Nº 231: Diari de l’expedició Atlas 2015 al Marroc

Itinerari de l'expedició

El passat mes d’octubre ha tingut lloc una nova expedició amb finalitats biospeleològicas al Marroc. I ja en van disset des que es van iniciar l’any 2001. Els quatre components han estat:

-Floren Fadrique, de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de l’Àliga.

-Carles Fontgivell, de BIOSP i del CERAP de Riudoms

-Benjamí Grañena, del GES del CMB

-Lluís Auroux, de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de l’Àliga.

En Benjamí va anar prenent les dades del que es feia cada dia i és l’autor del següent escrit.

Diari de l’expedició:

-8 Octubre 2015, dijous

Sortida a les 9:30 de L’Hospitalet de l’Infant, en Floren Fadrique, Carles Fontgivell, Lluís Auroux i Benjamí Grañena. Viatge sense problemes amb autovia i autopista, arribada a Torreguadiana, 1.100 km. Lloguem habitacions al Restaurante-Hotel Montilla, sopem i a descansar del viatge.

El Carles, en Floren i el Benjamí, anant cap a Tanger

-9 Octubre 2015, divendres

Sortida cap a Algesires que està a uns 25 km. Entrem al port i fem cua per entrar amb els cotxes al vaixell de dos quart de dotze que ens portés fins a Tanger, però resulta que aquest viatge s‘ha anul·lat i la nova sortida està prevista a dos quarts de tres. Fem temps i tornem més tard, embarquem i enmig de la travessia ens segellen els passaports. Creuem l’estret i desembarquem a Tanger, un cop allà passem la Duana, tràmits que triguem un parell d’hores. Desesperant…

A la sortida del port, agafem l’autopista de peatge direcció Casablanca on ens esperen dos espeleòlegs amb qui havíem contactat temps enrere: un belga, en Jean Isbecque, i un francès, en Christophe Le Corre. La ciutat és molt gran i no trobem el punt on havíem quedat, però en contactar per telèfon ens vénen a buscar. Anem a sopar a la Societé Sportive Oasis, situada en uns patis interiors a l’aire lliure, quasi sense llum. Observem que a cada taula hi ha quatre o cinc persones i que totes estan plenes de botelles de cervesa i vi. Molta gent i, evidentment tot eren homes.

Sopem un tall de pollastre a la brasa, ceba a talls i olives. Després del sopar anem a dormir a un hotel IBIS, car pel nostre pressupost però és tard i no podem trobar res més.

Estem a Beni Slimane. Els tricicles són un mitjà de transport molt generalitzat

-10 Octubre 2015, dissabte

Hem quedat amb els dos companys a les nou del matí per marxar plegats cap a Ben Slismane per visitar la Ghar Barouda, una cova situada a una seixanta km de Casablanca. Un cop arribem al lloc de deixar els cotxes caminem uns vint minuts, donem una volta per una riera i ens enfilem quasi fins al cim d’un petit turó. L’entrada de la cova té uns 8 metres d’amplada per 4 m d’alçada amb una gran sala on a la dreta veiem una xemeneia que té sortida a l’exterior. Continuem per la sala i entrem per un tub molt ben erosionat d’uns 1,5 x 2 m fins que arribem, passats uns quatre m, a la següent sala on ens trobem dues sortides més a l’exterior; una d’elles es pot grimpar força bé i té la sortida quasi al cim del turó.

Els companys en Carles, el Floren i en Lluís, es dediquen a la recerca i captura de fauna mentre en Jean i el Christopher, estan fent el “cabra” per aquí dins. El Benjamí va investigant, entrant i sortint per les boques de la cova i fent-ne un croquis. Un cop acabada la feina tornem tots cap al cotxe. En arribar-hi ens trobem una colla de marroquins, semblen tota una família, que ens conviden a te i ens diuen que coneixen un lloc on hi ha una altra cova.

Ens acompanyen fins a l'entrada i resulta ser un engolidor que, segons ells diuen té molts km de recorregut (ja ho coneixem això, oi?), però l’entrada és estreta i complicada i ho deixem per un altre dia, o potser per un altre any. La cova es diu Ghar Ramrama, i la zona és Oued Cherrat, per si voleu anar-hi...

Avui anem a dormir a on diuen Complex Camping i agafem unes habitacions una mica “cutres” on intentarem descansar. Els companys de Casablanca marxen i acordem retrobar-nos el dilluns a Agadir per anar a la cova Win Timdouine.

