dimarts, 2 de febrer de 2021

L'escorpí cavernícola de Catalunya


Els escorpins pertanyen al grup dels aràcnids (aranyes, pseudoescorpins; escorpins; àcars, opilions, etc.). Posseeixen vuit potes (els insectes només sis). A Catalunya hi ha una bona representació d'escorpins:


-Tenim l'escorpí groc, el Buthus occitanus, propi de zones seques


-També l'escorpí negre, l'Euscorpius flavicaudis, propi de zones humides


- I... l'escorpí cec, el Belisarius xambeui que viu al Pirineu, Prepirineu, Garrotxa, Ripollès, Montseny... tant a l'exterior com dins de cavitats.

              Belisarius xambeui de la cova Mosquera, Beuda. Fotografia en viu: Agustí Meseguer

Etimologia del nom de l'espècie:


-Gènere: Belisarius, prové del general bizantí Belisari, a qui l'emperador Justinià, com a càstig, va manar que el deixessin cec.


-Espècie: xambeui, dedicat a Josep Vicenç Xambeu i Avillach (1837-1917), nascut a Rià (el Conflent). Distingit entomòleg, es dedicà a la carrera militar. Com a naturalista va estudiar els neuròpters, hemípters, ortòpters i coleòpters, principalment dels Pirineus Orientals.


La representació de la fauna subterrània dins les cavitats, inclou, quan a artròpodes es refereix, els mateixos grups que viuen a superfície. Un dels més curiosos és l'escorpí Belisarius xambeui, un quernet petit i inofensiu que colonitza els ambients humits, tant al bosc, com dins les coves i avencs. No es pot considerar estrictament "cavernícola"; tot i no tenir ulls, se l'ha de considerar troglòfil.

             Belisarius xambeui de la cova Mosquera, Beuda. Fotografia en viu: Agustí Meseguer


A la superfície no es deixa veure; es refugia sota la fullaraca i pedres. També dins de cavitats, no es veu al terra de les galeries; el trobarem sota crostes d'argila, sota pedres i dins d'esquerdes. No és un element gaire habitual de trobar.


Reproduïm un article d'Antonio Madridejos del 8 de desembre de l'any 2012, que es pot consultar per internet: www.elperiodico.cat › societat › lescorpi-catala-2267332
L'escorpí català - Elperiodico.cat

CATALOGACIÓ I PROTECCIÓ DE LA FAUNA CAVERNÍCOLA.

L'escorpí català.

Catalunya compta amb l'única població al món d'un raríssim espècimen cec.


Peu de foto de l'article: Un exemplar d'escorpí cec o Belisarius xambeui, de coloració clara i sense ulls. JOSEP MARIA OLMO / DAAM.

El pròxim catàleg de la fauna protegida a Catalunya que s'elaborarà inclourà per primera vegada, juntament amb emblemàtiques espècies com ara l'ós bru, el fartet, la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny i el trencalòs, un petit escorpí tan desconegut que ningú, o pràcticament ningú, s'havia preocupat fins ara d'avaluar-ne l'estatus, és a dir, de comprovar si era abundant o no. Amb el nom científic de Belisarius xambeui es designa un escorpí endèmic de Catalunya -no s'ha localitzat en cap altre emplaçament al món- i a més a més una raresa zoològica perquè és d'hàbits cavernícoles i no té ulls.«No està emparentat amb els altres escorpins d'Europa-destaca el biòleg Josep Maria Olmo, especialista del Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat-. S'està investigant, però l'única espècie pròxima i que també viu en coves sembla ser un rar invertebrat de la selva amazònica». 

Les prospeccions portades a terme durant els últims quatre anys per la Institució Catalana d'Història Natural, la Universitat de Barcelona i el Departament d'Agricultura semblen indicar una regressió de les poblacions de Belisarius xambeui, però és difícil assegurar-ho perquè gairebé no hi ha dades per poder-les comparar. De fet, possiblement no ha estat mai abundant. L'escorpí cec s'ha localitzat en una trentena de paratges de les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, compartint curiosament distribució amb un grill també cavernícola, el Dolichopoda linderi. 

Mida petita

Els escorpins cecs són de mida petita, generalment fan entre tres i quatre centímetres, i mostren un escàs dimorfisme sexual (és difícil distingir els mascles de les femelles).«Són de color clar, molt despigmentat, com acostuma a passar amb els animals que viuen en entorns amb poca llum», explica Olmo. Poca cosa més se sap de la seva biologia. Encara que no té ulls, sembla que la pilositat que té a les pinces li permet detectar els insectes dels quals s'alimenta. Pel que fa a la picada, no sembla perillosa, assegura l'especialista,«però és millor no provar-ho, per si de cas».

A diferència de la majoria dels escorpins europeus, més propis d'ambients secs, l'escorpí cec viu al medi subterrani (coves i també tota mena d'esquerdes i forats poc profunds) de boscos humits, principalment a les fagedes madures «com les de la Grevolosa i la Fageda d'en Jordà», destaca Olmo.«Aquest any hem detectat diversos escorpins en nous emplaçaments, però mai són gaires exemplars», assumeix l'especialista de la conselleria.

A Catalunya habiten dues espècies més d'escorpí. El primer és l'Euscorpius flavicaudis, present al Montseny i la Garrotxa, encara que el més habitual és l'escorpí europeu o Buthus occitanicus, típic de tots els països de la conca mediterrània. En els dos casos tenen una picada molt dolorosa, però tret de casos excepcionals no revesteixen gravetat per als humans.

El Belisarius xambeui rep el seu nom en honor del general bizantí Belisari, a qui l'emperador Justinià va fer deixar cec, i del naturalista Vincent Xambeu, que va ser el primer a descobrir-lo i catalogar-lo, concretament l'any 1879. Bona part de les citacions procedien fins ara de practicants d'espeleologia. El catàleg de fauna protegida es completarà, en la categoria d'invertebrats, amb dues llagostes, una papallona (Boloria eunomia), dues libèl·lules, un rar cargol d'aigua i un grill o somereta.

Com a mesura principal de conservació de l'escorpí cec, el Departament d'Agricultura subratlla que és necessari «promoure la preservació de l'hàbitat on viu, minimitzar els impactes de les activitats humanes (com podria ser una alta freqüentació de les coves on habita) i portar a terme prospeccions» per determinar la biologia i la distribució de l'espècie. Olmo insisteix en el mateix sentit: «No sabem del cert les causes de la regressió d'aquesta espècie, però és lògic pensar en una influència de l'activitat humana».

Un molt bon article del reconegut diari El Periódico i una bona divulgació de la privilegiada fauna subterrània.


Cap comentari:

Publica un comentari