diumenge, 30 de maig de 2021

Adolfo Eraso

Primer campamento en la sima Lepineux (V Jornadas Vasconavarras de Espeleología / Expedición EDF, 1960). De izquierda a derecha: Georges Lepineux, José Bidegain, X, Adolfo Eraso, Isaac Santesteban.     Foto: Juan San Martin Ortiz de Zarate

 M'acaben d'informar que l'Adolfo ja no està entre nosaltres. Descansi en pau dins les seves coves i les glaceres, sense impediments d'edat ni de patiments.

En data 29 de juny del 2014 i com a notícia de la seva estada a Barcelona, vaig presentar un escrit a l'Espeleoblog. Ara, em permeto reproduir-lo literalment, com a mostra de la gran persona que va ser i de les moltes influències deixades dins els estudis kàrstics. No es va dedicar a la Bioespeleologia, però ara, això no té importància; s'especialitzà en temes tant o més importants.

diumenge, 29 de juny de 2014

Projecte GLAKMA

Adolfo Eraso, en una de les conferències dels seus projectes

La publicació El mensual de 20 minutos nº 21, maig de 2014, inclou una entrevista d’ Ángeles Berjerano a l’Adolfo Eraso (pp 18-21), el contingut de la qual s’edita textualment en aquest post.

 L’Adolfo Eraso Romero, sempre l’anomanem l'Eraso, és un vell conegut pels espeleolegs que ja tenim una certa edat. De sempre ha estat en el punt més alt d’estudis, activitats, docència i relacio amb els estaments: primer del Comité, i després de la Federació Española d’Espeleología.

Amb un molt breu resum del seu currículum,veurem que no vaig desencaminat:

-Neix a Estella l’any 1934

-El primer contacte amb l’espeleologia va ser a prop de la seva ciutat natal quan tenia només 12 anys.

-Llicenciat en Ciències Químiques i Doctor en Geologia per la Complutense de Madrid

-Profesor titular de Hidrogeología de la Universidad Politécnica de Madrid,

-Va ser President del primer Comité Nacional de Espeleología (1967-1973)

-1973 a 1977: President de la Comissió Internacional de Física i Química del Carst, de l’UIS. (Unió Internacional d’Espeleologia) - Premi Extraordinari a la millor tesi doctoral, que va rebre el 1976, y la Medalla d’Or de la Societat Tcheca d’Espeleologia

-Director del Departament Cientific de l’U.I.S. ( 19771981)
 -Va ser President de l’UIS 1981-1986

-1985 inicia la seva dedicació a l’estudi de les regions polars i en particular les glaceres

- Des del 1989 presideix la Comissió Internacional per a l’estudi de les coves glacials i el carst en regions polars

-L’any 2010, amb Mª del Carmen Domínguez, creen l’Associació GLACKMA (GLAciares, CrioKarst y Medio Ambiente). L’Adolfo n’és el president

-Ha publicat més de 300 articles científics i també 12 llibres

-Més de 80 expedicions d’investigació polar: Alaska, Alps, Andes Centrals, Antàrtida, Caucas, Xina, Groenlàndia, Islàndia, Noruega, Patagònia, Urals, Sibèria, etc.



Foto editada dins de l'article. Peu de foto: El hidrogeólogo Adolfo Eraso durante una de sus expediciones en Islandia. Foto: Karmenka-Glakma 



Adolfo (a la dreta) i Karmenka, explorant una glaçera. Foto: Projecte Glakma



Adolfo i Karmenka. Foto: Projecte Glakma

L'Adolfo Eraso amb la seva inseparable pipa. Foto editada dins de l'article.  (Sense peu de foto)

Foto editada dins de l'article. Peu de foto: Eraso en la Antártida. Suele hacer una expedición anual a este continente. Foto: Karmenka-Glakma 

L'embut d'entrada a les xarxes sub-glaciars. Foto del Projecte Glakma

L'Eraso en una foto del bloc ELHUYAR zientzia eta teknologia.
Foto: Marisol Ramírez/ARGAZKI PRESS

Com a conseqüència de l'escalfament global del planeta a causa de l’augment gradual de la temperatura ambient, la massa de gel dels casquets i altres masses glacials disminueix per la seva progressiva fusió. És el que es denomina Descarrega Líquida Glacial.

El Projecte GLACKMA es posa en marxa el 2001 amb l’objectiu d’utilitzar les glaceres com a sensors naturals per estudiar l'escalfament global, mesurant la Descàrrega Líquida en determinades xarxes glacials.

Per desenvolupar les expedicions i extreure'n els resultats, disposen, entre l’àrtic i l’antàrtic, d’un total de set estacions fixes de mesurament que es visiten cada any, permetent el control comparatiu de la descàrrega glacial segons l’evolució del clima.

Els desitjem molts anys més amb aquests interessants treballs.

Amb el meu respecte i admiració...a la seva gran persona... i a la seva inseparable pipa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada