Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federació Catalana d'Espeleologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federació Catalana d'Espeleologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de novembre del 2021

Nº 362. Revista ESPELEOCAT 13, de la Federació Catalana d'Espeleologia

 

 En commemoració de l'any internacional de les coves i el karst, la Federació Catalana d'Espeleologia, aquest mes de novembre ha editat el número 13 de la    revista ESPELEOCAT, en què col·laboren diferents autors, cadascun amb el tema de la seva especialitat.

Diversos membres de l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, han presentat conjuntament un article: Història abreviada de la Bioespeleologia a Catalunya i en Joan Pallisé, membre de l'entitat, un article sobre la segona edició del seu llibre sobre els coleòpters hipogeus.

El títol Història abreviada és per motiu que la seva extensió; en cas d'escriure una versió més completa, hauria merescut un llibre i no un article. Veurem si, amb el temps, emprenem una obra que aplegui tots els biòlegs i entomòlegs especialistes en grups taxonòmics, que hagin descrit nous gèneres i/o espècies de la fauna hipogea catalana, així com la relació bibliogràfica completa.

Al treball, s'ha fet una divisió cronològica per èpoques, amb motius d'importància històrica o fets extraordinaris:

-Els inicis de la bioespeleologia a Catalunya, entre 1860 - 1906
-Els precursors 1907-1939
-Ressorgiment, expansió i consolidació 1940-1970
-Maduració. De les descripcions morfològiques a l'anàlisi genètic. 1971-2000
-Els temps actuals: 2001-2021.

                     Una de les quatre composicions de fotografies de fauna, del treball d'història.

Els autors i treballs citats en l'article, són eminentment catalans, si bé també n'hi trobarem alguns d'estrangers, els que van descriure les primeres espècies cavernícoles de Catalunya o que hi han col·laborat amb els nostres especialistes en estudis d'importància de descripcions d'espècies; revisions de gèneres o d'anàlisi d'ADN.

                                    Una de les fotografies del llibre dels coleòpters de Catalunya.


divendres, 9 d’abril del 2021

Nº 347: Estudi de la fauna hipogea de Sant Llorenç del Munt

 

 Nova espècie descoberta durant la visita a l'avenc del Davi, dins les visites d'aquest estudi.

Foto: J. Mederos. Aquesta foto s'ha afegit a l'escrit que presentem. No estava en l'original. 

A la pàgina web de la Diputació de Barcelona, Parcs de Catalunya (La Xarxa), s'ha publicat un article que dóna a conèixer una gestió per al coneixement de la biodiversitat subterrània.

 

Un conveni d'estudi de la fauna hipogea del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, ha permès avaluar l'estat d'algunes espècies destacades que colonitzen moltes de les seves cavitats. Els estaments que hi han intervingut són: el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Departament d'Artròpodes); l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-; la Federació Catalana d'Espeleologia i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. S'insereix la publicació completa, havent-hi afegit de la nostra mà dues fotografies complementaries.

Article publicat:

Sant Llorenç-Obac. Avaluen la presència de dues espècies protegides pel decret del PEIN

Preservar les cavitats de més fàcil accés controlant el grau de freqüentació, recomanació de l’estudi sobre artròpodes hipogeus al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

 

 

        

                             Stenasellus virei a les coves d'en Carner. Autor: Sergi Gago.

 

08/04/2021.

Preservar les cavitats més horitzontals i/o de fàcil accés controlant el grau de freqüentació a aquestes cavitats per no augmentar el nivell de degradació incipient que presenten. És la recomanació de l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), que han fet el seguiment de poblacions d'artròpodes hipogeus en coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. S’han centrat en avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del PEIN.

L’estudi, fet en sis coves i avencs, està emmarcat en el conveni per cooperar en projectes de recerca en ambients càrstics i de patrimoni de col·leccions entre el Museu, BIOSP, la Federació Catalana d'Espeleologia i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que es porta a terme des del 2018. Hi van participar  els investigadors Berta Caballero, Sergi Gago, Miguel Prieto, Jorge Mederos, Neus Brañas, Floren Fadrique, Lluís Auroux i Glòria Masó, sota la coordinació del biòleg del Parc, Daniel Pons.

