Nº 092. Visita al MUSEU BLAU del Parc del Fòrum

Aquest dilluns set de febrer, la Direcció del Museu de Ciències Naturals -Parc de la Ciutadella-, ha invitat a totes les Associacions col•laboradores del museu a una visita al que s’anomenarà el Museu Blau, al Parc del Fòrum de Barcelona, per conèixer l’estat actual de les obres, així com poder veure les zones reservades que estaran a disposició de les Associacions: Biospeleologia, Lepidopterologia, Malacologia, etc. La visita ha estat presidida per la Directora, Anna Omedes, així com per Lina Ubero i Eulàlia García, que juntament amb personal de l’empresa constructora ens ha ofert un llarg i profitós recorregut per tota la planta del futur Museu. A més de la representació del museu, els assistents hem estat tretze.

Pel que fa al nostre espai, el de les Associacions, hi ha dos àmbits: Una zona -veure ES a la foto del planell- d’uns 150 m2 per utilització per part de totes les Associacions i un altre àmbit -veure MA a la foto del planell- que s’aplicarà a magatzem i arxius, a on cada grup disposarà d’un cert espai per deixar-hi les seves coses. Els espais s’hauran de “repartir i establir unes normes de convivència”, ja que són compartits. Les reunions que no siguin per treballs tècnics o científics, cursets, conferències i assemblees, s’hauran de portar a terme al Museu Blau. Cal recordar que l’actual edifici del Parc no tanca. Seguirà amb una serie de funcions. Al Laboratori de Natura que s’ubicarà al Castell dels Tres Dragons hi haurà les col•leccions amb espais per a la seva consulta, i també el Centre de Documentació amb sala de lectura. També comptarà amb algun espai per fer activitats molt específiques i sempre lligades directament a les col•leccions.

Al Museu Blau hi hauran dues grans àrees principals que seran: Una per l’Exposició Permanent, per la que es disposa de 3.000 m2 i una per les Exposicions Temporals, que compta amb una superfície de 850 m2. No sols hi hauran les exposicions, també hi ha espais per la sala d’actes i altres sales de reunions, amfiteatre per projeccions d’audiovisuals, un restaurant, un laboratori pel manteniment i restauració del material exposat, magatzems, espais per treball i una zona per activitats d’escolars entre 0 a 6 anys,

Les previsions de terminis són:

-dia 26 de març de 2011, inauguració oficial del Museu Blau, en que ja s’exposarà una primera part de l’Exposició Permanent

-juny del 2011, entrada en servei de tot el complex ja acabat. Desitgem que tot es compleixi segons les previsions i, pel que sembla, ben aviat podrem estar-hi tots.

Nº 091. La filogènia del gènere Troglocharinus

El dijous dia 18 de Novembre de 2010 va tenir lloc al Museu de Gavà la VI Trobada d'Estudiosos del Garraf i Olèrdola. Els nostres amics i membres de l'Associació; Valeria Rizzo i Jordi Comas van presentar personalment un treball que tracta sobre la variabilitat genètica del complex de coleòpters cavernícoles Troglocharinus ferreri, una espècie coneguda de llarg per colonitzar el sota terra dels relleus del nostre Garraf. Aquest treball sobre la filogènia dels Troglocharinus és un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF en que s'hi treballa des de fa un any i en el que hi col.laboren directament alguns membres de la nostra Associació. També s'ha pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en J. Ml. Victòria, que també han facilitat la recollida de material (coleòpters recol.lectats) per l'estudi. Es dona la circumstància que els cinc autors són tots ells membres de la nostra Associació.

El pòster es reprodueix sencer, en sectors parcials ampliats en versió original i a més en versió en català.

Versió en català: Evolució i filogènia del gènere subterrani Troglocharinus (Coleoptera, Leiodidae, Leptodirini) amb especial dedicació al grup T. Ferreri

