Nº 139. Descobriment als EEUU d'una nova família d'araneids

Recentment s'ha descrit una nova espècie d'aranya cavernícola en una cova dels EEUU. Però a més de nova espècie, resulta que també és un nou gènere. Però encara no n'hi ha prou. Resulta que per les seves particularitats ha estat necessària la creació d'una nova família, ja que presenta tantes diferenciacions respecte a les aranyes conegudes, que no es podia incloure-la en les altres.

Un exemplar mascle

Peçes bucals d'un exemplar mascle, visió ventral

Tot i que a l'any es descriuen unes trenta noves famílies en tot el mon, el fet de crear-ne una de  nova  és un fet que es pot considerar d'extraordinari. En el nostre país, un fet que s'hi acosta, va ser el de la troballa del coleòpter cavernícola Dalyat mirabilis, de cavitats d'Almeria. El Dr. Joaquim Mateu l'any 2002 va tenir de crear una nova subfamília, Dalyatinae, a més d'un nou gènere i nova espècie per poder classificar-lo

Vista frontal d'un exemplar femella

La nova família ha estat anomenada Trogloraptoridae; el nou gènere Trogloraptor i l'espècie marchingtoni, dedicada a Neil Marchington, un biospeleòleg que va acompanyar i col·laborar amb els especialistes a la cavitat. La localitat típica és a Oregón, en cavitats de la regió de Klamat-Siskiyou, entremig dels estats de California i Oregón, i va ser descoberta l'any 2010

El número de la revista ZooKeys de la publicació

Un exemplar femella

 L'estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista ZooKeys, nº 215, aquest any 2012. 

Tot seguit el títol; autors i resum, segons s'ha editat.

An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family)

Charles E. Griswold 1,2,3, Tracy Audisio 1,2,4, Joel M. Ledford 1,3

1 Arachnology Lab, California Academy of Sciences

2 Department of Biological Sciences, San Francisco StateUniversity

3 Environmental Science, Policy and Management, University of California, Berkeley

4 Summer Systematics Institute, California Academy of Sciences

Corresponding author: Charles E. Griswold (cgriswold@calacademy.org)

Academic editor: Jeremy Miller | Received 18 June 2012 | Accepted 19 July 2012 | Published 17 August 2012

Citation: Griswold CE, Audisio T, Ledford JM (2012) An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family). ZooKeys 215: 77–102. doi: 10.3897/zookeys.215.3547

Abstract

The new spider genus and species Trogloraptor marchingtoni Griswold, Audisio & Ledford is described as the type of the new family Trogloraptoridae. The oblique membranous division of the basal segment of the anterior lateral spinnerets of Trogloraptor suggests that this haplogyne family is the sister group of the other Dysderoidea (Dysderidae, Oonopidae, Orsolobidae and Segestriidae). Trogloraptor is known only from caves and old growth forest understory in the Klamath-Siskiyou region of Oregon and California.

Vista central d'un exemplar mascle. Veiem a la part superior el detall de les ongles prensores

Les fotografies són de la pròpia descripció a la revista ZooKeys.

Quina serà la propera descoberta?

Nº 138. Noves descobertes biospeleològiques al Marroc

Durant l'expedició espeleològica mixta franco-marroquina Win Timdouine 2008, els mesos de juliol-agost de l'any 2008, es van descobrir tres noves espècies de coleòpters, dos d'elles cavernícoles. Ara s'acaba de publicar el treball sobre la descripció de la tercera nova espècie.

Zones d'activitats. 

Els objectius de l'expedició eren explorar; topografiar i inventariar la fauna cavernícola de les cavitats de la zona del Plateau de Tasroukht, a l'extrem oest de la serralada de l'Atlas, a uns seixanta Km al NE d'Agadir, en particular del riu subterrani més llarg d'Àfrica: la cova Win Timdouine. També de les nombroses cavitats dels voltants, que s'obren en les tres conques hidrogeogràfiques dels voltants del lloc esmentat: Ait Mansour; Aksri Anklout -marcat nº 2 i 6, i Tasroukht -marcat nº 1 i 14-(la de la Win Timdouine).

Marcats nº 3 al 8, repartiment del gènere Apteranillus al Marroc

Ha estat precisament en una d'aquestes cavitats "secundàries" que s'ha descobert una nova espècie de coleòpter cavernícola  de la família Aleocharinae: Apteranillus bichaini, dedicat a Jean-Michel Bichain, l'organitzador de l'expedició i especialista en malacologia subterrània.

El gènere Apteranillus colonitza cavitats del Marroc i Algèria, havent-hi especies endogees (el primer pas per la colonització del sota-terra) i també de cavernícoles troglobis (un segon pas en que van ocupant les fissures i les cavitats que van trobant). Un gènere proper, Apteranopsis, colonitza les illes Canàries, cas semblant al d'altres gèneres també d'estafilínids cavernícoles com el Domene, que habiten en la nostra península i també al Marroc; Canàries, etc.

La nova espècie Apteranillus bichaini

Una de les espècies d'Apteranillus, A. ruei, va ser descoberta a la cova Kef Aziza, al sud-oest del Marroc, per en Daniel Pèrez Rué en l'expedició Atlas -68 (1968) de l'ERE al Marroc, i descrita pel nostre estimat Francesc Español l'any 1969.

Títol del la descripció de l'Apteranillus bichaini, a la revista Annales de la Société Entomologique de France (n.s.), 2012, 48 (1--2): 81-96:

Contribution a la phylogenie et la systematique des Aleocharinae

hypoges d'Afrique du Nord (Coleoptera : Staphylinidae)

Par Michel Perreau (1) & Arnaud Faille (2)

(1) Universite Paris 7, IUT Paris Jussieu, case 7139, 5, rue Thomas Mann, F-75205 Paris cedex 13 France

(2) Zoologische Staatssammlung, Muenchhausenstr. 21, D-81247 Munich, Allemagne

Resum del treball de la descripció: (Traduit del francès):

Amb motiu del descobriment d'una nova especie marroquina d'Apteranillus Fairmaire 1854: Apteranillus bichaini n. sp. provinent de l'extrem occidental de les serralades de l'Atlas, de la descoberta d'una nova localitat d'Apteranillus minosianus Quéinnec y Lecoq 2005 y de la captura del mascle de Typhlozyras camusi Jeannel 1960, fins ara desconegudes, totes les espècies dels gèneres Apteranillus, Typhlozyras i Apteraphaenops Jeannel 1907 són redescrites i il.lustrades. Es presenten unes claus  de determinació y un mapa de distribució dels gèneres i especies endogees i troglòbies d'Aleocharinae de l'Àfrica del Nord (Apteranillus, Anopsapterus, Drusilla (Apteranopsis) pteraphaenops Typhlozyras). S'estableix la sinonímia Apteranillus championi Bernhauer 1936, = Apteranillus dohrnii Fairmaire 1854 n. syn. L'examen detallat dels caràcters morfològics dels gèneres Typhlozyras i Apteraphaenops suggereix la pertinència d'aquestos dos gèneres als Athetini i no als Lomechusini com ha estat acceptat fina ara, Apteraphaenops estant estretament emparentat amb Paraleptusa Peyerimhoff 1901 i Typhlozyras amb Geostiba Thomson 1858.

Cavitat del Apteranillus bichaini 

Les altres dues novetats, també són coleòpters: Un coleòpter aquàtic que habita en les aigües subterrànies d'una cova: Graptodytes eremitus i un coleòpter de l'ambient exterior, Siagona taggadertensis, però que ha estat capturat també en una cova. Sembla ser que  hi ha alguna nova espècie més, però encara no s'ha acabat l'estudi.  

