Nº 413. C. E. Grans personatges de la Bioespeleologia. E. Racovitza

 Grans personatjes de la Bioespeleologia

Émil Racovitza (Iasi 1868 – Cluj 1947)

Aquesta biografia ha estat traduïda i resumida per donar-hi un enfoc més particular a la Bioespeleologia. S'ha partit de diverses fonts. D'Internet per un article del Dr. Gheorghe Racovitza i del llibre Assaig sobre els problemes bioespeleològics, una traducció al català del nostre company el Dr Xavier Bellés.

Emil Racovitza va néixer a Iasi (Romania) el 15 de novembre de 1868. La seva infància va transcórrer a la casa familiar de Sonaresti, a la província de Vaslui i es va educar a Iasi amb el professor i escriptor Ion Creaga. Va seguir els seus estudis a l'Institut Unite, lloc a on el professor Griore Cobalesco va despertar el seu interès i encara més, la seva passió en les ciències naturals i el coneixement de la naturalesa.

Seguint els desitjos del seu pare, va seguir els estudis a la Facultat de Dret de París, tot i que va preferir seguir la seva pròpia vocació assistint i graduant-se a la Facultat de Ciències de la Sorbona, a on va tenir com a professor de zoologia a l'Henri de Lacaze-Duthiers. Es va graduar l'any 1891, assolint el doctorat el 1896 amb un alt grau que el va fer molt conegut entre els científics europeus.

Donats els seus mèrits científics i els grans coneixements naturalistes, va ser seleccionat per participar com a biòleg a l'expedició Antàrtida, embarcat en el vaixell Bèlgica, durant els anys 1897-1899, sota el comandament del capità Adrien de Gerlache. Aquesta activitat va ser el començament de la seva carrera científica. A la tornada de l'expedició, va portar al laboratori de Banyuls un important volum de material pel seu estudi, una col·lecció de 800 mostres botàniques i 1200 de zoològiques.

Al tornar de L'Antàrtida té una gran dedicació a l'estudi de la flora y de la fauna de Romania però a més de les espècies en particular com a fet aïllat, especialment sota l'aspecte de l'entorn i iniciador de l'etologia, un fet innovador a l'època, ja que encara no es parlava d'ecologia, sinó d'economia natural.

A finals de l'any 1900, el llavors director del laboratori oceanogràfic Arago de Banyuls Henri de Lacaze-Duthiers, que ell mateix havia fundat 20 anys abans i el mateix que uns quinze anys abans havia estat un dels professors de l'Émil, va preveure que l'Émil Racovitza podria ser el seu successor per a la direcció del Laboratori pel que el va nomenat Director Adjunt.

El 15-7-1904 el vaixell oceanogràfic francès Roland, pertanyent al Laboratori Arago de Banyuls, fa escala a Porto Cristo dins d'una campanya per les Balears. Els investigadors Emil Racovitza, Georges Pruvot, i Odón de Buena van visitar la cova del Drac, molt coneguda i comentada pels resultats de les exploracions portades a terme el 1896 per l'espeleòleg francès Martel (veure post del 29 maig 08). Racovitza va trobar dins dels llacs un isòpode aquàtic que ell mateix va descriure com un nou gènere i nova espècie: la Typhlocirolana moraguesi (per dedicació a l'amo dels terrenys de la cova, en Ricard Moragues).

Aquesta visita va esdevenir un punt clau per la història de la biologia subterrània en veure les grans possibilitats que podia donar l'estudi de la fauna de l'enclau subterrani, per les seves modificacions, per l'adaptació al medi, el seu parentiu amb formes marines, etc. Tant el va interessar, que deixà les seves tasques oceanogràfiques i es dedica exclusivament a l'estudi del domini cavernícola. Fins el moment, la fauna cavernícola havia estat si no , deixada en un racó, sí posicionada a l'esglaó més baix dels llocs a on hi podia haver traces de fauna.

Al poc temps, el 1907, ja exposa una serie de principis i bases per la biologia del món subterrani en la seva obra Essai sur les problèmes biospéologiques, un text bàsic considerat com l'iniciador d'una nova ciència, la bioespeleologia i que a més, tot i els més de cent anys de la seva publicació, cal dir que els seus principis encara són vigent en molts sentits.

Nota: Aquesta obra, segons ja es deia al principi, s'ha traduït al català i a més inclou l'edició facsímil original en francès. Ha estat editada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2004. Una obra bàsica i fàcilment comprensible que no pot faltar a tots els interessats en la vida subterrània. Es pot comprar a l'IEC al preu de 15 euros.

En Racovitza havia creat l'any 1905 la institució Biospeologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Aquesta institució s'inicià, a partir de les seves exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904 Poc després s'hi afegeix en Jeannel (veure la biografia d'en Jeannel al post del 10 de setembre del 2008) i creen la revista Biospeologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una serie de metòdiques campanyes a les zones càrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Va iniciar el programa internacional Biospéologica el 1905, destinat a la recerca de cavitats, exploració, cacera, estudi i publicació de resultats sobre la fauna subterrània Si bé en principi aquesta activitat era d'un caire podríem dir-ne "privat", aconseguí l'any 1920 un reconeixement oficial per part de la Universitat Romana de Cluj, pel que va tornar a Romania per crear l'Institut Espeleològic a la capital de Transilvània.

L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Racovitza es trobava, junt amb en Jeannel, a Espanya realitzant una campanya al Pirineu, a la zona aragonesa i van tornar tot de pressa a Banyuls. En Jeannel va ser mobilitzat com a metge-cirurgià, mentre en Racovitza, que era estranger i per tant exempt de tota obligació militar, es va quedar treballant a Banyuls. Però el Laboratori va ser adaptat com a hospital per rebre els ferits del front. L'Émil va prendre les funcions de Director i es va dedicar en cos i ànima a l'hospital, deixant pel moment les investigacions biològiques. L'any 1919, acabada la guerra, des de Romania se'l va demanar que tornés a Cluj per organitzar la Universitat, tasca que va acceptar i a més hi va crear, l'abril del 1920 el primer Institut d'Espeleologia del món.

Els resultats del programa Biospéologica van ser excepcionals. Un total de 1200 cavitats explorades, dins l'àmbit d'Europa i Àfrica. Una col·lecció de 50.000 exemplars de fauna capturada en cavitats i un total de 66 publicacions sobre fauna cavernícola que totalitzen quasi 6.000 pàgines. Fins llavors la biologia mai havia tingut una dedicació tant important. Racovitza va aconseguir el seu objectiu: la divulgació i comprensió de la biologia de l'àmbit subterrani
Les seves activitats espeleològiques es van perllongar fins l'any 1923, quan ell en tenia 55 anys, deixant aquestes feines de camp als seus companys i deixebles, en particular van ser Jeannel i Chappuis que el van anar reemplaçant.

Durant els 20 anys de permanència d'en Racovitza a Cluj, fins l'inici de la segona guerra mundial, es va caracteritzar per una gran diversificació dels seus treballs i dedicacions: Va ser Senador en representació de la Universitat de Cluj en el període 1922-1926; Rector de la Universitat de Cluj entre 1929 i 1930; President de L'Acadèmia Romana de Ciències entre 1926 i 1929; Director de l'Institut Espeleològic entre 1920 i 1947, així com membre de diverses associacions científiques

Després de la guerra, l'any 1940 i com a conseqüència del Pacte de Viena, Romania va ser obligada a cedir tota la part nord-est de Transilvania a Hongria, el que incloïa la Universitat de Cluj i l'Institut Espeleològic. Els dos estaments es van exiliar a Timisoara, mentre en Chappuis es va quedar personalment a la cura de l'Institut, logrant conservar i salvar tot el material de treballs, biblioteca i col·leccions, tot i que durant quatre anys no es va poder realitzar cap activitat científica en aquests estaments.