La cova Ghar Baroud, a Beni Slimane

-11 octubre 2015, diumenge

Ens encaminem cap a Casablanca, fins Cap Beddouza, per entrar a la cova Ghar Goran. Parem a la carretera a dinar i ens fan pinxos morunos i sardines a la brasa, ja que estem a la vora del mar i és lloc de peix. Després de molt preguntar, una canalla ens acompanya fins a la cova. Ja són les sis de la tarda.

Un pouet d’uns quatre metres de fondària per uns cinc de diàmetre, que sembla tanmateix un abocador d’escombraries, on també veiem alguna rata passejant. En Carles i jo decidim no entrar, perquè demà ja ho farem. En Floren i el Lluís entren a buscar fauna i a preparar la visita del dia següent. Quan surten acampem per dormir amb tendes vora la carretera. Per cert, a sota cada pedra hi trobem un escorpí. Ull!

Preparant-nos per entrar a la cova Ghar Goran

-12 octubre 2015, dilluns

Ens despertem i de seguida ens ve a visitar un policia que ens demana els passaports i que hi fem al lloc. Li expliquem que volem entrar a la cova Ghar Goran. Tot seguit agafa i es posa a parlar per telèfon per consultar el cas. Ens indica que podem anar cap a la cova i que ens esperem a l’entrada perquè vindrà un guarda “per la nostra seguretat”. Al cap de poc veiem arribar tres persones sobre "vespinos", que no sabem qui poden ser i ens donen permís per entrar. Quan estem preparats per fer-ho ens diuen que no, que hem d’anar al poble que veiem des d'allà, Cap Beddouza, i presentar-nos al Caid, que per comparació seria l’alcalde d’aquí. Així ho fem. Després d’esperar-nos una bona estona en rep aquest senyor, ens fa moltes preguntes i per fi ens comunica que el permís l'ha de lliurar el Governador de la regió que està a Safi, o sigui que res de res. Com sigui que el Floren i el Lluís ja havien trobat la fauna que era l’objecte de la visita, marxem cap a Agadir.

Després de caravanes i controls, quedem amb els companys de Casablanca de trobar-nos en un hotel que es diu Les 5 Parties du Monde i sopem tots plegats juntament amb un marroquí que és del grup d’espeleo del Lahoucin Faouzzi d’Agadir i sopem un Tagin.

Rentant amb l'aigua que surt de la Win Timdouine

-13 octubre 2015, dimarts

Sortim a primera hora del matí cap a la cova Win Timdouine , ens dirigim cap al poble de Tizgui N’Chorfa, on ja ens esperen en una Gite d’Etap que en Jean havia reservat.

Agafem el necessari per dormir i anem a parlar amb el marroquí que portava la Gite d’Etap, de seguida ens fa la cerimònia del te, ens porta pa, oli d’oliva, oli d’argan, mel, olives i altres salses.

L’habitació per dormir és un rectangle amb estores i coixins a terra on dormirem tots junts. Un cop fetes les presentacions, a la tarda ens dirigim cap a la cova. Pràcticament s’arriba amb cotxe 4x4 fins a 100 m de la boca. A la sortida de la cova hi ha una gran bassa on les dones del poble renten les catifes. El Lluís es queda a la cova buscant “bitxos” i els altres anem a veure si trobem una cova que es diu Al Andalus.

Localitzada la cova, el Floren es dedica a la recerca de “bitxos” tot i que la cova està inundada i no pot entrar gaire endins, i com tot aquell entorn està ple de fòssils ens dediquem a buscar-ne. Passada una estona anem a trobar-nos amb en Lluís. Com a curiositat, veiem molts esquirols de terra pels voltants de la zona. Tot seguit ens dirigim a la Gite d’Etap on ens espera un Tagin per sopar…i alguns “porretes” amb una pipa comunitària… Després, a dormir.

Contrallum als primers metres de la cova WT

-14 Octubre 2015 dimecres

Tots anem tots cap a la cova Win Timdouin. Mentre en Jean, el Christophe, el Carles i en Benjamí entrem a la cova, en Floren i el Lluís es queden als primers 300 m de la zona de l’entrada fent la seva feina, o sigui la recolta de fauna.

A uns 150 m de l’entrada hi ha una reixa que té com a missió evitar que la gent que visita el lloc no arribi al primer llac, en prevenció d’algun ensurt. Pels espeleòlegs no hi ha problema, es pot superar per dalt amb tota comoditat.