Graptodytes eremitus

Títol del la descripció de Graptodytes eremitus, a la revista Zootaxa 2641: 1-14 (2010)

A new microphthalmic stygobitic Graptodytes Seidlitz from Morocco,

with a molecular phylogeny of the genus (Coleoptera, Dytiscidae)

IGNACIO RIBERA1,2 & ARNAUD FAILLE1,3

(1)-Institute of Evolutionary Biology (CSIC-UPF), Passeig Marítim de la Barceloneta 37-49, E-08003 Barcelona, Spain.

E-mail: ignacio.ribera@ibe.upf-csic.es

(2)-Museo Nacional de Ciencias Naturales, José Gutiérrez Abascal 2, E-28006 Madrid, Spain.

(3)-Département Systématique et Evolution, Muséum National d'Histoire Naturelle, Bât. Entomologie, 45 rue Buffon, F-75005 Paris, France. E-mail: faille.arnaud@wanadoo.fr

Siagona taggadertensis

Títol del la descripció de Siagona taggadertensis, a la revista Annales de la Société Entomologique de France (n.s.), 2011, 47 (1--2): 162-167

Remarkable discovery in a cave of south west Morocco: Siagona

taggadertensis n.sp. (Carabidae: Siagoninae)

Bernard Junger (1) & Arnaud Faille (2,3)

(1) 237 rue de Brunove, F-88000 Dogneville, France

(2) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Passeig Marítim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

(3) C.P.50, UMR 5202 du CNRS / USM 601 "Origine, Structure et Evolution de la Biodiversite", Museum National d'Histoire Naturelle,

Departement Systematique et Evolution, Bat. Entomologie, 45 rue Buffon, 75005 Paris, France

Present address: Zoologische Staatssammlung Munchen, Muenchhausenstrase 21, 81247 Munich, Germany

Enhorabona per les importants troballes!

Nº 137. Final de l’expedició ATLAS 2012

Darrera comunicació d'en Floren fadrique, rebuda per mail el 31 de juliol de 2012.

Ens escriu en Floren:

Continuem amb la recerca biospeleològica a diferents cavitats de diverses regions del Marroc, tot pujant cap al Nord ja de tornada. Fa uns dies, al sortit del massis del Toubkal, vam anar a Taglefth, prop de Beni Mellal. Vam trobar, a prop de la pista que condueix a Anergui, l'avenc anomenat Ifri Ousgre, de poc més de vint metres de fondària, on vam agafar dos exemplars de Irinea, un subgènere de Trechus candidat a ser un gènere nou per les seves grans diferències morfològiques. Aquesta troballa és important ja que no més hi ha uns cinc exemplars al Museu (ho dic de memòria...) i tan sols es troba en aquesta cavitat en tot el Marroc. A més, i mercès al nostre guia Kasmi, traductor de la expe, els berbers que vam trobar ens van dir que no hi havia cap cavitat més en aquella zona.

També es va localitzar un petit engolidor anomenat Iri Adar Nyighil, en el que fa temps (expe de l'any 2005) varem trobar un coleòpter Anemadine molt possiblement nou, però malauradament inservible pel seu estudi degut a estar parcialment xafat. Vam trobar la cavitat, però... colmatada de fang i derrubis, degut a les obres que havien fet a la pista! Ara, havem instal•lat el "campament base" a la daya Chiker. S'han visitat diverses cavitats de la contrada, per tal de agafar algun coleòpter més de A. groubei, encara que sense cap resultat. No obstant, i en general, el volum de material biològic recol.lectat és important. Destaquem els nombrosos exemplars de col•lèmbols; tres quernets (pseudoescorpins; isòpodes; petits coleòpters; aranyes; opilions, etc. Es té que dir que també es procura recol.lectar diferent fauna exterior.

