Nº 422. Ha mort l'Isidre, un pioner de la Biologia Subterrània de l’era moderna

L’Isidre González Urgellés ens va deixar ara fa uns pocs mesos.

Estava ingressat en una residència de Castelldefels, població on va viure molts anys. 

Va ser un important referent de la bioespeleologia catalana. Va entrar a formar part dels col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona allà per l’any 1960, organitzant el primer laboratori d’estudis de fauna subterrània de l’estament. Des de la seva incorporació, va treballar intensament amb el Dr. Francesc Español, qui el tenia com a un gran amic. Treballava a la fàbrica Olivetti. La seva feina li permetia prendre's temps lliure i, quasi cada dia anava al museu per organitzar el departament.

Als seus inicis dins l'espeleologia, pertanyia al GIE de Gràcia, a on va formar un grupet d'interessats per la fauna de les coves. El primer col·laborador va ser l’Armando Ávalo, amb qui va realitzar moltes campanyes per Catalunya i Castelló.

L’Isidre tenia un cotxe, un Ford de grans dimensions, un clàssic cotxe americà, que compartia amb els seus amics i cercadors de fauna, la qual cosa suposava una gran facilitat per a fer visites a llocs llunyans quan pocs espeleòlegs jovenets tenien un cotxe a la mà.

Va descobrir diverses noves espècies de coleòpters, a les que Español i altres especialistes com Besuchet, li va dedicar el nom: Speonomus urgellesi (ara, Parvospeonomus urgellesi), del relleu costaner del Montnegre; Anillochlamys urgellesi (ara, Paranillochlamys urgellesi) d’una cova del Montsià i Thychobythinus urgellesi, d’una cova de Castelló.

                                                    L'Isidre a la cova del Tendo, Montsià.

També estava especialitzat en la fotografia subterrània, amb gran dedicació a les col·leccions del museu. Va experimentar amb fonts d’il·luminació de diferent ona d’espectre i amb models d’aspiradors per a la fauna.

Descansa en pau, amic Isidre.

Nº 413. C. E. Grans personatges de la Bioespeleologia. E. Racovitza

 Grans personatjes de la Bioespeleologia

Émil Racovitza (Iasi 1868 – Cluj 1947)

Aquesta biografia ha estat traduïda i resumida per donar-hi un enfoc més particular a la Bioespeleologia. S'ha partit de diverses fonts. D'Internet per un article del Dr. Gheorghe Racovitza i del llibre Assaig sobre els problemes bioespeleològics, una traducció al català del nostre company el Dr Xavier Bellés.

Emil Racovitza va néixer a Iasi (Romania) el 15 de novembre de 1868. La seva infància va transcórrer a la casa familiar de Sonaresti, a la província de Vaslui i es va educar a Iasi amb el professor i escriptor Ion Creaga. Va seguir els seus estudis a l'Institut Unite, lloc a on el professor Griore Cobalesco va despertar el seu interès i encara més, la seva passió en les ciències naturals i el coneixement de la naturalesa.

Seguint els desitjos del seu pare, va seguir els estudis a la Facultat de Dret de París, tot i que va preferir seguir la seva pròpia vocació assistint i graduant-se a la Facultat de Ciències de la Sorbona, a on va tenir com a professor de zoologia a l'Henri de Lacaze-Duthiers. Es va graduar l'any 1891, assolint el doctorat el 1896 amb un alt grau que el va fer molt conegut entre els científics europeus.

Donats els seus mèrits científics i els grans coneixements naturalistes, va ser seleccionat per participar com a biòleg a l'expedició Antàrtida, embarcat en el vaixell Bèlgica, durant els anys 1897-1899, sota el comandament del capità Adrien de Gerlache. Aquesta activitat va ser el començament de la seva carrera científica. A la tornada de l'expedició, va portar al laboratori de Banyuls un important volum de material pel seu estudi, una col·lecció de 800 mostres botàniques i 1200 de zoològiques.

Al tornar de L'Antàrtida té una gran dedicació a l'estudi de la flora y de la fauna de Romania però a més de les espècies en particular com a fet aïllat, especialment sota l'aspecte de l'entorn i iniciador de l'etologia, un fet innovador a l'època, ja que encara no es parlava d'ecologia, sinó d'economia natural.

