Els que ens dediquem a la bioespeleologia i en particular a la recerca i captura de fauna cavernícola, ja sabem que pràcticament no està permesa la cacera en qualsevol indret, cavitats incloses.
No és cap novetat, ja fa anys que, en els parcs naturals i zones amb un cert grau de protecció, no es pot agafar ni un ram de farigola ni una floreta, etc. Els guardes forestals poden imposar importants sancions.
Tornant als bioespeleòlegs, sempre procurem tenir permisos de recol·lecció, tot i que s’han de justificar i demanar a través d’una entitat reconeguda. Nosaltres, els membres de l’Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP, els obtenim a través del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, en el cas de projectes al Solsonès, a través de Sarawak i l'ICEK.
Un altre color tenen les expedicions que BIOSP porta a terme al Marroc. En aquest cas, és necessària la sol·licitud dels permisos directament en aquell país, fent-ho per la col·laboració amb una universitat oficial.
Aquests dies, la premsa ha publicat una notícia sobre aquest tema de l’exportació de fauna no declarada. No es tracta de passar per la duana un cocodril o un ocell dissecat. Es tracta de FORMIGUES!
Pel que es veu, hi ha insectes com aquests que se’n poden fer pagar molts diners i, en lloc de passar droga, es trafica amb artròpodes. Almenys, si t’enxampen, les penes són molt inferiors.
En el cas del Marroc, ja des de la primera expedició espeleològica catalana (i espanyola) de l’any 1966, es va anar recol·lectant fauna cavernícola i portant-la als museus sense cap declaració. També és el cas d’una mitja dotzena més d’expedicions posteriors. En el cas de BIOSP, la primera va ser l’any 2001, havent-se portat a terme més de vint campanyes. En realitat, al principi no es va demanar cap autorització, però a les últimes, ja sí.
A tall d’anècdota, en una expedició de l’ERE a les illes Galápagos, això deuria ser l'any 1971, a la tornada, un dels membres va amagar una iguana al fons de la seva motxilla, arribant a Barcelona sana i estalvia i sense problemes de duanes.
S’insereixen dues fotos del reportatge i alguns paràgrafs de l’article de La Vanguardia, material que em va fer arribar el Floren Fadrique.
En abril de este año, dos jóvenes de nacionalidad belga y 18 y 19 años, fueron detenidos en Kenia por el exótico delito de biopiratería. Los chicos fueron descubiertos trasportando en su equipaje hormigas de la variedad Messor cephalotes, tanto obreras como reinas. Aunque la pena que podían afrontar incluía la cárcel, en mayo fueron liberados a cambio del pago de una multa de casi 7.000 euros por cabeza. Alegaron ignorancia: no tenían idea, dijeron, de que sacar hormigas del país fuese un delito. Fueron “estúpidos e ingenuos”, explicaron.
El precio de las Messor cephalotes en el mercado del tráfico de insectos —que existe— es sorprendente. En Kenia, una cantidad de hormigas como la que poseían los belgas llega a 7.000 euros. Pero en otros mercados el precio estalla. Una sola reina de Messor cephalotes puede llegar a venderse por 700 euros, con 100 euros como precio de salida, informa Le Monde.
