Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bioespeleologia. Miscel·lània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bioespeleologia. Miscel·lània. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juliol del 2019

Nº 303. L'Àngel Lagar Mascaró ens ha deixat

L'Àngel Lagar al seu domicili i amb la seva col·lecció entomològica. Any 2011


Tot just m'acaben de comunicar la trista notícia. L'Àngel Lagar ja no està entre nosaltres.

Demà dimecres, a partir de quarts d'una del migdia, estarà al Tanatori de la ronda de Dalt, a Horta.

La cerimònia està prevista per aquest dijous dia 4 a les 10 h al mateix lloc.

Quatre trets de la seva vida dedicada a la bioespeleologia:

Neix el 1928 a Las Palmas de Gran Canaria, a l'illa de Gran Canària.

Els seus inicis per l'entomologia van ser l'any 1943 quan estava vivint a Ceuta

El seu interès per l'estudi de la fauna cavernícola es va iniciar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La primera cavitat que va visitar va ser la cova de l'Olla, Aiguaviva, Montmell, l'1 d'octubre de l'any 1950.
Hydraphaenops alfambrai, de l'avenc B-15 d'Escuaín, dins la seva col·lecció

Descobriments més importants de fauna cavernícola (els preferits d'ell):

-Oscadites rovirai, un excepcional coleòpter Molopini d'Osca

-Aphaenops mensioni i Hydraphaenops alfambrai, coleòpters trequids de la zona d'Escuaín

-Hydraphaenops sobrarbensis, de la Cueva de Aso de Sercué.

-Duvalius (Trechopsis) ferreresi, un rar coleòpter caràbid de Mallorca que per la seva forma afenopsiana és una cosa mai vista a les illes.

Àngel: els amics i companys no t'oblidaran.

dissabte, 16 de març del 2019

Nº 293. VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Vilanova i la Geltrú 2018

La Masia d'en Cabanyes, seu de la trobada

El dilluns 19 i dimarts 20 de novembre del 2018 i a la Masia d'en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc la VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Aquestes trobades estan organitzades per l'estament Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
El nostre company (i president) Floren Fadrique, de l'Associació Catalana de Bioespeleologia, va presentar un treball que tracta de la propagació per la mà de l'home, d'una espècie d'insecte, en aquest cas, un coleòpter cavernícola (hipogeu; subterrani; troglobi), aparegut al Garraf.
La localització d'aquesta espècie, pròpia d'indrets molt llunyans, no sembla que hagi estat per raons naturals, ni tampoc accidentals, sinó transportada intencionadament. La fauna subterrània sí que es pot expandir del seu territori de poblament inicial, però sempre ha de ser a través de terrenys geològics amb un gran contingut de fissures; coves-avencs i conductes per on puguin traslladar-se i "emigrar" per sota terra, ja que les adaptacions que han sofert per poder viure en aquests ambients, els impossibilita tornar a l'exterior. En aquest cas, entre l'àrea de poblament propi de l'espècie i el Garraf, hi ha intercalacions de materials geològics que aïllen les dues zones.
Va ser una presentació oral, completada amb una projecció en Power-Point.
En aquest post incloem el resum oficial de la ponència, així com totes les diapositives projectades. En cadascuna d'elles s'hi afegeix un petit comentari del seu contingut.
UNA MALA PRAXI BIOESPELEOLÒGICA EN CAVITATS DEL MASSÍS DEL GARRAF
Per Floren Fadrique Chico*
Resum:
Es presenten els resultats de la investigació portada a terme per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sobre la introducció, presumiblement intencionada, d'una espècie biològica al·lòctona en dues cavitats del massís del Garraf. Aquesta ha consistit en la introducció d'un nombre elevat d'exemplars del coleòpter Leiodidae Parvospeonomus delarouzeei, (espècie que colonitza el nord de Catalunya i té, al sud, com a límit el riu Ter), en l'Avenc Emili Sabaté i l'Avenc de les Banderes**, on habiten el coleòpter autòcton Leiodidae Troglocharinus ferreri (que colonitza els massissos del Garraf, Ordal i Olèrdola. L'espècie que habita als dos avencs és Troglocharinus ferreri ferreri, ja que hi ha diverses subespècies). Cal dir que la comunicació física biogeogràfica entre les zones Nord i Sud de Catalunya és molt poc probable, si tenim en compte les barreres geogràfiques i geològiques, i sobretot, per la limitada mobilitat d'aquest tipus de fauna entomològica subterrània que no es pot traslladar per l'exterior.

