Nº 142. Biospeleòlegs a l'ombra

Pocs dies fa que vaig veure un programa de TV en que es deia que hi havien porters de futbol, els segons porters d'un equip, que es passaven quasi tota la seva vida esportiva a l'ombra del porter titular.

Ricard Alsina, l'amic d'estudis que em va iniciar en l'espeleologia. Foto d'inicis dels anys 1960

Nota prèvia: He inserit les fotos d'alguns dels companys més representatius entre els meus inicis, el 23 de maig de l'any 1963 de la ma d'en Ricard Alsina, fins l'any 1970.

Isidre G. Urgellés. Va ser el que em va iniciar en la biospeleologia. Foto: cv. del Tendo, Montsià, 1965              

El cas de la biospeleologia no és gens diferent. Necessitem que ens instal·lin la cavitat; ens eixamplin els passos; ens assabentin de quines són les galeries més humides, etc. Però també hi ha sempre la persona, a vegades anònima, que resulta que durant una exploració ha vist un bitxo corrent per la paret i li ha fet una fotografia o en el millor dels casos ha intentat la cacera sense tenir cap estri adient i ha acabat traient-lo a l'exterior embolicat en un paper o dins d'una caixa de llumins.

També hi ha el personal que acompanya a l'especialista encarregat de la bio, que també captura fauna, però que tot acaba "centralitzat"  pel "cap"biospeleòleg que és el que va al museu i fa i desfà al seu gust (això és estil literari, no us ho preneu al peu de la lletra). Tot això no es refereix a ningú en particular, ni fins i tot a ningú en general, però també es veritat que sempre hi ha hagut aquests actors secundaris que no apareixen als crèdits.

Mª Lluïsa Alberich, la meva esposa que tant ha col·laborat en exploracions i recollida de fauna.                                             Foto: Cv de Aso, Osca 1974

Emili Devenat del GIE (dreta), un dels primers companys d'exploracions. Ja no el tenim entre nosaltres.                                        L'altre sóc jo   Foto: avenc Emili Sabaté, 1964 

Francesc Sas (dreta), l'amic organitzador de grans expedicions.  Esquerra, Toni Torné.                                                               Foto: Immersió en la cova del Bolugo, Asturies 1989

En el meu cas sempre he tingut la gran sort de treballar en equip amb companys i amics que sempre m'han facilitat la tasca de recerca i captura de fauna. En ocasions no els ha importat anar a fer una petita cavitat amb poc o cap interès per tècniques verticals, o pel poc recorregut de cova, per cercar un espècimen que fa falta a la col·lecció del museu o per ajudar a un entomòleg que està treballant en un determinat grup i que necessita aquella espècie per poder acabar un estudi genètic o una nova descripció. I és que sense ells, no si hauria pogut anar i assolir el material necessari.

Joan Pallarés (esquerra) i Eduard Pagés, que ja no està entre nosaltres (dreta).    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Mateo Gorraiz, un amic incondicional    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Sempre he tingut bons col·laboradors sense els que a ben segur mai hauria pogut fer l'activitat i la recerca que he portat a terme.

En que jo hi hagi col·laborat, poques troballes importants s'haurien produït de no ser per l'amistat, col·laboració i treball en equip amb els meus companys, alguns d'ells ja ens han deixat, I és que els anys van passant...

Jaume Bley, un actiu biospeleòleg que també ens va deixar prematurament.  Foto: Solencio de Bastaras, 1970

A ben segur que no hi són tots, però sempre s'ha de triar per no fer-se pesat. Més endavant també he tingut, de fet tinc, grans amics i col·laboradors, però això ja és una altre història.

Nº 141. Un nou Aphaenops en una cova de Villanúa, Pirineu d'Osca

-Villanúa, a la riva del riu Aragón, gaudeix d’un sistema subterrani molt important …i encara per treballar-hi molt! Entre la població (950 m. snm.) i la zona de Collarada (2886) hi ha un desnivell de 1900 m que algun dia ens podria donar sorpreses, ja que a les planes superiors hi ha importants cavitats verticals i al nivel inferior, a les tres cavitats principals de Villanúa, hi ha cursos actius d’aigua. 

-Aphaenops: Gènere de coleòpters cavernícoles (Coleoptera: 

Carabidae: Trechini). Dins del gènere comú, hi ha varis subgèneres:

Cerbaphaenops, Geaphaenops, etc.

A la part baixa, Villanúa.  A dalt, el pic de Collarada

Aquest és un dels molts exemples de cavitats que des de fa molts anys han estat visitades amb una certa regularitat per biospeleòlegs sense cap resultat de novetats i que en una posterior visita s´ha trobat una nova espècie cavernícola. Aixó vol dir que sempre podem esperar sorpreses de qualsevol cavitat per coneguda que sigui.   

Aphaenops loubensi de la sala de la Verna (Piérre Sant Martin)

Historia de les activitats biospeleològicas a la zona:

-1905 i 1914: Jeannel i Racovitza van visitar la Cueva de las Guixas

-A partir de l’any 1959 i durant uns deu anys seguits van treballar per Borau i Villanúa diversos grups espeleològics francesos de Nancy: la Fédération Regionale Spéléologique i el Cercle Lorrain de Recherches Spéléologiques, amb els que varem coincidir a Villanúa l’any 1965. Un dels membres, Dumont, va recollir un exemplar de Geotrechus a la cova de las Guixas, també anomenada cueva Vieja,  que el Dr. F. Español sempre deia que era una nova espècie, però sembla que esperava tovar-ne algun exemplar més, ja que era una femella, però l'any 1977 la va descriure amb l'únic exemplar que es coneixia: Geotrechus dumondi

-L'any 1965 l'Oleguer Escolà i jo (en Lluís) estàvem a Jaca. Ell fent una estada al Centro Pirenaico de Biologia Experimental que dirigia el Dr. Enric Balcells i jo fent la "mili" a Jaca i Candanchú. Havíem visitat en més d'una ocasió les varies coves dels voltants de Villanúa, sense cap resultat destacat

-Els anys 1983 i el 1984 vaig repetir la visita amb altres companys que també cercaven fauna. I res de res

-Per fi, l'any 2009, en una visita de Charles Bourdeau, Arnaud Faille i Javier Fresneda, van capturar aquest nou trèquid: un Aphaenops a la cueva Nueva, també dita cueva de Esjamundo, a tocar mateix de Villanúa

Els "tres tenors" (amistosament m'he pres la llibertat de batejar-los amb aquesta semblança lírica, ja que són tres i tenim la sort que dos d'ells, l'Arnaud i en Javier, són membres de la nostra Associació) treballen activa i conjuntament amb la fauna del Medi Subterràni Superficial -MSS- i amb la fauna cavernícola i són protagonistes de grans descobriments. Ara ens han delectat amb un nova troballa de fauna subterrània. Aquesta vegada sobre un nou coleòpter cavernícola del gènere Aphaenops. Aquest gènere és un dels més representatius dins dels coleòpters pirinencs de la nostra biospeleologia, en part per la seva gran adaptació al medi que l'ha dotat d'una forma molt estilitzada pel seu cos deprimit; allargat i per les seves llargues extremitats de potes i antenes. De fet, sempre se'l fa servir de referència al descriure o parlar de coleòpters que posseeixen aquestes característiques dient que ...té una forma aphaenopsiana...

Una de les espècies més emblemàtiques és l'A. loubensi (descrit per R. Jeannel l'any 1953) dedicat al precursor Marcel Loubens, mort l'any 1952 durant l'exploració de la, llavors, cavitat més fonda del món: la Piedra de San Martin.

