Nº 430. Article aparegut al diari Mediterráneo, sobre la fauna cavernícola de Castelló i al premi al llibre "Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas"

 

Justificació d’aquesta entrada.

S’acaba de publicar un interessant article que exposa, per un costat, la gran importància de la fauna cavernícola de la província de Castelló de la Plana i, per altra banda, la distinció atorgada a un llibre sobre la biologia subterrània. S’ha publicat “on-line” i en llengua valenciana, pel diari castellonenc MEDITERRÁNEO, que exposem textualment. Sempre és important donar a conèixer les notícies de la nostra especialitat, que, en aquest cas, ens l’ha comunicat l’Alberto Sendra. 

L'extraordinari món subterrani: Més de 50 espècies viuen amagades només en coves de Castelló

El treball valencià ‘Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas, ha rebut en Brasil el premi al millor llibre de coves del món.

'Coletina redetecta', 'Gollumjapyx smeagol' i 'Typhlatya miravetensis', espècies endèmiques de les coves de Castelló. / AGUSTÍ MESEGUER / SERGIO MONTAGUD

«Viure sense llum, sense un sol fotó d’energia solar, no sembla fàcil. Malgrat això i contra tot pronòstic, una bona part de l’exuberant biodiversitat d’este planeta mora en absoluta obscuritat en els porus i intersticis de les dures roques, a l’interior de les humides coves, alienes a les decisions que prenem els éssers humans».

Estes paraules del biòleg valencià Alberto Sendra podrien resumir molt breument la motivació que hi ha darrere del treball que ha coordinat, amb la col·laboració d’altres biòlegs, naturalistes, geòlegs i espeleòlegs, alguns d’ells de Castelló (és el cas de Salvador Herrando Pérez, Joaquín Albesa, Luís Almela i Jesus Almela), que al mes de juliol va ser guardonat en el marc del Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat al Brasil amb el premi al millor llibre de coves del món, concedit per la Unió Internacional d’Espeleologia.

Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas és el títol d’una publicació en la qual el territori de Castelló i els éssers que l’habiten al seu subsol estan ben presents. Indica Sendra que «són més de mig centenar les espècies estrictament cavernícoles conegudes de les coves i avencs castellonencs». I de la seua existència dona compte un llibre que deixa constància del fet que «són espècies úniques, endèmiques i exclusives de la nostra regió».

Moment del lliurament al Brasil del premi per al llibre sobre les coves i la seua biodiversitat, coordinat per Alberto Sendra. / MEDITERRÁNEO.

                                                           Ampliació de la foto anterior.

Entre les dades més fascinants d’esta descripció d’una realitat que no per estar oculta deixa de ser rellevant com a indicadors que són de la salut de la Terra, Sendra afirma que deu d’eixes espècies «són relíquies d’un món anterior, testimonis vius de grups d’animals completament extingits en la superfície exterior. Una diversitat única i insubstituïble que hem de protegir per al futur». I el primer pas per a comprendre la necessitat de la protecció és el coneixement.

Així, este llibre esdevé una valuosa font de coneixement, que al llarg de les seues set-centes cinquanta i dues pàgines recull aportacions de setanta-set autors i un centenar de col·laboradors, «especialistes tots en animals cavernícoles o en les coves on habiten».

Els seus continguts aprofundeixen en els detalls dels grups zoològics que es poden trobar en estos ecosistemes, fent especial incidència «en les formes més rellevants per les seues extravagants adaptacions a estos espais subterranis». El llibre inclou referències de «més d’un millar d’espècies, en la seua major part endèmiques i relíquies, destacables per la seua importància biològica excepcional», com es concreta a les pàgines introductòries de la publicació.

Alberto Sendra emfatitza que «la diversitat biològica d’este món subterrani és escassa, per això la importància de les seues espècies és extraordinària». Pel que fa a les particularitats de les formes de vides pròpies de les profunditats del territori castellonenc, esmenta algunes com la Paratachycampa hispanica, la Speleoharpactea levantina; el més conegut Typhlatya miravetenisis i «l’extraordinari escarabat Ildobates neboti», descobert fa més de quaranta anys en l’Avenc d’En Serenge de Cabanes, i que es va convertir en una icona mundial per a la biologia subterrània.