L'any 1945, quan Racovitza ja pot tornar a Cluj ho troba tot físicament intacte i comença de nou a reorganitzar l'Institut, però per poc temps. El novembre de l'any 1947 l'Emil mor a Cluj a conseqüència d'una pneumònia

Nº 410. C. E. Descobriment (1965) del coleòpter cavernícola Ildobates neboti

 Copia de l'article publicat al bloc Espeleobloc el 31/12/2008.

Fa poc temps, el Dr. Alberto Sendra, del Museu Valencià d'Història Natural, em va demanar unes dades sobre la troballa del coleòpter cavernícola Ildobates neboti, l'any 1965 a Castelló i em deia que... "les coses, si no s'escriuen es van perdent o van canviant de versió" i em va animar a explicar aquesta nota històrica

He parlat amb el protagonista, el Miquel Nebot, que m'ha proporcionat les quatre primeres fotos, i després ho he completat amb coses meves. En quant a les fotos, més que la seva qualitat, hi hem de veure l'interés "històric" de les primeres exploracions i de la troballa

El Miquel m'ha explicat que "l'any 1963 es va crear el G.E.P. (Grup Espeleològic Pedraforca) a Barcelona. I com tot grup d'aquella època calia fer "campanya". La meva àvia era de Cabanes, un poble de Castelló i m'explicava coses dels seus "alvencs" i de les coves que coneixia de quan era petita. Al poble hi vivia encara una germana de l'àvia, així que aprofitant la infraestructura familiar iniciarem aquestes campanyes, que batejarem com a "Operació Castelló" (quasi res per aquella època!).

A la primera estada, l'agost de 1964, ja vàrem explorar l'avenc de Serenge. I tornarem per Cap d'Any de 1965 i per l'abril del 65 durant la Setmana Santa. A l'estiu del mateix any 65 no havia gent disposada a tornar-hi, però vaig poder animar al Salvador Martell perquè m'acompanyes i m'ajudés a topografiar. Tots dos sols vàrem fer la campanya i és en aquesta que varem trobar "el bitxo". Els nostres pocs coneixements de la fauna, no ens van permetre saber el que havíem recollit. Sols quan ho varem entregar al Dr. Español varem saber que era un coleòpter molt interessant. L'anècdota és que al moment de trobar-lo, estàvem fent la topo i no teníem a mà cap tub, pel que, de moment i com que era un bitxo relativament gran, l'havíem posat en una caixeta de llumins fins a arribar a l'exterior a on el vam condicionar".

Acabada la Setmana Santa del 1965, en Nebot va portar al Museu tot el material recollit en la campanya. L'Español sempre donava un cop d'ull al que hi havia als tubs abans de separar el material i fer les fitxes de captures. En aquella ocasió no va canviar l'hàbit, només va canviar la seva expressió i la seva veu. Bé, més que veu va ser un fort crit, un Oh!, Quina meravella! I tot seguit: D'on ho has tret això? El Miquel va explicar que d'un avenc de Castelló, una cavitat d'una zona faunísticament desconeguda fins llavors. El motiu era un coleòpter com mai se n'havia vist mai per aquí. Ni idea del que podia ser, no entrava ni de bon tros en cap dels nombrosos grups coneguts.

Va resultar ser un nou coleòpter, un nou gènere i espècie, una cosa excepcional, la troballa més important en molts anys. Era una femella, el bitxo. Això és perfecte, tot parlant de la nostra raça, però llavors, en el cas d'un escarabat n'era un problema, doncs el 99 % dels caràcters comparatius i descriptius de les espècies es basaven en detalls de la morfologia dels mascles i encara més en aquest cas que fins i tot es dubtava de a quina subfamília podia pertànyer la troballa. Primer, Español deia que era un Zuphiinae, i de fet ja tenia previst el nom de Speleozuphium, però pel fet de que el grup, llavors, no tenia representants cavernícoles i també per les consultes amb altres entomòlegs, va canviar d'opinió i al final el va descriure col·locant-lo dins dels Dryptinae. L’Español tenia bones raons, doncs, com explicarem més endavant, ara sembla ser que en realitat és un Zuphiini.

Es va preparar una expedició per trobar-ne més exemplars, sobretot algun mascle. El 31 d'octubre i 1 de novembre de 1965 formem un grup amb Español, Gonzàlez Urgellés, Nebot i jo. No deixem indret per mirar, però el bitxo no apareix. Tot i això va ser un èxit, doncs entre la molta fauna recollida van aparèixer varis exemplars d'un coleòpter que també va resultar ser una nova espècie i que Español va tenir la deferència de dedicar-me. Deixem trampes i haurem de tornar en el termini de 15 dies. Al sortir també visitem un altre avenc del costat, L'avenc d'en Soria, amb el mateix èxit: res de res.

Per recollir les trampes, aquell dia només podíem tornar-hi el Nebot i jo i, a més, no disposàvem de cap cotxe. Les trampes no podien deixar-se més dies ja que es floririen y no serien efectives. Així doncs vam decidir anar-hi en tren (llavors tota una aventura). El dia 14 de novembre del 1965 vam prendre el tren, sortint el dissabte al vespre i arribant a Castelló el diumenge de bon matí. Un taxi ens porta fins Cabanes i l'anem guiant fins el Mas d'en Serenge. L'avenc està molt a prop del mas, pot ser a uns 500 m, per tant en poca estona ja som dins. Mentrestant el taxi s'espera per tornar-nos abans del migdia a Castelló, hora en que teníem que prendre el tren de tornada. Total que només podem estar-nos dins l'avenc un parell d'hores i com a límit dues i mitja. El temps just per recollir les trampes i poc més.

Les trampes havien complert bé, hi havia fauna, però no de la que cercàvem, així doncs esgotem el temps tornant a escorcollar alguns racons. La sort ens va ser favorable. Sota una pedra en vaig trobar un, solament un però de moment, si fos un mascle, ja n'hi hauria prou. La cacera ens va "pagar" moralment la sortida; la nit al tren, les presses de l'exploració, el neguit perquè el taxi torni a l'hora pel tren, les moltes hores de tren de tornada, etc. Recordo que els dos anàvem mirant el tub al contrallum de la finestra del tren, tots dos li veiem, o millor dit li desitjàvem veure detalls de mascle, si bé la veritat no la sabríem fins el dia següent, dilluns al matí, al portar-lo al Museu. No patiu més! Sí, era un mascle, i com deia Español, un mascle com una casa! Amb ell es va poder fer la descripció completa del gènere i de l'espècie. Per cert, les despeses del viatge les va pagar el Museu.

Nº 377. Una nova espècie d'aranya hipogea del Marroc

 

                                                Soumia Moutaouakil, al laboratori

Al llarg de les vint expedicions dins del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc (2001-2019), el Dr. J. A. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, va estudiant el material recollit d'aranyes. Ja ha descrit unes 15 espècies noves de cavitats marroquines, recollides en aquestes exploracions.

                                    L'encapçalament del treball descriptiu

L'última, que recentment ha publicat, és Lepthyphantes soumiae, pertanyent a la família Linyphiidae. Aquesta espècie, l'hem volgut dedicar a Soumia Moutaouakil, investigadora de la Faculty of Sciences Semialia (FSSM), Cadi Ayyad University, Marrakech, per la seva gran dedicació a la recerca i estudi de la interessant fauna hipogea del Marroc i en agraïment a la seva col·laboració durant la nostra campanya del 2019.

En aquest article inserim dues fotos i una part del text del treball descriptiu aparegut recentment, tot mantenint la llengua castellana original de la publicació.

                                                                   La nova espècie

Introducción:

Aunque hay algunas publicaciones en las que se mencionan diversas especies de arañas de Marruecos, la realidad es que el conocimiento faunístico de este país es relativamente pobre. Denis, en 1956, hizo una primera recopilación de la información existente sobre las arañas de Marruecos. En ella solo se mencionan 14 especies de la familia Linyphiidae; ninguna pertenece al grupo de géneros relacionados con Lepthyphantes Menge 1866, aunque en aquellas fechas (Machado, 1940) ya se conocía de Marruecos a Lepthyphantes pieltaini.

Un año después (Denis, 1957) describió Lepthyphantes aelleni. Más adelante, Brignoli (1978) describe Lepthyphantes maurusius y Bosmans (1985), algo más tarde, menciona de Marruecos a Lepthyphantes brevihamatus Bosmans, 1985, Palliduphantes cadiziensis (Wunderlich, 1980) y Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852). Ya en este siglo, Tanasevitch (2014) añade la mención de Lepthyphantes longihamatus Bosmans, 1985, y describe tres especies más: Lepthyphantes longipedis, Lepthyphantes taza y Megalepthyphantes brignoli.

Finalmente Barrientos et al. (2020) describen otras diez: Lepthyphantes almoravidus, Lepthyphantes biospeleologorum, Lepthyphantes ensiferus, Lepthyphantes fadriquei, Lepthyphantes imazigheni, Lepthyphantes lamellatus, Lepthyphantes leknizii, Lepthyphantes sasi, Palliduphantes banderolatus y Palliduphantes megascapus.

La mayoría de los datos conocidos proceden del medio hipogeo, dado que las formas cavernícolas son las que han despertado mayor interés.

La Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), con el soporte del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha realizado numerosas campañas de  prospección en cavidades de Marruecos, principalmente en la zona del Alto Atlas. El estudio de las arañas capturadas en esas expediciones se ha iniciado recientemente. Fruto de ello son dos publicaciones (Barrientos et al., 2019; 2020) así como la exposición de estos estudios en diversas reuniones científicas.

Durante la campaña de 2019, BIOSP centró prioritariamente los muestreos en la franja norte de la cordillera del Rif. Entre los ejemplares obtenidos (además de L. pieltaini) han aparecido algunas novedades; la descripción de una de ellas se presenta en este trabajo.

Encara queda per determinar, part del material recollit, amb la seguretat que hi sortiran algunes novetats. 

Nº 374. Un nou coleòpter cavernícola del Solsonès

 

                                          El nou coleòpter cavernícola: Troglocharinus vivesi n. sp. Comas 2022

No podem acabar millor l'any que publicant-se una nova espècie de representant de la fauna subterrània del Solsonès.

Ja fa alguns anys que un grup d'estudiosos en coleòpters, han estat visitant diverses cavitats d'una zona catalana més o menys complexa i d'accés dificultós pel tipus de carreteres. Es tracta d'una àrea a l'esquerra hidrogràfica del riu Segre compresa entre el riu i Odèn, dins del Solsonès.

L'origen d'aquestes activitats a la zona, és en Joan Pallisé. Ja fa anys que el Joan es dedica a visitar cavitats de zones poc conegudes, des del punt de vista de fauna subterrània. A Catalunya hi ha moltes cites de fauna, però a l'hora de la veritat, encara tenim extenses zones que hi ha cavitats conegudes (moltes d'elles oblidades i perdudes), però sense dades biològiques. Aquesta dedicació l'ha portat a descobrir noves espècies de coleòpters.

 Les activitats que han portat al descobriment d'aquesta nova espècie, les iniciaren el Joan, juntament amb el Ramon Sendra † i, posteriorment, amb l'Agustí Meseguer.

                                          Troglocharinus mercedesi i Troglocharinus subilsi
El cas que ens tracta, és un conjunt de dues coves situades a Valldan, dins del terme d'Odèn. És una zona d'aquestes que diem, poc coneguda, però, així i tot, la cova està referenciada a l'Espeleoíndex. És dòna la circumstància que, en relativament pot territori, hi ha quatre espècies del mateix gènere. Aquesta nova espècie conviu amb Troglocharinus mercedesi (Zariquiey 1922), espècie àmpliament repartida per la comarca del Solsonès. No és molt habitual que, en una mateixa cavitat, convisquin dues espècies del mateix gènere. Una dada més per a les estadístiques!

