Nº 403. La Bioespeleologia a Cuba. 2024

       Amblipigi, un inofensiu aràcnid, típic de les cavitats tropicals.        Foto: Irene Lobato Vila

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens ha informat d’un interessant acte: Una sessió sobre La Bioespeleologia a Cuba, amb especial èmfasi als resultats d’una expedició conjunta portada a terme aquest any, per membres del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Transcripció de la convocatòria:

Data: dimecres, 20 de novembre de 2024
Horari: a les 19:00 h
Lloc: seu de la Federació Catalana d'Espeleologia (FCE). Carrer del Mas Casanovas, 66, 08025 Barcelona.

Activitat gratuïta, no cal inscripció prèvia.

La Bioespeleologia a Cuba va viure moments de màxima activitat durant les dècades dels 60' i 70' del segle passat, però poc se sap sobre un descobriment a principis del segle XIX que va ubicar l'illa com a primer territori d'Amèrica a donar a conèixer la fauna cavernícola del territori. Amb el suport de la Federació Catalana d’Espeleologia, el juliol de 2024 membres del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona van participar conjuntament en una expedició bioespeleològica a la regió occidental de Cuba. En aquesta xerrada, oferirem una aproximació en primera persona a l'experiència viscuda durant aquesta curta i intensa jornada a l'illa, partint d'aquest punt històric de la primera meitat del segle XIX i passant breument pels moments clau del desenvolupament de la Bioespeleologia a l'illa i l'estat actual del coneixement.

A càrrec de Jorge Mederos, investigador, col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membre de l'Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP.

 

Nº 402. Gravacions de vídeo dels col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Bcn. (3)

 

                                                        Part del programa del curs
El vídeo que presentem avui, és la  gravació de la conferència del dr. Xavier Bellés dins del 5è Curs de Bioespeleologia que es va cel·lebrar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona l'any 1992.

No és la gravació completa ja que durant la sessió, el projector va tenir alguns problemes tècnics d'una certa durada, que no s'han inclós i, a més, alguna part de la gravació original també presentava anomalies.  Diem-ne que "s'ha sanejat" la intervenció.

Enllaç per veure el vídeo: https://youtu.be/dTyxAiyN73E

Amb l'agraïment a l'Agustí Meseguer per la seva labor tècnica sobre la cinta original. Ens explica que...

És un recull de la conferència parcial del Dr. Bellés que va donar sobre la bioespeleologia durant el curset que es va realitzar l'any 1992 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La conferència del Dr. Bellés es parcial perquè no la podem reproduïr sencera, sols hem col·locat la part que correspon a la Història de la Bioespeleologia, ja que la resta de la gravació estava parcialment destruïda.

 

Nº 401. Gravacions de vídeos de col·laboradors del Museu de C. N. de Bcn. (2)

 

          A l'esquerra Oleguer Escolà, presentant al Dr. Francesc Español per a la seva conferència

Avui oferim un vídeo gravat en una de les conferències del 5è Curs de Bioespeleologia que es va cel·lebrar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona l'any 1992. Veurem a l'Oleguer Escolà i al Dr. Francesc Español (Valls 1907-Barcelona 1999).

Entre els anys 1966 i 1992, es portaren a terme un total de sis cursos, organitzats pel mateix Museu i amb conferenciants de tant renom com per exemple: Francesc Español, Maria Rambla, Mª Cristina Vicente, Carme Bach, Enric Balcells, Xavier Bellés, Antoni Serra, Carles Gràcia Alonso, Joan Senent, Oleguer Escolà, Joan Ullastre, Isidre G. Urgellés, Lluís Filbà, Eduard Vives, Carme Alegre, etc.

Aquests documents gràfics tenen un gran interès històric, per la qual cosa és important la seva divulgació.

L'enllaç per veure la presentació és: https://youtu.be/xgqA07LzyyM

Nº 400. Gravacions de vídeos de col·laboradors del Museu de C. N. de Bcn. (1)

            Tret del vídeo. D'esquerra a dreta: Floren Fadrique, Joaquim Mateu i Jordi Comas
 Algunes gravacions en vídeo que havia fet i guardava a l’ordinador, les he editat per fer una divulgació de les persones que sovintejaven el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, no totes, naturalment, només les que van coincidir en els moments de fer les gravacions.

L'amic Agustí Meseguer, em va proposar de fer un post pel blog de BIOSP i, com sigui que el vídeo, 8 minuts, "pessa"massa, hi posaríem un enllaç que el descarregaria d'uns llocs on ell carrega les seves realitzacions.

                    Tret del vídeo: Francesc Alfambra, Agustí Meseguer i Jordi Comas
Així ho hem fet. Els "actors" que anirem veient, són (com diuen a les pelis, "per ordre d'aparició"). Oleguer Escolà, Agustí Meseguer, Jordi Comas, Floren Fadrique, JJ Pérez de Gregorio, Francesc Alfambra, Berta Caballero, Joaquim Mateu, Lluís Auroux i Amador Viñolas.

                                   Tret del vídeo: Lluís Auroux i el Dr. Joaquim Mateu
Els escenaris són dos: l'interior del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a la biblioteca; l'arxiu de revistes del tercer pis i el laboratori de Bioespeleologia, quan el regentava l'Oleguer Escolà i el domicili particular del Dr. Joaquim Mateu, al que els membres de BIOSP hi anàvem per tractar les expedicions al Marroc i per escanejar el seu fons fotogràfic. Les escenes están gravades en diversses dates, als voltants de l’any 2009 o 2010.

A veure si aquesta iniciativa ens permet oferir més vídeos dels que tenim als arxius.

Enllac: https://youtu.be/8S6zlRYgwhE

Nº 399. Diari de l’Expedició BIOSP 2024 al Marroc

 

                                                        Zones visitades en aquesta expedició del 2024.

Del 22 d’aquest juliol fins al 12 d’agost, ha tingut lloc la 22ª Expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, una nova activitat de l’Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- que es van iniciar l’any 2001.

Els participants han estat:

El Floren Fadrique, de l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, president de BIOSP i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Zoologia) i membre de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst i de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona; l’Hector Joaquim Cardona, de l’Espeleo Club de la Vall d’Uixó i el Younes el Kasmi, Initiateur Féderal d’Spéleologie de l’Ecole Française de Spéleologie. Guia de Muntanya del Marroc.

Aquest any hem aconseguit un reconeixement oficial de la Universitat Cadi Ayyat de Marrakech, a través del Professor Dr. Ghamizi, que donen suport a la nostra expedició des del punt de vista d’objectius bioespeleològics. El tema de la captura de fauna, pot portar problemes si no es disposa d’un permís de recol·lecció, així com un reconeixement oficial d’algun estament oficial de Marroc. El pròxim pas serà establir un conveni entre tres: Universitat de Marrakech; Museu de Ciències Naturals de Barcelona i BIOSP.

                                                 Els pous erosionats de la Kef Izoura
L’objectiu principal és continuar amb el projecte d’estudi de les aranyes cavernícoles de les cavitats marroquines. Des de la primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, l’any 2001, s’han descobert un total de 16 noves espècies d’aranyes, estudi que dirigeix el Dr. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona, sense comptar la resta d’ordres que colonitzen aquelles cavitats: coleòpters, isòpodes, miriàpodes, etc.

L’itinerari marroquí es va iniciar a la província de Taza, a la zona de la Daya Chiker, fent un molt extens recorregut (3.568 km) per la zona sud i est del Marroc, amb un total de 5.072  km incloent els de la península i sense comptar el recorregut del transbordador Almería-Melilla i retorn.

                                                       La cova Ifri Khang Ighar
Diari de l’expedició, al Marroc. 

DIA        ZONA       CAVITAT                               LOCALITAT

24-07-24    1   Grotte-aven  Bab Bou Idir.     Bab Bou Idir, Taza,

25-07-24    1   Kef Izoura.                             Bab Bou Idir. Taza         

26-07-24    1   Ghar Bied.                             Ain el Ouda. Taza.

26-07-24    1   Grotte aven Bab Bou Idir.        Bab Bou Idir. Taza

27-07-24    1   Trou de la Piste.                     Tabahirte. Merhraoua.

27-07-24    1   Irfri Azokhage.                       Tabahirte. Merhraoua.

28-07-24    1   Kef Adman.                            Merhraoua.

28-07-24    1   Kef el Maa.                            Bab Bou Idir. Taza.

29-07-24    2   Kef Afrau.                               Amazoy. Fariata. Beni Mellal.

29-07-24    2   Ghar Tishanimi.                    Amazoy, Fariata. Beni Mellal.

02-08-24    3   Akhiam im es Rebi.              Agoudal. Imilchil.

02-08-24    3   Ighin Tamazart.                     Ihouna. Agoudal. Imilchil.

03-08-24    4   Ifri Boksin.                            Irbiban Tilmi. Tinerhir.