Remarcat en groc, àrea de distribució del gènere Aphaenops (Aphaenops) al pirineu

Dins la descripció expliquen que tots els exemplars capturats ho han estat sobre el terra sorrenc sec de les galeries, fet excepcional ja que fins ara totes les espècies del gènere Aphaenops sempre s'han trobat el llocs de molt alta humitat i amb la presencia d'aigua, amb degoteigs o colades amb pel·lícula d'aigua i fins i tot sobre gel,  ja que són altament higròfils.

Topografia de la cueva de Esjamundo (cueva Nueva)

La descripció es va publicar l'any 2010 a la prestigiosa revista Zootaxa, referència: Zootaxa 2566: 49-56 (2010). S'insereix literalment el títol i el resum.

A new species of blind Trechinae from the Pyrenees of Huesca, and its position within Aphaenops (sensu stricto) (Coleoptera: Carabidae: Trechini)

ARNAUD FAILLE 1,2; CHARLES BOURDEAU 3 & JAVIER FRESNEDA 4,5

1-Muséum National d'Histoire Naturelle, C.P.50, UMR 7205 du CNRS / USM 601 "Origine, Structure et Evolution de la Biodiversité", Département Systématique et Evolution, Bât. Entomologie, 45 rue Buffon, F-75005 Paris, France.

E-mail: faille@mnhn.fr

2-Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

3-Charles Bourdeau, 5 chemin Haut-Fournier, F-31320 Rebigue, France. E-mail: charles.bourdeau@gmail.com

4-Javier Fresneda, Ca de Massa, 25526 Llesp - El Pont de Suert, Lleida, Spain. E-mail: ffresned@gmail.com

5-Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, Spain

Abstract

A new trechine species Aphaenops parvulus sp. n. (Carabidae, Trechini) is described from Esjamundo cave in the Pyrenees of Huesca, Spain. The new species belongs to the subgenus Aphaenops (sensu stricto), but differs from its closest congeners by the small size—it is the smallest species of the group—and characters of the aedeagus. Moleculardata based on fragments of a mitochondrial (COI) and a nuclear (LSU) genes recognised Aphaenops parvulus sp. n. as a sister taxon to A. eskualduna Coiffait.

Aphaenops eskualduna is reported from Spain with precision for the first time.

La nova espècie Aphaenops parvulus (parvulus es refereix a que és l'Aphaenops de mida més petita de tots).              Foto de la descripció

Una de les galeries de la cueva de Esjamundo.    Foto Ll. Auroux

Esperem més novetats d'ells!

Nº 140. Un antic-nou Aphaenops de l'avenc ERE

En què quedem: antic o nou? Deixeu-me que us ho expliqui

Valentí Zapater.  Foto: Web GRIFONE

El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó, Osca. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col.lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El Dr. Arnaud Faille, del que en parlem sovint per la seva gran labor d'exploració espeleològica i d'estudi entomològic, principalment de fauna cavernícola, en una estada a Barcelona va examinar el material del grup dels Aphaenops (coleòpters cavernícoles altament evolucionats dins la fauna subterrània) de la col.lecció del museu i va poder comprovar que un dels exemplars (precisament el que hem esmentat abans), presentava detalls diferenciadors que mereixien aprofundir en el seu estudi. El resultat ha estat un èxit. Es tracta d'una nova espècie. Estava mal determinat!

El treball corrector ha estat publicat l'any 2011 a la prestigiosa revista Bulletin de la Société entomologique de France, sent-ne els autors el ja dit Arnaud Faille i en Charles Bordeau. Tots dos són francesos i des de fa molts anys en moltes ocasions treballen en conjunt fent campanyes espeleològiques pel sud de França i pel nord de Catalunya i d'Osca. La nova espècie ha estat dedicada a Xavier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterranis: cavernícoles i del Medi Subterrani Superficial, que també col·labora molt sovint amb els dos autors en estudis i sortides de camp.

