Les expedicions biospeleològiques al Marroc ja són
tota una tradició dins la nostra Associació Catalana de Biospeleologia i la
Secció d’Investigacions Espeleològiques de l’Àliga. Iniciades l’any 2001, fins
aquesta darrera del 2015 se'n porten fetes un total de setze, amb uns
excel·lents resultats de recol·lecció de material entomològic i de nombroses
troballes de noves espècies.
Enguany l’objectiu era la captura de coleòpters i
aranyes en unes cavitats molt determinades de la franja atlàntica del Marroc i
a més, visitar una zona que encara era desconeguda per nosaltres: Beni Slimane,
no lluny de Casablanca.
 |
Situació de les cinc zones en que s'ha fet activitat.
1: Beni Slimane. 2: Cap Beddouza. 3: Win Tindouine. 4: Akhsass. 5: Puits Chocristo
|
Quant als coleòpters, hem iniciat un nou projecte
que té la finalitat de poder estudiar la genètica dels Domene, un gènere
d’estafilínids que colonitza les cavitats de la nostra Península Ibèrica, les
Illes Canàries i el Marroc. Amb aquestes anàlisis es podran determinar el seu
origen geogràfic i els moments en què van iniciar la seva adaptació al medi
subterrani.
Quant a les aranyes, s’està estudiant el material
recol·lectat en les anteriors expedicions, resultant que hi ha una serie de
noves espècies del gènere Lepthyphantes, algunes de les quals no poden ser descrites per causa que hi ha
pocs exemplars, o bé són formes juvenils. Així doncs, s’ha de tornar a les mateixes
cavitats i intentar capturar-ne més.
Enguany els participants foren:
-Quatre catalans: Floren Fadrique (SIE de l’Àliga, i
BIOSP); Carles Fontgivell (CERAP de Riudoms, i BIOSP); Benjamí Grañena (GES del
CMB) i Lluís Auroux (SIE de l’Àliga, i BIOSP)
-Un belga: Jean Isbecque (AMEC: Association
Marocaine d'Escalade et de Canyonisme)
-Un francès: Christophe Le Corre (AMEC)
-Un marroquí: El Moukhtar Chedaf (Association de
Spéléologie du Plateau des Akhsass), que col·laborà amb nosaltres, només a la
zona d’Akhsass
La primera cavitat visitada, la Ghar Baroud, està en
una zona molt apartada del que nosaltres coneixem. Situada a la localitat de
Beni Slimane, ens hi van acompanyar en Jean i el Christophe des de Casablanca.
Com a cova no té gaire importància, sobretot per la gran sequedat de les curtes
galeries. Tot i així, vam conèixer l’existència de diverses coves més, que
prometen millors condicions. La programació que teníem no ens va permetre
quedar-nos-hi més temps.
Segona cavitat: Ens van informar de l’existència
d’una altra cova i van acompanyar-nos. Es tracta de la Ghar Ramrana, que segons
els habitants dels voltants, semblava ser molt i molt llarga. Després de fer-hi
una primera prospecció, resultà ser un avenc estret i entre blocs. Realment,
amb desobstrucció podria haver alguna possibilitat de continuar, però… res de
kilòmetres.
La tercera cavitat visitada va ser la Ghar Goran, d'aproximadament 1,6 Km de recorregut, molt a prop de Cap Beddouza, a la província de Safi. Just en arribar a la zona
de la cova, eren les sis de la tarda, vam decidir donar-hi un cop d’ull, tot
preparant la visita definitiva de l’endemà. La sort ens va acompanyar, no
sempre és així, i es van aconseguir tres exemplars del coleòpter estafilínid
Domene camusi, que era el nostre objectiu, descobert per Jean Camus l’any 1948
i descrit per P. de Peyerimhoff l’any 1949, a més d’altre material entomològic.
