Nº 324. Expedició 2017 al Marroc

Les grans galeries de la cova Kef Aziza

NOTA: Aquest  article pot semblar desfassat, però la veritat és que s'havia quedat al "calaix" i no havia estat editat. A fi que totes les activitats de BIOSP s'hagin publicat, ara presentem la del 2017 al Marroc.

Com ja és habitual des de l'any 2001, enguany també anem al Marroc per continuar les activitats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Ja en són dinou les expedicions portades a terme entre els anys 2001 i 2017 ambdós inclosos (ara, a juny del 2020, ja en són 20, comptant la del 2019).

El programa d'aquest agost volia ser molt ambiciós, però per raons de no haver pogut obtenir els corresponents permisos d'exploracions ens hem vist obligats a retallar-lo. Hem esborrat del programa aquells llocs ja coneguts per nosaltres en els que ja vam tenir males experiències en els passats anys i que no vam ser ben rebuts (més ben dit, expulsats) per no portar els permisos.

Així doncs, les previsions de treball amb moltes possibilitats de ser portades a bon fi són:

-1: Zona de Taza: Els voltants de la Daya Chicker i les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-2: Zona d'Azrou i Aïn Khala

-3: Zona de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth i Aglefth

-4: Zona d'Ait Mehammed

Zones previstes per les activitats del 2017

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al mateix vespre. A mitjanit van embarcar amb el vehicle i el remolc al transbordador que els portà fins a Melilla, on van arribar el matí del dia 10.

Al migdia ja estaven a la ciutat de Taza, on es van retrobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tota l'expedició de l'any 2016. A partir d'aqui s'inicia l'activitat dins el Marroc.

La nostra Associació ha establert un acord de col·laboració a tres parts entre:

-L'Associació Catalana de Bioespeleologia

-El Laboratoire de Physiopathologie Génétique moléculaire & Biotechnologie de la Faculté des sciences Ain Chock, Casablanca, Maroc

-El grup espeleològic Association Moroccan Explorers, Casablanca, Maroc

Amb aquest acord intentem poder aconseguir els permisos oficials a fi que les autoritats locals ens permetin fer les activitats de visita a les cavitats previstes. Fa pocs anys, no era necessària aquesta paperassa, però a partir de la Setmana Santa del 2015, l'accident d'uns espanyols en uns engorjats de la zona d'Ouarzazate en què malauradament en van morir dos, ja no ens deixen entrar a les cavitats si no és presentant unes autoritzacions. Tot i haver signat l'acord, aquest any no hi ha agut el temps necessari perquè ens les tramitessin i per tant només es podrà anar a llocs que sabem que no tindrem aquests problemes.

Ifri N'Abou, un avenc amb una gran bellessa ornamental

Els objectius continuen sent quatre:

-Completar la recollida d'aranyes pel treball del Dr. Barrientos. Ha estudiat i classificat totes les aranyes recollides al llarg de divuit anys d'expedicions bioespeleològiques al Marroc, descobrint algunes noves espècies, però d'algunes d'elles hi falten més exemplars per poder acabar el treball, per aquest motiu es repetiran les visites a determinades cavitats per intentar recollir-ne més individus

-Continuar la recol·lecció de fauna cavernícola variada, per tenir un més ampli coneixement de la biodiversitat subterrània al Marroc

-Obtenir més exemplars d'algunes espècies de coleòpters de les que se'n coneixen pocs o molt pocs individus (D'algunes noves espècies trobades durant les nostres activitats al Marroc només se'n coneix un sol exemplar)

-Procurar visitar alguna zona espeleològicament desconeguda per nosaltres per ampliar els coneixements faunístics.

Esperem conèixer els resultats de les captures.

Nº 277. IX Trobada Francesc Español

Coleòpter cavernícola Leptodirus hochenwarti

Cada dos anys es venen celebrant les Trobades de Col·laboradors Francesc Español en record i homenatja al que va ser el mestre dels bioespeleòlegs actuals.

El pròxim dia 10 de novembre d'enguany tindrà lloc la que serà la novena edició.

