Nº 043. Ja hem tornat del Marroc

Els tres expedicionaris (en aquesta ocasió la onzena del Projecte de Bioespeleologia Atlas), ja han tornat del Marroc i ja tornen a estar entre nosaltres. Van arribar sans i estalvis el dimarts d'aquesta setmana.En breu anirem informant de totes les activitats, així com dels resultats obtinguts sobre la recollida de fauna. El mal temps els ha acompanyat molts dies, tenint que sortir "per cames" de la cova Ifri N'Touaia a conseqüència d'una sobtada inundació. Tot ho anirem explicant...

Nº 042. Més noticies del Marroc

Avui el Floren Fadrique m'ha trucat des del Marroc per donar-me les darreres notícies dels expedicionaris. Estaven a la zona d'Aït Mehammed, el punt més lluny del recorregut i acabaven de fer varies cavitats de la zona, per cert també amb presència de molta aigua que els ha creat bastants dificultats. La conversa no ha estat massa llarga, però ha pogut dir algunes cosses: -El més important és que tots estan bé -Han aconseguit capturar dues espècies de coleòpters cavernícoles que tot i ser ja coneguts, encara no s'havia fet el seu estudi genètic de l'ADN. Un d'ells és la Irinea, un subgènere que van descriure Joaquim Mateu i Jordi Comas de la zona de Tagleft, i l'altre és l'Ifridytes mateui, conegut de dues cavitats d'Aït Mehammed i Azilal, un insecte que té la seva història i que ara en vaig a fer un curt resum -Ja inicien el camí de retorn i només els resta tornar a passar per l'Ifri Friouato de la zona de Taza, per recollir uns esquers que van deixar a la zona del sifó, a l'espera de poder capturar les dues espècies de coleòpters del gènere Antoinella que hi viuen

La història de l’Ifridytes és la següent: La primera vegada que varem estar al Marroc en una expedició espeleològica, el 1969, a la cova Ifri du Caid es van trobar les restes d’un coleòpter. Francesc Español se les va mirar i tot i que deia que era una cosa excepcional, no es va poder descriure com a nova espècie pel motiu de que les restes no eren complertes i no es podien treure conclusions definitives. Tot i que es van fer més visites a la cavitat, no va ser possible trobar-ne més. Español les va mostrar a varis especialistes, entre els que hi havia Joaquim Mateu. Tots deien el mateix: Una cosa excepcional! Mateu va explicar el cas als seus amics biòlegs del Museu de París i després de varies visites a la zona, el maig del 1993 Eric Quéinnec en va trobar un exemplar viu a la propera cova Ifri N’Touaya i el va descriure juntament amb Thierry Deuve l’any 1994 com un nou gènere i nova espècie. Van tenir que passar 24 anys abans d’aconseguir-ne un de viu per poder-lo descriure!

Però seguim amb els expedicionaris. La seva arribada està prevista pel proper dimarts.

Nº 041. Noticies dels expedicionaris al Marroc

S'ha rebut un mail i ens expliquen les activitats de la primera setmana d'activitats de l'expedició Projecte de Bioespeleologia Atlas 2009. -Dia 2 de setembre de 2009: arribada a Melilla sense novetat i tots bé. Visita a la Gouffre Friouato, a la Daia Chiker -zona de Taza-. Col·locació de trampes a la zona del sifó terminal. Passem la nit a Bab Boudir. -Dia 3: Visita a les coves Ghar Bied; Kef Izoura; avenc Trou de la Piste i la cova Riviera de Chara, sempre a la recerca de fauna cavernícola.-Dia 4: Entrem a la cova Ghar Chiker, l'engolidor de la gran depressió de la Daia Chiker. Trobem una gran quantitat d'aigua, el que ens aconsella oblidar-nos de la cavitat i anar a d'altres indrets, ja que aquesta cova s'inunda amb molta facilitat pel motiu que recull l'aigua dels molts quilòmetres quadrats de la Daia. Detall molt important per les nostres activitats al Marroc: Ja fa varis anys que estem intentant establir un conveni oficial de col.laboració amb algun estament marroquí. Avui ens hem trobat (ja ho havíem acordat així) amb Mamoune Amrani Marrakchi, President (també en va ser el fundador) de l'Association Marocaine de Spéléologie de Casablanca, i Professor d'investigació a la Universitat Hassan II Ain Chock, també de Casablanca, per parlar de l'acord, amb el desitj de que els esborralls i gestions fetes podessin donar els seus fruits durant aquesta retrobada.