L’endemà al matí, es presenta un guàrdia del poble, preguntant que què hi fem
al lloc, demanant-nos el passaport, l’adreça, els noms dels pares, que si
estàvem casats, etc. Després de varis “incidents”, ens diuen que hem de
presentar-nos davant del Caid, la màxima representació polític-militar del
poble.
 |
El caporal escrivint les nostres dades
|
 |
Tres guardes que van venir amb vespinos. En teoria era per vigilar-nos el cotxe mentre estàvem dins la cova, però el de l'esquerra està parlant pel mòbil amb la oficina del Caid i van comunicar-li que no podiem entrar i que teniem d'anar a veure el Caid
|
Mentre ens esperàvem que el Caid ens concedís
audiència, ens va cridar l’atenció una senyalització pintada sobre una paret. De
lluny semblava una prohibició de fumar, però en fixar-nos-hi bé, vam veure que
no ho era. A més del senyal hi havia un escrit que no podíem desxifrar. No era
necessari tenir gaires coneixements per saber, o suposar, el que significava.
El dibuix d’una mà amb bitllets i una altra mà a punt d'agafar-los no deixava
dubte. Més o menys podria dir Prohibit pagar de sota-ma. Jugant-se una bona esbroncada,
d’amagatotis el Carles el va poder fotografiar. De retorn ho vam consultar a un
professor d’àrab i ens va fer la traducció: No accepteu suborns. Tal com van
les coses aquí, potser el podríem patentar i vendre-ho, oi?
 |
Aquest és el senyal pintat en una paret de les oficines del Caid a Cap Beddouza.
L'escrit diu: No accepteu suborns (recordeu que està escrit de dreta a esquerra!)
|
Una altra vegada l’interrogatori sobre què hi fem al
lloc, que és perillós acampar al mig del camp, que per la nostra seguretat
havíem d’haver donat part que havíem arribat, etc. Semblava que tota anava bé,
però en demanar-nos si tenim autorització per fer aquest tipus d’activitats i
dir-li que no, ens diu que no ens pot autoritzar a entrar a la cova, en tot cas
hauríem de demanar permís a les autoritats de Safi, el cap de la província. Vam
dir que així ho faríem, però com sigui que, per sort, ja havíem complert amb
l’objectiu dels Domeme, decidim marxar a la següent destinació.
La quarta cavitat és”la perla del Marroc”: la Win
Timdouine, a Tizgui N’Chorfa, que amb els seus 16 km explorats, fins ara, la
converteix en la cavitat de més gran recorregut de tot Àfrica. El nostre
interès era el Domene cantonsi, descobert per en Pere Cantons en una de les
expedicions de l’ERE, concretament la de l’any 1971. Mentre el Carles, en
Benjamí, en Jean i el Christophe, tots amb neoprè, s’endinsaven mig nedant-mig
en bot per les galeries de llacs permanents, en Floren i el Lluís es van quedar
per la zona d’entrada, en què l’existència de moltes zones per sobre del nivell
de l’aigua, ens van permetre l'obtenció d’un bon nombre de D. cantonsi i
d’altres artròpodes. Respecte a D. cantonsi, es dóna la circumstància que es
troba des dels primers metres de la cova fins a les galeries més profundes. No
és que sigui un cas excepcional, al contrari, ja que si dins d’una cavitat hi
ha bones condicions d’humitat, la fauna es distribueix per tot arreu, quasi
sense miraments. Així doncs, l’equip de punta també en va recol·lectar al punt
de la seva màxima penetració, a uns 2,5 km de la boca.
La cinquena cavitat fou la Ifri Taggadert, una cova
molt propera a l’anterior, que per causa d’estar del tot inundada només ens va
permetre una visita dels primers metres. Aquí el nostre interès era poder
trobar un coleòpter: Siagona taggadertensis que es va descobrir l’any 2008 en
aquesta cova i que es va descriure l’any 2011 per B. Junger i A. Faille, però només
sobre exemplars morts. No en vam veure ni de vius ni de morts, així doncs,
haurem d’esperar una altra ocasió, o que alguna altra expedició el localitzi
viu.
 |
Exemplars de Siagona tagaddertensis (del treball de la descripció). Foto: C. Schott
|
Final de la primera part
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada