Nº 161. Proposta per modernitzar el logotip de l'Associació

Amb el desitj de donar un caire més modern, o més treballat, al logo oficial de la nostra Associació, va sortir la proposta per a un canvi d'imatge.

El possible nou logo. Encara és una proposta de treball

El company Jorge Mederos ha estat treballant darrerament en el tema, presentant diverses opcions. Primer, sota el seu propi criteri, per cert molt encertat, i després entrant algunes petites correccions i detalls que li hem anat suggerint.

El resultat és que hem pogut triar entre diversos originals, acordant que, com a base de treball, el logo podria ser aquest que es presenta, tot i que l'aspecte final encara pot variar lleugerament.

L'actual logo és el de l'encapsalament d'aquest bloc. La nova idea del logo, que ens explica en Jorge, és, el títol circumferencial sobre un anell negre que es refereix a la foscor; el mapa de Catalunya, a mena de boca de cova vista a contrallum des de l'interior i per sobre de tot, un coleòpter cavernícola, el Paraphaenops breuilianus, un emblemàtic colonitzador del sota terra català del massís dels Ports de Tortosa.

Pel logotip en blanc-i-negre pels tampons i anagrames de sobres i cartes, es proposa una versió adaptada. 

El possible nou logo en la versió B/N pels anagrames del paperam

Per fer la proposta el més oficial possible, es presentarà a la propera assemblea del dia 19 d'aquest mes de febrer, per tenir la opinió dels participants i veure si es creu convenient el canvi. En cas afirmatiu, s'acabaria de treballar el disseny per deixar el logo definitiu.

Per qué no doneu la vostra opinió?

Per aixó hi ha els comentaris del bloc!

Nº 160. Un nou coleòpter endogeu del Marroc

Parazuphium aguilerai sp. n. Foto de la publicació

El nostre habitual col·laborador, i membre de la nostra associació, en Carles Hernando, ens ha tramès la seva darrera publicació, que en aquest cas tracta d'un nou coleòpter endogeu del nord del Marroc, un dels països en que més treballa i més descobertes ha fet. També hi ha fet molt bones trovalles en fauna cavernícola.

El treball ha estat publicat a la revista ZooKeys, nº 103 (2011), d'on hi inserim el resum, la foto del coleòpter i la vista de l'hàbitat.

Hàbitat de la nova espècie, sota grans blocs de pedra empotrats al terra. Foto de la publicació

ZooKeys 103: 49–62 (2011)

doi: 10.3897/zookeys.103.1124

www.zookeys.org

Carabidae 49

A new endogean, anophthalmous species of Parazuphium Jeannel from Northern Morocco (Coleoptera, Carabidae), with new molecular data for the tribe Zuphiini

 Carmelo Andújar 1, Carles Hernando 2, Ignacio Ribera 3

1 Departamento de Zoología y Antropología Física. Facultad de Veterinaria, Universidad de Murcia. 30071 Murcia, Spain

2 Apartado de Correos 118, E-08911 Badalona, Barcelona, Spain

3 Institute of Evolutionary Biology (CSIC-UPF), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

Corresponding author: Carmelo Andújar (candujar@um.es)

Academic editor: Terry Erwin. Received 14 February 201. Accepted 28 April 2011. Published 10 June 2011

Citation: Andújar C, Hernando C, Ribera I (2011) A new endogean, anophthalmous species of Parazuphium Jeannel from Northern Morocco (Coleoptera, Carabidae), with new molecular data for the tribe Zuphiini. ZooKeys 103: 49–62

Abstract

A new species of the genus Parazuphium (Coleoptera, Carabidae, Zuphiini), Parazuphium aguilerai sp. n.,is described from the Tingitan peninsula in North Morocco. The only known specimen was found under a large deeply buried boulder, and belongs to an anophthalmous, depigmented and flaattened species. This is the second species of blind Parazuphium known so far, the other being P. feloi Machado 1998 from a lava tube in the Canary Islands. Molecular data of the only known P. aguilerai sp. n. specimen are provided, and a reconstructed phylogeny based on these molecular data confirms its inclusion inside Zuphiini within Harpalinae. Identification keys to the Mediterranean and Macaronesian species of Parazuphium are provided.

 Type locality. Souk-Khemis-des-Anjra, Tetuan, Morocco (Fig. 4).

Type specimen. Holotype: 1􀊈, “MOROCCO 28-III-2008 / Souk-Khemis-des- Anjra, Tetuan / 123m N35°43’18” W5°31’23” / Andújar, Hernando, Ribera, Aguilera leg”.

La troballa es va fer a la zona nord del Marroc a prop de Tetuan, a la localitat de Souk-Khemis-des-Anjra en una campanya entomològica que van fer l'any 2008 els tres autors del treball, i a més, en Pedro Aguilera, a qui han dedicat el nom de l'espècie.

La fauna endogea habita els primers pams del sota terra, per sota de la primera capa denominada humícola -per sota de les acumulacions de fullaraca en descomposició-. Aquesta fauna es troba entremig del pedruscall o dins les esquerdes del terra , però en moltes ocasions també sota grans blocs de pedra clavats al terra. Aquí és precisament l'hàbitat del nou espècimen.

Tall teòric del sòl, amb indicació de ll lloc on viuen els endogeus 

La fauna endogea té moltes similituds amb la cavernícola, es pot considerar una adaptació prèvia, tot i que molts grups s'han quedat al medi endogeu sense aprofundir més avall. Dins les cavitats també se n'hi troben, més si són properes a la superfície, però la seva presència es deu a la caiguda accidental des del sostre de les galeries, tot i que després segueixen visquen tranquil·lament a la cavitat, tot i que solen refugiar-se entre grumolls de terra o sota les pedres de les galeries o de les bases de pous.

Així doncs, dins la fauna cavernícola terrestre, a més de la clàssica divisió en Trogloxens-Troglòfils-Troglobis, hi podríem tenir un altre apartat: els Endogeus, que els afegiríem als troglobis pel fet de que tot el seu cicle biològic també se'l passen sota terra i sense cap necessitat de sortir a l'exterior. També solen ser anoftalms (sense ulls) o microftalms (amb els ulls molt reduïts i sense cap visió).

Enhorabona al Carles per la seva important i intensa tasca.

Nº 159. Convocatòria per l’Assemblea del 2012

                            Xavier Alberich a les Galeries de La Pera, Solencio de Bastaras, Osca

Com és habitual cada any, el proper dia dimarts 19 de febrer del 2013 a les 19 hores tindrà lloc l’Assemblea corresponent a l’exercici de l’any 2012 de l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOSPELEOLOGIA –BIOSP-
 A més d’aquest post, tots els associats rebrem la notificació legal informativa per mail, o per escrit (els que no en disposen). L’acte tindrà lloc, tanmateix que els anys anteriors, en el Museu Blau del Fòrum que, recordem, és l’espai públic visitable del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

La cova del Gel, Montsec de Rubíes

Ho recordarem de nou uns dies abans.

Nº 158. 3ª Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

El Museu Blau del Fòrum

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, organitza l’octubre d’enguany, una nova trobada dels biospeleòlegs dels països ibèrics, ja la tercera que tindrà lloc. Fent historia, la primera va ser a València, l’any 2009 i la segona a Aveiro, Portugal, l’any 2011. Com sigui que es va acordar fer-la cada dos anys, aquesta tercera ens toca a nosaltres, al nostre Museu i a Catalunya.

Portada del fulletó díptic

Cara posterior del díptic

Ja es disposa del cartell, un díptic, i de la Primera Circular que ja ha ampliat la informació del cartell, tot i que les dades són encara de caire orientatiu i en breu termini s’aniran estructurant cap a definitives.

La Conservadora de les Col·leccions d'Artròpodes del museu, Berta Caballero, ens ha fet arribar la primera informació escrita.

L'emblemàtic esquelet de la balena de la Costa Brava, al vestíbol del Museu Blau

La circular, per ara, s’està distribuint en castellà i anglès. Tot seguit inserim la versió en català, extreta de la página web http://3eibs.museuciencies.cat/ (parcialment en construcció).