El lloc és al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a l'edifici dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella.

Dins les presentacions n'hi ha tres de bioespeleologia

Presentem el programa, tot i que pot tenir alguns canvis en l'ordre de les sessions.

L’assistència és lliure.

Us hi esperem!

Nº 270: 50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.

Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach

Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.

Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.

Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 

Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.

Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.

En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed

Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed

GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed

Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.

Nº 256. Important treball sobre els nostres pseudoescorpins

Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló.
Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla

El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.

Tres subgèneres del gènere Chthonius: Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.

Com sigui que el treball complet no es pot reproduir pels drets de la revista (a més que seria dificultós posar totes les pàgines), hem inclòs algunes parts representatives.

Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):

Se presenta la revisión taxonómica del subgénero Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la quela y el complejo condilar de la quela.

Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:

Ephippiochthonius n. stat.

Globochthonius n. stat.

Hesperochthonius n. stat.

Se describen dos nuevos géneros:

Cantabrochthonius n. gen.

Occidenchthonius n. gen.

Treinta y cinco nuevas especies son descritas:

Ephippiochthonius aini n. sp.                        E. andalucia n. sp.

E. aurouxi n. sp.                                            E. benimaquia n. sp.

E. caceresi n. sp.                                           E. caste-llonensis n. sp.

E. comasi n. sp.                                             E. fadriquei n. sp.

E. galcerani n. sp.                                          E. gonzalezi n. sp.

E. henderickxi n. sp.                                      E. ibiza n. sp.

E. masoae n. sp.                                             E. portugalensis n. sp.

E. riberai n. sp.                                              E. serengei n. sp.

E. sevai n. sp.                                                 E. tarraconensis n. sp.

E. vicenae n. sp.                                             E. zaballosi n. sp.

Occidenchthonius anae n. sp.                        O. beieri n. sp.

O. ebo n. sp.                                                   O. felgueraorum n. sp.

O. gardinii n. sp.                                            O. hoerwegi n. sp.

O. lencinai n. sp.                                            O. mahnerti n. sp.

O. mateui n. sp.                                              O. montagudi n. sp.

O. murcia n. sp.                                              O. oromii n. sp.

O. ortunoi n. sp.                                              O. riopar n. sp.

O. serranoi n. sp.

Se designa un neotipo para Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se proponen 45 nuevas combinaciones para especies.

Nota de l'autor del post:

Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.

Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.

Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322

Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)

Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier, 1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E) catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció. 

Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos

El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.

Nº 254. Nou llibre dels coleòpters cavernícoles

S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.

Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de Catalunya. Els més coneguts per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes vegades n'hem anat parlant en diferents articles.

Entre les publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:

Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.

El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida 297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de distribució d'espècies, etc.

Aquest treball es pot descarregar per internet, cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.

Per cert, el nostre amic i company  d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la foto de la portada.

La nostra enhorabona als autors.

Nº 252. Recerca biològica al Medi Subterrani Superficial

Introducció al Medi Subterrani Superficial:

Si anem penetrant en profunditat dins del sòl, ens trobarem diverses capes amb característiques ben particulars:

-Primer, la capa de fullaraca, molses i herba seca. Hi viuen una sèrie d'animalons que busquen una mitja foscor i humitat (encara no hi ha terra ni pedres). Són els muscícoles

-Tot seguit, la primera capa de terra on hi ha el medi endogeu, en el que la fauna viu entremig de la terra, de les arrels de les plantes i les galeries d'animals en un medi completament fosc (encara no hi ha la pedra base). Són els endogeus

-El següent nivell en profunditat és l'MSS: Medi Subterrani Superficial, on la fauna colonitza les esquerdes i els buits entre el pedruscall origen de la descomposició de la primera capa de roca.

A partir d'aquí ja tenim el MSP, Medi Subterrani Profund. És el que ocupa les cavitats on ens introduïm, però també esquerdes i zones no accessibles per a nosaltres a causa de la seva estretor que ens impedeix l'accés físic.