Paraules clau: Espècie al·lòctona, Bioespeleologia, Parvospeonomus; Troglocharinus; Leiodidae; Garraf; Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

*Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Secció d'Investigacions Espeleològiques del C.E.A., de Barcelona.

**No confondre amb l'avenc de les Banderes II, situat a prop de l'Emili Sabaté
Tres imatges a tall de presentació, abans d'entrar en el tema






Primera imatge del tema específic de la presentació

La clàssica distribució de la fauna subterrània. En aquest cas es fa una explicació més àmplia dels troglobis, ja que és on pertany l'espècie "okupa"
Aquesta espècie ha anat adquirint unes característiques pròpies com a consequència de l'adaptació necessària que ha sofert pel canvi del seu pretèrit hàbitat experior fins a l'actual subterrani. Aquests canvis els donen un aspecte particular denominat "troglomorfisme"

Aquetes són la majoria de canvis evolutius que ha "patit" la fauna subterrània, en general, per poder sobreviure sota terra

Un dels pobladors més evolucionats dels que colonitzen el Garraf subterrani (o hipogeu). La mida total és d'uns 12 mm

L'espècie pròpia del Garraf , així com la introduïda, pertanyen a la família Leiodidae. Aquesta és la distribució de la família a Catalunya

El Troglocharinus ferreri, l'espècie típica del Garraf

Àrea de distribució del T. ferreri

El Parvospeonomus delarouzeei, una espècie que habita una gran extensió al norest de Catalunya

Una altra imatge del P. delarouzeei, l'espècie introduïda

Enclau típic on habita el P. delarouzeei

L'avenc Emili Sabaté, una icona de l'espeleologia catalana. Es pot dir que no hi ha ni un espeleòleg que no hi hagi estat



Fitxes de l'arxiu Oleguer Escolà, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Hi ha la referència de la primera observació i captura de l'espècie introduïda


Més referències de captures

Àrees de poblament del T. ferreri (Garraf) i del P. delarouzeei (nordest de Catalunya). Entremig hi ha tot un seguit de materials geològics no carstificables, que impedeixen l'expansió subterrània d'aquestes espècies 

Les àrees de colonització de les mateixes espècies, sobre el mapa hidrogràfic

Conclusions:
 Tot i que no queda absolutament demostrat, tot indica que la presència de Parvospeonomus delarouzeei a dues cavitats del Garraf (Avenc Emili Sabaté i Avenc de les Banderes) no es deu a una expansió natural de l'espècie. Aquests coleòpters d'hàbitat subterrani només poden anar ocupant altres territoris per un desplaçament a través de la xarxa de fissures i galeries subterrànies. La composició geològica dels terrenys intermedis entre les dues àrees de poblament no té aquesta característica, ja que una gran part està ocupada per materials argilosos, margues, etc., que tallen una possible continuïtat i eviten la possibilitat d'expansió. Per tant, tot ens porta a pensar que ha estat un acte humà i intencionat.
 En dues recents visites a les cavitats esmentades, no s'ha trobat cap exemplar més de P. delarouzeei, però sí de T. ferreri. Caldrà deixar passar molt de temps i anar-ho controlant.
 El trasllat d'exemplars d'una a altra cavitat, pot ser més o menys senzill. Un altre tema és que l'espècie s'hi adapti i s'estabilitzi al nou entorn per "sempre més". Aquesta fauna exigeix uns paràmetres molt estrictes d'entorn: temperatura; humitat; recursos tròfics d'alimentació; fauna que ha de conviure amb ells, entre els quals hi ha predadors, etc. Tot això ens porta a creure que, tot i que no és impossible, sigui molt difícil aconseguir aquesta nova segona colonització.
 El temps ens ho dirà...
El nostre agraïment a Jordi Comas per la seva col·laboració en la ponència presentada.

Segona part:

Aquesta segona part, vol completar la presentació d’en Floren Fadrique, ampliant les dades amb la informació que ara disposem.
En aquest mateix blog, en data 9/10/2009 es va publicar un post que sota el títol Un coleòpter cavernícola invasor a l'avenc Emili Sabaté, feia primícia de l'estranya localització del coleòpter P. delarouzeei a l'avenc Emili Sabaté. Però al cap de dos anys, el 2011, en Jordi Comas també el va trobar a l'avenc de les Banderes.
Els dos coleòpters, a la mateixa escala
Situació de les dues cavitats: Dalt, avenc de les Banderes. Baix, avenc Emili Sabaté. Mapa: ICC Vissir 

12/2011. Visita amb finalitat bioespeleològica a l'avenc de les Banderes.
Al centre i ajupit, Jordi Comas.    Foto treta d'Espeleoblog


Cronologia de lesd localitzacions:
-1990: Oleguer Escolà i Francesc Rubinat localitzen els primers P. delarouzeei l'avenc Emili Sabaté, retrobant-los el 1991-94 i 95.
-2003: En Jordi Comas en localitza una trentena d'exemplars a l'avenc de les Banderes
-2011: En Jordi Comas també va trobar P. delarouzeei a l'avenc de les Banderes.
-2011 i 2012: En mitja dotzena més de visites a l'avenc de les Banderes no se'n veu cap; en canvi, es troba el coleòpter típic de la zona: Troglocharinus ferreri, que mai s'havia citat d'aquesta cavitat
-2018: A l'avenc Emili Sabaté, en Floren Fadrique confirma la presència de T. ferreri a la part més fonda de la cavitat i a la gran sala superior, que mai s'hi havia citat d'aquesta cavitat

Avenc de les Banderes. Treta d'Espeleoblob. Foto: Josep Pastor






dijous, 24 de gener del 2019

Nº 288. Un nou llibre d'Ecologia Subterrània

Acaba d'aparèixer el llibre d'ecologia dels ambients i vida subterrània Cave Ecology
 Editors: Moldovan, Oana Teodora, Kováč, Ľubomír, Halse, Stuart (Eds.).

Un dels seus autors, en Pere Oromí de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, ens ha fet arribar alguns detalls d'aquest llibre. Com sigui que els editors han dit que no es poden divulgar els articles que el componen, només podrem mostrar l'índex.

Només donant-li una ullada, se'ns farà "la boca aigua" pel gran interès que deixa entreveure i per les seves cinc-centes quaranta-cinc pàgines. El contingut del llibre es presenta en sis amplis capítols, mentre que cadascun d'ells es subdivideix en diversos treballs sobre el tema corresponent, resultant-ne un total de vint-i-quatre. El fet que cada treball sigui d'un (o varis) especialista en el tema, fa que el contingut tingui un valor afegit, a què si només fos d'un sol autor. En realitat el llibre podria ser les actes d'un congrés.

Es tracta d'una gran obra que ha aplegat a nombrosos especialistes i que ens permet aprofundir en les qüestions de més interès sobre la vida subterrània. El problema és l'elevat cost del llibre, entre 150 i 200 €, tot i que, si només ens interessa un capítol, el podem adquirir per uns 25 €.

La temàtica és molt diversa, abastant , entre altres, Conservació i Protecció; Biodiversitat; Genètica; Alimentació; Diversitat microbiana, etc., i un dedicat als Ecosistemes Subterranis més singulars, com: Gel; Volcànics; Medis Anquihalins; Materials ferruginosos; Sulfúrics, etc., als que, normalment, no hi podem tenir massa accés.

A més del Pere, que s'ha encarregat del capítol IV, tema 17: Recerques en Tubs de Lava. També hi trobarem altres autors coneguts per nosaltres, que han col·laborat en moltes ocasions en articles per al nostre blog, com són l'Ignacio Ribera; l'Arnaud Faille i en Javier Fresneda que s'han encarregat del capítol II, tema 10: Factors Històrics i Ecològics que han determinat la Diversitat Subterrània.