-Dia 5: Ens traslladem al Jbel Bou Iblane, important serralada al sud de Taza. Baixem a dos avencs, cavitats ja conegudes d'anteriors expedicions: Tlat Izra i Ifri Tiseruin. Hem de suportar una violenta tempesta que va deixar inundat el fons de tota la vall a on érem. Sort que vam deixar el cotxe a la carretera, del contrari fins i tot l'aigua podia haver-se endut el vehicle. Aquesta nit la hem passat a la casa del senyor Mamoune, a la localitat d'Ahermoumou, a la zona de Fes-Boulemane. Nota per a la nostra història: Aquesta nit hem signat el conveni! A la tornada ho haurem de celebrar! -Dia 6: Zona d'Azrou-Ain Lehu. Aquí ens retrobem (també ho havíem acordat) amb Laurent Delfour, un espeleòleg francès que viu i treballa a Tanger i que ja fa temps que hi tenim rel.lació. A la zona de la Maison Forestier d'Ain Khala fem recerca a les coves Ifri Mkrhouga i Ifri Berrit. Patim també fortes pluges i les cavitats presenten senyals de recent inundació total. Localitzem el gran avenc Azteque Tartare, però l'aigua ho inunda tot ja des de l'entrada...

En aquest moment enviem el mail des d'un hotel a Beni Mellal, també patint grans aiguats. Mail enviat per Floren Fadrique

Nº 040: Nova expedició al Marroc

El Projecte de Bioespeleologia Atlas , ja ha iniciat la seva onzena expedició al Marroc. L'equip va sortir el dia 1 de setembre i la durada serà d'uns quinze dies. Els components són: Floren Fadrique (SIE); Francesc Alfambra (GEB) i una interessant novetat: l'Arnaud Faille, un biòleg francès del Muséum National d'Histoire Naturelle de París, que aquest any està treballant al CSIC, dins de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. El seu gran interès pels coleòpters cavernícoles trèquids ha motivat la seva participació en la sortida.

Els objectius d'enguany són:

Zona de Taza: Cavitats dels voltants de la Daia Chiker: Gouffre Friouato; Gouffre Ouled Ayach; Grotte Riviera de Chara; etc.

Zona del massís del Bou Iblane: Tlat Izra, etc, una serie de petites cavitats ja conegudes per nosaltres, però amb l'interès de capturar fauna.

Zona d'Azrou: Ifri Mkhrouga.

Zona de Beni Mellal-Aït Mehammed-Azilal: Ifri Caid; Ifri N'Touaya; Ifri Boulamane. Són les típiques cavitats que espeleològicament són molt conegudes, però que no deixen de sorprendre per la seva importantíssima fauna que encara ens ha de donar moltes novetats.

De sempre s'ha intentat, a més de repetir algunes zones ja visitades abans, fer prospecció per llocs que encara ens són desconeguts (que n'hi ha molts!). Enguany s'intentarà tocat el massís de l'Irhil M´Goun, serralada de quatre mil metres que, segons el mapa geològic del Marroc, presenta uns grans gruixos calcaris. Els desitgem un gran èxit.

Nº 039. Nova troballa bioespeleològica

Un nou Paraphaenops -coleòpter trèquid cavernícola- a la província de Terol

El nostre amic Floren Fadrique, ja fa 40 anys que va iniciar recerques bioespeleològiques per la zona de Terol. Aquests terrenys semblaven azoics per la fauna cavernícola, ja que es pot dir que, tret d'un parell de nous coleòpters d'hàbit més endogeu que cavernícola, mai s'havia localitzat res de gran interès.

Les primeres recerques per Terol, les va portar a terme el nostre recordat Josep Subils i els seus col.laboradors, quan a principis dels anys 1960 va organitzar la Operación Turolensis, per les localitats d'Ejulve; Ladruñan; Huesa; Camarena; Argente; Anadón; Tormón, etc. Els resultats faunístics dins de cavitats, van ser quasi nuls.

Recentment, i en el decurs d'una exploració, va trobar un coleòpter que pel seu aspecte prometia ser tota una novetat. Color de mel clara; llargues antenes; cap i tòrax llargs i estrets; abdomen de gran volum, etc. A la vista del fet, va deixar trampes per atreure més fauna. Uns dies més tard va tornar al lloc, i tot i que les trampes semble que no havien complert la seva missió, va poder recollir-ne dos més. Tot un èxit!

Es dóna la circumstància que als inicis dels anys 70, el Floren ja havia intentat localitzar la mateixa cavitat, acompanyat d'altres membres de la S.I.E., si bé amb motiu d'una gran tempesta, no els va ser possible assolir-la. Examinats els exemplars amb els companys de l'Associació Ignacio Ribera i Arnaud Faille, la novetat està assegurada, i sembla ser que pertanyen a Paraphaenops, un gènere que només té una espècie: Paraphaenops breuilianus que colonitza els Ports, a Tarragona ...a més de cent quilòmetres de distància!

