Nº 244. Una nova espècie de col·lèmbol troglobi del sud de Catalunya

Heteromurus (Verhoeffiella) absoloni, una espècie propera a la nova espècie descrita

L’any 1976, al Forat del Rastre (Mola de Catí), Tarragona, en Jordi Comas va recollir 15 exemplars de col·lèmbols que van ser enviats i estudiats per M. M. Gama de la Universitat de Coimbra, Portugal. L’any 1984 en un treball publicat a la revista Miscelanea Zoológica, els determina com Heteromurus absoloni Kseneman 1938, una espècie que es va descriure de, llavors Iugoslàvia i que és un gènere de col·lèmbols de la família Entomobryidae. Ara, després d’un altre estudi amb moderns mètodes, ha resultat ser una espècie diferent i nova per a la ciència.

Fragment del treball de M. M. Gamma 1984

Forat del Rastre, Mola de Catí. Baix Ebre.    Foto: Espeleoíndex

El primer autor del treball, Marko Lukić, a la nostra esquerra. Al centre José Domingo Gilgado i a la dreta en Floren Fadrique, al Museu Blau de Barcelona, durant els actes de la III Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània el 2013

La nostra Associació Catalana de Biospeleologia ha tingut diversos contactes amb el primer autor del treball, en Marko Lukić, de la Croatian Biospeleological Society de Zagreb, Croatia. En Marko va assistir a la III Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània que va organitzar l’any 2013 el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i aprofitant el viatge, va demanar al Floren Fadrique si el podia acompanyar al Forat del Rastre, però per motius familiars no va poder quedar-se més temps a Barcelona. Més endavant li va tornar a demanar si podía anar a la cova i recollir els col·lèmbols allí citats: l’Heteromurus absoloni, dons segons el Marko podria haver-se determinat erròniament i tractar-se d’una nova espècie, però que necessitava material recent per a l’estudi i l’anàlisi de l’ADN.

El Floren, acompanyat del Carles Fontgivell, van col·locar trampes i també en van recollir cercant per rastreig, material que es va enviar al Marko i que ara, amb altres coautors, ha descrit com a la nova espècie Heteromurus (Verhoeffiella) gamae.

Títols i resum del treball

Dibuixos de la descripció de la nova espècie. A dalt: H. (V.) gamae. A baix: H. (V.) absoloni. El contorn del cos (vist per sobre), és quasi idèntic. Els caracters que distingeixen les espècies són el nombre i la disposició d'una serie d'òrgans dibuixats com a punts. Les "circumferències" dibuixades, no hi són sobre els exemplars, només volen remarcar agrupacions d'òrgans

Arbre dels ADN de tres espècies dels mateixos gènere i subgènere. Es veu amb claretat que la nova espècie gamae, està allunyada de les altres

En el treball fan la redescripció de H. (V.) absoloni, ja que la descripció original, Kseneman 1938, era molt simple, de quan encara no es coneixien els caràcters que actualment s’utilitzen en l’estudi de la taxonomia de la família Entomobryidae.

Verhoeffiella Absolon, 1900 és un subgènere de Heteromurus Wankel, 1860, que inclou 9 espècies troglòbies. Estan presents en diverses zones càrstiques europees: els Balcans (Dinàrids, Macedònia) amb 7 espècies; el sud-est dels Alps italians amb una espècie; el sud de Catalunya amb una sola espècie; la Serralada Cantàbrica amb dues espècies i al nord-est de França amb una sola espècie. En algunes àrees (per exemple els Alps Dinàrids) compten aquestes espècies entre els invertebrats dominants en comunitats subterrànies, mentre que a la península Ibèrica només es coneixen a partir d'unes poques coves. Mai han estat trobats en les regions intermèdies d’aquests 1.500 km, un aspecte molt interessant des del punt de vista d’aïllament biogeogràfic i evolutiu.

El Forat del Rastre, al sud de Catalunya, és la segona localitat on H. (V.) absoloni havia estat citat i està distanciada 1500 km de la localitat típica, als Alps Dinàrics. Aquesta gran separació geogràfica és un cas inusual entre els artròpodes troglobis, el que planteja la qüestió de l'exactitud de la identificació feta per Gama l’any 1984.