En conjunt, descriu estes formes de vida com «realment importants, tant per la seua microendemicitat com per l’antiguitat filogenètica i la seua bondat com a indicadors paleogeogràfics». Remarca, a més, que «ocupen eixos ecosistemes on les aigües subterrànies de les quals ens proveïm són un recurs de primer ordre per als habitants de tots els pobles de Castelló».

                                Imatge de l'interior de la Sala Viciano, en la Sima dels Possos (Assuévar). / LUIS ALMELA

Per cert, les espècies destacades per Sendra formen part del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades, i entre les coves més significatives de la província pel que fa a la seua biodiversitat, assenyala l’esmentat Avenc d’En Serenge i l’Ullal de Miravet de Cabanes, i la cova dels Encenalls, de Sant Mateu.

La supervivència d’estos éssers vius, no és qüestió fútil, per tant. Sendra defén que «les administracions públiques, des de les seues competències, que en el marc territorial que ens ocupa correspon a les valencianes, han de fer un esforç encara major per a garantir la supervivència de la fauna subterrània castellonenca, com a punt calent de la biodiversitat cavernícola d’interés mundial». Una vida que està en el fonament de totes les vides i que no roman indemne a les amenaces globals. Encara més, el seu impacte arriba a ser invisible precisament per produir-se en l’absoluta obscuritat.

«L’activitat humana ha de prendre consciència del seu impacte no només en la superfície, sinó també en el subsol, establint mesures de conservació»

Eva Desdentado Daroca, Catedràtica de Dret Administratiu. Universitat d'Alcalà (Madrid)

La ciència és clara en referència a les conseqüències d’eixos impactes al món subterrani i com ressalta Eva Desdentado Daroca, catedràtica de Dret Administratiu, especialitzada en dret urbanístic i mediambiental, «estos singulars espais i espècies són especialment vulnerables a diversos factors i, donada la seua raresa i endemisme, la seua desaparició pot representar una pèrdua irreversible».

Eixa vulnerabilitat és la raó per la qual Desdentado argumenta que és indispensable una legislació específica, perquè l’activitat humana «ha de prendre consciència del seu impacte no només en la superfície, sinó també en el subsol, establint mesures de conservació que interrelacionen ambdós espais i que tinguen en compte la seua estreta connexió».

                                           Ullal de Miravet, al terme municipal de Cabanes / SERGIO MONTAGUD

En un article publicat en Ecosistemes, la revista de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre, Eva Desdentado destaca que la Comunitat Valenciana compta amb una «regulació pionera en la matèria», la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits, que protegeix específicament les coves, simes i cavitats subterrànies», prohibint de forma concreta «tota alteració o destrucció de les seues característiques físiques, així com l’extracció no autoritzada de qualsevol classe de materials naturals o artificials de l’interior i la introducció de deixalles i objectes de qualsevol classe que puguen alterar les seues condicions d’equilibri ecològic existents».

Així i tot, argumenta que falta informació i conclou que «és imprescindible visibilitzar els ecosistemes subterranis i per això, ha d’incentivar-se la investigació, la identificació i delimitació dels seus elements rellevants, però també cal oferir un adequat marc normatiu de preservació».

«Tant la vida d’estes excepcionals i modestes criatures cavernícoles com la nostra, depenen de l’aigua. El que a elles les extingeix, a nosaltres ens apropa un poc més al desastre»

Alberto Sendra. Biòleg

La segona part d’esta proposta queda en mans dels poders polítics i el seu compromís real amb la protecció integral del medi natural del qual formem part. Pel que fa a la primera part, la d’obrir els ulls de la societat a eixa realitat oculta davall dels seus peus, el contingut del llibre coordinat per Alberto Sendra s’ha convertit en un referent, això ho acredita l’esmentat premi internacional que ha rebut.

Vides connectades

Vol ser un manual de consulta per no fer de les coses que no estan a la vista una qüestió menor. Tot el que passa al nostre voltant, en eixe delicat equilibri de forces que és la vida, acabarà afectant-nos tard o d’hora.

Així com conclou el llibre Habitantes de la oscuridad: Fauna ibero-balear de las cuevas, «necessitem ser conscients de les nefastes conseqüències que comporta el mal ús i l’abús de les aigües subterrànies que transiten i neguen les coves, donat que representen la major part de l’aigua dolça existent. Tant la vida d’estes excepcionals i modestes criatures cavernícoles com la nostra, depenen de l’aigua. El que a elles les extingeix, a nosaltres ens apropa un poc més al desastre».