3ª Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània (EIBS)

Dates: del 2 al 5 d’octubre 2013

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Barcelona Seu del Museu Blau, (Fórum), Barcelona

Programa científic provisional:

1. Passat i present de la diversitat i riquesa específica de la fauna del medi subterrani

2. Origen i evolució de la fauna subterrània: interpretació de la distribució actual a partir de la filogeografia

3. Els foto-autòtrofs (briòfits, líquens, algues, bacteris) al límit de la llum

4. Els descomponedors en el medi subterrani (fongs, bacteris)

5. Grups funcionals bacterians en coves (autrotrophic, heteròtrof i chemolithoautotrophic)

6. Avenços en l’estudi de fauna invertebrada i vertebrada de coves

7. Tipus d’adaptacions a aquest medi

8. Conservació dels hàbitats subterranis: gestió del patrimoni, estratègies de conservació i implicacions en la protecció de les espècies

Tots els participants estan convidats a enviar els treballs presentats per a la seva publicació en alguna de les revistes editades al MCNB (Animal Biodiversity and Conservation o Arxius de Miscel·lània Zoològica).

Comitè científic:

• Xavier Bellés (Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)

• Damià Jaume (Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados IMEDEA CSIC-UIB)

• Antonio Gómez-Bolea (Fac. Biologia, Universitat de Barcelona)

• Pere Oromí (Universidad de La Laguna)

• Vicente M. Ortuño (Universidad de Alcalá)

• Alberto Sendra (Universidad de Alcalá)

• A. Sofia Reboleira (Universidade d’ Aveiro)

• Paulo A. Vieira Borges (Universidade dos Açores)

Ponents convidats:

• Dr. Florian Malard (CNRS, SIBIOS, Francia)

• Dr. Giuseppe Messana (CNR, ex-presidente de la SIBIOS; Italia)

Comitè organitzador:

• Berta Caballero (MCNB, Espanya)

• Glòria Masó (MCNB, Espanya)

• Jordi Agulló (MCNB, Espanya)

• Miguel Prieto (doc6, Espanya)

• Eulàlia Garcia Franquesa (MCNB, Espanya)

• Dacha Atienza (MCNB, Espanya)

Col·laboradors:

• Associació Catalana de Biospeleologia

• Federació Catalana de Espeleologia

Per a més informació adreceu-vos a:

- http://3eibs.museuciencies.cat/

-Dacha Atienza, Cap de Col·leccions, Recerca i Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona datienzaa@bcn.cat

Tots els esdeveniments tindran lloc al Museu Blau (Fórum) de Barcelona, que disposa de unes magnifiques instal·lacions per aquest tipus d’actes. La nostra Associació, a més de col·laborar en la organització, tindrà la missió d’organitzar, abans de la Trobada, un curset accelerat d’espeleologia, amb dedicada especialització a la biospeleologia. Hi haurà una sessió de teòrica i una sortida de camp a una cova.

En poc temps ja anirem informant d’aquest acte paral·lel i del programa més definitiu de la III Trobada.

Nº 157. Una nova espècie de cargol del Forat de l'Or

Fotografia de l'holotip de Moitessieria aurea
sp. nov. del Forat de l'Or

Hem rebut un treball publicat a la revista de l'Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012 en el que es descriu una nova espècie de cargol trobat al Forat de l'Or, Camarasa, La Noguera, al Montsec de Rubies. Ens l'ha enviat un dels autors, Antonio Tarruella, el president de l'Associació Catalana de Malacologia. Tret de  les dues fotos amb nom d'autor, la resta són del treball descriptiu de la revista.

Dades de l’Associació:

 Adressa: Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Museu Blau, Plaça Leonardo da Vinci 4–5, 08019 Barcelona.

JUNTA DIRECTIVA DE L’ACM: 

PRESIDENT Antoni Tarruella Ruestes. VICE-PRESIDENT Joaquín López Soriano. SECRETARI Josep M. Gusi Ribas. TRESORER Lluís Prats Pi. VOCALS: Marçal Llòria Tolrà, David M. Alba, Joan Manel Villarejo i Jordi Martínez Escartín.