A finals de l'any 1900, el llavors director del laboratori oceanogràfic Arago de Banyuls Henri de Lacaze-Duthiers, que ell mateix havia fundat 20 anys abans i el mateix que uns quinze anys abans havia estat un dels professors de l'Émil, va preveure que l'Émil Racovitza podria ser el seu successor per a la direcció del Laboratori pel que el va nomenat Director Adjunt.

El 15-7-1904 el vaixell oceanogràfic francès Roland, pertanyent al Laboratori Arago de Banyuls, fa escala a Porto Cristo dins d'una campanya per les Balears. Els investigadors Emil Racovitza, Georges Pruvot, i Odón de Buena van visitar la cova del Drac, molt coneguda i comentada pels resultats de les exploracions portades a terme el 1896 per l'espeleòleg francès Martel (veure post del 29 maig 08). Racovitza va trobar dins dels llacs un isòpode aquàtic que ell mateix va descriure com un nou gènere i nova espècie: la Typhlocirolana moraguesi (per dedicació a l'amo dels terrenys de la cova, en Ricard Moragues).

Aquesta visita va esdevenir un punt clau per la història de la biologia subterrània en veure les grans possibilitats que podia donar l'estudi de la fauna de l'enclau subterrani, per les seves modificacions, per l'adaptació al medi, el seu parentiu amb formes marines, etc. Tant el va interessar, que deixà les seves tasques oceanogràfiques i es dedica exclusivament a l'estudi del domini cavernícola. Fins el moment, la fauna cavernícola havia estat si no , deixada en un racó, sí posicionada a l'esglaó més baix dels llocs a on hi podia haver traces de fauna.

Al poc temps, el 1907, ja exposa una serie de principis i bases per la biologia del món subterrani en la seva obra Essai sur les problèmes biospéologiques, un text bàsic considerat com l'iniciador d'una nova ciència, la bioespeleologia i que a més, tot i els més de cent anys de la seva publicació, cal dir que els seus principis encara són vigent en molts sentits.

Nota: Aquesta obra, segons ja es deia al principi, s'ha traduït al català i a més inclou l'edició facsímil original en francès. Ha estat editada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2004. Una obra bàsica i fàcilment comprensible que no pot faltar a tots els interessats en la vida subterrània. Es pot comprar a l'IEC al preu de 15 euros.

En Racovitza havia creat l'any 1905 la institució Biospeologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Aquesta institució s'inicià, a partir de les seves exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904 Poc després s'hi afegeix en Jeannel (veure la biografia d'en Jeannel al post del 10 de setembre del 2008) i creen la revista Biospeologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una serie de metòdiques campanyes a les zones càrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Va iniciar el programa internacional Biospéologica el 1905, destinat a la recerca de cavitats, exploració, cacera, estudi i publicació de resultats sobre la fauna subterrània Si bé en principi aquesta activitat era d'un caire podríem dir-ne "privat", aconseguí l'any 1920 un reconeixement oficial per part de la Universitat Romana de Cluj, pel que va tornar a Romania per crear l'Institut Espeleològic a la capital de Transilvània.

L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Racovitza es trobava, junt amb en Jeannel, a Espanya realitzant una campanya al Pirineu, a la zona aragonesa i van tornar tot de pressa a Banyuls. En Jeannel va ser mobilitzat com a metge-cirurgià, mentre en Racovitza, que era estranger i per tant exempt de tota obligació militar, es va quedar treballant a Banyuls. Però el Laboratori va ser adaptat com a hospital per rebre els ferits del front. L'Émil va prendre les funcions de Director i es va dedicar en cos i ànima a l'hospital, deixant pel moment les investigacions biològiques. L'any 1919, acabada la guerra, des de Romania se'l va demanar que tornés a Cluj per organitzar la Universitat, tasca que va acceptar i a més hi va crear, l'abril del 1920 el primer Institut d'Espeleologia del món.

