Nº 206. El cranc americà: una nova amenaça per a la fauna subterrània

El cranc vermell americà: Procambarus clarkii

La Dra. Ana Sofia Reboleira, membre de la nostra Associació, ens ha fet arribar el seu darrer treball (co-autora). Tot seguit, s'insereixen alguns paràgrafs del treball i uns comentaris.

Ja fa anys que no parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o fins i tot extingint-los.

A grans trets, aquesta flora i fauna indesitjada es pot dividir en dues problemàtiques:

-Una espècie introduïda, és aquella que, treta del seu hàbitat natural, arriba a sobreviure i a reproduir-se en un altre ambient natural

-Una espècie invasiva, és aquella que ha estat introduïda, i a la seva nova ubicació s‘ha convertit en una plaga.

Encapsament del treball: títol i autors

L’article s’ha publicat a la prestigiosa revista Journal of Cave and Karst Studies, v. 76, no. 1, p. 62–65. DOI: 10.4311/2013LSC0115.

Es tracta del conegut cranc americà que, sembla, no en té prou de quasi extingir el nostre cranc autòcton i se’ns fica dins les cavitats.

Ja fa anys que no parem d’escoltar noticies sobre flora i fauna invasora, espècies que no són autòctones del país, que es van desenvolupant sense límits, ocupant els hàbitats d’altres espècimens que el poblaven anteriorment, desplaçant-les, o fins i tot extingint-los.

El cranc vermell americà, Procambarus clarkii, descrit per metge i zoòleg francès Charles Frédéric Girard l’any 1852, avui dia és l‘espècie més estesa en les aigües europees. Sota terra, aquest cranc invasor es va trobar per primera vegada en unes cavitats de Portugal i Itàlia.

La presència de P. clarkii en l’ambient subterrani representa una nova amenaça per a aquest ecosistema hipogeu, pels seus possibles efectes negatius sobre la fauna aquàtica habitual.

La biodiversidad de les aigües subterrànies és molt vulnerable a l’extinció (potser més que la fauna terrestre hipogea), per diferents raons d‘acció antropogènica:

-Contaminació de les aigües

-Extraccions incontrolades dels aqüífers

-Deteriorament de l’hàbitat

Però si a més de l’acció humana hi afegim la d’altra fauna, els resultats, a mig o llarg termini, seran desastrosos. A Europa, aquest cranc va ser detectat a Portugal l’any 1970, i després a Itàlia l’any 1980. Avui dia colonitza els sistemes d’aigua dolça superficials de la majoria de països, desplaçant i substituint les espècies autòctones.

Localització del cranc dins de cavitats: Portugal i Itàlia

Un dels exemplars, despigmentat, d'Anços Spring, Portugal

Dins de cavitats, des de l’any 2007, Procambarus clarkii s’ha anat localitzant en dues cavitats al centre de Portugal, i des de l’any 2011 en sis cavitats del nord d’Itàlia. Al continent d’origen, també a l’estat de Texas on s’han localitzat exemplars de P. clarkii dins l’ambient subterrani, possiblement pel desplaçament dels representants habituals de l’exterior.

Tots els exemplars portuguesos presenten una marcada despigmentació, en canvi els italians no, indicant que aquests devien introduir-se més recentment. Aquest cranc s’adapta amb gran facilitat a diferents condicions, pel que es considera altament perillós per a la resta de fauna aquàtica subterrània endèmica: copèpodes, amfípodes i isòpodes majoritàriament.

Seran necessaris més estudis per a conèixer l’expansió, situació i costums d‘alimentació d’aquesta espècie invasiva dins l’àmbit hipogeu (un sistema consisteix a analitzar les restes de l’aparell digestiu, per veure quin és el seu aliment).

Per ara, sembla que a la resta de la península no hi ha (encara?) aquest problema, però ho haurem d’anar observant.