La fauna troglòbia d’invertebrats a Catalunya suporta diferents graus d’amenaça a la seva supervivència, i per això es fa del tot necessari actualitzar les dades sobre les distribucions per tal de recolzar i, si cal, ampliar les propostes de decrets de protecció del seu hàbitat. 

L’objectiu principal d’aquest estudi fou avaluar la presència de dues espècies d’artròpodes del medi hipogeu i protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. L’avaluació es va dur a terme a sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, espai encerclat dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): Coves d’en Carner (Castellar del Vallès), Avenc de la Canal de Mura (Vacarisses), Avenc de la Codoleda (Matadepera) i Cova Simanya, Cova Simanya Petita i Avenc del Daví que pertanyen al terme municipal de Sant Llorenç Savall. Aquestes cavitats van ser escollides per tenir dades bibliogràfiques de presencia d’aigua.                           

 

                             Troglocharinus kiesenwetteri santllorensi. Foto: Agustí Meseguer.

                             Aquesta foto s'ha afegit a l'escrit que presentem. No estava en l'original. 

El segon objectiu va ser el d’ampliar coneixements sobre la biocenosi invertebrada existent en les cavitats visitades. Per estudiar les espècies es van combinar dos mètodes de recol·lecció: la captura directa, i les trampes de caiguda. Es van realitzar dues visites a cada una de les sis cavitats, en l’interval temporal del 28 de febrer al 25 de juliol de 2019 i amb un decalatge d’un mes entre les dues visites a cada cova, període en el que les trampes van estar actives.
 
Com a resultats principals, en la campanya es van localitzar espècimens de Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi a cinc de les sis cavitats triades. Es confirma la seva presència actual a totes les coves de les que prèviament ja hi havia cites. En canvi, Stenasellus virei, espècie aquàtica, molt lligada a condicionants ambientals i molt més difícil de localitzar, fou observada, únicament, a les coves d’en Carner. La seva presència a la cova Simanya i a l’avenc de la Canal de Mura es basa en les citacions aportades o recopilades per Escolà (1978) i Flaquer (1978). 
 
A part de les dues espècies diana, van trobar quaranta espècies d’artròpodes que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes (Arachnida, Chilopoda, Crustacea, Diplopoda, Entognatha, Insecta). Les mostres recol·lectades enguany s’afegeixen al fons ja existent, a la col·lecció d’artròpodes del Museu i contribuiran a millorar el coneixement sobre la biocenosi a les cavitats visitades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

dilluns, 9 de desembre del 2019

Nº 313. Llibre-homenatge a Francesc Español. 1981


L'any 1981 es va publicar un llibre amb tot el contingut dels treballs bioespeleològics del Dr. i Professor, Francesc Español i Coll:


FRANCESC ESPAÑOL, 50 ANYS D'OBRA BIOSPELEOLÒGICA(1981). 680 p., 4 fotos b/n., 273 fig., 11 map., 1 topo.; 212x155 mm


Editora: Escola Catalana d'Espeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia amb el concurs de la Diputació de Barcelona.
Pàgina de la Presentació del llibre

Pàgina annexe al Proleg


Els 77 treballs que conté corresponen exclusivament a una de les seves grans dedicacions: la Bioespeleologia, ja que, entre totes les seves especialitats ja en portava 334 fins al 1980.

L'autor de l'extens proleg fou en Ramon Margalef







77 treballs de Bioespeleologia de Francesc Español, inclosos en el llibre (1934 a 1980):


El primer treball de bio d'Español fou de l'any 1934: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís de Sant Llorenç del Munt (I) Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer, de l'any 1980: Coleoptera Bathysciinae. En: Contribución al conocimiento de la fauna cavernícola del País Vasco. Kobie. 10 (1980), 557-561.