Arnaud Faille - Charles Bourdeau a la porta del túnel de la Verna

Les determinacions errònies no són un cas extraordinari. Bé sigui per les presses, o per la manca de coneixement del material estudiat, porta a una mala determinació. Aquell material, amb la seva etiqueta amb el nom equivocat, pot  permaneixer dins les caixes del museu anys i anys (en aquest cas vint i dos anys!) fins que algun especialista fa una revisió del gènere, o el compara amb material més recent i així es pot adonar de l'errada.

Aquest coleòpter, un de sol, és una femella i està en un relatiu mal estat, com es pot apreciar a la foto. Diuen textualment els autors dins del treball:

L'état de l'unique connu laisse à penser qu'il a été collecté mort, mais les caracteres discriminants sont observables sans ambiguïté. Si l'étude des Trechinae passe bien souvent par l'étude de l'édéage du mâle, cette nouvelle espèce est suffisamment distincte morphologiquement pour permettre de la décrire.

Traducció del francès:

L'estat de l'únic exemplar conegut fa pensar que va ser recollit mort, però els caràcters discriminants es poden observar sense ambigüitats. Si l'estudi dels Trechinae (la família a que pertanyen els Aphaenops) passa ben sovint per l'estudi de l'edeagus (membre genital masculí), aquesta nova espècie és morfològicament prou diferent com per poder-la descriure.

La nova espècie: Aphaenops fresnedai

F. Fadrique;   J. Comas  i   X. Fresneda 

El treball ha estat publicat l'any 2011 a la prestigiosa revista Bulletin de la Société entomologique de France, sent-ne els autors el ja dit Arnaud Faille i en Charles Bordeau. Tots dos són francesos i des de fa molts anys en moltes ocasions treballen en conjunt fent campanyes espeleològiques pel sud de França i pel nord de Catalunya i d'Osca. La nova espècie ha estat dedicada a Xavier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterranis: cavernícoles i del Medi Subterrani Superficial, que també col·labora molt sovint amb els dos autors en estudis i sortides de camp.

Transcripció textual del principi de la descripció:

Bulletin de la Société entomologique de France, 116 (3), 2011 : 261-267.

Une nouvelle espèce de Trechinae troglobie du versant sud

des Pyrénées (Coleoptera, Carabidae, Trechinae)

par Arnaud FAILLE* & Charles BOURDEAU**

* Staatliche Naturwissenschaftliche Sammlungen Bayerns, Zoologische Staatssammlung, Muenchhausenstr. 21,

D - 81247 Munich, Allemagne

** 5 chemin Haut-Fournier, F - 31320 Rebigue charles.bourdeau@gmail.com

Résumé. - Aphaenops (Aphaenops) fresnedai n. sp., nouvelle espèce de Carabidae souterrain d'une grotte de haute altitude des Pyrénées de Huesca (Espagne), est décrite. Le seul exemplaire connu présente un certain nombre de caractères morphologiques particuliers, chétotaxie élytrale et conformation du labre notamment. Cette espèce est morphologiquement proche de A. ochsi cabidochei (Coiffait, 1959) et A. valleti Casale &; Genest, 1986, deux espèces présentes dans la même région.

L'avenc ERE.      Foto Joan Montoya

Aphaenops pluto.      Foto de la web: abela.ariegenature.fr d’Alain Bertrand

A tall de curiositat, donat que no és habitual que en treballs entomològics es prenguin aquestes "llibertats", s'insereix una figura del llibre Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les Illes Balears, del nostre company Xavier Bellés. Compara un coleòpter, que molt bé podria ser d'un Aphaenops com del que parlem, am el disseny estructural d'una nau de l'espai. Per que quedi clar, jo estic molt d'acord en aquests tocs d'humor.