Demà dia 1 d'agost està previst anar a la Riviere de Chara, cavitat de més de tres kilòmetres i inundable en època de pluges, i al Trou de la Piste, avenc de trenta metres. Ambdós estan colonitzats pel coleòpter Trechus gigoni, i per l'estafilinid Lobrathium comasi de recent descripció per part del company Carles Hernando. Esperem agafar exemplars de tots dos: ben bé es pot qualificar de fauna exòtica tot el que estem recol.lectant, ja que la seva escassetat; la distància i la complexitat de trobar-la, la converteixen, de fet, en exemplars únics i exòtics. Amb aquesta cavitat Riviera de Chara pretenem finalitzar la ATLAS 2012: creiem que s'han assolit tant sols una part dels objectius previstos. Per altra banda, ens podem felicitar per la voluminosa recol.leccio efectuada, en la que, mol probablement, surtin interessants i nombroses novetats. També la troballa de exemplars de elements com Irinea i Ifridites la considerem d'un gran interès.

Enguany, el nombre de cavitats en les que havem efectuat recol.leccions ha sigut poc elevada, encara que algunes presenten una elevada dificultat tècnica. A més, la recerca al massís del Toubkal, pujant a les vessants del cim del Jbel Anhremer, a més de tres mil tres-cents metres en dos ocasions, ha sigut especialment dura. La climatologia ens ha acompanyat en quant a la seguretat d'un baix risc d'inundació de les cavitats, encara que la temperatura deixa la seva empremta en tots nosaltres: avui a Taza estem a quaranta quatre graus! Ja estem programant l'expe de l'any vinent. Havem aconseguit nous contactes, visitant interessants zones càrstiques desconegudes i calculant uns teòrics límits biogeogràfics de fauna subterrània. L'any que ve continuarem informant de l'expe ATLAS 2013.

Salutacions a totes i i a tots!

Nº 136. Més notícies de l'expedició al Marroc

Seguim rebent els mails d'en Floren. En tenim dos de nous: Un del dilluns 23 i un altre del dijous26.

Zones calcàries (en negre) del Marroc

 NOU MAIL DIA 23 del 07

 Continuem amb la recerca biospeleologica, i avui no ha sigut un dia bo del tot: havem estat a la Ifri Caid, i desprès d' uns arriscats flanquejos per evitar els primers llacs que són d'aigua putrefacta per efectes de les grans acumulacions de guano, havem arribat a la part "neta" de la cavitat, on continuen havent-hi hi han moltes restes de ratpenats, murcielaguina (ja sense descompondré) i grans quantitats de fang. En una sala amb terra de fang, havem agafat un coleòpter que en un començament vam pensar que era una Subilsia, però desprès d'examinar-la amb una lupa, semble ser un Ifridytes mateui. S,han col·locat trampes permanents, per recollir-les en un futur.

Demà farem la Ifri Taouya, aviam si hi ha més sort, encara que penso que, per nosaltres, és una cavitat una mica "nefasta", però com surti una Subilsia canviaré d'opinió, Si això no dona resultat, intentarem fer la Ifri Bouglemane (avenc Subils -- Godoy), cavitat d'uns trenta metres de fondària i dos-cents de recorregut, encara que com és un pou d'aigua de boca, tindrem que demanar permís, si bé dubto que ens el donin.


A veure que trobarem demà.....