Portada de la revista de l’Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012. Basada en una micrografia de la protoconquilla de la nova espècie

Al Forat de l'Or, per cert, cavitat que està d'actualitat per les descobertes subaquàtiques, ja es coneixia la presencia d'uns minúsculs cargols aquàtics, trobats a la zona del sifó. Estaven determinats com Moitessieria rolandiana, si bé, recents estudis amb nous mitjans, han determinat que es tracta d'una espècie diferent i nova a la que els autors han batejat amb el nom de Moitessieria aurea. 

(Inserit textualment del treball): Etimologia. Epítet específic derivat del llatí "aureus" (auri, d'or), en al·lusió al topònim de la localitat típica.

Mapa de distribució de Moitessieria aurea sp. nov. a

Catalunya. Una sola localitat: El Forat de l’Or

Micrografies de la conquilla de dos paratips de Moitessieria aurea sp. nov.

Resum (inserit textualment del treball): Es descriu una nova espècie de moitessièrid, Moitessieria aurea sp. nov., a partir de conquilles recol·lectades a la cova Forat de l'Or, situada al pas de Terradets (massís del Montsec, la Noguera, Catalunya, Espanya). Es tracta d'una espècie de Moitessieria de mida mitjana i poques voltes, caracteritzada per una combinació prèviament desconeguda de caràcters conquiliològics. L'ornamentació de la conquilla està constituïda per puntejadures a la teleoconquilla i papil·les a la protoconquilla. L'espècie de Moitessieria d'aquesta localitat s'havia atribuït prèviament a Moitessieria rolandiana, però se'n distingeix per nombrosos caràcters conquiliològics, incloent la forma de la conquilla, el número de voltes, la inclinació de les sutures, l'amplada de l'umbilic i l'ornamentació de la protoconquilla (amb papil·les en comptes de puntejadures). Es conclou també que l'espècie de la Font de la Cirera (els Hostalets d'en Bas, la Vall d'en Bas, la Garrotxa) no es pot atribuir ni a M. rolandiana ni a la nova espècie descrita, i que la presència de M. rolandiana a Catalunya requereix ulterior confirmació. Paraules clau: Mollusca; Aigua dolça; Estigobi; Moitessieria; Península Ibèrica.

Micrografies de detall de la protoconquilla de tres paratips de Moitessieria aurea sp. nov

Sistemàtica d'aquesta espècie: La sistemàtica és la classificació de les espècies partint de la seva historia evolutiva. Cada espècie prové d'una sèrie de categories o jerarquies a diferents nivells. 

Sistemàtica: (inserit textualment del treball) 

Fílum MOLLUSCA Cuvier, 1795 

Classe GASTROPODA Cuvier, 1795 

Subclasse ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1995 

Superordre CAENOGASTROPODA Cox, 1960 

Ordre NEOTAENIOGLOSSA Haller, 1892 

Superfamília RISSOOIDEA J.E. Gray, 1847 

Família MOITESSIERIIDAE Bourguignat, 1863 

Gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 

Moitessieria aurea sp. nov.

Com a recordatori, només s'escriuen en cursiva els noms del gènere i de l'espècie. Les jerarquies per sobre, no. Al costat de cada divisió, s'afegeix el nom del que va descriure-ho, acabat amb l'any de la seva publicació.

Aquest tipus de cargols no són cavernícoles pel fet de trobar-los dins les cavitats. Són estigobis, referint-se a que habiten dins del medi aquàtic i a més, entremig dels grans de sorra sedimentats a la zona freàtica. El fet de trobar-los en zones més superficials i fins i tot seques, es deu a que són arrossegats durant les èpoques de crescudes i dipositats en zones que restaran seques en altres temps. També se'n troben a les fonts, arrossegades per l'aigua i entremig dels sediments dels fons dels rierols.

