Nº 228. En Ramon Canela i Font ens ha deixat

Ramon Canela i Font: Barcelona 1937 – Badalona 2015

Aquest post avui no tractarà de biospeleologia. Estarà dedicat a la memòria del nostre company Ramon.

Hi havia poques persones del món de l’amistat i de l’espeleo, a les que tingues més ben considerades. No era una persona amb qui fos fàcil treballar-hi. El seu desitj de perfecció l’obligava a ser molt exigent amb tothom, però vistos els resultats li hem hagut de donar la raó (d’això ja en fa molts anys) en la seva manera de ser. Tant en el món empresarial com en el d’activitats espeleològiques

Podríem dir que ens coneixíem de tota la vida, tot i que la relació més intensa va ser durant els dies del II Campament Regional d’Espeleòlegs a Margalef, al Montsant, l’abril de l’any 1967, en què es va començar a planificar l’atac en ferm al Solencio de Bastaras.

També recordo, ara amb molt sentiment, les moltes coincidències amb ell i la Mª Rosa, en especial una visita a la Fou de Bor, juntament amb en Ramon i dos dels seus fills: l’Àlex i la Sílvia.

L'Àlex, la Sílvia i el Ramón, a la Galeria Canela, Fou de Bor

Seguirem parlant dels grans forjadors de l’espeleologia catalana, potser encapçalats per en Norbert Font i Sagué, però a partir d’ara, tot i que ja el teníem molt en compte, en Ramon hi estarà sempre present.

Ramón: no sé a on però ens tornarem a veure.