Ja fa molts anys que es coneix la fauna de la primera capa i dels ambients subterranis de les coves i avencs, però la del medi subterrani superficial, MSS, no tants; va ser el Dr. Christian Juberthie a principis dels anys 80' el qui va donar el nom i un dels primers estudiosos i, des de llavors, s'han trobat quasi tots els artròpodes de la fauna que en diem "cavernícola" i encara moltes més espècies que només es coneixen d'aquest medi. Per ser una recerca "moderna",

 

El Dr. Christian Juberthie a la mesa del VI Simposium 
d'Espeleologia-Biospeleologia, a Terrassa, XII-1977 

Els companys Jordi Comas i Agustí Meseguer, de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia, des de ja uns tres anys, han iniciat a Catalunya la recol·lecció d'aquesta fauna. En alguna ocasió, jo també he col·laborat amb ells.

Amb motiu de la VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español que es celebra cada dos anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 19 de novembre de l'any 2016, l'Agustí i el Jordi van presentar els primers treballs portats a terme. Es mostren les diapositives de la sessió, acompanyades d'unes breus explicacions de cadascuna d'elles.

Tall vertical en què s'aprecien les capes d'herba-terra i el pedruscall del MSS, al que segueix la roca base amb unes grans fissuracions que comuniquen amb el Medi Subterrani Profund.

Per a la recerca d'aquesta fauna, els llocs ideals són les vores de camins i pistes que s'han menjat les primeres capes i deixen a veure la capa de pedruscall típica del MSS.

Les tarteres també són llocs ideals. A dalt-dreta, localització de tres llocs on s'han deixat trampes de cacera.

 Les trampes s'han de col·locar sota terra. Per això es practiquen excavacions (que poden ser verticals o horitzontals) entremig de la capa de pedruscall. La feina es pot fer amb eines convencionals, però per no fer un gran enrenou al terreny, s'ha de procurar fer uns "túnels" d'un pam de diàmetre i una profunditat mínima de mig metre. També s'ha de procurar no alterar massa el lloc, només treure les pedres que siguin imprescindibles. A l'esquerra veiem una eina feta especialment per aquesta feina. Permet anar extraient les pedres sense ensorrar la cavitat.

Perforació en vertical. L'esquer es col·loca dins un recipient que incorpora un líquid conservant (les trampes es deixen un mínim de tres mesos i la fauna que hi cau no s'ha de podrir. La trampa va lligada amb un fil per poder-la extreure en tornar-hi. Després, el forat es tapa amb les mateixes pedres extretes.

El Jordi enfeinat en una perforació. Vistes d'altres llocs de recerca.

Dalt, esquerra: Un altre sistema consisteix a clavar directament a terra uns tubs perforats. Al seu interior es col·loca la trampa i l'esquer. Les perforacions als tubs permeten l'entrada de la fauna. Dalt dreta: Si la perforació és horitzontal, la trampa es col·loca amb un bastó. Baix esquerra: La trampa a punt de tapar-la amb pedres. Baix dreta: Amb el braç dins el forat, acabant de treure pedres.

Vista dels tubs per clavar. Poden ser rodons o quadrats.

Preparació de l'esquer: esquerra i baix: per tubs clavats verticalment. Dalt: per perforació horitzontal.

Diferents tipus de trampes i d'esquers.

Llocs a Catalunya on s'hi han col·locat trampes.

-Recerca de fauna subterrània en noves zones on encara no es coneix, o es coneix molt poc.

-Fronteres entre espècies. Si en dues cavitats distanciades uns quants km hi viuen espècies diferents i no hi ha cap altra cavitat intermèdia, amb aquest sistema podem arribar a conèixer el que hi viu entremig.

-Completar el Banc de Teixits. Com sigui que avui dia es treballa amb l'ADN per ajudar a separar espècies, hi ha estaments (Museu de Ciències naturals de Barcelona i Institut de Biologia Evolutiva del CSIC) que conserven fauna en congeladors per poder ser extret l'ADN en un moment determinat. Com més espècies es puguin emmagatzemar, més es podrà estudiar al llarg dels anys.