L'agost de l'any 1980 en una visita al Forat de l'Or, vaig trobar unes quantes closques dipositades sobre el sediments d'una platja de sorra prop del sifó (veure foto). La seva petita mida de 1,5 mm de llargada, afegit al color blanquinós quasi transparent, tot agreujat amb els grans de sorra que quasi són de la mateixa mida, compliquen molt la seva localització en una cerca per rastreig. Els estudiosos dels cargols, generalment recullen i s'emporten la sorra de les coves i l'examinen després a casa. Les closques trobades en superfície, són cargols morts, ja que els vius s'enterren entre la sorra o els llims.

Sediments sorrencs del Forat de l’Or, sobre els que es van trobar les primeres closques. Foto Ll. Auroux

Comparació de forma i mides, entre Moitessieria aurea (a dalt. Foto treta de la descripció) i Moitessieria olleri de la cova del Toll (a baix. Foto Ll. Auroux)

Dins de cavitats, a Catalunya, de Moitessieria se'n troben en dues coves: La cova del Toll de Moià, El Bages, i la del Forat de l'Or. Es tracta de dues espècies diferents: La del Toll és la M. olleri, descrita per C. Altimira l'any 1960 i és bastant més gran que M. aurea.

Magnífica labor la que fan els companys de l'Associació Catalana de Malacologia.

Enhorabona!

Nº 156. GOTA A GOTA: Nova revista digital d'espeleologia

Una nova revista d'espeleologia: GOTA A GOTA

Portada del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

El company i membre de la nostra Associació, en Toni Pérez, ens ha donat a conèixer la

darrera novetat creativa del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (GEV): Una nova

revista digital d'Espeleologia.

Inserim el mail en el que ens ha comunicat la bona nova de l'any 2013.

Queridos colegas:

Con el nuevo año nace una nueva revista de espeleología: GOTA A GOTA, una

publicación digital periódica editada por espeleólogos para todos los espeleólogos (puede 

participar quien quiera). Conforme se reciban los trabajos, se revisan, se maquetan

y se publican... así no hay que esperar a una fecha determinada. La revista la podéis

ver en el siguiente enlace:

https://sites.google.com/site/espeleovillacarrillo/home

Índex a data 1 de gener del 2013:

-Portada de GOTA A GOTA nº 1 (2013)

-Editorial y datos de la publicación

-Páginas 1-4. Balti Felguera Ballesteros. Gobantes: Reivindicación de un karst de yesos

denostado y olvidado por todos. SECCIÓN CONSERVACIÓN

-Páginas 5-8. Ana Belén Campos Frutos y Antonio Ortigosa López. Una cueva en el

centro de Madrid. La historia de una exploración. SECCIÓN HISTORIA

El primer artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

Els costos d'edició d'una revista "impresa" són molt elevats. Avui dia no tothom s'ho 

pot permetre. Aquest sistema dona la facilitat d'anar editant la revista a mida que vagin

arribant els treballs, sense necessitat de tenir que esperar una certa quantitat d'originals.

En aquest primer número, per exemple, només hi ha dos treballs. Això permet una 

informació molt més ràpida, i a més, el que escriu un treball sempre té ganes de veure'l

publicat quan abans millor. Potser això animarà la gent a escriure més!

Un exemple d’aquesta flexibilitat per editar, està en que després d’aparèixer

el dia 1 de gener amb dos treballs, el dia 4 ja n’editen un tercer. Pel que sembla

aniran sortint “on line” encara que sigui d’un en un, sense esperar a omplir un

número complet.

Aquest és el tercer treball:

-Páginas 9-11. Ángel Graña González. Un sitio de verdad realmente interesante.

SECCIÓN ARQUOLOGÍA.

Diuen que "La revista no dispone de revisores externos" Això vol dir que els originals no

passaran previament per uns especialistes revisors de treballs. Sembla doncs, és una
opinió meva, que aquesta publicació no pretén entrar en un caire de gran especialització,
que d'aquestes ja n'hi ha moltes i també de digitals, sinó que anirà a articles més generals.

