Nº 248. Nous Paraphaenops a Ports i Terol

Una de les noves espècies: Paraphaenops fadriquei, del Maestrat Turolenc    
Foto en viu: Agustí Meseguer

L'any 2009, en Floren Fadrique va trobar un extraordinari coleòpter a l'avenc La Cija de Fortanete, Terol, que ha resultat ser una nova espècie. Han passat molts anys i moltes situacions problemàtiques abans que l'estudi fos publicat. Bé, de moment s'ha editat oficialment el resum a la prestigiosa revista digital alamana Zoologischer Anzeiger, http://authors.elsevier.com/sd/article/S0044523116301255 a l'espera d'assignar-li el nº del volum a on ho publicaran sencer. Esperem que en un curt termini ja podrem donar a conèixer el treball complet.

Els autors del treball són: Vicente M. Ortuño; Alberto Sendra; Ana Sofia Reboleira; Floren Fadrique i Arnaud Faille. 

Traducció de la publicació del resum (traduït al català, amb algun arranjament):

L'espècie Paraphaenops breuilianus (Jeannel de 1916) és un escarabat cavernícola que és una icona (1) de la fauna ibèrica. Té una fàcies "aphaenopsiana" (2) i fins ara era un gènere monoespecífic (3). Un extens treball de camp en els últims anys va permetre la revisió d'aquest peculiar gènere utilitzant les combinacions de mètodes morfològics, moleculars i ecològics i ha donat lloc a la descripció de dos nous tàxons; Paraphaenops fadriquei Ortuño i Faille sp. nov., i Paraphaenops breuilianus espanoli Ortuño i Faille ssp. nov., així com la descripció del tercer estadi larval (4) de l'espècie tipus (P. fadriquei). La seqüenciació de dos segments dels gens mitocondrials (cox1, rrnl + tRNA-Leu + nad1) i un nuclear (LSU) (5) ha evidenciat una forta divergència per a tots els marcadors considerats entre P. breuilianus i la nova espècie P. fadriquei sp. nov. Les fortes diferències genètiques entre els dos taxons contrasta amb la gran homogeneïtat morfològica (6) del gènere. Les dades ecològiques registrades del Paraphaenops Jeannel, 1916 mostren que són espècies "stenotherms" i "stenohygrobionts" (7), perfectament adaptades al medi subterrani, que viuen a temperatures entre 4,4 i 10 ° C i amb una humitat relativa molt alta. Les noves localitats han permès engrandir l'antiga àrea de distribució dels 72 als 5.091 km², colonitzant un total de dotze cavitats: sis a la Mola de Catí (P. breuilianus breuilianus); tres a la regió càrstica més cap al sud, creuant la barrera geogràfica "Barranc de Regatxol" (P. breuilianus espanoli ssp nov.)., i 3 a 60 km cap a l'oest, en una regió de diferent carst: la "Serra de la Deveses" (P. fadriquei sp. nov.). Aquesta zona geogràfica es superposa a una àrea geoestructural citada com a "zona d'unió" entre el Sistema Ibèric i la serralada costanera catalana, una àrea de fins a 1000 m d'altura sobre el nivell del mar. 

1: P. breuilianus breuilianus; 2: P. breuilianus espanoli; 3:P. fadriquei de la localitat castellonenca;

4: P. fadriquei de les dues localitats del Maestrat Turolenc

Comentaris de l'autor d'aquest article:

1: Es refereix a què l'espècie inicial, P. breuilianus, és una icona dins la fauna subterrània peninsular. Trobada per l'abat H. Breuil l'any 1914 a la cova Cambra, al Parc Natural dels Ports, Tarragona i descrita per R. Jeannel l'any 1916. Emparentat amb el gènere Sardaphaenops, confinat a l'illa de Cerdenya i, tot i la semblança, separat dels Aphaenops pirinencs.

2: Aspecte aphaenopsià significa que la morfologia externa s'assembla a la del gènere Aphaenops, caracteritzat per un cos llarg i estret; un tòrax extremadament estret; un abdomen el·líptic; unes potes molt allargades i unes antenes que, solen ser més llargues que tot el cos.

3: Monoespecífic es refereix a què un gènere només té una espècie.

4: Els coleòpters (així com tots els insectes), abans de presentar el seu aspecte tal com els recordem, a partir de l'ou passen per diversos estats de larves, canviant de forma en cada una d'elles.

5: L'anàlisi de l'ADN es pot portar a terme partint de diferent material genètic i seqüenciant diferents porcions de les llargues cadenes. En aquest cas ens concreten quins segments han analitzat.

6: Es refereix a què les dues espècies, més una subespècie de Paraphaenops conegudes, presenten una morfologia externa molt semblant entre ells, tret de petits detalls que també han ajudat a independitzar-los. En canvi, el que sí que ha resultat ben diferenciat ha estat cada ADN.

7: Stenotherms es refereix a què es tracta d'espècies que només toleren petites variacions de temperatura. Stenohygrobionts es refereix a què les condicions d'humitat del seu hàbitat han de ser molt constants i amb alta humitat ambient propera a la saturació (100% d'humitat relativa).

Fins que tinguem el treball complet!