L'alt grau d'adaptació al medi subterrani i la gran evolució dels Aphaenops els ha portat a unes formes força curioses. La seva Font d'alimentació són petits insectes, també cavernícoles, als que atrapen de viu en viu. Posseeixen molts òrgans sensitius d'olfacte i de moviment-vibracions, cosa que, reforçat amb les enormes mandíbules i la gran llargada de potes i antenes, els fan una "màquina de matar". Potser si la seva mida, en lloc d'un parell centímetres fos de mig metre, no podríem fer activitats a les cavitats colonitzades per ells. Veieu si no a la darrera foto els detalls de les peces bucals.

No serà aquesta la darrera noticia que comentarem dels descobriments de l'Arnaud & Charles...

Nº 139. Descobriment als EEUU d'una nova família d'araneids

Recentment s'ha descrit una nova espècie d'aranya cavernícola en una cova dels EEUU. Però a més de nova espècie, resulta que també és un nou gènere. Però encara no n'hi ha prou. Resulta que per les seves particularitats ha estat necessària la creació d'una nova família, ja que presenta tantes diferenciacions respecte a les aranyes conegudes, que no es podia incloure-la en les altres.

Un exemplar mascle

Peçes bucals d'un exemplar mascle, visió ventral

Tot i que a l'any es descriuen unes trenta noves famílies en tot el mon, el fet de crear-ne una de  nova  és un fet que es pot considerar d'extraordinari. En el nostre país, un fet que s'hi acosta, va ser el de la troballa del coleòpter cavernícola Dalyat mirabilis, de cavitats d'Almeria. El Dr. Joaquim Mateu l'any 2002 va tenir de crear una nova subfamília, Dalyatinae, a més d'un nou gènere i nova espècie per poder classificar-lo

Vista frontal d'un exemplar femella

La nova família ha estat anomenada Trogloraptoridae; el nou gènere Trogloraptor i l'espècie marchingtoni, dedicada a Neil Marchington, un biospeleòleg que va acompanyar i col·laborar amb els especialistes a la cavitat. La localitat típica és a Oregón, en cavitats de la regió de Klamat-Siskiyou, entremig dels estats de California i Oregón, i va ser descoberta l'any 2010

El número de la revista ZooKeys de la publicació

Un exemplar femella

 L'estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista ZooKeys, nº 215, aquest any 2012. 

Tot seguit el títol; autors i resum, segons s'ha editat.

An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family)

Charles E. Griswold 1,2,3, Tracy Audisio 1,2,4, Joel M. Ledford 1,3

1 Arachnology Lab, California Academy of Sciences

2 Department of Biological Sciences, San Francisco StateUniversity

3 Environmental Science, Policy and Management, University of California, Berkeley

4 Summer Systematics Institute, California Academy of Sciences

Corresponding author: Charles E. Griswold (cgriswold@calacademy.org)

Academic editor: Jeremy Miller | Received 18 June 2012 | Accepted 19 July 2012 | Published 17 August 2012

Citation: Griswold CE, Audisio T, Ledford JM (2012) An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family). ZooKeys 215: 77–102. doi: 10.3897/zookeys.215.3547

Abstract

The new spider genus and species Trogloraptor marchingtoni Griswold, Audisio & Ledford is described as the type of the new family Trogloraptoridae. The oblique membranous division of the basal segment of the anterior lateral spinnerets of Trogloraptor suggests that this haplogyne family is the sister group of the other Dysderoidea (Dysderidae, Oonopidae, Orsolobidae and Segestriidae). Trogloraptor is known only from caves and old growth forest understory in the Klamath-Siskiyou region of Oregon and California.

Vista central d'un exemplar mascle. Veiem a la part superior el detall de les ongles prensores

Les fotografies són de la pròpia descripció a la revista ZooKeys.

Quina serà la propera descoberta?

Nº 138. Noves descobertes biospeleològiques al Marroc

Durant l'expedició espeleològica mixta franco-marroquina Win Timdouine 2008, els mesos de juliol-agost de l'any 2008, es van descobrir tres noves espècies de coleòpters, dos d'elles cavernícoles. Ara s'acaba de publicar el treball sobre la descripció de la tercera nova espècie.