A la primera visita feta a la Bòfia de la Valldan, es recolliren uns pocs exemplars que inicialment foren determinats, com a Troglocharinus subilsi, tot i que ja s'observaven algunes diferències. En una segona visita a aquesta cavitat, es van recollir més exemplars, els quals han permès el fer un estudi més aprofundit i verificar que es tracta d'una nova espècie. De l'estudi de la descripció, n'és autor en Jordi Comas. 

L'article s'ha publicat a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural 86 (4), desembre 2022, edició online.

El nom, vivesi, ha estat dedicat a l’Eduard Vives, de Terrassa, un gran especialista en fauna subterrània (i també de l’exterior).

Nº 312. Resultats de l’expedició ATLAS 2019 al Marroc

El mal estat de les pistes, no perdona! Una punxada

L'expedició núm. 20 del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc ja va tornar a casa, havent complert el programa previst. (Sortida el 18 de setembre i tornada el 4 d'octubre del 2019).

Enguany eren quatre els que varen afrontar el repte:

-Floren Fadrique (Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; SIE de l'Àliga; Institut Català d'Espeleologia i ciències del Karst, ICEK)

-Francisco Fernández, de Segorb, Castelló de la Plana (GESP, Grup Exploracions Subterrànies Alt Palància, Castelló)

-Soumia Moutaouakil, biòloga de la Universitat Cady Ayyat de Marrakech

- Younnes el Kassmi, Director Tècnic de l'Association A. Friouato S.T.M.

Al vespre en tornar a la "Gitte d'etape", la Soumia revisa i acondiciona la caçera del dia

Les zones visitades han estat:

-Taza: Bab bou Idir i Merhaoua

-Cefchaouen-Bab Taza

-Berkane-Takerboust.

Els objectius de l'activitat eren:

-Continuar amb el projecte d'estudi de les aranyes que viuen dins les cavitats del Marroc, tasca dirigida pel Dr. J. A. Barrientos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

-Visitar determinades cavitats en què la Soumia havia localitzat fauna cavernícola d'un gran interès i de la que es necessiten més exemplars

-Conèixer amb més detall la serralada de Beni Snassen, al nord-est del Marroc, a tocar de la frontera amb Algèria. De fet ja s'hi havia estat en expedicions anteriors, però no s'havia pogut dedicar el temps necessari a la recerca de la fauna hipogea.

Resultats:

Gairebé tots els objectius s'han aconseguit. Una pre-avaluació de les mostres de fauna aconseguides, semblen indicar la possibilitat d'alguna nova espècie, cosa que seria un gran èxit.

Cavitats visitades:

Nº MAPA	ZONA	LOCALITAT	NOM CAVITAT
1	Taza	Bab Bou Idir	Grotte-aven de Bab Bou Idir
2	Taza	Merhraoua	Kef Admam
2	Taza	Merhraoua, Douar Ansar	Kef Nahal Tikhoubai
1	Taza	Bab Bou Idir	Kef Izoura
1	Taza	Bab Bou Idir	Ghar Bied
1	Taza	Bab Bou Idir	Kef el Maa
1	Taza	Bab Bou Idir	Ghar Chiker
1	Taza	Bab Bou Idir	Sta Kerien
3	Chefchaouen	Maggou	Saf Lahmar V
3	Chefchaouen	Maggou	Fouk Magou
3	Chefchaouen	Scherafat	Kef Moulay Abdelkader
3	Chefchaouen	Azilan	Kef Tinioune
3	Chefchaouen	Azilan	Ghar n’Ati Oued n’Kir
3	Chefchaouen	Tidja	Ain el Anou
3	Chefchaouen	Maggou	Hauta El Gazdir
4	Berkane	Takerboust	Grotte de Takerboust
4	Berkane	Takerboust	Ghar Jlida
1	Taza	Bab bou Idir	Ghar Bied

Quan tinguem més notícies dels estudis de la fauna, ho exposarem.