OBJECTIUS En aquest treball s'estudia la filogènia del gènere Troglocharinus, un membre del clade (branca genètica) monofilètic dels Leptodirini pirinencs, que en gran part correspon a la tradicional sèrie dels Speonomus. El gènere presenta una distribució disjunta (ja que viu en varis sectors aïllats), amb vint espècies distribuïdes per les serralades costaneres de Barcelona (Garraf, Sant Llorenç del Munt i Obac i Montserrat) i dotze en el prepirineu (serra del Montsec de Rubies, Serra del Boumort, Alt Urgell i Serra de Lleràs) i també amb una sola espècie aïllada a l'Alt Aragó. MÈTODES A causa de la gran convergència dels caràcters morfològics externs i la variació entre especies la taxonomia del gènere és molt inestable. El nostre objectiu és establir una filogènia consistent per estudiar l'evolució i distribució d'aquesta espècie subterrània i conèixer la època de diversificació dels diferents llinatges i la seva colonització al medi subterrani. Per a tal fi utilitzem filogènies moleculars de cinc mitocondrial: (COX1, cib, rrnL, trnL i nad1) i dos gens nuclears (SSU i LSU). RESULTATS Els resultats recolzen fortament la monofília del gènere Troglocharinus, que té dos subtipus, amb una distribució ben definida: la costa i la zona de prepirinenca. Aquest node (punt de diversificació genètica) s'estima que data d'uns 2,3 Mya (2,3 milions d'anys) (veure Fig 2). La diferenciació entre aquests dos clades és molt alta, mentre que la relació dins d'ells és menys evident, com es mostra en l'arbre. De fet, les diferències en la topologia de l'arbre només afecta la relació interna filogenètica d'algunes espècies que va revelar, després de les anàlisis genètics, que forma un llinatge críptic (tancat). CONCLUSIONS Dels nostres resultats es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri. El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució microallopàtric (molt localitzada). En un futur pròxim tenim previst intensificar la presa de mostres per aclarir les seves relacions filogenètiques internes.

Nº 090: Nova espècie de coleòpter cavernícola del Marroc

El nostre company Carles Hernando, especialista en coleòpters i un gran col•laborador de la nostra Associació, ha finalitzat l'estudi d'uns exemplars d'estafilinids que van ser recollits en el decurs de la 10ª campanya del Projecte de Biospeleologia Atlas, el novembre de l’any 2008. Trobats en una cavitat propera a la Daya Chiker, a la província de Taza, han resultat ben diferenciada dels seus parents més propers i ha merescut la creació d’una nova espècie.

La cavitat, que ja hi haviem estat en dues altres ocasions en campanyes anteriors, va ser visitada per capturar una determinada espècie de coleòpter del gènere Antoinella: A. gigoni, però el que són les casualitats. D'Antoinella ni una i en canvi van aparèixer, entre altres coses, aquests nous exemplars. En Carles ja té enllestit el treball i ens ha fet arribar una de les fotografies que seran editades. És un gest que li agraïm, ja que normalment els autors no volen parlar dels seus treballs, en especial si són novetats, abans de que apareguin "en premsa"

No em podem avançar més, hem d'esperar a que aparegui la publicació. Sereu informats.

Nº 089. Nova espècie de pseudoescorpí de Castelló

El nostre company de l'Associació, en Juan A. Zaragoza, del Departament d’Ecologia de la Facultat de Ciències de l’Universitat d’Alacant, ens ha donat a conèixer un dels seus darrers treballs sobre fauna cavernícola. Tot seguit us mostrem un recull de la publicación –resum i imatges-. Es tracta d'un nou pseudoescorpí, un quernet del grup dels aràcnids. Com a curiosa història, el material va ser trobat pel també nostre company Jordi Comas a l'avenc d'en Serenge el març de l'any 1982 i per diversos motius no ha estat publicat fins fa poc. També cal explicar que aquest minúscul aràcnid no va ser detectat en el moment de la seva cacera. En Jordi va capturar un exemplar del gran pseudoescorpí Troglobisium racovitzai i va resultar que entre les seves pinces, el que s'anomenen quelícers, tenia pres un altre pseudoescorpí, el del motiu de la publicació, però aquest va passar desapercebut pel moment i va ser en Zaragoza qui el va descobrir en el moment d'observar el material. S'ha de tenir present que hi ha una gran diferència de mida entre els dos. Mentre Troglobisium pot mesurar uns 20 mm, la nova troballa no arriba als 2 mm, per això no fou detectat.

A més de representar una nova espècie i un nou gènere, ha merescut descriure una nova subfamília, fet que s'ha de considerar com de gran importància.

Resumen Se describe Arcanobisium gen. nov. para Arcanobisium comasi sp. nov., de una cueva caliza en la Comunidad Valenciana, provincia de Castellón, España. Por sus rasgos únicos, en comparación con el resto de syarínidos, merece la creación de una nueva subfamilia, Arcanobisiinae para su acomodación. Algunos caracteres de los Syarinidae son evaluados y los géneros Chitrellina Muchmore, 1996, Hadoblothrus Beier, 1952, Microcreagrella Beier, 1961 y Microcreagrina Beier, 1961 son transferidos a la subfamilia Ideobisiinae desde los Chitrellinae. Se ofrece una clave para las subfamilias de los Syarinidae. Se discute la condición relictual de la nueva subfamilia.

El treball s'ha publicat en anglès i amb resum en castellà a la prestigiosa revista Zootaxa 2491: 41-60 (2010). Pàgina web: www.mapress.com/zootaxa.

Nº 088. Reportatge croata sobre fauna cavernícola en viu

En Pere Oromí, com sempre amb ganes de col.laborar, ens dona a conèixer un vídeo de l'autor Marko Lukić amb gravacions preses en viu de fauna cavernícola viva i en el seu ambient, realitzat a la cova de Postojna. La gran qualitat de les escenes, al que s'ha d'afegir la gran normalitat de moviments dels individus gravats, mereixen donar una nota alta a aquest treball. Puc dir per experiència que prendre escenes tant sigui de vídeo com de pel.lícula, és una tasca que frega els límits de la possibilitat. En general, només acostar-te a la fauna ja representa que sentin la radiació calòrica de la persona, aparells i llum i es comportin anormalment. Avui dia amb leds es soluciona una part del problema, però tot i així és molt complicat. En el reportatge la fauna no sembla haver-se donat compte de la "presència" humana. Els moviments lents durant els seus desplaçaments, l'acurat treball de neteja dels seus apèndixs -antenes del cent-peus i del coleòpter i potes de l'aranya- mereixen ser mirats i remirats. A més, podem veure grups de fauna que no els tenim a les nostres cavitats, o que són espècies característiques del centre europeu, com aquests coleòpters d'espectaculars abdòmens quasi esfèrics. El nostre company Agustí Meseguer, guardonat en el recent concurs de fotografia biospeleològica del GEV de Villacarrillo, Jaén, segueix aprofundint en aquestes tècniques i també inicia activitats de gravació en vídeo. Com a complement, mostrem algunes de les seves obres de fotografia.

A veure si en un curt termini també podem mostrar-vos els seus vídeos.

Amb el nostre agraïment a J.Ml. Victòria per la seva col·laboració en aquest post.

Lluís Auroux

Nº 087. Canvi de format del bloc

A partir d'ahir, dia 26 d'octubre del 2010, el format del nostre bloc BIOSP ha canviat.

El motiu, senzillament, és permetre unes fotografies més grans i una columna més ample pels texts.

El nostre company assessor informàtic del bloc, en Josep Manuel Victòria, ha portat a terme la modificació, la mateixa que ja havia experimentat en el bloc Espeleobloc, que també ha canviat recentment el seu format.

Aprofitem de recordar-vos que podeu publicar les postres notes. No sempre han de ser els mateixos els que hi escriguin.

Per fer més amena la nota, inserim una foto que és una doble joia: Per una banda el coleòpter en sí, pel que es va haver de crear una nova subfamília -fet extraordinari!- i a més, aquest exemplar està recobert amb una finíssima pel.licula d'or per metal.lització al buit, tractament indispensable -això abans, ara ja no és necessari- per poder fer observacions amb microscòpia electrònica.

Salutacions

Nº 086. Concurs de Fotografia Bioespeleològica: Veredicte

Ja coneixem els resultats de concurs organitzat pel Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V, Jaén.

Tenim el plaer de anunciar-vos que el segon premi ha estat atorgat al nostre amic i company de l'Associació, Agustí Meseguer.

Ja varem editar un post amb algunes de les seves obres, sent-ne precisament una d'elles, la del Oxychilus, la premiada.

Enhorabona pel guardó, que reconeix el treball ben fet.

Inserim la noticia publicada al bloc La Bioespeleologia: un mundo por conocer, adreça: bioespeleologia.blogspot.com

domingo 24 de octubre de 2010

Fallo del Concurso de Fotografía Bioespeleológica

Tras las votaciones del jurado, los resultados obtenidos han sido ajustadísimos, y tan solo 1 voto de diferencia separa a las dos fotos ganadores, de las fotografías más votadas. El jurado ha estado compuesto por: Toni Pérez Fernández (Presidente del jurado y presidente del Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V.), Antonio Ordóñez (Director de la Plataforma de Biodiversidad Virtual), José Manuel Sesma (Director del BTFDII y Coordinador de Biodiversidad Virtual), Fani Martínez (Secretaria de Fotografía y Biodiversidad), Antonio Pérez Ruiz (Socio Fundador del G.E.V. y actual Secretario-Interventor del club) y Jesús Pérez Fernández (Vocal Científico del G.E.V.). Las fotografías premiadas son el pseudoscorpión del género Neobisium fotografiado por Pablo Solares. Y el gasterópodo del género Oxychilus fotografiado por Agustín Meseguer:

Enhorabuena a los premiados, y agradecer una vez más a todos los participantes por el nivel y la calidad de todas las fotografías, ya que realizar unas imágenes de este tipo en un ecosistema tan particular merece todo un homenaje. Gracias de nuevo por compartir con nosotros vuestras vivencias. No queremos finalizar sin dar también las gracias a nuestros colaboradores: Museo Natural de Ciencias Naturales de Valencia y la Fundación Torres Sala, a la tienda HUMAVENTURA, a la Federación Madrileña de Espeleología y a la Sociedad Andaluza de Entomología.

en 13:27 2 comentarios Publicado por Toni Pérez Fernández