Nº 422. Ha mort l'Isidre, un pioner de la Biologia Subterrània de l’era moderna

L’Isidre González Urgellés ens va deixar aquest mes de juliol passat.

Estava ingressat en una residència de Castelldefels, població on va viure molts anys. 

Va ser un important referent de la bioespeleologia catalana. Va entrar a formar part dels col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona allà per l’any 1960, organitzant el primer laboratori d’estudis de fauna subterrània de l’estament. Des de la seva incorporació, va treballar intensament amb el Dr. Francesc Español, qui el tenia com a un gran amic. Treballava a la fàbrica Olivetti. La seva feina li permetia prendre's temps lliure i, quasi cada dia anava al museu per organitzar el departament.

Als seus inicis dins l'espeleologia, pertanyia al GIE de Gràcia, a on va formar un grupet d'interessats per la fauna de les coves. El primer col·laborador va ser l’Armando Ávalo, amb qui va realitzar moltes campanyes per Catalunya i Castelló.

L’Isidre tenia un cotxe, un Ford de grans dimensions, un clàssic cotxe americà, que compartia amb els seus amics i cercadors de fauna, la qual cosa suposava una gran facilitat per a fer visites a llocs llunyans quan pocs espeleòlegs jovenets tenien un cotxe a la mà.

Va descobrir diverses noves espècies de coleòpters, a les que Español i altres especialistes com Besuchet, li va dedicar el nom: Speonomus urgellesi (ara, Parvospeonomus urgellesi), del relleu costaner del Montnegre; Anillochlamys urgellesi (ara, Paranillochlamys urgellesi) d’una cova del Montsià i Thychobythinus urgellesi, d’una cova de Castelló.

                                                    L'Isidre a la cova del Tendo, Montsià.

També estava especialitzat en la fotografia subterrània, amb gran dedicació a les col·leccions del museu. Va experimentar amb fonts d’il·luminació de diferent ona d’espectre i amb models d’aspiradors per a la fauna.

Descansa en pau, amic Isidre.