Nº 206. El cranc americà: una nova amenaça per a la fauna subterrània

El cranc vermell americà: Procambarus clarkii

La Dra. Ana Sofia Reboleira, membre de la nostra Associació, ens ha fet arribar el seu darrer treball (co-autora). Tot seguit, s'insereixen alguns paràgrafs del treball i uns comentaris.

Ja fa anys que no parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o fins i tot extingint-los.

A grans trets, aquesta flora i fauna indesitjada es pot dividir en dues problemàtiques:

-Una espècie introduïda, és aquella que, treta del seu hàbitat natural, arriba a sobreviure i a reproduir-se en un altre ambient natural

-Una espècie invasiva, és aquella que ha estat introduïda, i a la seva nova ubicació s‘ha convertit en una plaga.

Encapsament del treball: títol i autors

L’article s’ha publicat a la prestigiosa revista Journal of Cave and Karst Studies, v. 76, no. 1, p. 62–65. DOI: 10.4311/2013LSC0115.

Es tracta del conegut cranc americà que, sembla, no en té prou de quasi extingir el nostre cranc autòcton i se’ns fica dins les cavitats.

Ja fa anys que no parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o fins i tot extingint-los.

El cranc vermell americà, Procambarus clarkii, descrit per metge i zoòleg francès Charles Frédéric Girard l’any 1852, avui dia és l‘espècie més estesa en les aigües europees. Sota terra, aquest cranc invasor es va trobar per primera vegada en unes cavitats de Portugal i Itàlia.

La presència de P. clarkii en l’ambient subterrani representa una nova amenaça per a aquest ecosistema hipogeu, pels seus possibles efectes negatius sobre la fauna aquàtica habitual.

La biodiversidad de les aigües subterrànies és molt vulnerable a l’extinció (potser més que la fauna terrestre hipogea), per diferents raons d‘acció antropogènica:

-Contaminació de les aigües

-Extraccions incontrolades dels aqüífers

-Deteriorament de l’hàbitat

Però si a més de l’acció humana hi afegim la d’altra fauna, els resultats, a mig o llarg termini, seran desastrosos. A Europa, aquest cranc va ser detectat a Portugal l’any 1970, i després a Itàlia l’any 1980. Avui dia colonitza els sistemes d’aigua dolça superficials de la majoria de països, desplaçant i substituint les espècies autòctones.

Localització del cranc dins de cavitats: Portugal i Itàlia

Un dels exemplars, despigmentat, d'Anços Spring, Portugal

Dins de cavitats, des de l’any 2007, Procambarus clarkii s’ha anat localitzant en dues cavitats al centre de Portugal, i des de l’any 2011 en sis cavitats del nord d’Itàlia. Al continent d’origen, també a l’estat de Texas on s’han localitzat exemplars de P. clarkii dins l’ambient subterrani, possiblement pel desplaçament dels representants habituals de l’exterior.

Tots els exemplars portuguesos presenten una marcada despigmentació, en canvi els italians no, indicant que aquests devien introduir-se més recentment. Aquest cranc s’adapta amb gran facilitat a diferents condicions, pel que es considera altament perillós per a la resta de fauna aquàtica subterrània endèmica: copèpodes, amfípodes i isòpodes majoritàriament.

Seran necessaris més estudis per a conèixer l’expansió, situació i costums d‘alimentació d’aquesta espècie invasiva dins l’àmbit hipogeu (un sistema consisteix a analitzar les restes de l’aparell digestiu, per veure quin és el seu aliment).

Per ara, sembla que a la resta de la península no hi ha (encara?) aquest problema, però ho haurem d’anar observant.

Nº 205. GOTA A GOTA: Revista digital d'espeleologia

Portada del darrer número de la revista, ja el 5

El company (i membre de la nostra Associació), en Toni Pérez, del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.), ens comunica que acaben d’obrir un nou número (i ja serà el 5è) de la revista digital GOTA A GOTA, que editen.