Quan tinguem possibilitats d'exposar-ne quelcom més, així ho farem. 

dimarts, 8 de febrer del 2011

Nº 092. Visita al MUSEU BLAU del Parc del Fòrum

Aquest dilluns set de febrer, la Direcció del Museu de Ciències Naturals -Parc de la Ciutadella-, ha invitat a totes les Associacions col•laboradores del museu a una visita al que s’anomenarà el Museu Blau, al Parc del Fòrum de Barcelona, per conèixer l’estat actual de les obres, així com poder veure les zones reservades que estaran a disposició de les Associacions: Biospeleologia, Lepidopterologia, Malacologia, etc. La visita ha estat presidida per la Directora, Anna Omedes, així com per Lina Ubero i Eulàlia García, que juntament amb personal de l’empresa constructora ens ha ofert un llarg i profitós recorregut per tota la planta del futur Museu. A més de la representació del museu, els assistents hem estat tretze.
Pel que fa al nostre espai, el de les Associacions, hi ha dos àmbits: Una zona -veure ES a la foto del planell- d’uns 150 m2 per utilització per part de totes les Associacions i un altre àmbit -veure MA a la foto del planell- que s’aplicarà a magatzem i arxius, a on cada grup disposarà d’un cert espai per deixar-hi les seves coses. Els espais s’hauran de “repartir i establir unes normes de convivència”, ja que són compartits. Les reunions que no siguin per treballs tècnics o científics, cursets, conferències i assemblees, s’hauran de portar a terme al Museu Blau. Cal recordar que l’actual edifici del Parc no tanca. Seguirà amb una serie de funcions. Al Laboratori de Natura que s’ubicarà al Castell dels Tres Dragons hi haurà les col•leccions amb espais per a la seva consulta, i també el Centre de Documentació amb sala de lectura. També comptarà amb algun espai per fer activitats molt específiques i sempre lligades directament a les col•leccions.
Al Museu Blau hi hauran dues grans àrees principals que seran: Una per l’Exposició Permanent, per la que es disposa de 3.000 m2 i una per les Exposicions Temporals, que compta amb una superfície de 850 m2. No sols hi hauran les exposicions, també hi ha espais per la sala d’actes i altres sales de reunions, amfiteatre per projeccions d’audiovisuals, un restaurant, un laboratori pel manteniment i restauració del material exposat, magatzems, espais per treball i una zona per activitats d’escolars entre 0 a 6 anys,
Les previsions de terminis són:
-dia 26 de març de 2011, inauguració oficial del Museu Blau, en que ja s’exposarà una primera part de l’Exposició Permanent
-juny del 2011, entrada en servei de tot el complex ja acabat. Desitgem que tot es compleixi segons les previsions i, pel que sembla, ben aviat podrem estar-hi tots.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Nº 083. Representació prehistòrica de fauna cavernícola

Navegant pels cercadors d'Internet, he trobat un antic treball publicat l'any 1937 de Manuel Vidal i López: Els Insectes en l'art quaternari, en la serie de treballs solts nº 3, de l'Institut d'Estudis Valencians, Secció Històrico-Arqueològica, que sota el títol Estudis d'art originari -- Els Insectes en l'art quaternari, tracta de representacions europees en figures esculpides o en gravats-pintures parietals de coves, de diversos artròpodes; aranyes, mosques, abelles, coleòpters i especialment un ortòpter.

El tema més interessant, per nosaltres, és l'ortòpter, ja que es tracta d'un cavernícola troglòfil, del que hi ha un gravat sobre un tros de banya de bisó, datat del Magdalenià i trobat a la Grotte des trois fréres, al nostre proper Ariége.

El gravat ja ha estat publicat en diversos treballs, fins i tot a l'Encyclopaedia Biospeologica, però en el treball d'en Vidal, es descriuen els estudis que prestigiosos entomòlegs; Chopard, Breuil, Jeannel, Bolívar, etc. fan específicament del gravat, amb opinions sobre si es tracta d’un representant del gènere Troglophilus o de Dolichopoda, arribant a la conclusió que es tracta del primer dels dos.

I. Bolívar, un dels estudiosos i autor del gènere Dolichopoda

L. Chopard, un altre dels especialistes

En format Scrib es pot veure tot l’article. Les cinc pàgines –de la 9 a la 13- són les que tracten de l’ortòpter. A més de l'insecte esmentat, l'article n’inclou també d'altres, però com sigui que aquests no són cavernícoles, no en farem comentaris. També es pot consultar i descarregar el treball complet de la següent pàgina web:

www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/TV/TV003_Vidal.pdf

format scrib: D’ortòpters Dolichopoda n'hi ha a Europa un total de quaranta especies cavernícoles que colonitzen regularment les cavitats des de l'Àsia Menor fins la Península Ibèrica, tot i que en aquest extrem occidental només les trobarem a Catalunya.