El segon artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

El tercer artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

A ben segur que hi ha companys que no s'atreveixen a publicar un article de "poc interès tècnic o científic per la por a fer el ridícul" en editar-ho en alguna de les revistes més habituals. Crec que hem de "sortir de l'armari" i atrevir-nos a explicar les nostres 

vivències.

Si ens mirem unes quantes revistes, veurem que es compleix la llei del 80-20,és a dir, 

que el 80% dels articles estan escrits sempre només pel 20% dels autors. S'han de
donar facilitats per l'entrada a més futurs escriptors, i això ho podrien facilitar aquest
tipus de revistes àgils.

En Toni és de les persones que es dedica en cos i ànima a l’espeleo. Desprès de moltes

altres iniciatives, ara amb aquesta nova publicació.

La nostra més sincera enhorabona a tota la redacció!

Nº 155. Dos nous coleòpters cavernícoles

Laemostenus mateui      Les dues noves espècies        Laemostenus aurouxi

El nostre col·laborador habitual en el estudi dels coleòpters que anem trobant en el decurs de les activitats biospeleològiques, Jordi Comas, conjuntament amb Aquile Casale de la Università di Sassari, Italia, han descrit els dos nous coleòpters cavernícoles de l’anterior fotografia.

El treball descriptiu s'ha publicat en el darrer número de la coneguda revista guipuscoana Heteropterus Revista de Entomología, 2012, 12 (2): 173-182, que acaba de sortir a la llum fa pocs dies.

Inserim el títol; el resum castellà i les fotografies dels exemplars mascles de les dues espècies.

El títol del treball, a la revista

El Resum del treball de les descripcions

En primer lloc es descriu Laemostenus (Actenipus) mateui, trobat a la Cueva Llano de la Montés, de la població de Enix, Serra de Gador, Almeria. Els autors han tingut la deferència de dedicar la nova espècie al Dr. Joaquim Mateu, de sobres conegut per tots nosaltres, en motiu d'haver complert els noranta anys. A més, Mateu es un dels grans especialistes mundials del grup dels coleòpters caràbids, família a la que pertanyen les dues novetats. Es dona la circumstancia que Mateu va ser consultat als inicis de l'estudi, i en examinar els exemplars ja va opinar que podien ser una novetat. La relació amb aquesta nova especie, és a nivell d'estudi, els autors no han intervingut en la troballa a la cova.

Caminant cap a la Kef Thaleb. Veiem la sequetat del terreny

En segon lloc es descriu Laemostenus (Ceuthosthenes) aurouxi, trobat durant l'expedició de l'any 2006 del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, a l'avenc Kef Thaleb de la població de Tagoudich-Asdif, una zona propera a Tazenakht. Un dels autors, en Jordi Comas, va assistir a l'expedició.

Reinstalant el pou d'entrada de la Kef Thaleb

Devallant el pou de 40 m de la Kef Thaleb

Es tracta d'un avenc amb accés per un ample pou d'uns 40 m, amb una espectacular gran sala d'origen clàstic al seu final, i amb una serie de galeries i pouets que arriben als quasi 100 m de profunditat. Aquests coleòpters van aparèixer a la  sala "la Kasbah". Tot i la important fondària de la cavitat, tot estava absolutament sec i amb importants gruixos polsosos de guano de ratpenat, així com grans clapes seques d'excrements de coloms. Aquelles contrades, estan ja dins la part semidesèrtica del Marroc, a l'Anti Atlas, al mateix paral·lel d'Agadir, amb elevades temperatures i escassetat de precipitacions. Aquesta característica l'hem trobat també en quasi totes les cavitats que estan més al sud de les grans serralades de l'Atlas. Però tot i que trobem una cavitat sense humitat, sempre s'ha de buscar i remenar pedres, doncs aquest tipus de fauna que no és estrictament troglobia, està molt adaptada als ambients secs i fins i tot polsosos. 

Croquis topogràfic de la Kef Thaleb,  segons la publicació Inventaire Spéléologique du Maroc

Una descoberta més de les repetides activitats  que any rera any la nostra Associació porta a terme al Marroc.

I ja portem quinze expedicions des de l'any 2001... I amb moltes ganes de tornar-hi!