El nostre col·laborador Alberto Sendra, des
de València, ens dona a conèixer una troballa excepcional a la Xina. En aquest
cas no es tracta de fauna cavernícola, però la gran importància del fet, es mereix
ser donada a conèixer en el nostre àmbit.
A més d’un nou gènere i una nova espècie,
també és una NOVA FAMÍLIA!, fet del tot singular.
Un dels autors, Yehao Wang, des de fa
anys, té relació de recerca amb l’Alberto. En aquesta ocasió, li va demanar a ell que
entrés en el grup d’estudi, ja que és una autoritat mundial en el coneixement
d’aquest grup de fauna: els diplurs.
L’exemplar descrit s’ha trobat en forma de fòssil en pedra i la seva bona conservació i aparença, ha permès reconèixer els detalls fonamentals com per permetre la seva descripció.
Inserim algunes parts del treball original recentment aparegut.
RESUM (traduït al català):
El grup
dels hexàpodes inclou els insectes —un grup extremadament divers— i tres
llinatges críptics de divergència primerenca (Protura, Collembola i Diplura)
que són clau per comprendre el pla corporal dels hexàpodes, tot i que són molt
escassos en el registre fòssil. En aquest estudi, presentem el diplur més antic
conegut, *Sinojapyx giganteus* gen. et sp. nov., procedent de la biota de
Daohugou (Juràssic mitjà, fa uns 165 milions d'anys). Les seves peces bucals
ectognates qüestionen la visió convencional que tots els hexàpodes no insectes
són entognats, i aporten proves sòlides que l'entognàtia va evolucionar de
manera independent almenys tres vegades. Els cercs de *Sinojapyx*, semblants a
pinces, són simètrics i manquen de denticles, fet que representa un estat de
transició previ a l'aparició dels sofisticats apèndixs depredadors dels
japigoides actuals. Amb una longitud corporal superior als cinc centímetres i
dotat de mandíbules robustes i cercs en forma de pinça, aquest habitant gegantí
del sòl ocupava el vèrtex de la xarxa tròfica edàfica durant el Juràssic,
ocupant un nínxol que avui dia solen ocupar els escorpins o els
escolopendromorfs. Aquest descobriment no només omple un buit important en el registre
fòssil dels diplurs, sinó que també ofereix informació crucial sobre el pla
corporal ancestral dels hexàpodes no insectes i sobre les xarxes tròfiques del
sòl al Juràssic
General habitus of Sinojapyx giganteus (holotype, NIGP205729) from the Middle Jurassic Daohugou Bed. (A) Counterpart, inner view of dorsal aspect. (B) Part, inner view of ventral aspect. (C) Line drawing based on the part with reference to the counterpart.
Per situar la nova espècie dins de l’arbre filogenètic, no s’ha pogut fer amb l’ADN donat que es tracta d'un fòssil de "pedra". S’ha fet inserint-lo per la seva edat, del Juràssic, com una mena de rellotge que ens asegura la seva edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada