Com s'ha de dir?
El nom que engloba i defineix les activitats necessàries per assolir la recerca, captura i estudi de la flora i fauna de dins les cavitats no està -no estava- clar. Al llarg dels anys ho hem vist escrit de mitja dotzena de formes; totes semblants però totes diferents. En uns casos el motiu va ser el país de procedència dels seus pioners (França) i en altres la traducció i/o adaptació a la nostra llengua catalana, i també al castellà.
Precedents: El terme
Biospéléologie va ser creat pel francès
Armand Viré durant els seus treballs al laboratori subterrani del
Jardin des Plantes de París, entre els anys 1896 i el 1914 per designar la ciència que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani.
A partir de l'exploració de la
cova del Drac a
Mallorca l'any 1904
Émile G. Racovitza modifica el terme i es generalitze passant-se a dir-se
Biospéologie. El mateix Racovitza l'any 1905 crea la institució
Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Al poc s'hi afegeix
René Jeannel i creen la revista científica del mateix nom-
Biospéologica- per publicar-hi els resultats d'aquells estudis.
D'aquí que convisquin els dos termes; amb e o sense e intermèdia, tant en bioespeleologia-bioespeleòleg com en biospeleologia-biospeleòleg, amb les corresponents versions castellanes bioespeleología-bioespeleólogo i biospelelogía-biospeleólogo. També podria haver-hi el factor d'error al transcriure un original a l'edició d'un article.
A casa nostre:
En els primers treballs publicats per F. Español, llavors la majoria en castellà, també s'ha anat citant de les dues formes. La que sembla ser la seva primera cita, escriu biospeleólogo (en castellá) dins el treball La zariquieya troglodytes Jeann. Graellsia 4, 1946
La dècada dels 50 segueix citant biospeleolología i biospeleológico (sempre en castellà), tendència que s'allarga fins l'any 1969 en tots els seus treballs. Hi ha una excepció l'any 1961 en que cita sempre bioespeleología en el treball en castellà Fauna cavernícola de la provincia de Barcelona I: Invertebrados. Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona GES del CMB.
I encara més complicat!: Aplicació dels varis termes dins d'un mateix treball:
En el programa del Cursillo de Iniciación a la Bioespeleología, 18 al 31 gener de 1966, Ajuntament de Barcelona-Museo de Zoología, en castellà, es citen Bioespeleología; Biospeleología i Biospeleólogo.
Un altre exemple: En la ponència presentada al V Congrés Internacional d'Espeleologia a Stuttgart l'any 1969, en treball conjunt F.Español - O. Escolà La Bioespeleología en España. Resumen histórico, es citen els dos termes: Bioespeleologia i Biospeleología.
En la literatura catalana -així mateix que la castellana- s'ha anat imposant bioespeleologia, encara que amb alguns dubtes.
Fa poc temps, pel bloc de Sarawak es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una mateixa norma. La solució no era gens clara!
-Consultant la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia: El terme és Biospeleologia.
-Consultant el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística, el terme indicat és Bioespeleologia.
Davant les dues formes, el dia 1 d'abril 2011 es fa una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent resposta:
Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia. La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana (www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat la següent consulta:
Consulta de la GEC al TERMCAT:
Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua: Català Àrea temàtica: Esports
Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple, 'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Nota complementària de BIOSP: Còpia de la normativa esmentada:
Documents normatius (1962-1996)
Sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant
(Acord del 19 de gener de 1996)
... D'altres, però, contenen formants que sols es distingeixen formalment dels mots anàlegs catalans per una accentuació diferent (aeròstat, antístrofa, megàspora, hipòstil) o que hi coincideixen formalment a excepció de la e protètica, per la qual cosa donen lloc a casos aparentment contradictoris: substrat (estrat), atmosfera (esfera i semiesfera), cardiospasme (espasme i antiespasmòdic), arteriosclerosi (esclerosi), endosquelet (esquelet), hidrostàtic (estàtic i hiperestàtic), infrascrit (escrit i sotaescrit) iugoslau (eslau), txecoslovac (eslovac), biospeleologia (espeleologia), termostable (estable), tiflostoma (estoma)...
Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC:
Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17
Resolució:
Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma bioespeleologia.
Als pocs dies al Cercaterm ja s'havien entrat les correccions.
Ara sí que ja ho tenim tots ben clar. En català hem de dir-ne
BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG.
En castellà, tot i que també s’aplica majoritariament
bioespeleología, també ho trobarem d’altres formes. Un altre dia en parlarem.
La finalitat de l'expedició, tanmateix que els darrers anys, a més de recol.lectar tot tipus de fauna subterrània, segueix sent aconseguir una serie d'espècimens de coleòpters cavernícoles per poder finalitzar l'estudi genètic del gènere Antoinella, recentment inclòs dins del gènere Trechus, però que encara cal analitzar els ADN de les diferents espècies per poder-ne assegurar aquest traspàs.
El pas del Mediterrani serà per Almeria amb el ferri fins Nador, un itinerari que estalvia quilòmetres de cotxe, tant dins d'Espanya com al Marroc, tot i que el passatge és bastant més car.
El primer punt de treball és la zona de Taza, concretament els voltants del immens polje de la Daya Chiker, amb la intenció de poder recollir fauna d'una serie de cavitats properes. (Friouato, Ghar Chiker, Kef Isoura, Ghar Bied, etc)
També hi ha previst anar a la clàssica zona d'Aït Mhammed, lloc d'on és necessari capturar un altre coleòpter emblemàtic: Subilsia senenti, que també ha d'entrar en les comparacions genètiques. Aquest trèquid es troba en unes poques cavitats del Douar Bernat: Ifri Caid, Ifri n´Taouya i Ifri Boughlamane. D'aquesta Subilsia, que va ser trobada per Joan Senent, estudiada pel Dr. Francesc Español i dedicada al malograt Josep Subils, tan sols se n'han recol•lectat uns pocs exemplars malgrat les moltes visites fetes a aquestes cavitats.
Aquesta vegada no totes les tasques han de ser sota terra. Pels anàlisis de l'ADN també es precisa la captura d'un coleòpter exterior: Trechus idriss, que es troba al massís del Toubkal (4.167 m), el pic més alt del Marroc, en zones de neus quasi perpètues. Aquest hàbitat nivícola té certes semblances amb el món subterrani i de fet, hi ha espècies dels dos àmbits que coincideixen amb les seves adaptacions i posseeixen un alt grau de parentesc. Les referències de la primera i pot ser la única captura d'aquest altre trèquid, es remunte a l'any 1924 aprox. Quan es van recol-lectar diversos exemplars a Tizi N'Tacheddirt, una collada situada als 3.230 m d'alçada.
En cada expedició es procura visitar alguna zona no coneguda biospeleològicament per anar omplint els buits faunístics i poder conèixer més la biodiversitat subterrània. Aquest cop s'ha pensat en Ait Skounda, en la regió d'El Ksiba. La zona ja havia estat visitada per nosaltres en una altre ocasió, però amb resultats negatius. Com sigui que l'enclau geogràfic és molt interessant per estar entremig d'altres llocs biològicament importants, es vol insistir en la recerca.
El retorn està previst dins la primera setmana d'agost.
Els desitgem un bon viatge i moltes troballes!
Els nematodes pertanyen al regne animal, són una mena de cucs no segmentats, allargats, filiformes o fusiformes, amb boca molt aparent. Molts d'ells són paràsits d'animals, -fins i tot de l'home-, també de plantes i n'hi ha que viuen lliures dins l'aigua. Els dels grups que ens poden interessar són de mida petita, en general per sota els 2 mm. Dins les cavitats es troben entremig de la terra i no són visibles, i pel seu estudi s'han d'extreure mostres de terra i tractar-les degudament.
Al no poder inserir tot el treball descriptiu complet, n'incloem el resum i algunes de les figures il.lustratives.