Els resultats del programa Biospéologica van ser excepcionals. Un total de 1200 cavitats explorades, dins l'àmbit d'Europa i Àfrica. Una col·lecció de 50.000 exemplars de fauna capturada en cavitats i un total de 66 publicacions sobre fauna cavernícola que totalitzen quasi 6.000 pàgines. Fins llavors la biologia mai havia tingut una dedicació tant important. Racovitza va aconseguir el seu objectiu: la divulgació i comprensió de la biologia de l'àmbit subterrani
Les seves activitats espeleològiques es van perllongar fins l'any 1923, quan ell en tenia 55 anys, deixant aquestes feines de camp als seus companys i deixebles, en particular van ser Jeannel i Chappuis que el van anar reemplaçant.

Durant els 20 anys de permanència d'en Racovitza a Cluj, fins l'inici de la segona guerra mundial, es va caracteritzar per una gran diversificació dels seus treballs i dedicacions: Va ser Senador en representació de la Universitat de Cluj en el període 1922-1926; Rector de la Universitat de Cluj entre 1929 i 1930; President de L'Acadèmia Romana de Ciències entre 1926 i 1929; Director de l'Institut Espeleològic entre 1920 i 1947, així com membre de diverses associacions científiques

Després de la guerra, l'any 1940 i com a conseqüència del Pacte de Viena, Romania va ser obligada a cedir tota la part nord-est de Transilvania a Hongria, el que incloïa la Universitat de Cluj i l'Institut Espeleològic. Els dos estaments es van exiliar a Timisoara, mentre en Chappuis es va quedar personalment a la cura de l'Institut, logrant conservar i salvar tot el material de treballs, biblioteca i col·leccions, tot i que durant quatre anys no es va poder realitzar cap activitat científica en aquests estaments.

L'any 1945, quan Racovitza ja pot tornar a Cluj ho troba tot físicament intacte i comença de nou a reorganitzar l'Institut, però per poc temps. El novembre de l'any 1947 l'Emil mor a Cluj a conseqüència d'una pneumònia

Nº 411. C. E. La Bioespeleologia al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 1960-1970

 Copiat del bloc Espeleobloc, entrada del 27 d'abril del 2008

Bioespeleologia al Museu

El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.

El primer Laboratori d'Entomologia del Museu. Foto: Instalacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals. Barcelona 1917

Breu història de la tradició bioespeleològica a Barcelona

Els inicis a Catalunya, s’han d´establir el 1869 amb una troballa puntual. L’alemany G. Dieck va descobrir a la Cova del Salnitre de Montserrat un nou coleòpter troglobi que va descriure ell mateix, el Speophylus kiessenwetteri, el primer troglobi català.

L’any 1907, M. Faura i Sans descubreix un nou coleòpter cavernícola, descrit per l’alemany E. Reitter el 1908 com el Troglocharinus ferreri.

Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey Cenarro l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu.

L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc Español va descobrir el seu primer insecte cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit l’any 1930 per Jeannel com Speophylus españoli (ara, Troglocharinus espanoli) i també és l’any que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any 1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt.

El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de resultats. Noms com C. Altimira, E. Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M. Rambla, A. Villarrubia, J. Vives, (alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir després

 

                   El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964)

El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970

La creació oficial del Departament va tenir lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director. El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de 30 m2 que era el lloc habitual de treball d’Español, al segon pis del Museu i dins d´una de les quatre torres de l´edifici, la d’en front del carrer de la Princesa.

A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any 1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidre Gonzàlez Urgellés, l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la fauna recollida.

Va ser l´Isidre Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i més coses per parlar-ne dos díes sencers.

A les poques sortides d’espeleo ja em dedico plenament a la recerca i captura i entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el director del museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la burocràcia no era cosa del seu interès i fer de director i haver d´anar sovint a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li agrada: estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia la Sra. Sofia, podem dir-ne la seva secretaria, que li estalviava de fer tota la paperassa oficial.

Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)

Amb l´Español hi treballava la Sra. Conxita, que era una màquina de fer feina, feia de tot… i més. Era la Bibliotecària, s´havia d´enfilar per les fosques i estretes escales de fusta per pujar als altells i al pis dels armàris dels llibres. Era la preparadora dels insectes, una feina que exigeix bona vista, bones mans i sobre tot, molta paciència. S´hi passava moltes hores amb els ulls sobre la lupa binocular i amb una serie de pinzellets i agulles per retornar les petites bestioles a la seva postura original i encolar-les sobre trocets de cartolina. Sempre es queixava, deia que ja no tenia edat ni vista per fer-ho, però sempre acabava bé la seva feina.

L’Isidre Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets, netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats.

Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí, dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc., això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat.

Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu.

                     El Dr. Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia.

L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa aprofitar un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells, armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i treballar.

Un problema va ser que la instal·lació elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a subvenció per una sortida de camp… i tots tant contents.

Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar exposats.

Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé, s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot.

També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les incorporacions de gent com Miquel Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de Director del Museu.

                         Actual Laboratori de Bioespeleologia amb el seu responsable Oleguer Escolà (2007)

 L´any 1967, l´Oleguer Escolà va entrar a treballar al Museu, fent-se càrrec del Laboratori de Bioespeleologia, avui dia encara en actiu funcionament.

L´Español, el 24-4-69 és nomenat Membre Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Lluís Auroux

Nº 409. C. E. Repetició de certs articles de bioespeleologia publicats fa anys a l'Espeleobloc

 

                                                                              Coleòpter cavernícola del Marroc, descrit per F. Español l'any 1967

El bloc Espeleobloc, es va iniciar el dia 16/04/2007, publicant-se, com a poc, un article cada dia, fins al 7/11/2017 en què es va clausurar. En total uns 4.300 articles, molts d’ells amb l’etiqueta Bioespeleologia.

Com sigui que l’Espeleobloc no té continuitat, hi ha possibilitats que algun dia desaparegui de les pantalles, perdent-se tot el seu important contingut històric. De fet, moltes fotos i videos ja no es poden obrir.

Amb la finalitat d'agrupar tota l’especialitat en Biologia Subterrània, anirem reeditant-los, no tots sinó els que ens ofereixin notícies o informació valuosa sobre Bioespeleologia, que mereixi ser conservada i així tenir un més ampli recull d’aquesta ciència. En principi, només s’aniran reproduint els de l’autoria d'en Lluís Auroux o d'un altra membre de l'equip (uns 150 articles, que s'aniran triant i escollint)  i, en el cas que hi hagi coautors, se’n farà menció.

A l’inici de cada entrada, s’indicarà clarament que és una còpia; pot ser no literal, ja que hi ha informació que no està disponible de ser copiada, però sí el més aproximat que sigui possible. També, seguit al número de l'entrada, hi haurà l’indicatiu C. E., referint-se a Còpia d’Espeleobloc. Aquesta mateixa entrada ja està indexat d’aquesta manera: Nº 409 C. E. i el primer que aparegui serà el Nº 410 C. E.

Nº 378. El llibre "Habitantes de la Oscuridad", ja està imprès

El promotor i principal impulsor del llibre, l'Alberto Sendra, des de València ens ha enviat un vídeo fet a la mateixa impremta, del que hem extret dues escenes fixes. 

Està prevista la presentació del llibre en un termini d'unes tres setmanes, al local de la Federació Catalana d'Espeleologia. Consulteu dins la seva pàgina web per a la data i horari. També hi ha prevista una posterior presentació al Museu de Granollers, de la que encara no hi ha data.

Si ens fixem en la foto on es veu l'Alberto fullejant el llibre, podrem comprovar l'important gruix, ja que són més de set-centes pàgines!

 

Aquestes són les pàgines interiors, les que toquen la portada i contraportada, amb els dibuixos dels diferents grups de fauna cavernícola.

Aquest llibre, serà un referent històric de la bioespeleologia espanyola, un llibre de consulta a un preu molt assequible.

Ara, només falta l'enquadernació.

Nº 356: Contribució catalana a les descobertes de fauna hipogea en cavitats d'Osca

 

                                La gran galeria de la cova d'Aso.   Figurant: Mª del Mar Sastre.

Els fenòmens kàrstics dels grans relleus calcaris de la província d'Osca van començar a ser visitats a principis dels anys 1900 per Jeannel, Racovitza i H. Breuil, amb l'interès de conèixer quina fauna subterrània hi podrien trobar.