Treballs d'entomologia en general:


El nombre total de treballs de la bibliografia del Dr. Francesc Español va ser de 400 entre:


El primer: Sobre biogeografía de Pogonus (Col. Carabidae) de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. 32 (1932), 48.


El darrer: Descripción de Speleotyphlus fadriquei sp n., con revisión del género (Coleoptera, Carabidae). Miscel·lània zoològica. 22, 1 (1999), 53-57.


Fins al 1999, any de la seva mort, referent a bioespeleologia, el nombre total dels seus treballs fou de 87:


El primer, ja esmentat: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís del Sant Llorenç del Munt (I). Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer coincideix amb el de la descripció de Speleotyphlus fadriquei abans esmentat, ja que va ser el seu darrer treball i a més, tractant sobre bioespeleologia.


De les feines per a l'edició del llibre, se'n carregà la Federació i l'Escola Catalana d'Espeleologia, que llavors tenien la seva seu en un primer pis, molt antic però molt gran, del carrer Comtal nº 9. El president de la "fede" era en Pau Pérez.


La impremta estava al Poble Nou, en un pis alt d'un gran edifici on tot eren fabriques i tallers. Jo hi vaig col·laborar fent diferents gestions i visites de seguiment durant els treballs d'impressió.


Pels que hi vàrem col·laborar, a través de la Federació es van fer enquadernar uns quinze exemplars amb tapes de cartó i el títol imprès sobre el llom. La feina es va donar a fer a una associació on hi treballaven monges, crec recordar.


Español fou homenatjat (1981) per la Diputació Provincial de Barcelona i amb aquest motiu es publicaren els seus treballs bioespeleològics: Francesc Español: 50 anys d'obra biospeleològica*.


*Per aquells anys (i abans i després) tant s'escrivia Biospeleologia com Bioespeleologia. El fet que a Romania i a França, llocs d'origen d'aquesta ciència, s'escrivís Biospeologia i Biospeologie (també amb algunes variants), ha incentivat la procreació de formes diferents. Recordem que, en català, la paraula oficial és Bioespeleologia i devem evitar escriure Biospeleologia o qualsevol altra.

La sol·licitud tramesa pel Xavier

Una de les cartes rebudes

En Xavier Bellés s'encarregà d'enviar una nota a tots els amics i col·laboradors del Museu, tot demanant que féssim una carta d'adhesió a la seva persona i a la seva obra, cartes que es van entregar a Español el dia de l'homenatge.


Es diu que el que no s'escriu s'oblida amb el pas del temps. Sobre el tema de les cartes, vaig demanar a Xavier Bellés que m'expliqués com s'havia organitzat.


En Xavier em diu: -Efectivament, les cartes les havia de rebre jo, i enquadernar-les totes juntes i donar-li el conjunt en format de llibre el dia de l'acte d'homenatge, com a sorpresa. Un parell de corresponsals, però, les van enviar directament a Español. Tanmateix, com sigui que Español no va acabar d'entendre ben bé la rebuda d'aquelles dues cartes, no es va espatllar del tot la sorpresa. L'homenatge es va fer el 8 de maig del 1981 al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Palau que en aquella època era la seu de la Diputació de Barcelona. Es va fer allà, perquè vam recórrer a Francesc Martí Jusmet**, president de la Diputació, que va accedir immediatament a fer-ho al saló de Sant Jordi, lliurant-li a Español una bellíssima estàtua del sant com a record-.