L'estudi determinarà si realment és d'aquest gènere, i a més, l'anàlisi del ADN també permetrà conèixer el "distanciament" evolutiu amb P. breuilianus. Enhorabona per la gran constància de les recerques d’en Floren, en moltes ocasions en solitari com ha estat el cas en aquestes dues exploracions. Ara sí que ja podem dir: Bioespeleològicament, Teruel existe!

Nº 038. Fauna subterrània de les illes Açores

El nostre amic i col.laborador, el Dr. Pere Oromí de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, ens ha fet arribar un fulletó divulgatiu de les cavitats volcàniques de les illes Açores, una edició del 2008 i editat pels Amigos dos Açores/Os Montanheiros/GESPEA. ISBN: 978-989-95432-2-5. Origens del GESPEA: El govern de les Açores, sota la resolució 149/98 -1998- va crear un grup de treball multi disciplinari per l'estudi de de les cavitats volcàniques de les illes. Aquest grup de treball ha portat a terme una important labor amb la creació d'un arxiu informàtic amb una base de dades de l'Inventari del Patrimoni Espeleològic de les Açores -IPEA-.

El constant treball del grup IPEA ha estat reconegut pel govern local de les illes, de manera que pel decret 191/2002, ha passat a denominar-se GESPEA -Grupo para o Estudio do Patrimonio Espeleológico dos Açores- i els han reconegut i concedit la capacitat de poder assessorar al mateix Govern Regional, així com a d'altres estaments públics a l'hora de prendre decisions relatives a les cavitats volcàniques.

L'arxipèlag es composa de nou illes que s'estenen al llarg de sis-cents km en l'Oceà Atlàntic Nord, a uns mil sis-cents km del continent europeu. El seu origen es deu a l'elevació del fons oceànic resultant de les aportacions de materials d'erupcions volcàniques fins que han sobresortit del nivell del mar. La zona està justament sobre la unió de tres plaques tectòniques: Eurasiàtica; Nord Americana i Africana. L'antiguitat dels materials es pot datar entre els 0,25 i 8,12 milions d’anys. El tub volcànic de major recorregut és la Gruta das Torres, a l'illa de Pico, amb 5.150 m, mentre que la cavitat de més fondària és l'Algar do Morro Pelado, a l'illa de Säo Jorge, amb -140 m.

Una interessant publicació de 48 pàgines que, a més de tocar temes com la geologia de les illes; la gènesi de les cavitats volcàniques; la ocupació humana de les cavitats, etc, dedica un capítol a la flora – molt per sobre- i, sobretot, la fauna subterrània. La fauna, per l'indret aïllat geològica i geogràficament dels seus veïns més propers con Madeira o Canàries, ha evolucionat de manera del tot particular i ha creat molts endemismes, la majoria descoberts recentment. En total hi ha una vintena d'espècies endèmiques troglòbies, de les que la majoria han estat trobades a l'illa de Pico.

Entre aquesta fauna tan específica, d'estaca'n els aràcnids -araneids-; els insectes -coleòpters; hemípters i col·lèmbols- i els quilòpodes. Coneixent el desenvolupament de la biologia subterrània, ens aventurem a dir que en els propers anys encara hi hauran moltes més descobertes, ja que del total de 270 cavitats naturals conegudes, només es coneix fauna a poques d'elles i per tant resta una llarga i prometedora labor.

Tota la part gràfica s'ha escanejat de la publicació.

Nº 037. II Jornadas de Ecología Subterránea

Ens ha arribat la primera informació de les II Jornadas de Ecología Subterránea. Aquest esdeveniment tindrà lloc els dies 17 i 18 d'octubre a Patones de Abajo, Madrid. La organització corre a carreg de la Comisión de conservación de cavidades de la Federación Madrileña de Espeleologia. De moment ja tenim el pòster que reproduïm a continuació.

Dins del programa destaquen, per nosaltres, la sessió del Grupo Espeleológico Villacarrillo amb una exposició de les seves importants recerques bioespeleològiques, i també una sessió sobre la problemàtica de conservació dels refugis dels ratpenats. Del pòster, hi hem ampliat el programa per fer-ho més llegible.

Per obtenir més detalls podeu contactar amb Antonio Ortigosa López, que és el Coordinador de Conservació de Cavitats de la FME. El mail és conservacion@fmespeleologia.org

Per acabar, i amb tot respecte, permeteu-me una mena d'acudit:

També una de les activitats que més ens crida l'atenció és:

Domingo dia 18 a las 14 h Tapeo espeleológico en el Bar Manolo. Si ens atenim al caire bioespeleològic, i el que ens ha dit Radio Macuto, les especialitats seran:

-Brochetas de muslo de murciélado -Champiñones cultivados en cueva -Queso afinado en cava -Coleópteros fritos con esferificación de guano

Bon profit!