Descobert a la cova Cuberes, Serradell, cavitat de més de 13 km de recorregut i oberta en conglomerats, tot just acaba de ser publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.
La primera exploració de la cova va ser l’any 1961, quan el grup del GEB de Badalona feia campanyes per la zona del terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà. Avui dia el nom del terme és Conca de Dalt.El Joan Pallisé i el Lluís Filbà, van fer algunes visites a la cova Cuberes per tal de conèixer millor la fauna cavernícola del lloc, ja que no s'hi havia trobat gairabé mai cap espècie.
Van tenir la sort (la sort sense treball no existeix) de trobar un menut coleòpter que, pel seu aspecte, no lligava amb l’espècie típica que viu a la cavitat: el Stygiophyes latebricola.
Però... mentre l’examinaven, ja dins d’un tub amb alcohol, els cau una gota d’aigua del sostre justament a la boca del tub; el bitxo surt despedit amb l'esquitx i no se sap a on va anar a parar. És allò de la llei de Murfy… Mira que en aquesta cova, que et surti un exemplar així ja és quasi un miracle, però el miracle sencer va ser quan al cap de poca estona en van trobar un segon exemplar. Aquest sí que es va poder guardar bé i és el que ha servit per a l’estudi. Pot ser aquest segon era en realitat el primer retrobat? No ho sabrem mai... Però el fet que a l'exemplar li falti una antena, pot indicar que es tracta del mateix primer.
Examinat ja al laboratori, resulta ser un mascle, característica fonamental per poder esbrinar a quin gènere i espècie pertany. Encara sort!
Nois (i noies): això no encaixa amb la fauna dels voltants. En principi sembla ser un Aphaenops, però els que hi ha a Catalunya són en cavitats molt llunyanes. Té la pinta de ser una nova espècie.
A mesura que avança l’estudi, es confirma que es tracta d’un Aphaenops, però queda per determinar de quin subgènere. Pot semblar senzill, però no ho és. S’ha d’aprofundir en la recerca. Que si té pubescència al tòrax, que si la geometria del cap és així o aixà, etc.
L’estudi genètic de l’ADN serà un gran ajut. Una petita mostra de teixit s’envia a Alemanya al Dr. Arnaud Faille, a la Universitat de Stuttgart.
El nou Aphaenops (li falta l'antena esquerra, es va perdre). Foto: Agustí Meseguer
Per fi, tot plegat permet determinar que es tracta del subgènere Nafarroaphaenops, nou per Catalunya. El nom complet científic és Aphaenops (Nafarroaphaenops) cuberesi.
Fins ara, aquest subgènere era endèmic del Pirineu francès, del nord d’Osca i del nord de Navarra, però pel que es veu, ha colonizat una zona molt més gran cap a l'est.
Quina és la importància del descobriment? Els Aphaenops són uns coleòpters que només viuen al subsol, als avencs i coves. Són d’un grup que ha evolucionat molt des de quan vivien a l’exterior i es van anar introduint al sota terra. S’han hagut d'adaptar a les noves condicions de vida: foscor, climatologia i règim alimentari. Totes aquestes imposicions els ha representat una evolució obligada per adaptar-se al nou medi i aconseguir perpetuar-se. A més de ser d'un subgènere nou per Catalunya i d'una nova espècie, la seva presència és una mostra de què el seu hàbitat no ha estat alterat, ja que són molt exigents amb les toleràncies dels paràmetres físics del medi.
Aquest gènere, Aphaenops, es coneix de Catalunya amb motiu que tot un grup de Geotrechus, en aprofundir en el seu estudi, van ser passats a Aphaenops. Fins llavors, no estaven catalogats al nostre país. Podem dir que aquest, A. cuberesi, és el primer que ha estat determinat directament com Aphaenops.
Enhorabona als seus descobridors i als dos grans especialistes que l'han estudiat: el Jordi Comas i l'Eduard Vives!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada