Aquest article el va publicar el J. M. Victoria, tret d'un interessant treball d'en Carlos Galán.
Estava ingressat en una residència de Castelldefels, població on va viure molts anys.
Va ser un important referent de la bioespeleologia catalana. Va entrar a formar part dels col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona allà per l’any 1960, organitzant el primer laboratori d’estudis de fauna subterrània de l’estament. Des de la seva incorporació, va treballar intensament amb el Dr. Francesc Español, qui el tenia com a un gran amic. Treballava a la fàbrica Olivetti. La seva feina li permetia prendre's temps lliure i, quasi cada dia anava al museu per organitzar el departament.
Als seus inicis dins l'espeleologia, pertanyia al GIE de Gràcia, a on va formar un grupet d'interessats per la fauna de les coves. El primer col·laborador va ser l’Armando Ávalo, amb qui va realitzar moltes campanyes per Catalunya i Castelló.
L’Isidre tenia un cotxe, un Ford de grans dimensions, un clàssic cotxe americà, que compartia amb els seus amics i cercadors de fauna, la qual cosa suposava una gran facilitat per a fer visites a llocs llunyans quan pocs espeleòlegs jovenets tenien un cotxe a la mà.
Va descobrir diverses noves espècies de coleòpters, a les que Español i altres especialistes com Besuchet, li va dedicar el nom: Speonomus urgellesi (ara, Parvospeonomus urgellesi), del relleu costaner del Montnegre; Anillochlamys urgellesi (ara, Paranillochlamys urgellesi) d’una cova del Montsià i Thychobythinus urgellesi, d’una cova de Castelló.
També estava especialitzat en la fotografia subterrània, amb gran dedicació a les col·leccions del museu. Va experimentar amb fonts d’il·luminació de diferent ona d’espectre i amb models d’aspiradors per a la fauna.
Descansa en pau, amic Isidre.
NOTA.
Tot i que aquest article, publicat al bloc Espeleobloc no té relació amb la bioespeleologia, s'ha inserit per recordar un fet extraordinari: el salvament d'un espeleòleg francès després que els seus companys d'exploració subaquàtica el donessin per mort. Un equip català, que no veien que, amb seguretat estès mort, el va rescatar viu.
Un dia, al local de la Federació Catalana d'Espeleologia del carrer Girona, el Pau Pérez em va explicar aquest fet. Li vaig insistir en el fet que en fes divulgació, ja que havia quedat en l'oblit. Per fi, entre el Pau i el Paco Miret, ho van fer públic.
Els mitjans de comunicació del dia 9 van publicar la mort dels dos espeleòlegs. El dia 10 van rectificar.
El problema és que el dit treball, publicat a la revista Zootaxa, no es pot descarregar d’internet. Està protegit i s’hauria de pagar una certa quantitat per tenir-lo. Així i tot, sempre serà consultable a la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per això, només es pot incloure el títol i el resum.
RESUM: (1)
S’exposa un catàleg dels tipus (2) d'espècimens dels Leptodirini ibèrics (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) dipositats a la col·lecció entomològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta col·lecció de tipus representa els fruits del treball bioespeleològic fet pel Museu a partir del primer terç del segle XX, que es centra sobretot en la taxonomia i els estudis faunístics dels escarabats subterranis. A més del material recollit per entomòlegs vinculats al Museu, aquesta col·lecció també alberga tipus d'espècimens donats per altres especialistes i institucions, tant de dins com de fora de l'estat espanyol (3). La majoria dels tipus d’espècimens són espècies hipogees que provenen, en gran manera, del nord i nord-est de la península Ibèrica, amb una prevalença d'espècimens de les regions bioespeleològiques pirinenca, catalana i cantàbrica. A finals de 2023, aquesta col·lecció tipus constava de 3.807 espècimens agrupats en 1.339 registres.
(1)-El resum de l’article ve en anglès. S’ha procedit a la seva traducció.
(2)- S'entén per “tipus”, l’exemplar d’on s’ha descrit una nova espècie, en aquest cas, d’insectes coleòpters cavernícoles. Tota la descripció d’una nova espècie es fonamenta en un sòl individu. En cas que hi hagi una sèrie d’exemplars tinguts en compte dins de l’estudi, se n'escolleig un com a “tipus” i la resta es denomina “paratipus”.
(3)- Hi ha casos en què l’especialista que descriu una nova espècie (o gènere i espècie), és estranger i, a vegades cedeix el tipus al Museu de Barcelona. També els que són d’aquí, també els dipositen al Museu, encara que no sempre.
Localització dels dos gèneres
L’any 1997, el Dr. Joaquim Mateu va descriure un nou gènere i espècie de coleòpter de cavitats de Jaén: el Tinautius troglophylus, de serralades de Jaén. Al cap de quatre anys, el 2001, descrigué una segona espècie: Tinautius exilis, de l’Alpujarra almerienca. Recentment, s’ha reestudiat el grup, resultant que s’han apreciat prou diferenciacions entre les dues espècies que ha permès separar-les, creant un nou gènere: Gadorites.
La classificació actual és:
Tinautius troglophylus.
Gadorites exilis (abans, T. exilis).
Els detalls que han justificat la diferenciació de gèneres es basen en detalls morfològics de les potes (protíbies, extremitats distals de les mesotíbies, fémurs…), així com l’estadística de les mesures de certes peces del cos, principalment el cap i el tòrax.
Els dos gèneres presenten adaptacions ben diferenciades al medi subterrani; mentre T. troglophylus és considerat troglòfil, el nou G. exilis és del tot troglobi. Així i tot, aquests caràcters no han influenciat en la divisió i s’han exclòs de l’estudi, ja que es consideren adaptacions a l’hàbitat.
T. exilis, era el més recent, per tant, és el que pot canviar de nomenclatura per a la creació d’un nou gènere: Gadorites. Com a característica, aquesta espècie també s’ha trobat al Medi Subterrani Superficial.
A internet, no es pot descarregar l’article complet, només el títol i el resum, que tot seguit reproduïm.
Els dibuixos s’han tret d’anteriors treballs, quan encara era un sòl gènere.
Révision du genre Tinautius Mateu,
1997 (Coleoptera : Carabidae : Pterostichini), proposition d'un nouveau genre
et extension des connaissances chorologiques et autoécologiques.
Le genre endémique ibérique Tinautius Mateu, 1997 (Carabidae : Pterostichinae: Pterostichini) est réparti dans les habitats souterrains des systèmes bétiques (sud-est de l'Espagne). Il est représenté par deux espèces hypogées présentant différents degrés de troglobiomorphisme: Tinautius troglophilus Mateu, 1997 et T. exilis Mateu, 2001. De nouveaux signalements sont fournis pour les deux espèces. Dans le cas de T. exilis, c'est la première fois qu'elle est signalée du milieu souterrain superficiel (MSS) de la Sierra de Gádor. Les différences morphologiques et morphométriques entre les espèces sont soigneusement évaluées et comparées à partir de matériel collecté dans les localités-types et dans de nouvelles localités (grottes et MSS). Les résultats soutiennent la ségrégation des deux espèces dans des genres différents. Le genre Gadorites n. gen. est proposé, dans lequel Gadorites exilis (Mateu, 2001) n. comb. est placé. Les caractères d'importance taxonomique sont décrits et illustrés en détail. Les similitudes et les différences avec les Pterostichini souterrains du Caucase sont discutées. Les implications de la présence de G. exilis n. comb. dans le MSS sont exposées.
Copiat de l'article de l'Espeleobloc del 4 d'octubre del 2012.
 |
|
En Carles Fontgivell en una dificil situació cercant fauna. Ifri Taouya, Marroc |
Introducció:
En molts articles biospeleològics es parla de descobriments de noves
espècies per a la ciència. Això vol dir que s'ha trobat un espècimen que per
les seves característiques morfològiques s'ha de posicionar com a una espècie
diferent a les seves més properes. Explicarem tots els passos que s'han de fer
fins arribar a la determinació de que es tracta d'una nova espècie i al fins
publicar els resultats. El procés pot semblar molt normal i relativament
senzill, però intentarem analitzar-ho amb més profunditat. L'exemple que es
descriu en aquest article, es basarà en la troballa d'un nou coleòpter
cavernícola.
|
|
|
Hi ha llocs més adients... per a la
recerca. Cova del Toll, Moià |
Per arribar a la conclusió de que s'ha trobat una nova espècie, s'ha de
seguir un llarg camí que comença generalment amb la captura dels exemplars,
passa pel seu estudi morfològic, i avui dia en moltes ocasions també amb
l'anàlisi de l'ADN i una explicació de les característiques de la cavitat,
seguint amb l'edició d'un treball descriptiu i comparatiu i acabant amb la
publicació en una revista especialitzada.