Zones d'activitats. 

Els objectius de l'expedició eren explorar; topografiar i inventariar la fauna cavernícola de les cavitats de la zona del Plateau de Tasroukht, a l'extrem oest de la serralada de l'Atlas, a uns seixanta Km al NE d'Agadir, en particular del riu subterrani més llarg d'Àfrica: la cova Win Timdouine. També de les nombroses cavitats dels voltants, que s'obren en les tres conques hidrogeogràfiques dels voltants del lloc esmentat: Ait Mansour; Aksri Anklout -marcat nº 2 i 6, i Tasroukht -marcat nº 1 i 14-(la de la Win Timdouine).

Marcats nº 3 al 8, repartiment del gènere Apteranillus al Marroc

Ha estat precisament en una d'aquestes cavitats "secundàries" que s'ha descobert una nova espècie de coleòpter cavernícola  de la família Aleocharinae: Apteranillus bichaini, dedicat a Jean-Michel Bichain, l'organitzador de l'expedició i especialista en malacologia subterrània.

El gènere Apteranillus colonitza cavitats del Marroc i Algèria, havent-hi especies endogees (el primer pas per la colonització del sota-terra) i també de cavernícoles troglobis (un segon pas en que van ocupant les fissures i les cavitats que van trobant). Un gènere proper, Apteranopsis, colonitza les illes Canàries, cas semblant al d'altres gèneres també d'estafilínids cavernícoles com el Domene, que habiten en la nostra península i també al Marroc; Canàries, etc.

La nova espècie Apteranillus bichaini

Una de les espècies d'Apteranillus, A. ruei, va ser descoberta a la cova Kef Aziza, al sud-oest del Marroc, per en Daniel Pèrez Rué en l'expedició Atlas -68 (1968) de l'ERE al Marroc, i descrita pel nostre estimat Francesc Español l'any 1969.

Títol del la descripció de l'Apteranillus bichaini, a la revista Annales de la Société Entomologique de France (n.s.), 2012, 48 (1--2): 81-96:

Contribution a la phylogenie et la systematique des Aleocharinae

hypoges d'Afrique du Nord (Coleoptera : Staphylinidae)

Par Michel Perreau (1) & Arnaud Faille (2)

(1) Universite Paris 7, IUT Paris Jussieu, case 7139, 5, rue Thomas Mann, F-75205 Paris cedex 13 France

(2) Zoologische Staatssammlung, Muenchhausenstr. 21, D-81247 Munich, Allemagne

Resum del treball de la descripció: (Traduit del francès):

Amb motiu del descobriment d'una nova especie marroquina d'Apteranillus Fairmaire 1854: Apteranillus bichaini n. sp. provinent de l'extrem occidental de les serralades de l'Atlas, de la descoberta d'una nova localitat d'Apteranillus minosianus Quéinnec y Lecoq 2005 y de la captura del mascle de Typhlozyras camusi Jeannel 1960, fins ara desconegudes, totes les espècies dels gèneres Apteranillus, Typhlozyras i Apteraphaenops Jeannel 1907 són redescrites i il.lustrades. Es presenten unes claus  de determinació y un mapa de distribució dels gèneres i especies endogees i troglòbies d'Aleocharinae de l'Àfrica del Nord (Apteranillus, Anopsapterus, Drusilla (Apteranopsis) pteraphaenops Typhlozyras). S'estableix la sinonímia Apteranillus championi Bernhauer 1936, = Apteranillus dohrnii Fairmaire 1854 n. syn. L'examen detallat dels caràcters morfològics dels gèneres Typhlozyras i Apteraphaenops suggereix la pertinència d'aquestos dos gèneres als Athetini i no als Lomechusini com ha estat acceptat fina ara, Apteraphaenops estant estretament emparentat amb Paraleptusa Peyerimhoff 1901 i Typhlozyras amb Geostiba Thomson 1858.