Després de la reixa trobem el primer llac, de 800 metres de llargada que el travessem amb barques inflables, fins una mica més de la meitat hi ha una canonada de goma que hi han instal·lat els del poble per canalitzar l’aigua. En acabar el llac, del sostre surt una altra surgència i aquí deixem les barques inflables. Seguim per uns passos relativament estrets on trobem el segon llac de 50 m de llargada, aquest el travessem nedant i la guia és un cordill de lligar cebes. Caminem un tros pel riu i trobem el tercer llac, que no té corda guia i hem de nedar uns 40 m. Acabat el llac seguim per dins del riu, on trobem marmites, gorgs, algunes formacions i algun llac petit que també el passem nedant. Caminem un bon tros sempre amb aigua fins a la cintura fins que arribem al primer gran cau de blocs on agafem un parell d’insectes: Domene cantonsi. Continuem entre blocs fins que trobem una gran rampa de fang i veiem una corda instal·lada, baixem la rampa de fang i relliscant, relliscant anem a sortir a un altre llac amb el sostre bastant baix. Seguim pel llac uns 30 m i tornem a estar al riu ple de gorgs i amb molta formació. Continuem un tros més fins que hem de sortir del riu per la mateixa galeria però per sobre fins a un lloc que es diu l’Estudio on fem una parada per menjar i refer-nos.

Aquí la galeria fa un gir de 90º cap a la dreta, on trobem per tot el voltant columnes i formacions molt espectaculars, en Jean ens diu que d’aquí no passem i tornem enrere. Hem fet més de 2.500 m de galeries, quasi tots llacs.

Desfem el camí per on hem vingut i a la sortida trobem al Floren i al Lluís que encara busquen fauna, ens traiem els vestits mullats, ens posem roba eixuta i ens dirigim cap a la Gite d’Etap.

Tenim molta gana i aquell marroquí ens fa llenties, ens porta cacauets i tot el que és clàssic, pa, oli, pasta d’olives, mel, etc… Mentre estem menjant, el Floren rep una trucada de Miguel Ulpiano del Consolat per veure'ns demà. Ens acomiadem i ens dirigim cap a Agadir al mateix hotel.

La gran depressió de l'entrada de la Grotte des Pigeons. Foto: Albert Dubois

-15 octubre 2015, dijous

Anem al Consolat d’Espanya a Agadir, allí tenim una petita reunió amb el consol, l’informem del que volem fer: anar més al sud fins Akhsass i a través del Miguel quedem amb un espeleòleg marroquí de la regió amb qui ens trobarem aquesta tarda i que ens acompanyarà per la zona.

Anem cap a Tiznit juntament amb els francesos, després de perdre'ns varies vegades arribem a Akhsass, un poblet de la província de Sidi Ifni on trobem el noi marroquí que ens està esperant i ens acompanya fins a l’avenc Ifri des Pigeons (dels coloms), ens posem roba de feina i baixem a l’avenc, ens trobem un ressalt de 8 m, seguidament una rampa i un pou de 10 m on instal·lem una corda amb nusos. Baixes per una rampa de pedres fins que s’acaba el pou; fem una grimpada d’uns 6 m i trobem una sala força gran. Cap a la dreta de la sala arribes a una zona on viuen molts ratpenats i on trobem una altra entrada de l’avenc. Continuem la galeria i podem fer una desgrimpada on apareixen unes sales força grans; tornem altre cop a la galeria, seguim baixant fins que trobem un meandre amb el terra fangós, continuem per aquest meandre fins que s’acaba en un engolidor. L’avenc té una tercera entrada que no l’hem trobat.

Els biòlegs segueixen a la recerca d'insectes. Jo vaig sortint cap a l’exterior i fins al cotxe, que el tenim només a uns 100 m. Muntem el campament per dormir i convidem els companys a sopar.

Entre els blocs, l'entrada de la Grotte des Pigeons

-16 octubre 2015, divendres

Un nou dia. Desmuntem el campament, anem a recollir a l’espeleòleg marroquí Elmoukhtar Chedaf i anem a fer l’avenc Ifri N’Yzme. Ens dirigim cap a un poblet situat a uns 30 km i deixem els cotxes aparcats al costat d’un Douar (un poblet de quatre cases). Caminem uns 20 minuts i trobem l’avenc, un pou de 14 m, ple d’escombraries que sembla un abocador. Seguit al pou, una rampa i al final ens trobem una petita gatera on se sent corrent d’aire. Arribem a una sala gran amb moltes formacions; seguim per una galeria fins a veure un altre cop brutícia d’escombraries, fet que es deu a l’existència d’una altra entrada per on ho llencen tot.

Seguim per la galeria fins que trobem un sifó terminal ple de fang. Refem el camí i ens dirigim a la sortida. Ja tothom fora, l’Elmoukhtar ens convida a fer un te a casa seva i a més ens ensenya el local del grup espeleològic que tenen organitzat i que es diu Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass.

Després del comiat tornem a Agadir on hem quedat amb el Miguel Ulpiano que demà ens acompanyarà a una zona que no coneixem gaire, per fer els avencs Puits Cochrisco. Una altra vegada anem a dormir al mateix hotel d’Agadir.

Els quatre expedicionaris catalans a la boca de l'avenc Ifri N'Yzme

-17 octubre 2015, dissabte

A les vuit del matí hem quedat amb el Miguel Ulpiano i ens dirigim cap al Plató Had Imsker. Ens acompanya amb el seu cotxe per una carretera que

acaba en una pista. Com sigui que encara falten uns 20 km fins als avencs i plou molt i amb boira, decidim tornar a Agadir a l’hotel de sempre i tornar l’endemà.

Per variar en els àpats anem a menjar una pizza i després anem a visitar un mercat molt gran. Entrem per la zona de la fruita i la verdura, passem pel peix, després carn, animals vius i per variar en aquests zocos molta “quincalla”. També veiem com fan l’oli d’argan i l’oli d’oliva; pastes de tot tipus, espècies, etc., tot molt interessant. A les set de la tarda anem a fer un te, sopar i dormir.

-18 octubre 2015, diumenge

Ens llevem amb el dia una mica tapat però no amb pluja, tornem cap al Plató Had Imsker. Agafem la pista i després de vint km de sotracs, al costat d’unes carboneres trobem els tan desitjats Puits Cochrisco que són un grup de cinc avencs. Abans de fer l’activitat dinem i al temps passa pel lloc un pastor a qui el Floren li regala roba i diverses coses que sempre porta per repartir. Al cap d’una estona apareix un altre pastor amb una tetera, oli d’argan, oli d’oliva i pa. Al Marroc, per solitari i perdut que pugui semblar qualsevol indret al mig de la muntanya, com aquest, sempre et trobes gent.

El Floren i en Carles van a baixar un avenc de 50 m per agafar insectes i el Lluís es dedica a agafar-ne en un altre avenc de 10 m i en un segon que està sota la pista. Quan ens retrobem tots altre cop, plantem les tendes i a descansar.

Cap a les quatre de la matinada em desperto a causa d'una tempesta molt forta amb molt de vent i pluja. Com sigui que veig que fora de la tenda ja tenim quasi un pam d’aigua, marxo cap al cotxe. Al cap d’una estona ja van apareixent tots. Recollim les coses, totes xopes, menys la tenda gran que ha quedat molt malmesa per la tempesta i la deixem allà mateix. Segur que els pastors n’aprofitaran els pals i la tela. A l’hora de marxar el cotxe no vol sortir, ja que es queda enganxat al fang. Sort que el cotxe té un ternal elèctric i així aconseguim sortir de l’enrenou.

El Lluís a punt de baixar a un dels Puits Cochrisco, concretament el Ca 9

-19 octubre 2015, dilluns

Són les sis del matí i segueix plovent amb força. La previsió és que seguirà plovent i que es tracta d’una situació generalitzada. Comentem que d’aquesta manera no podem seguir fent espeleologia ni seguir amb la tasca que hem vingut a fer, així doncs, decidim tornar cap a casa.

A les quatre de la tarda parem en un bar de carretera “cutre i salxixero”, taules i cadires, tot mig trencat; vidres que no s'hi veia de la brutícia que tenien. Ens fan un Tagín, mengem amb una mica de fàstic i marxem. Continuem el camí fins a un poble que es diu Kenitra on trobem un hotel bastant “cutre” però no tenim altra opció, ja que és tard. Dotze euros l’habitació per dues persones, però el WC està a fora de l’habitació i és una comuna per tothom. Dins l’habitació veiem una dutxa i un lavabo per rentar les mans, però tot molt brut i malmès. Jo decideixo no dutxar-me. Al vespre per sort anem a menjar una pizza en un restaurant en condicions i net.

-20 octubre 2015, dimarts

Mengen una mica i ens dirigim cap a Ceuta, com a cosa negativa ens posen dues multes d’excés de velocitat de 30 euros cadascuna. Passem la frontera del Marroc a Ceuta però entre tot el paperam i les cues triguem unes dues hores i mitja. Prenem el vaixell fins a Algesires, on dormirem a l’hotel Montilla, el mateix que el de l’anada.

-21 octubre 2015, dimecres

Ens llevem d’hora, a les set matí. Ens queden 1.100 km fins a l’Hospitalet de l’Infant. Carretera i manta… i cap a casa. El total de quilometratge ha estat de cinc mil.

Fins l’any vinent…

Autor de l’escrit: Benjamí Grañena