A Catalunya en trobem dues especies d'aquest grup d'ortòpters del gènere Dolichopoda: D. linderi al sector oriental i D. bolivari a l'occidental, amb una clara distribució geogràfica. No són abundosos a les nostres cavitats, però fins i tot també els podem trobar en mines i altres excavacions artificials. D'aquest insecte el que és més vistós és la extraordinària llargària de les seves antenes, quasi un pam, i a més les mouen endavant i endarrere del seu cos, com explorant el territori de l'entorn. No és fàcil la seva captura, al menys de l'individu sencer, doncs primerament al acostar la nostra ma hi dirigirà les llargues antenes i quasi segur que salti lluny de nosaltres, però a més, hi ha moltes possibilitats que al agafar-lo perdi alguna de les seves potes del darrera, sigui trencada per fragilitat o deixada perdre voluntàriamente al sentir-se pres, com a solució d'emergència per fugir d'un perill.

El nostre agraïment al company Josep Ml. Victòria per la seva col.laboració en l’article.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Nº 075. Concurs de Fotografia de Flora i Fauna Cavernícola

Els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo organitzen el I Concurs de Fotografia de Flora i Fauna Cavernícola. Donem a conèixer un resum –no és sencer!-de l’article que han publicat a la seva pàgina Web, així com en algun bloc. Per la consulta, podeu obrir la web oficial del grup: www.espeleovillacarrillo.com

ORGANIZACIÓ: Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) i Biodiversidad Virtual (B.V.)

OBJECTIUS: Incentivar la divulgació y la conservació dels ecosistemes del medi subterrani REQUISITS: Les fotografies que s'acceptaran pel Concurs hauran de ser de Flora i Fauna Cavernícola, preses entre febrer i setembre del 2010. Hi pot participar qualsevol persona. Les fotos hauran de ser inserides al portal de Biodiversidad Virtual (www.biodiversidadvirtual.com), a on hi ha una serie de carpetes específiques o àmbits del concurs, a saber: -Invertebrats -Flora -Mamífers -Fongs -Peixos -Amfibis-rèptils Les fotos també s’han d’enviar a: bioespeleologíaGEV@hotmail.com Abans d’enviar les fotos, es recomana descarregar-se les bases i el manual de l’usuari, ja que hi ha una serie de normes i requisits. DATES I TERMINIS: En concurso s’inicià el passat febrer i finalitzarà el 24 de setembre del 2010. A partir d’aquí, el dictamen del jurat serà el 24 de novembre del 2010 y es donarà a conèixer dins les pàgines web del G.E.V. i de B.V. Els desitgem un gran nombre de participants i que perduri per altres edicions

dilluns, 25 de maig del 2009

Nº 028. Assemblea constitutiva de l’Associació Catalana d’Espeleologia –BIOSP-

Conclusions de la Primera Assemblea La sessió va tenir lloc a la sala d’actes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a qui hem d’agrair la desinteressada cessió del local. Assisteixen 12 membres del total de 41 socis, el que representa el 29 % de participació: Francesc Alfambra; Lluís Auroux; Jordi Comas; Floren Fadrique; Arnaud Faille; Carles Hernando; Glòria Masó; Pau Pèrez; Enric Porcel; Ignacio Ribera; Josep Manel Victoria i Juan Antonio Zaragoza. Recull dels principals temes exposats: -Presentació de l'Associació; motius de la seva creació i objectius -Presentació dels tres primers responsables; President; Secretari i Tresorer -Presentació de l'estat de comptes corresponent als anys 2007 i 2008 -Exposició de les principals activitats portades a terme des de la fundació de l'ACB: --El Projecte Atlas al Marroc --Col.laboracions diverses amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Amb el Banc de Teixits; Amb el Departament de Col·leccions (Àrea d'Artròpodes) -- Col.laboracions diverses amb el Museu Valencià d'Història Natural, Fundación Torres Sala -- Col.laboracions diverses amb l'Institut de Biologia Evolutiva, del CSIC -Reorganització de la Secció de Bioespeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia: Ja s'ha proposat als directius, encarregar-nos de tornar a engegar aquesta Secció que avui dia no està operativa. Referent al material que es pugui obtenir dels recol·lectors, es proposa organitzar un circuit de comunicació per tenir-los informats del que han recollit, i fins i tot donar-los la possibilitat de col.laborar dins del Museu en les tasques de preparació, conservació i catalogació del seu material aportat. Bloc de l'Associació: Ja tenim un Bloc: biosp.blogspot.com que està del tot a la disposició dels associats per inserció de notes i articles., tot i que encara hi manquen alguns detalls. Ja hi ha d'altres Blocs que tenen enllaç amb el nostre (Espeleoblog; Espeleo Truji, etc.). Proposta de creació d'un butlletí digital des d'on podríem comunicar activitats; necessitats particulars de separates, divulgació dels treballs i activitats de cadascú, etc. S'estudiarà la creació d'un sistema de comunicació digital tipus "fòrum" per una comunicació interna més directa entre els associats. Permisos de recol·lecció: Donat que cada vegada hi ha més limitacions per la cacera -bé siguin d'interior de cavitats o d'exterior-, seria interessant aconseguir una via més fàcil per a l'obtenció de permisos. En aquest moment, les gestions s'han de fer a través del Museu i aquest els ha de demanar a Medi Ambient. S'hauria de gestionar perquè aquestes sol·licituts les pugui fer directament l'ACB per agilitzar els tràmits.

dilluns, 19 de gener del 2009

Nº 004. Bioespeleologia al Museu

El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.

Nota: Aquest mateix post ja s'havia publicat a l'espeleobloc.blogspot el 27 d'abril de 2008 al blog http://espeleobloc.blogspot.com/

El primer Laboratori d'Entomologia Foto: Instalacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals. Barcelona 1917

Breu història de la tradició bioespeleològica a Barcelona:

Els inicis a Catalunya, s´han d´establir el 1869 amb una troballa puntual. L´alemany G. Dieck va descobrir a la Cova del Salnitre de Montserrat un nou coleòpter troglobi que va descriure ell mateix, el Speophylus kiessenwetteri, el primer troglobi català. L´any 1907, M. Faura i Sans descubreix un nou coleòpter cavernícola, descrit per l´alemany E. Reitter el 1908 com el Troglocharinus ferreri. Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu. L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc Español va descobrir el seu primer insecte cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit per Jeannel com el Speophylus españoli i també és l´any que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any 1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt. El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de resultats. Noms com C. Altimira, E. Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M. Rambla, A. Villarrubia, J. Vives, (alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir després. El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964) El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970: La creació oficial del Departament va tenir lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director. El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones, dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de 30 m2 que era el lloc habitual de treball de l´Español, al segon pis del Museu i dins d´una de les quatre torres de l´edifici, la torre en front del carrer de la Princesa. A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any 1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidro Gonzàlez Urgelles, l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la fauna recollida. Va ser l´Isidro Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i més coses per parlar-ne dos díes sencers. A les poques sortides ja em dedico plenament a la recerca i captura i entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el Director del Museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la burocràcia no era cosa del seu interès i fer de Director i haver d´anar sovint a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li agrada: Estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia la Sra. Sofia, podem dir-ne la seva secretaria, que li estalviava de fer tota la paperassa oficial.

Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)

Amb l´Español hi treballava la Sra. Conxita, que era una màquina de fer feina, feia de tot… i més. Era la Bibliotecària, s´havia d´enfilar per les fosques i estretes escales de fusta per pujar als altells i al pis dels armàris dels llibres. Era la preparadora dels insectes, una feina que exigeix bona vista, bones mans i sobre tot, molta paciència. S´hi passava moltes hores amb els ulls sobre la lupa binocular i amb una serie de pinzellets i agulles per retornar les petites bestioles a la seva postura original i encolar-les sobre trocets de cartolina. Sempre es queixava, deia que ja no tenia edat ni vista per fer-ho, però sempre acabava bé la seva feina. Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets, netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats. Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí, dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc., això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat. Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu

El Dr Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia

L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa crear un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells, armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i treballar. Un problema va ser que la instal·lació elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a subvenció per una sortida de camp i tots tant contents. Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar exposats. Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé, s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot. També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les incorporacions de gent com Miquel Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de Director del Museu.

Actual Laboratori de Bioespeleologia amb el seu responsable Oleguer Escolà (2007)
L´any 1967, l´Oleguer Escolà va entrar a treballar al Museu, fent-se càrrec del Laboratori de Bioespeleologia, avui dia encara en actiu funcionament. L´Español, el 24-4-69 és nomenat Membre Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Lluís Auroux