**En Martí Jusmet, arqueòleg i polític català, en una de les seves visites a la cova del Mas d'Abad, a Coves de Vinromà, Castelló, l'any 1971 i juntament amb Ramon Viñas van trobar una nova espècie de coleòpter hipogeu que Español li va descriure amb el nom de Catalanothyphlus jusmeti, que després va canviar de gènere per dir-se actualment Speleothyplus jusmeti.
A la dreta, en Martí Jusmet. Foto: Wikipedia

I aquesta és la història del llibre...


dimecres, 26 de juny del 2019

Nº 302. Un SALUDA d'en Josep Subils

Avenc Montserrat Ubach.  Pou de la Xineta, primeres exploracions.
A baix, Joan Senent. A l'escala, Josep Subils.    Foto: Fèlix Alabart

El títol d'aquest post pot semblar no seguir amb la temàtica del blog, però no és així, ja que en Josep Subils Valls (la Seu d'Urgell 1938 - Bor, Bellver de Cerdanya 1965) va ser una persona, més ben dit, personalitat, que va tocar i va la bioespeleologia. Ara ho expliquem tot.

A principis dels anys 60' el Josep s'interessà molt per la bioespeleologia, visitant sovint el Dr. Español al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, actes que van quedar reflectits en el diari d'Español de l'any 1963. També era l'època dels inicis de l'Oleguer Escola; Joan Senent; Isidre G. UrgellésArmando Avalo, etc. Va ser l'inici d'un grup de treball que al llarg dels anys ha donat, i segueix donant, grans resultats científics.





Dins l'Operació Solsonès dels anys 60', va descobrir dos nous coleòpters hipogeus troglobis: Troglocharinus subilsi i Geotrechus ubachi, ambdós els descriu Español l'any 1965.

Va formar part de la Comissió d'Estudis Bioespeleològics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'any1965 presidí el Comitè Regional d'Exploracions Subterrànies, precedent de l'actual Federació Catalana d'Espeleologia.


Després de la seva sentida mort, se'l va dedicar un nou gènere: Subilsia, trobat en el decurs de l'expedició que organitzà l'ERE: Atlas 66 (1966) al Marroc i que Español descriu l'any 1967 amb el nom Subilsia senenti: Subilsia per Subils i senentia per en Joan Senent Josa, qui va ser el que la va capturar.

Quant el tema del post, vaig tenir unes converses amb el distingit Salvador Vives, erudit en el coneixement del català, ja que jo no trobava la traducció de Saluda a la nostra llengua. Textualment em va dir:

El document "SALUDA" es diu igual en castellà com en català. Actualment s'usa molt poc doncs els correus electrònics pràcticament han anul·lat aquest mitjà de comunicació.

Pel meu ofici d'impressor et puc dir que abans es feia servir sovint però ara no. Precisament tinc una petita col·lecció de "Saluda" on es veuen els diferents tipus de redactat i de disseny. (Nota de l'autor del post: el més habitual és la mida DIN A5)

La diferència que hi ha en el redactat no és amb la paraula Saluda sinó amb la "a" que ve a continuació. Exemple:

En castellà:

El presidente de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

a Lluís XXXXXX
y le invita a la inauguración del Festival de Cine.

Lluís Domingo Milà


En català:


El president de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

Lluís XXXXXX
i el convida a la inauguració del Festival de Cinema.

Lluís Domingo Milà


En català, la "a" que va davant Lluís no hi va.

I fins aquí la història d'aquest estimat document.

dilluns, 3 de juny del 2019

Nº 300: Curset accelerat de bioespeleologia

Foto: Cova de la Censada Nova.  Autor: José Hidalgo, d'Espeleobloc


L'Associació Catalana de Bioespeleologia ha impartit un "minicurset" als alumnes de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra).


El professor José Antonio Barrientos, que dóna classes als alumnes del segon curs de carrera (i també a altres), dins la seva línia de recerca és un gran especialista en araneids i freqüenta el Museu de Ciències Naturals de Barcelona per estudiar el material d'aranyes que es va acumulant al llarg dels anys.


Nosaltres li vam proposar que estudiés les aranyes que he manat recollint a les expedicions bioespeleològiques al Marroc, ja que al llarg de les dinou activitats que hi hem portat a terme des de l'any 2001, es disposa d'una gran quantitat de material. Dit i fet. Es va mostrar molt interessat en el tema i, quan disposava de temps se les anava mirant. Ara ja té l'estudi acabat i sembla que es publicarà d'aquí poc. Ja us informarem.