Ifri Caid

MAIL dia 26 del 07

No. No vam tindre sort. Després d'una recerca intensa i exhaustiva en la Ifri Caid i Ifri N'Taouya no es va trobar cap Subilsia. En la primera tan sols es va poder visitar un parell de centenars de metres de cavitat, ja que la primera part està excessivament contaminada per la murcielaguina, i la resta inundada i sifonant. A la segona, amb una part important plena d'aigua, vam aprofitar les platges de pedretes i sorra i les ribes de fang. Malgrat l'escorcollament intensiu que vam fer, mirant un la riba dreta, l'altre la riba esquerra i el tercer el terra, tot i aixo de rastrejar ben bé centímetre a centímetre, i tant d'entrada com de sortida, no va aparèixer cap Subilsia. Sí que es va agafar un coleòpter estafilinid mol maco, possiblement un Apteranillus. A més es va fer la acostumada recol.leccio d'aranyes, col.lembols, isòpodes, etc. Per quedar tranquils, aquest escorcoll es va repetir a la Ifri Caid per segona vegada, malgrat que es necessitava un estomac prou resistent per suportar la ferum de l'aigua pútrida que hi ha als primers centenars de metres. També vam fer la Ifri Taguelmoust, però la quantitat e intensitat de l'aigua que porta no va permetre trobar res. Tant sols en el laminador d'entrada es van arreplegar uns col.lembols i alguna aranya.

Un de tants poblets...

 El dia d'ahir, per aprofitar el temps, vam fer una prospecció entre Ait Mehammed i Zaouia Ahanessal, en un massis que supera els tres mil metres. Desprès de kilòmetres de pistes, ens van trobar un "Guia" que va dir coneixia un avenc. Ens va ensarronar de mala manera i desprès d'hores de caminar no vam trobar res de res. A més el paio volia cobrar dos cents o tres cents dirhams pel seu ,"treball". El vam engegar a pastar fang amb molta educació. Això sí, hi ha forats i el terreny promet i és biològicament molt interessant.

Rentant la roba

A hores d'ara ens trobem a Asni, camí del Tizi Tacheddirt. Intentarem contactar amb un guia de muntanya que ja coneixem de l'any passat  (Ali), i pernoctarem al seu ,"git d'etape". Demà a primera hora (això de l'horari és un rotllo, perquè a banda del desfase habitual-amb la Península (1 hora), ara es canvia una hora més perquè estem al Ramadan, i a més és tot tancat fins la nit, i al dia tot-hom està clapant), e intentarem trobar zones adients per trobar el coleòpter nivícola-endogeu Trechus idriss.

Estem pensant si ens dona temps fer algun altre forat a la tornada....

Continuarem informant.....

Nº 135. Darreres notícies des del Marroc

Avui, diumenge a mitja tarda, s'ha rebut un mail del grup expedicionari al Marroc (Floren Fadrique; Josep Pastor i Carles Fontgivell). Estan tots bé i amb moltes ganes de fer activitats.

Situació de les dues primeres zones d'activitat

Escriu en Floren:

Estem ja a l'equador de la expe, tant pel calor com pel treball que havem fet. Per sort tots estem amb bona salut.

Vam arribar a Taza el dia 18 i ja al vespre vam fer la Ifri (Kef) Izoura, una cova-avenc que ja coneixíem d'altres expedicions i que fa anys sembla que va donar quelcom interessant en fauna. Es una cavitat petita; amb dos pous de vint metres i varies galeries. En èpoques de pluges, habitualment s'inunda del tot, i quasi sempre, com ara, hi ha parts amb aigua permanent. Però en una galeria que hi ha desprès del primer pou s'han pogut capturar quatre exemplars de coleòpters cavernícoles de les abans dites Antoinella que han estat passats a Trechus. Tres d'ells sembla que són amb tota seguretat Trechus, mentre de el quart sembla diferent, ja que te uns ulls diminuts (microftalm) i caldrà estudiar-ho bé. A més es va capturar molta fauna de diversos tipus.

 Al dia següent, vam intentar localitzar una altra cavitat, anomenada "Chebbout". Malgrat que vam voltar per la zona, ningú ens en va saber donar cap referència. Per aprofitar el dia per aquesta contrada, que es diu Merghraoua, vam accedir a una cova que ja coneixíem de la primera expedició, a l'any 2001: la Kef Admann. Per sort uns nois acampats a la vora i desprès de mols tès bullint, ens van acompanyar a la boca, i vam tindre la sort de trobar les restes d'un suposat Trechus molt recentment xafat. Ens van dir que pel mati havia visitat la cova una trepa de nens. Tindrem que estudiar aquests  restes, però es molt probable que sigui el Trechus gigoni.

