quarsites de l'Ordovicià
Pissarra negra i gres Càmbric mitjà
Calcàries rosades i dolomies de Càmbric inferior
Pissarres negres i gres Westfalià
Calcàries grises del Namurià: Trechus riberai n. sp. - Trechus odontopeos n. sp.
Calcàries roses i radiculars del Visean
Calcàries Blanques de la Famennien Superior i Tournaisien
Gres ferruginós i pissarra de l'Eifelià
Calcàries i marges de pissarra de l'Emsien i Eifelià
Calcària, dolomia i pissarra de Lochkovien i Emsià
Gres ferruginós i pissarra de Wenlockià i Lochkovien
Pissarres negres i gres del Silúric inferior i superior
Quarsites de l'Ordovicià
Pissarra Negra i gres del Silúric
Gres ferruginós i pissarra del Wenlockià i Lochkovien
Calcària, dolomies i pissarra de Lochkovien i Emsien
Calcàries i margues pissarroses de l'Emsien i Eifelià
Gres ferruginós i pissarra de l'Eifelià
Calcàries blanques de Famennien Superior i Tournaisien
Calcàries roses i radiculars de Visean
Calcàries grises del Namurià: Trechus riberai n. sp.
Pissarres i gres del Westfalià
Calcàries grises del Namurià: Trechus riberai n. sp. - Trechus bourdeaui.
Sembla
existir una certa correlació entre la distribució de les diferents espècies i
l'estructura geològica: una alternança entre materials carbonatats (kàrstics) i
silícics (no karstificables) que els aïllen de l'intercanvi genètic amb els
seus veïns: Les "illes" calcàries posseeixen la seva pròpia fauna
específica i diferenciada. Una
explicació que també donen per a la dispersió d'espècies és el que en diuen
Transport Passiu, referint-se que l'ocupació d'àrees més o menys llunyanes es
pot produir pels efectes de l'arrossegament de molts individus, sobretot
endogeus, quan hi ha grans pluges que s'emporten el sòl i la cobertura vegetal i la terra
que és on es troba aquesta fauna.
Un cas molt concret és el del Trechus saxicola, que colonitza les altures dels relleus del massís asturià en cotes d'uns 1.000 m i que, curiosament també es localitza al final dels rius Navia i Sella, quasi a nivell del mar. No és l'únic cas. N'expliquen altres. Aquest transport s'ha demostrat a França, on després de grans pluges s'ha recollit fauna hipogea i endogea en els corrents de rius. També es podria donar aquest cas en els corrents marins, d'on es diu que els coleòpters del gènere Domene de les Illes Canàries podrien haver arribat des de l'actual Marroc. Un tema més d'estudi...
 |
| Zones diferenciades de la població del T. saxicola. La gran àrea inferior correspon a la "població de muntanya", tota ella a més de 1.000 n snm., i les dos petits cercles són localitats al nivell del mar, en les desembocadures dels rius Navia i Sella, rius que podrien ser els responsables d'un "Transport Passiu" |
 |
| Trechus spp., habitus. 3, T. hyperythros n. sp. (Vicenturo). 4, T. enedaphos n. sp. (Dolina de las Forcadas). |
Quasi totes aquestes
noves espècies descrites s'han capturat en el fons de dolines, sota grans
pedres encastades en l'argila, en canvi, no s'han trobat en el medi subterràni
profund. Segons m'explica el Fresneda, aquesta zona sembla ser
un limit entre l’ambient endogeu i el medi subterràni i, si les condicions
d'humitat es mantenen, aquesta fauna pot desenvolupar-se perfectament en aquest
indret, on també freqüentment hi ha recursos alimentaris.
 |
| Distribució de les espècies de la branca “Trechus apoduvalipenis” relacionada amb els models d’edeagus (organ reproductor masculí), i l'arbre molecular resultant dels anàlisi d' ADN: a, T. riberai n. sp.; b, T. croceus x T. riberai (híbrid); c, T. croceus n. sp.; d, T. enedaphos n. sp.; e, T. apoduvalipenis; f, T.pongensis n. sp. |
 |
| Detall de l'arbre de l'ADN: a, T. riberai. c, T. crocerus. b, híbrid entre els dos anteriors |