El
primer pas, la captura:
Pot ser que en el
moment de la captura veiem, o ens ho sembli, que es tracta d'exemplars que
tenen una forma quelcom diferent a la típica de l'espècie que viu a la zona.
Pot ser més gran, més petita, etc. Això ja és un primer indicatiu, tot i que
ens hem portat molts disgustos per fer massa suposicions.
Des del moment de la captura, és importantíssim la conservació i etiquetat del material, serà la manera d'assegurar que es mantingui en bones condicions pel seu posterior estudi. Els coleòpters que habitualment recollim dins les cavitats, es conserven en alcohol etílic rebaixat a 70º, però si al moment de la captura es considera que pot ser un material important, se'n conserven un parell d'exemplars en alcohol etílic de 96º per, si escau, poder fer un posterior anàlisi de l'ADN.
|
|
|
Floren Fadrique capturant fauna amb
l'ajud de l'aspirador |
 |
|
Primera visió sota la lupa binocular
d'uns coleòpters cavernícoles del gènere Aphaenops d'Escuaín,
Osca |
Primera
visió sota la lupa binocular:
Una vegada a casa o al museu, el material s'examina sota el binocular per treure'n una primera conclusió. Si escau, es compara amb el material de col·leccions particulars, o del museu, per poder establir provisionalment si es tracta d'una espècie coneguda o no. Si es creu que es tracta d'una espècie amb possibilitats de ser nova, es busca un especialista per fer l'estudi definitiu.
|
|
|
Al fons, Carles Hernando, un dels
nostres col·laboradors habituals en els estudis. En primer pla Francesc
Alfambra. |
|
|
|
Altres dos estudiosos habituals: En
primer pla, Oleguer Escolà. Al fons, Jordi Comas. |
Elecció
de l'especialista per l'estudi:
En el nostre cas,
disposem de molts professionals i aficionats altament especialitzats en les
diferents famílies de coleòpters subterranis-cavernícoles, molts d'ells
catalans, així com altres de l'estat i també d'estrangers: Jordi
Comas; Joaquim Mateu; Oleguer Escolà; Carles Hernando; Javier Fresneda;
Pere Oromi; Vicente Ortuño, etc. Entre els d'altres països: Arnaud
Faille, del Muséum
des Sciences Naturelles de París; Peter E. Stüben, del Curculio Institute de
Munich, etc.
Cadascun d'ells està
especialitzat en un o varis grups, i segons el seu interès i la seva
disponibilitat poden acceptar l'encàrrec de l'estudi. També és habitual el
treball conjunt entre varis d'ells, en especial si es tracta de treballs de
revisions de grups, o els que exigeixen activitats de camp i visites a
cavitats, o anàlisi dels ADN, etc. Per exemple, si s'ha d'estudiar un coleòpter
estafilínid, un dels més adequats seria en Carles Hernando; Si fos
un coleòpter curculiònid, ho proposaríem a Peter Stüben, etc.
Si el material ha estat dipositat al museu, com és el cas de treballs subvencionats per ell, l'especialista ha de demanar oficialment el material per al seu estudi, comprometen-se a la seva devolució una vegada acabada la feina (si hi ha varis exemplars, l'autor de la descripció se'n sol quedar algun exemplar). Si el material prové d'un treball del tot particular, no és necessari aquest tràmit, tot i que part del material estudiat s'entrega al museu per completar les seves col·leccions.
|
|
|
Miquel Prieto -esquerra- i Jordi
Agulló dins del Laboratori d'Artròpodes del museu |
Estudi
definitiu:
En cas de dubtes serà necessari primer de tot extreure la genitalia
masculina i/o femenina per assegurar les conclusions. Hi ha espècies que per
fora són quasi idèntics, sigui en mascles com en femelles (hi sol haver més
diferències entre mascles) i en aquest cas s'ha d'extreure la genitalia
per veure quines diferències hi poden haver.