Altra zona que estava prevista fer activitat era El Ksiba, concretament el llogaret d'Ait Schkounda. Ja hi havem estat tres vegades sens cap resultat en quant als coleòpters Antoinella, millor dit, Trechus, o d'altres tipus de coleòpters: la seva situació propera a Ait Mehammed, amb l'emblemàtica Subilsia senenti,   i no molt lluny de Taglefth, amb el nou subgènere Irinea descobert per nosaltres l'any 2005, la fan una zona biològicament molt interessant. Havem estat en tres cavitats que no han donat cap resultat en quant a coleòpters, però s'ha fet una bona collita d'opilions; aranyes i algun col·lèmbol.

 Ara ens dirigim al mític Ait Mehammed, on farem les clàssiques coves Ifri Caid; Ifri  Taouya i Ifri Taguelmoust, tot esperant que es pugui capturar d'una vegada la Subilsia, que ja toca desprès de les moltes vegades que hi hem estat i no l'hem aconseguit! 

Per acabar, pujarem al Tizi Taccheddirt, un coll de més de tres mil metres al massis del Toubkal, on esperem agafar el Trechus idriss, fet que no vam aconseguir l'any passat.

Per sort, tenim l'ajud de Younes el Kassmi, un guia de la cova-avenc Gouffre Friouato, que s'ha ofert a acompanyar-nos en tota l'expedició per fen-nos de guia; traductor i "factòtum" pels afers diaris que es presenten, a canvi d'unes nocions elementals de tècniques espeleològiques

No havem tingut cap entrebanc seriós i la moral, enguany, és força bona, mercès a les importants troballes dels primer dies, encara que algú, per raó dels quaranta-tres graus a que havem estat, es troba tant xafat i "aplatanat" com l'Antoinella de l'Ifri Admann.

Seguirem informant...

Nº 134. Noticies dels expedicionaris des del Marroc

Al Marroc ja hi fan feina!

Aquesta nit hem rebut una trucada per telèfon d'en Floren Fadrique des del Marroc. Van iniciar l'expedició el dimarts dia 17 de juliol i ja tenim alguns bons resultats.

 

 Ens explica en Floren:

Desprès d'anar fins Almeria, embarquem en un transbordador que ens porta fins Melilla. La primera destinació de treball ha estat la Daya Chicker, per visitar algunes cavitats i intentar esbrinar un problema de recol·lecció, un possible canvi d'etiquetes d'identificació de material que ha provocat una serie de dubtes en la situació geogràfica d'una de les noves espècies de Trechus que es va descobrir en l'expedició de l'any 2002 (Trechus fadriquei).

Avui (dia 18 de juliol) hem visitat la cova Kef Izoura amb el bon resultat d'haver trobat quatre exemplars de Trechus que s'hauran d'estudiar a la nostra tornada per veure si efectivament són de l'especie fadriquei. 

 Avui mateix hem pogut visitar una segona cavitat: la cova Kef Admam, a la població de Merhraoua, prop de la Daya Chicker. També hem tingut la sort de trobar un Trechus, tot i que només unes restes d'un exemplar mort, però suficient com per poder determinar a quina espècie pertany. És una nova localitat per aquests coleòpters cavernícoles.

Hem conegut un xicot que ens acompanyarà durant tot el viatge. Això de portar un guia és molt necessari quan vas a zones poc poblades i lluny de grans poblacions.

Demà pel matí iniciarem el desplaçament per anar fins El Ksiba, ja en el centre del Marroc, per veure de conèixer alguna nova zona a explorar. Tots tres (a més del Floren hi ha en Carles Fontgivell i en Josep Pastor) estem molt bé i amb moltes ganes de fer coses.