Enllaç:

https://sites.google.com/site/espeleovillacarrillo/home/gota-a-gota-no-5-2014

El primer número es va iniciar el primer dia de l’any 2013. Cada número queda tancat quan arriba aproximadament a les 100 pàgines.

Els articles toquen totes (i encara més) les especialitats dins l’espeleologia: Història; Geospeleologia; Espeleomineria; Biospeleologia; Projectes; Exploracions, etc. La revista està oberta a tots els espeleòlegs que vulguin posar per escrit les seves vivències i estudis.

El total d’articles entre els quatre primers números, és de 55, i el total de pàgines (només d’articles) entre els quatre primers números, és de 392, dades que mostren la importància de la revista.

Portada del numero 1 de la revista 

Avui dia, editar una revista digital representa un baix cost monetari, tot i que la feina no te la treu ningú. Aquesta missió es concentra a les mans del Toni, una d’aquestes persones que són una màquina de fer feina. Sense la seva labor, ben segur que aquest projecte no s’hauria iniciat ni portat a terme.

Els desitgem que, amb la col·laboració de tots els espeleòlegs, puguin anar editant molts números més.

Nº 192. La Nadala 2013 de l'Associació

Com cada any, el nostre company Agustí Meseguer ha creat una nadala amb motius biospeleològics.

Un detall de la seva afició per la fotografia, és que ens presenta la fauna viva i en el seu medi natural, cosa de molta dificultat d'obtenir, donat el tamany molt petit dels insectes, i els inconvenients dels seus ràpids moviments i els del medi subterrani amb la brutícia, humitat, foscor, etc.

Tot això vol dir que la obtenció de bones tomes no és gens fàcil. Aquest any el motiu són els coleòpters cavernícoles. Hi podem veure representants dels gèneres Parvospeonomus; Troglocharinus; Aphaenops i Paraphaenops.

BONES FESTES a tots i a totes.

Nº 164. Curset de biospeleologia dins la propera III Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

Poster del curset. El disseny és d'en Jorge Mederos i la fotografia està feta per en Josep Pastor a l'avenc del Salany, als Ports de Tortosa. El figurant és en J.M. Victòria. 

La Comissió organitzadora de la III Trobada Ibèrica, dins del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, segueix endavant amb la preparació dels esdeveniments pels actes programats del 2 al 5 d'octubre d'enguany.

En el nostre anterior post del 21 de gener del 2013, ja es va informar dels inicis de la organització de la trobada. Els organitzadors, com a complement de la Trobada, van proposar a la nostra Associació portar a terme un curset d'espeleologia, amb especial dedicació a la biospeleologia.

El curset es celebrarà pocs dies abans de la III Trobada: el 28 i 29 de setembre d'aquest any 2013, de manera que estigui deslligada del certamen, però al mateix temps tingui una certa relació amb l'esdeveniment.

El curset, n'hauríem de dir mini-curset, o curs accelerat, pretén reiniciar la docència d'aquesta branca, després d'alguns anys sense una dedicació especialitzada. El darrer curs de biospeleologia va tenir lloc l'any 2009 al Museu, dins de l'ESPELEOCAT-TALLERS 2009, una serie d'actes programats amb motiu dels 30 anys de la Federació Catalana d'Espeleologia.

El curs estarà composat per:

-Una sessió teòrica, el dia 28 de setembre, en que es parlarà de les principals modalitats de l'espeleologia i que tindrà lloc al Museu Blau del Fòrum

-Una sortida de practiques, el dia 29 de setembre, per observar i practicar "in situ" amb la fauna cavernícola, a la cova de la Censada Nova, a Orpí, a l’Anoia

Una vista de la gran sala de la cova

 Les inscripcions es poden fer ja des d'ara a la pàgina web especialment creada que el Museu ha preparat, i des de la que s'anirà informant tanmateix del curset com de la Trobada: http://3eibs.museuciencies.cat

La sessió de teòrica, exposarà totes les especialitats que es poden tocar dins de la espeleologia, amb una dedicació més ampliada a la biospeleologia.