05-08-24    4   Kef Aziza.                           Thazouguert. Boudenib.

07-08-24    5   Ghar J’lida.                            Takerboust. Berkane,

08-08-24    1   Ifri n’Iflis.                              Ain el Ouda. Taza.

08-08-24    1   Ifrfi Boyame.                         Ain el Ouda. Taza.         

                                                                          Galeria de la Kef Aziza
Un dels objectius importants va ser la cova Kef Aziza, a Boudenib. La seva situació, allunyada dels recorreguts habituals, implica molts km i dos o tres dies extres de viatge. Aquesta cavitat, amb un recorregut de 3.500 m i un desnivell de només 16 m, presenta un gran interès respecte a la seva biologia, ja que s’hi han descobert diverses noves espècies a partir d’expedicions catalanes: l’isòpode aquàtic Magniezia gardei Magniez, 1977, el palpígrad Eukoenenia maroccana Barranco & Mayoral, 2008 , l’aranya Dysdera caeca Ribera, 1993, el diplòpode Jeekelosoma abadi (Mauries 1985) Enghoff & Reboleira 2019 i els coleòpters Platyderus insignitus presahariensis Lagar, 1978; Apteranillus ruei Español, 1969; Torneuma troglodytis Stüben, 2009 i, un que no va ser descobert per catalans: Scaurus tingitanus gimeli Antoine, 1953.

El Floren s’està encarregant de netejar i seleccionar el material recollit, a fi de poder-lo distribuir als corresponents especialistes per al seu estudi i determinació.

Nº 398. 4ª notícia de l'expedició BIOSP 2024 al Marroc

                                                            Ifri Boukzim
Notícies del 3-8-2024. Avui hem fet la ifri Boukzim a Tilmi, a uns quaranta km al sud d'Agoudal.

Tal com havíem previst i mercès a les indicacions aconseguides en un "auberge" d'Agoudal, hem anat a la ifri Boukzim acompanyats per dos guies del poble (com és costum, calçats amb xancles). Després d'una carretera en obres i una pista molt dolenta, hem arribat a un petit paradís, quasi un oasi; una abundosa surgència que drena un massís d'aspecte aspre i ressec. El paratge està entremig de pics molt elevats, d'uns 3.000 m, al peu de l'imponent Azourki que s'enfila fins als 3.690 m

                                                           Ifri Boukzim
La cavitat, a 2.700 m, és el tropplein de les surgències (n'hem pogut comptar tres), que surten a'assif (riu, en llengua berber). Una galeria amb grimpades "cum laude", ens ha portat a unes sales immenses amb moltes formacions. Després, rampes i més rampes avall amb senyals d'inundació, fins que hem arribat a un sifó de molta fondària.

Els guies (es coneixien bé la cova) ens han portat per altre lloc, i hem sortit per un tropplein fòssil més amunt d'on hem entrat. Quant a fauna, només en una sala amb grans formacions i fora de la zona inundable, en uns munts de murcielaguina, s'han pogut capturar col·lèmbols, uns petits isòpodes i una aranya esmaperduda.

Younes està col·laborant mol i molt bé: és un suport molt important pel nostre projecte de la recol·lecció de fauna.

Demà anirem a Boudenib, per donar una ullada a la kez Aziza i a la Lala Jama.

                       La cova Kef Aziza (x) i el cotxe del Floren, sobre la llera del riu, ara sec
Avui, dia 7 d'agost, hem arribat a Boudenib per visitar i recol·lectar en la Kef Aziza... Però quina decepció! Els primers cent o dos-cents metres de cavitat, plens de grafitis, brossa, ampolles de plàstic... Però més endins també. Alguna sala no té un centímetre quadrat sense pintura. A més, sembla que s'ha estès el costum de fer llum cremant ampolles de plàstic i tot el que sobra ho llancen a la cova. Desesperant.

                                                Una de les zones amb aigua de la Kef Aziza
Hem recol·lectat poca cosa: algunes aranyes, miriàpodes, aquàtics i poc més. Confiava a trobar el curculiònid que es va quedar el descriptor (P. Stuben) o el Platyderus que va descriure l'Àngel Lagar, però no hem tingut sort. S'ha insistit a regirar la fullaraca de palmera que vam trobar, que abans la feien sevir de teia, però res.

Es va arribar fins al segon sifó, i després de les grans galeries, ve una part força complicada de passos baixos i gateres. Hem estat bastants hores, però no hem tingut el resultat esperat.

Al vespre vam intentar localitzar la famosa cavitat "Lala Jama" que havíem visitat en l'expedició del 2001, però malgrat les consultes en diversos pobles ningú la coneixia (?). Una altra cavitat perduda.

Malgrat tot, un senyor ens va portar a una cova que coneixia en l'aduar de Tawasart, la ifri Khang Ighar: molta boca, però res de res. Alguna aranya i poc més: molt seca i molta quantitat d'excrement de colom. Després ens va invitar al clàssic te (i pastes, pa, melmelada, cacauets i tutti quanti).

Demà farem cap a Takerboust, a veure si tenim més sort que avui.

Afegit del 16-8-2024. NOTA FINAL: Els expedicionaris ja estàn sans i estalvis a casa seva. Han tornat després de patir MOLTA CALOR i moltes "aventures" que ja penjarem.

Nº 397. Seguiment de l'expedició 2024 al Marroc

 

                                                      Vista des de interior de la boca d'entrada

Aquesta és la tercera notícia que oferim sobre l'expedició 2024.

En arribar al Marroc, van iniciar les seves activitats a la zona del sud de Taza, pels voltants de la Daya Chiker, al poblet de Bab Bou Idir.

La principal finalitat de les exploracions és completar captures de diverses espècies d'aranyes; unes perquè només es coneixen femelles (o mascles) i altres per disposar de molt pocs exemplars. A més, referent als coleòpters, anar coneixent les àrees de colonització de les diferents espècies del gènere Trechus (abans, Antoinella), ja que ocupen zones molt delimitades.

Notícies rebudes el dia 1 d'agost 2024. El Floren ens diu que estan a la part central del Marroc:

                                 Assentament nòmada als desèrtics terrenys d'Agoudal

Ahir, vam estar al poble de Tagzirth, a prop de Beni Mellal, per visitar la Ifri Nethazart. Malauradament, no va ser possible la seva localització, però al proper poble, Amazoy Fariata, vàrem poder fer dues coves-avenc inèdites: kef Afrau i ghar Tighanimine, fet que és important per no fer sempre activitats repetitives. Com que tenim interès a capturar l'aranya Lepthyphantes almoravidus, descrita pel Dr. J.A. Barrientos l'any 2020; pensem que la proximitat amb la ifri Nethazart, cavitat típica, podria augmentar la seva àrea de distribució.

                           El monumental vestíbol de la cova Akhiam. Alçada de la bòveda, 30 m

Les dues noves cavitats són molt seques i amb elevada temperatura, 18º, amb desenvolupament semi vertical i amb desgrimpades complicades.

El temps està força rúfol, ha plovisquejat una mica, però la calor (40 graus) continua

El company de Bab Bou Idir, Younnes, ens ha acompanyat des del diumenge i continua sent tan imprescindible com sempre, col·laborant de forma molt eficient. Avui anirem a Agoudal, per recol·lectar en la grandiosa cova Akhiam ims er Rebi: és l'única cavitat d'aquesta regió i no tenim dades sobre quines espècies d'aranyes hi poden viure.

Rebut el dia 3-8-2024.

Ahir vam arribar a Agoudal, després d'un llarg viatge per carreteres d'alta muntanya. Ja estem al pre-Sàhara quant a clima i paisatge. Avui hem fet la Akhiam ims er Rebbi. Segons el catàleg espeleològic del Marroc, "cette cavite peut étre comme facil", però en realitat, si la vols fer tota, és complicada respecte a grimpades per sobre d'un paisatge corrosionat, ple d'arestes com ganivets i tres o quatre nivells contínuament comunicats. Situada a més de 2.500 metres d'altitud, reuneix totes les condicions negatives per a la vida subterrània: gran altura i absoluta manca de matèria orgànica. Tan sols s'han recol·lectat uns pocs col·lèmbols i una mena d'isòpodes molt petits. Ja a la zona de transició de la cavitat, unes petites aranyes han completat l'escadussera recol·lecció.

                                                       Topografía de la cova

                            Una mostra de l'erosió a les galeríes de l'Akhiam. A més, gran part                                                                  de la superfície està ennegrida per alguna mineralització.

A la tarda, hem trobat, mercès al Younnes, unes esquerdes que havíem visitat fa divuit anys. Seques i polsoses: res de fauna, sols un parell d'aranyes d'exterior.

I demà tenim previst visitar una cova que ens han dit a uns quaranta Km d'Agoudal, sembla que bastant extensa. Veurem si és veritat...

Espereu més notícies nostres!