Que tingueu molta sort i un bon viatge!

Nº 133. Nova espècie d'àcar cavernícola

El nostre company de l'Associació, en Toni Pérez, ens ha donat a conèixer la descripció d'una nova troballa de fauna cavernícola: el Damaeus gevi nom dedicat al Grupo de Espeleología de Villacarrillo -GEVI-. El material ha estat recollit pels membres del grup en diferents cavitats andaluses.

Anagrama de la revista

El treball s'ha publicat a la prestigiosa Revista Ibérica de Aracnología, de la Sociedad Entomológica Aragonesa.


El material va ser recollit pels membres del Grupo de Espeleología de Villacarrillo en cavitats de les províncies de Jaén i Albacete, havent estat estudiades per l'especialista Luís S. Subías del Dto. de Zoología, Facultat de Biología de la Universidad Complutense de Madrid.

Inserim en versió original el resum/introducció del treball.

Un nuevo oribátido cavernícola, Damaeus

gevi n. sp., de España (Acari: Oribatida:

Damaeidae) con un camuflaje de cadáveres

de oribátidos adheridos a sus exuvias

Luis S. Subías

Resumen:

Se describe una nueva especie de oribátido de la familia Damaeidae, Damaeus

gevi n. sp., procedente de una cueva de Jaén, en el sur de España, caracterizada,

entre otras cosas, por sus largas patas y por presentar las exuvias ninfales que

porta con los restos de cadáveres de otros oribátidos de menor tamaño adheridos

a ellas, entre ellos de Microzetes mirandus (Berlese, 1908), que es primera cita para

España.

Palabras clave: Damaeus gevi, nueva especie, cuevas, Acari, Oribatida, camuflaje,

nueva cita, España.

Taxonomía: Damaeus gevi n. sp.

Introducción

Son muy pocas las publicaciones sobre ácaros oribátidos cavernícolas

en España, en concreto la primera es de Pérez-Íñigo (1970), y en ella se citan

y describen varias especies de la cueva Ojo Guareña (Burgos), más tarde otra

del mismo autor (Pérez-Íñigo, 1975), en la que se describe una nueva especie

de una cueva de Sacecorbo (Guadalajara) y, posteriormente, aparecen las

publicaciones de Subías & Arillo (1996), Iturrondobeitia & Arillo (1997) y

Arillo & Subías (2006); en la primera se describe una nueva especie de Oppiidae

de la cueva La Escarigüela (Madrid), en la segunda se describe otro

nuevo óppido de la cueva de Otxas (Vizcaya), y en la tercera se redescribe

un Damaeidae descrito de Argelia y encontrado posteriormente en el sur de

España, Metabelbella phalangioides (Michael, 1890), de una cueva de Carcabuey

(Córdoba). En el presente trabajo se describe una nueva especie,

también de la familia Damaeidae, procedente de cuevas de Andalucía (Jaén)

y de Castilla-La Mancha (Albacete), y se cita, por primera vez, la presencia

de “caparazones” de cadáveres de oribátidos adheridos a las exuvias ninfales,

que esta nueva especie porta dorsalmente, y las especies a las que pertenecen,

siendo de destacar que una de ellas, Microzetes mirandus (Berlese,

1908), es la primera vez que se cita en España.

Els àcars són aràcnids: com les aranyes; pseudoescorpins; escorpins; opilions, etc., però pertanyen a un grup especific per ells. Dins les cavitats són nombrosos, arribant a milers d'individus agrupats en poca superficie, però en moltes ocasions es fa molt difícil veure'ls degut a la seva petita mida . N'hi ha de grans, aproximadament d'un centímetre, paràsits dels ratpenats, però la majoria tenen una mida molt petita, als voltants de poques dècimes de mil·límetre. Aquesta mida i el color grogós-marronós dificulta la seva localització, i més encara perquè solen viure enterrats en les deposicions de guano, poques vegades a la seva superfície.