La sessió pràctica, una sortida de camp amb activitat espeleològica i presa de contacte amb la fauna subterrània, permetrà veure la fauna en el seu propi medi i també practicar la cacera amb aspirador, conservació del material, neteja i separació posterior del material recollit, etc.

Un exemple de la fauna subterrània que colonitza la cova de la Censada Nova:
el coleòpter troglobi Troglocharinus variabilis     Foto: Agustí Meseguer

Aquest curset està destinat a participants no iniciats ni en espeleologia ni en biospeleologia, pel que les explicacions seran a un nivell bàsic. Tot i així, sempre serà possible ampliar els coneixements d'aquells que estiguin interessats en aprofundir en aquestes ciències, facilitant-los la visita a les instal·lacions del Laboratori d'Artròpodes del Museu, i /o fent alguna sortida complementaria, ja fora del curset.

Us hi esperem!

Nº 126. Les trampes ideades per Zariquiey

El company Oleguer Escolà ens vol donar a conèixer un invent que va revolucionar el sistema de recol•lecció de fauna cavernícola. Aquí ho tenim.A la seva Monographie des Bathysciinae del 1924 Jeannel inclou una serie d'agraïments a diversos col.laboradors que l'havien facilitat material d'estudi. Cita a la pàgina 4: (traduït de l'original en francès): "El Dr. R. Zariquiey, de Barcelona, m'ha aportat una ajuda no menys preciosa, en allò que concerneix a la fauna de Catalunya. Sabent que faria sortir una nova Monografia dels Bathysciinae, ha fet col·locar en nombroses coves catalanes trampes (1) que li han fet descobrir un nombre important de formes noves...El rendiment d'aquestes capses és excel·lent. Els animals arriben a llur destinació ben vius i el Dr. Zariquiey ha pogut enviar-me des de Barcelona a Cluj capses que acabava de rebre de coves dels Pirineus, sense que cap animalet hagi sofert per aquest llarg viatge. Sembla que les larves de Bathysciinae s'agafen fàcilment per aquest sistema, cosa que és particularment interessant. Aquest sistema és infinitament superior a la trampa clàssica, constituïda per gots enterrats en els quals l'aigua s'acumula en pocs dies i massa sovint l'investigador no troba més que un magma informe de coleòpters ofegats, en putrefacció. Un avantatge de les trampes del Dr. Zariquiey és que, lleugerament modificades, poden ser lligades al final d'un llarg cordill i llançades al fons dels avencs. Nombrosos avencs catalans ja han estat explorats amb succés per aquest mètode." El Dr. Español ens havia contat que el Dr.Ricardo Zariquiey Àlvarez tenia vertigen i no podia entrar als avencs. Per això va agafar Francesc Español com a "lazarillo" que li recollia el material biològic a les cavitats. També Zariquiey havia enviat les capsetes per correu o transportista a persones amb les que abans ja havia contactat. En ocasions tenia que pagar algun jornal a gent del poble per la feina d'anar a la cavitat a deixar les trampes i al cap d'uns deu dies tornar a recollir-les. I és que se les pensava totes!

Nº 107. Finalitza l’expedició Atlas 2011

El divendres 15 de juliol ja vam donar ressó en aquest bloc, de l’inici de l’expedició biospeleològica al Marroc. La 14ª des de l’any 2001! Ens escriu en Floren Fadrique: (Crònica tramesa via mail des del Marroc)Demà dia 29 donarem per finalitzada l'expedició ATLAS 2011. Com de costum ha sigut bastant dur: la dificultat de les cavitats, moltes d'elles inundades; les condicions climatològiques, el programa potser massa apretat i el volum de treball fa que tot plegat es converteixi en una mena de cursa contra el temps. A la zona d'Azilal-Aït Mehammed, la recol•lecció de Subilsia i Ifridytes, malgrat el esforços realitzats no ha donat cap bon resultat: l'exploració de diverses cavitats, (Ifri n'Taouya, Ghar Caid, Ifri Caid, Quef el Hmam, Ifri Taguelmoust, etc) no va aportat el resultat que esperàvem. Un any més, tornem amb els aspiradors buits.

Per contra, la recol·lecció de Trechus idriss, sí va donar un bon resultat. Després de pujar al Tizi Tagerddicht, a la zona del Toubkal i localitzar una congesta de gel a uns tres mil tres cents metres d'alçada, vam poder recol•lectar una bona serie entre les esquerdes de la pared d'una cascada, sota la molsa i entre les pedres. El esforç de la pujada des de Imlil i la elevada temperatura van quedar compensats per un resultat tant bo (no tot ha de ser negatiu!).Així mateix, la recuperació de les trampes instal·lades dies abans durant el recorregut d'anada en cavitats de la zona de Taza (Friouato i Ghar Bied) no ha donat cap resultat. Aquesta fauna sembla no sentir cap atracció pels esquers deixats. No obstant, una intensa recerca en aquesta darrera cavitat durant varies hores, ens ha permès de capturar una Antoinella groubei, entre les pedres del fons de la cavitat. Això ens permetrà avançar de forma important en l'estudi d'aquest genere, ja que A. groubei es una peça clau pels anàlisi de l'ADN. Ara queda la tornada cap a casa, preparar el material recol·lectat i... encara que com sempre diem que no hi tornarem mai més, programar la propera expe, en la que pot ser podrem tindre la desitjada Subilsia. Ens veiem ben aviat! Autor: Floren Fadrique

Nº 106. Pesca de fauna subterrània amb canya.

La fauna subterrània no tan sols es troba a l'interior de cavitats. Existeix el anomenat "MSS", (Medi Subterrani Superficial), i el "MSP". (Medi Subterrani Profund), constituït per una infinitat de petites esquerdes i espais mil•limètrics a uns determinats nivells del sota terra. En aquests biòtops es possible trobar, si més no tota, un tant per cent molt elevat dels ordres de fauna habituals en una cavitat.Un exemple ben patent: Hi ha el cas de l'Oscadites rovirai, un coleòpter de la tribu Molopini que viu a la Cueva del Hueso Santo, en Oncins, Osca. Segons les meves dades, tan sols es van trobar dues femelles i les restes d'un tercer individu. Van ser com unes deu o quinze visites que vaig fer a aquesta cova per tal de poder recol•lectar-ne un mascle, sempre amb un resultat negatiu. Anys després, Xavier Fresneda i Carles Hernando, posen trampes al MSS de les tarteres de pedres que hi ha al voltant de la cova, i en van poder capturar una bona serie. També el notable trèquid Paraphaenops breulianus, que es captura amb certa facilitat a una mina artificial als Ports de Beseit. És un típic cas de comunicació de la xarxa de fissures amb, en aquest cas, cavitats artificials (mines).

Aquesta característica de distribució per les esquerdes és més palesa en el món dels éssers aquàtics, anomenats genèricament stigobionts, i que tenen com a biòtop les capes freàtiques del subsol. Els podem trobar als rius i bassals en l'interior de les cavitats, però també en pous artificials, surgències impenetrables i deus.

Les tècniques de captura han de desenvolupar-se segons el medi que pretenem explorar. Per rastrejar uns pous artificials i marcar els límits biogeogràfics del isòpode aquàtic Typhlocirolana troglobia, que viu als nivells freàtics de la zona de Cabanes, Castelló, i ha sigut capturada en el Ullal de Miravet i en unes fonts de Suera, ens havem "inventat" la pesca de fauna subterrània amb canya. Com els pous a rastrejar (fets amb màquines perforadores) tenen de seixanta a dos-cents metres de fondària, vam recórrer a una mànega de plàncton llastada, que convenientment lligada al fil d'un carret de pesca i una canya, ens va permetre arribar al nivell piezomètric que tant ens interessava. La finalitat de tot aquest sistema no és el de pescar amb am, sinó deixar unes trampes, que es retiraran passats uns dies. És semblant als esquers que deixem dins les cavitatsSort que els pous estaven prou retirats i fora de camins. Si algú ens arriba a guaitar , hagués pensat que un parell de guillats s'havien begut l'enteniment...

Autor: Floren Fadrique.