A partir dels anys 1960, Mont Perdut, Guara, Turbón, Escuaín, Cotiella, etc., van ser una atracció per als nostres espeleòlegs, pel gran desenvolupament de les xarxes kàrstiques; però també contenen cavitats molt més modestes, quan a metres, que contenen una fauna d'extraordinària importància. Els espeleòlegs interessats en aquesta representació de vida animal, a partir dels principis des anys 1970, van comensar a recollir material que passaven als especialistes, que van descriure moltes novetats. Pels anys 80, aquests especialistes també van poder visitar les cavitats, obtenint un gran nombre de noves espècies; la majoria, de coleòpters.

Podem destacar-ne alguns: Ángel Lagar, Carles Hernando; Arnaud Faille; Charles Bordeau, Francesc Alfambra. Xavier Bellés, Javier Fresneda i Ignacio Ribera.

Aquí es presenten els nous gèneres i les noves espècies que han estat descobertes, exclusivament a la província d'Osca, per espeleòlegs o bioespeleòlegs catalans. També s'inclouen els canvis de gènere i es mencionen els biòlegs i/o especialistes estrangers que han col·laborat en els estudis per a la seva publicació.

       Distribució de les diferents espècies dins la província d'Osca.     Mapa de J. Fresneda, completat
  

Relació de fauna:

         Arachnida. Pseudoescorpionida.

                             Familia Neobisiidae Chamberlin, 1930.

           Gènere Neobisium Chamberlin, 1930.

-Neobisium cervelloi Mahnert, 1977 -Sima T-l, Sierra Arañonera, Torla Cervelló, Alfaro, Ribera, 1974 i de la cueva de Allara Hecho Escolà 1969

        Insecta. Coleoptera.

                                         Família Leiodidae Kirby, 1837

                           -Gènere Bathysciola Jeannel, 1910.

Bathysciola fadriquei Fresneda Comas 2007. Cueva de Lizara, Aragüés del Puerto. Descoberta per Floren Fadrique en el decurs d’unes exploracions del grup de la S.I.E del C. E. Àliga.

                            -Gènere Bellesia Fresneda & Hernando, 1994.

L'any 1974 es va descobrir una nova espècie de coleòpter a la cova d'Aso, que va ser descrita com a Speonomus espanoli. Al cap d'uns anys, el 1994, Fresneda i Hernando van fer una revisió d'alguns gèneres pirenaics, determinant que, en realitat, era necessari crear un nou gènere per a la seva classificació: Bellesia. En aquests casos, es canvia el gènere però el nom de l'espècie, que ja estava donat, es conserva.

-Bellesia espanyoli (Auroux-Bellés 1974)*.

* NOTA: quan el/els noms dels autors estan entre parèntesis, indica que són els autors de la descripció de l'espècie, però que més tard s'ha canviat de gènere.

                                                 Bellesia espanyoli. Dibuix: J. Fresneda.
                       

               -Gènere Lagariella Fresneda, 2000.

-Lagariella porroiensis (Escolà & Comas 1983), Sia del Tossal de Felis, Porroi de la Solana. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Naspunius Fresneda & Hernando, 1994.

-Naspunius eseranus (Lagar 1974), avenc del Toscar, Foradada del Toscar. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Salgadoia Fresneda, 1998.

-Salgadoia brieti Jeannel (1911), Forato de los Moros, Ginuábel. Abans, pertanyia al gènere Speonomus, però en les revisions, Fresneda va crear aquest nou gènere Salgadoia.

              -Gènere Speonomus Jeannel, 1908.

Moltes espècies de Catalunya i Osca, estaven determinades com pertanyents a Speonomus, però en una gran revisió Fresnada i basat en els caràcters dels òrgans sexuals masculins, es va veure que es podien agrupar uns models bàsics que cadascun agrupa diverses espècies. Molts d'aquests grups han esdevingut nous gèneres.

-Speonomus ere Escolà & Fresneda, 2000. Sima F168, Hecho. L'any 1965, O. Escolà va trobar un coleòpter femella a l'avenc petit de la Reclusa, Siresa. No es va poder estudiar per falta del mascle, fins que, l'any 1997, gràcies a trampes, van sortir-ne suficients per a poder fer la descripció. Van haver de passar 33 anys!

               -Gènere Stygiophies Fresneda, 1998.

Nou gènere resultant de la revisió de J. Fresneda l'any 1998.

-Stygiophyes espinosai (Bellés, 1983) coves de Berganui, Berganui. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

-Stigiophyes hansfery Fresneda & Escolà, 2001. Diverses cavitats a Betesa.

              -Gènere Trapezodirus Jeannel, 1924.

Les set espècies següents pertanyien al gènere Speonomus, sent passades totes al gènere Trapezodirus.

-Trapezodirus altimontanus (Bellés, 1975) cavitats d'Escuaín, Tella i Torla.

                                                   Trapezodirus altimontanus

-T. bolivari (Martínez de la Escalera, 1898). Gruta de la Peña, Fanlo. Àmplia distribució a les cavitats de tota la província. 

-Trapezodirus escolae (Fresneda &Hernando 1994). Capturats amb trampes al Medi Subterrani Superficial (MSS). Seira i Viu.

                                    mascle                 Trapezodirus escolae                  femella

-Trapezodirus arcticollis (Jeannel, 1911). Cova de Sant Salvador, Bibils. i de la cova dels Moros, Calvera. 

-Trapezodirus gimenezi (Fresneda, Hernando & Lagar, 1998). Forau de las Grallas del Turbón, Egea. 

                                               Trapezodirus gimenezi

-Trapezodirus orobios orobios (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Sumidero del Collau de la Plana del Turbón. Macizo del Turbón, Cervín i Bassiero.

-Trapezodirus orobios robustus (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Dolina-sumidero de Risuali, Sierra de Chía.

 

               -Gènere Troglocharinus Reitter, 1908.

Aquest gènere s'estén per tot Catalunya, amb un nucli al sud; litoral i prelitoral i un segon nucli al nord, a les serralades prepirinenques. A Osca només és conegut d'una sola localitat.

-Troglocharinus rovirai Lagar 1975, cueva de Don Macario, Burgasé.

                                          Família Carabidae Latreille, 1802.

                -Gènere Oscadytes Lagar, 1973:

Aquest nou gènere / espècie, es va descriure només amb la femella. Fins al cap de molts anys, no es va aconseguir conèixer el mascle, obtingut amb trampes al MSS.

-Oscadytes rovirai Lagar, 1973 En la primera captura, 1973, Jaume Rovira va recollir els dos primers exemplars a la cova del Hueso Santo, El Pueyo de Araguás.

                                                                 Oscadytes rovirai

                 -Gènere Aphaenops Bonvouloir 1862 (en ocasions l'escriuen Aphoenops, que és com es va descriure originalment).

Els coleòpters Aphaenops són uns dels més evolucionats quan a les condicions de la vida subterrània es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls, etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té unes característiques morfològiques semblants.

-Aphaenops catalonicus Escolà & Canció, 1983. Cova de les Tollassas, Bonansa. Localitzat també a cinc cavitats properes situades entre Bonansa i Bisaurri. Descrit amb un sol exemplar femella, recollida l'any 1981, no es va conèixer el mascle fins al 2005.

                      Aphaenops catalonicus. Fotografia del mascle i dibuix de la femella

-Aphaenops fresnedai Faille & Bourdeau, 2011. El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i es va mantenir així fins que Arnaud Faille va fer una revisió del material que hi havia a les col·leccions de dit museu, resultant que, en realitat es tractava d'una nova espècie que es va dedicar a Javier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterrànis que, sovint col·labora amb els dos autors de l'espècie, en treballs i sortides de camp.

-Aphaenops hidalgoi Español &Comas, 1985. Sima del Gel, Serra Tendereña, Biescas i avenc T-1, Bujaruelo.

-Aphaenops mensioni Lagar, 1976. Descobert durant les expedicions del GEB a la   Bufona, o sistema C-20 als relleus d'Escuaín.

-Aphaenops parvulus Faille & Bourdeau Fresneda, 2010. Cueva Nueva o de Esjamundo, Villanúa. localitzat l'any 2009.

 

                       Aphaenops mensioni                                    Aphaenops parvulus

           -Gènere Geotrechus Jeannel, 1919

Aquest gènere no va ser conegut del vessant sud dels Pirineus fins a l'any 1965 en què al Solsonès, a l'avenc del Xato, Llinars, va ser trobada la nova espècie Geotrechus ubachi. En aquells anys, es va tractar d'un esdeveniment "sensacional".(Ara, ha estat passat al gènere Aphaenops i, el seu nom actual és Aphaenops (Ceretotrechus) ubachi. Correcció entrada 13-7-2023) 

                                           Aphaenops pallisei.    Foto: Agustí Meseguer

Aphaenops pallisei  Vives, E. & Comas, J. 2023. Cueva Ardales, Lamiana. Recentment descrit (2023). Afegit, 13-7-2023. Veure post nº 356 de la notícia de la descripció.  

-Geotrechus dumonti Español 1977. Cueva Vieja, Villanúa. El 2-8-1963, Dumont va recollir un coleòpter a la Cueva Vieja de Villanúa i va anar a parar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per aquells anys, un grup espeleològic francès de les regions d'Alsace-Lorraine, frequentava la zona de Borau i Villanúa. Molt possiblement, Dumont va ser un dels participants. Español ja va veure que es tractava d'una nova espècie, però ho tenia "en reserva" fins que, l'any 1977, es va decidir a publicar-lo. Recordo que el Dr. Español deia: "Tinc una nova espècie per descriure, però vull esperar a veure si es troba més material o el recol·lector m'explica més coses". I així van anar passant els anys. Jo crec que no sabia ben bé que fer-ne.

-Geotrechus picanyoli Español & Escolà, 1983. Cueva Mora, San Juan de la Peña.

         -Gènere Hidraphaenops Jeannel, 1926:

-Hidraphaenops alfambrai Lagar 1979 Descobert durant les expedicions del GEB als relleus d'Escuaín.....

-Hydraphaenops sobrarbensis Lagar & Hernando, 1987. Descobert per Lagar en una visita a la Cueva de Aso

                                        Família Staphylinidae

                  -Gènere Bathybythus Besuchet, 1974.

-Bathybythus bleyi Besuchet 1974. Els anys 1972 i 1973, en unes visites a la cova d'Aso, per buscar més exemplars del cargol Zospeum bellesi, es van localitzar dos exemplars de coleòpters pselàfids, un grup amb representants cavernícoles, però que són molt escassos. Trobar-ne és qüestió de sort! Van resultar ser un nou gènere i nova espècie.

 

      Mollusca:

De mol·luscs adaptats a la vida subterrània, diguem-ne cavernícoles, no n'hi ha gaires: els gèneres Moitessieria i Zospeum. Les seves mides, que a vegades no arriba a 1 mm, fa difícil la seva localització.

                                                    Zospeum bellesi

               -Gènere Zospeum Bourguignat, 1856

-Zospeum bellesi Gitenberger 1973. Descobert l'any 1973 per Xavier Bellés a la cova d'Aso. Una important descoberta ja que no és gens habitual una nova espècie de cargol.

Complement: Fauna edàfica (que viu dins la primera capa de terra del sòl) i endogea (que viu en capes més profondes, abans del llit de la roca mare).

                       Hypotyphlus lidiae   i   Leptotyphlus siscoi.  Dibuix i foto, de les descripcions.

                    -Gènere Hypothyphlus Jeannel 1937

-Hypotyphlus lidiae Hernando & Fresneda. 1993  Seira, Barbaruens, edafobi. Capturat sota pedres, en un prat.

                                      Coleòptera: Staphylinidae

                 -Gènere Leptotyphlus

-Leptotyphlus siscoi Hernando, 2015. Sierra de Caiba, entre els rius Ésera e Isábena. Capturat amb rentat de terra, al primer mig metre del sòl.

I aquesta és la relació de les 31 noves espècies i gèneres, descrits de cavitats de la província d'Osca, en què hi han intervingut espeleòlegs, biòlegs, bioespeleòlegs i científics de Catalunya.