Però tornem al tema: Un dia ens va proposar fer una, diguem-ne conferència o xerrada a propòsit de la fauna cavernícola a una classe de segon curs de Biologia. L'acte es va celebrar a primers d'enguany, dins de l'horari de classe, com si fos una assignatura més. En acabar es va proposar a la trentena d'alumnes, fer una sortida de pràctiques a una cova, activitat que van acceptar. Per diverses raons, no ens vam poder posar d'acord per fer la sortida fins ara.


Vàrem triar la cova de la Censada Nova, a Orpí, una cavitat apta per als no iniciats en l'espeleo i que per la seva situació i baixa dificultat és idònia per una primera "exploració". Els "instructors" érem: Floren Fadrique; Oleguer Escolà; Jordi Comas i Lluís Auroux.

En Jordi Comas a la boca de la cova
Tres cursetistes amb l'Oleguer Escolà


La proximitat dels exàmens ha fet que només vinguessin set alumnes. A cadascú se'l va donar una documentació sobre introducció a la bioespeleologia, amb consells per a la captura i conservació de la fauna, així com una descripció i topografia de la cova (treta d'Espeleoíndex. Gràcies!). També un "equip de camp" compost d'una bossa que contenia aspirador, pinzell, pinces i tres tubs amb alcohol de 70°, tot el necessari per a una primera activitat de recol·lecció i reconeixement dels espècimens capturats. Està prevista una segona sortida pels que no han pogut venir.


La Federació Catalana d'Espeleologia ens va facilitar cascs amb il·luminació, fet que els agraïm. Tots els cursetistes estàven coberts amb la corresponent assegurança de la FCE per a l'activitat.

Tychobythinus listai, un coleòpter subterrani que només es coneix d'aquesta cavitat


La visita a la cova Censada es va desenvolupar segons el previst i sense can incidència. Les condicions de la cavitat, bastant seca, no propiciaven la localització de molta fauna, però així i tot, va ser suficient per a una primera presa de contacte amb la bioespeleologia. A partir d'aquí, seria important que algun dels cursetistes tingui l'interès d'ampliar els seus coneixements en aquesta ciència especialitzada. Veurem...


dilluns, 1 d’abril del 2019

Nº 294. Enquesta espeleològica 1985


En el decurs del I Congrés Català d'Espeleologia, que va tenir lloc l'any 1985, es va distribuir una enquesta als espeleòlegs, tot indicant que un dels motius era per conèixer l'estat de l'espeleologia catalana i per tenir un punt de partida vers el futur. No sé si va servir per a alguna cosa. Mai n'he sentit a parlar dels resultats. Pot ser l'Antoni Amenós, que semblava ser el responsable de l'enquesta, ens en podria dir quelcom més.

Aquest article no té un fons veritablement bioespeleològic com acostumen a ser els d'aquest blog especialitzat, però és cert que dins de les preguntes també es toca la biologia.









Convenientment adaptada al dia d'avui i tenint compte del compliment del Reglament General de Protecció de Dades, seria interessant tornar-la a fer servir.



A mi em sembla bé qualsevol cosa que pugui servir per al desenvolupament de les nostres aficions, sigui tècnica, documental, arxiu, etc. Avui dia les especialitzacions dins l'espeleologia solen ser més de pura activitat i tècnica que no pas de la branca científica, tot i que tampoc cal que la dedicació sigui d'una absoluta especialitat científica; les observacions, documentació, reconeixement de detalls importants, recollida de fauna (amb la possessió de la corresponent autorització), etc., contribueixen a les tasques d'estudi en laboratori o despatx, ja que l'especialista difícilment accedirà als llocs on nosaltres hem estat, tret de "quatre" que encara segueixen actius en exploració subterrània.