Preparació
del material:
Aquesta operació pot fer-se abans del lliurament del material a
l'especialista, o bé fer-ho ell directament. (extraccions de
genitalies i preparació del material en sec).
Extretes les genitalies: el material capturat s'ha de preparar per al seu
posterior estudi. Primerament es trauran els òrgans adients. Les genitalies es
conserven dins de resina sintètica (DMHF). Els exemplars es preparen en
sec encolats sobre petites cartolines blanques, és una feina que exigeix bona
ma i un pols molt controlat, ja que s'han de col·locar les potes i antenes en
una posició igual a quan eren vius. A vegades una antena pot mesurar dues o
tres dècimes de mil·límetre i s'ha d'adressar i deixar en una posició molt
concreta a base de manipular-la amb una agulla o el pel d'un pinzell molt fi.
Comparació
taxonòmica:
Es tracta de veure si hi ha diferències d'aspecte entre els exemplars trobats i els ja coneguts i ben determinats de les col·leccions del museu o de les particulars dels especialistes. Pot donar-se el cas que es necessiti material de comparació que està en determinat museu o col·lecció. Llavors l'especialista o el museu el demana oficialment, també amb el compromís de la seva devolució en acabar l'estudi.
|
|
|
Dues espècies diferents però amb
aspecte semblant: Trechus sendrai -esquerra-. Trechus
djebalica -dreta-. La genitalia ens dirà més coses |
Comparació
de genitalies:
És un treball molt delicat, ja que segons la posició resultant dins la
preparació microscòpica, pot donar imatges diferents i portar a interpretacions
errònies. Més complicacions hi ha en la genitalia femenina per la delicadesa dels
òrgans, que poden no arribar a una dècima de mm.
|
|
|
Genitalies masculines de les dues
espècies, en visió lateral: T. sendrai -a dalt- i T.
djebalica -a baix. |
|
|
 Peçes dels organs genitals femenins de diferents espècies de coleòpters cavernícoles del gènere Apteranillus del Marroc |
Una de les caixes de la colecció de
coleòpters cavernícoles del museu. Aquest material serveix de comparació
durant l'estudi morfològic |
Anàlisi
de l'ADN:
Hi ha ocasions que les
poques diferenciacions entre espècies ho fan dificultós de separar. Ara es pot treballar
amb les comparacions dels ADN, un aspecte que està prenent una gran importància
en els actuals treballs. Si un estudi morfològic està a les mans d'un
especialista, no ho és així un estudi genètic.
Per poder fer
l'extracció; amplificació; processat, etc, es fa necessari un equip altament
especialitzat que només està a la mà d'uns pocs organismes oficials. Així
doncs, en aquest cas serà obligada la col·laboració en el treball descriptiu,
d'un especialista en genètica que pugui estar disponible per treballar-hi
conjuntament En el nostre cas, generalment és el Dr Ignacio Ribera de l'Institut de Biologia
Evolutiva (CSIC) de Barcelona, el que sempre ens ha donat suport i ha col·laborat en
aquesta recerca.
Per analitzar, en
teoria es necessita un sol exemplar, tot i que per seguretat, se'n guarden dos
per si hi ha alguna "maniobra fallida". En el cas que només es
conegui un exemplar que es suposi pot ser una nova espècie, l'extracció de
l'ADN s'ha de practicar, en primer lloc i abans de la seva preparació sobre
cartolina.
 |
|
Part de l'equip d'extracció i anàlisi
de l'ADN. Laboratori de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC) |
 |
|
Un "arbre" resultant de
l'estudi dels ADN de l'article Ancient origin of a Western
Mediterranean radiation of subterranean beetles. Ignacio
Ribera; Javier Fresneda i 5 co-autors més. BMC Evolutionary Biology 2010,
10:29 |
Nom
de la nova espècie:
El nom és potestat de
l'autor/s de la descripció. Dins dels molts casos, en citarem els més
habituals:
-Es pot dedicar a la
persona que ha fet la primera captura o a un dels components del grup que la va
trobar, com Bellesia espanyoli, un coleòpter Cholevidae d'Osca. El
gènere Bellesia es va dedicar al Dr. Xavier Bellés i l'espècie
al Dr.
Francesc Español
-Es pot dedicar al nom
d'un club o grup espeleològic. P. ex. Apteranillus minosianus, un
estafilínid del Marroc Central que es va dedicar al grup Minos de París. Es pot
donar el nom de la regió, província país, etc, com p. ex. Paranillochlamys
catalonicus, un Leiodidae: Cholevinae: Leptodirini, de Tarragona
-Es pot donar un nom derivat d'alguna característica molt destacada del nou
insecte. Per exemple, el coleòpter Speonomus ellipticus, dels
voltants de Serradell, derivat del seu contorn marcadament el·líptic.
Fotografies
i/o dibuixos:
Són imprescindibles les representacions amb la màxima fidelitat. Avui dia hi ha una relativa facilitat per poder fotografiar un exemplar preparat sobre cartolina. Programes com COMBINE Z5 o HELICON FOCUS. Més delicat és la foto de les genitalies per la seva mida quasi microscòpica. Ara ja, en poques ocasions s'editen dibuixos. Una altra història són les fotos amb microscopi electrònic. Són perfectes per mostrar porus, puntuacions, conductes sensorials i detalls que només poden veure's amb grans ampliacions. El problema és que aquests equips no estan accessibles a tothom. També s'han de preparar mapes de situació de la localitat típica i distribució de la nova espècie i/o espècies que es prenen de comparació.
 |
|
Una de les modalitats és dibuixar
l'espècie que es descriu. Trechus cifrianae de cavitats
d'Astùries |
|
|
|
Torneuma troglodytis de la cova Kek
Aziza del Marroc. Foto: Curculio Institute |
 |
|
Fotografia amb el programa
COMBINE, del Troglocharinus ferreri -sense preparar-.
Foto: Agustí Meseguer |
 |
|
Fotografia amb microscopi electrònic.
Cap d'un coleòpter cavernícola del gènere Anophtalmus. Foto: font
d'Internet |
Preparació
del treball definitiu:
Només queda organitzar totes les dades i escrits; fer el resum, ordenar i
trobar un medi d'edició. Des de l'inici de l'estudi fins l'aparició "en
premsa" pot passar entre un i dos anys, tret d'algunes excepcions. Hi ha
casos en que l'estudi es pot perllongar varis anys degut a que es necessita més
material d'una determinada espècie que només es troba en una cavitat i que
per raons de sequera o altres causes, no hi ha manera de trobar-la per més
visites que es facin.
Publicació
en una revista especialitzada:
Hi ha revistes que
encara s'imprimeixen sobre paper (que després es poden consultar "on
line", tot i que cada vegada tenen més tendència les de format només
digital. Aquí tenim quatre exemples de les moltes que
publiquen descripcions de noves espècies cavernícoles, ja que un llistat
complert seria massa llarg:
-Animal
Biodiversity and Conservation. És la revista que publica el Museu de
Ciències Naturals de Barcelona i s'edita semestralment en paper (Des de
1958 fins al 2000 es publicava amb el nom de Miscel·lània Zoològica) i pot ser
consultada lliurament per Internet
-Heteropterus
Revista de Entomología de la Asociación Guipuzkoana de Entomología de Hernani, Guipuzkoa,
que s'edita semestralment en paper i pot ser consultada lliurament per internet
-Annales de la Société Entomologique de France, editada per la
Société Entomologique de France, París, que s'edita cada tres mesos en paper i
pot ser consultada lliurament per Internet
-Zootaxa. Una revista digital editada des de Nova Zelanda. Les seves edicions són cada pocs dies. Es poden descarregar lliurement els resums, i en alguns casos tot el treball, depenent de les condicions inicials entre l'autor i l'editor. De totes maneres es pot comprar un treball per descarregar-lo
|
|
|
Portada d'un exemplar de la
revista Heteropterus revista de Entomología |
El procés exposat és
només un exemple teòric, tot i que és molt proper a la pràctica. En varis
apartats ho podríem complicar més, però del que es tracta és de fer comprendre
els passos fonamentals d'aquest estudi científic.