Cavitat del Apteranillus bichaini 

Les altres dues novetats, també són coleòpters: Un coleòpter aquàtic que habita en les aigües subterrànies d'una cova: Graptodytes eremitus i un coleòpter de l'ambient exterior, Siagona taggadertensis, però que ha estat capturat també en una cova. Sembla ser que  hi ha alguna nova espècie més, però encara no s'ha acabat l'estudi.  

Graptodytes eremitus

Títol del la descripció de Graptodytes eremitus, a la revista Zootaxa 2641: 1-14 (2010)

A new microphthalmic stygobitic Graptodytes Seidlitz from Morocco,

with a molecular phylogeny of the genus (Coleoptera, Dytiscidae)

IGNACIO RIBERA1,2 & ARNAUD FAILLE1,3

(1)-Institute of Evolutionary Biology (CSIC-UPF), Passeig Marítim de la Barceloneta 37-49, E-08003 Barcelona, Spain.

E-mail: ignacio.ribera@ibe.upf-csic.es

(2)-Museo Nacional de Ciencias Naturales, José Gutiérrez Abascal 2, E-28006 Madrid, Spain.

(3)-Département Systématique et Evolution, Muséum National d'Histoire Naturelle, Bât. Entomologie, 45 rue Buffon, F-75005 Paris, France. E-mail: faille.arnaud@wanadoo.fr

Siagona taggadertensis

Títol del la descripció de Siagona taggadertensis, a la revista Annales de la Société Entomologique de France (n.s.), 2011, 47 (1--2): 162-167

Remarkable discovery in a cave of south west Morocco: Siagona

taggadertensis n.sp. (Carabidae: Siagoninae)

Bernard Junger (1) & Arnaud Faille (2,3)

(1) 237 rue de Brunove, F-88000 Dogneville, France

(2) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Passeig Marítim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

(3) C.P.50, UMR 5202 du CNRS / USM 601 "Origine, Structure et Evolution de la Biodiversite", Museum National d'Histoire Naturelle,

Departement Systematique et Evolution, Bat. Entomologie, 45 rue Buffon, 75005 Paris, France

Present address: Zoologische Staatssammlung Munchen, Muenchhausenstrase 21, 81247 Munich, Germany

Enhorabona per les importants troballes!

Nº 137. Final de l’expedició ATLAS 2012

Darrera comunicació d'en Floren fadrique, rebuda per mail el 31 de juliol de 2012.

Ens escriu en Floren:

Continuem amb la recerca biospeleològica a diferents cavitats de diverses regions del Marroc, tot pujant cap al Nord ja de tornada. Fa uns dies, al sortit del massis del Toubkal, vam anar a Taglefth, prop de Beni Mellal. Vam trobar, a prop de la pista que condueix a Anergui, l'avenc anomenat Ifri Ousgre, de poc més de vint metres de fondària, on vam agafar dos exemplars de Irinea, un subgènere de Trechus candidat a ser un gènere nou per les seves grans diferències morfològiques. Aquesta troballa és important ja que no més hi ha uns cinc exemplars al Museu (ho dic de memòria...) i tan sols es troba en aquesta cavitat en tot el Marroc. A més, i mercès al nostre guia Kasmi, traductor de la expe, els berbers que vam trobar ens van dir que no hi havia cap cavitat més en aquella zona.

També es va localitzar un petit engolidor anomenat Iri Adar Nyighil, en el que fa temps (expe de l'any 2005) varem trobar un coleòpter Anemadine molt possiblement nou, però malauradament inservible pel seu estudi degut a estar parcialment xafat. Vam trobar la cavitat, però... colmatada de fang i derrubis, degut a les obres que havien fet a la pista! Ara, havem instal•lat el "campament base" a la daya Chiker. S'han visitat diverses cavitats de la contrada, per tal de agafar algun coleòpter més de A. groubei, encara que sense cap resultat. No obstant, i en general, el volum de material biològic recol.lectat és important. Destaquem els nombrosos exemplars de col•lèmbols; tres quernets (pseudoescorpins; isòpodes; petits coleòpters; aranyes; opilions, etc. Es té que dir que també es procura recol.lectar diferent fauna exterior.

Demà dia 1 d'agost està previst anar a la Riviere de Chara, cavitat de més de tres kilòmetres i inundable en època de pluges, i al Trou de la Piste, avenc de trenta metres. Ambdós estan colonitzats pel coleòpter Trechus gigoni, i per l'estafilinid Lobrathium comasi de recent descripció per part del company Carles Hernando. Esperem agafar exemplars de tots dos: ben bé es pot qualificar de fauna exòtica tot el que estem recol.lectant, ja que la seva escassetat; la distància i la complexitat de trobar-la, la converteixen, de fet, en exemplars únics i exòtics. Amb aquesta cavitat Riviera de Chara pretenem finalitzar la ATLAS 2012: creiem que s'han assolit tant sols una part dels objectius previstos. Per altra banda, ens podem felicitar per la voluminosa recol.leccio efectuada, en la que, mol probablement, surtin interessants i nombroses novetats. També la troballa de exemplars de elements com Irinea i Ifridites la considerem d'un gran interès.

Enguany, el nombre de cavitats en les que havem efectuat recol.leccions ha sigut poc elevada, encara que algunes presenten una elevada dificultat tècnica. A més, la recerca al massís del Toubkal, pujant a les vessants del cim del Jbel Anhremer, a més de tres mil tres-cents metres en dos ocasions, ha sigut especialment dura. La climatologia ens ha acompanyat en quant a la seguretat d'un baix risc d'inundació de les cavitats, encara que la temperatura deixa la seva empremta en tots nosaltres: avui a Taza estem a quaranta quatre graus! Ja estem programant l'expe de l'any vinent. Havem aconseguit nous contactes, visitant interessants zones càrstiques desconegudes i calculant uns teòrics límits biogeogràfics de fauna subterrània. L'any que ve continuarem informant de l'expe ATLAS 2013.

Salutacions a totes i i a tots!

Nº 136. Més notícies de l'expedició al Marroc

Seguim rebent els mails d'en Floren. En tenim dos de nous: Un del dilluns 23 i un altre del dijous26.

Zones calcàries (en negre) del Marroc

 NOU MAIL DIA 23 del 07

 Continuem amb la recerca biospeleologica, i avui no ha sigut un dia bo del tot: havem estat a la Ifri Caid, i desprès d' uns arriscats flanquejos per evitar els primers llacs que són d'aigua putrefacta per efectes de les grans acumulacions de guano, havem arribat a la part "neta" de la cavitat, on continuen havent-hi hi han moltes restes de ratpenats, murcielaguina (ja sense descompondré) i grans quantitats de fang. En una sala amb terra de fang, havem agafat un coleòpter que en un començament vam pensar que era una Subilsia, però desprès d'examinar-la amb una lupa, semble ser un Ifridytes mateui. S,han col·locat trampes permanents, per recollir-les en un futur.

Demà farem la Ifri Taouya, aviam si hi ha més sort, encara que penso que, per nosaltres, és una cavitat una mica "nefasta", però com surti una Subilsia canviaré d'opinió, Si això no dona resultat, intentarem fer la Ifri Bouglemane (avenc Subils -- Godoy), cavitat d'uns trenta metres de fondària i dos-cents de recorregut, encara que com és un pou d'aigua de boca, tindrem que demanar permís, si bé dubto que ens el donin.


A veure que trobarem demà.....

Ifri Caid

MAIL dia 26 del 07

No. No vam tindre sort. Després d'una recerca intensa i exhaustiva en la Ifri Caid i Ifri N'Taouya no es va trobar cap Subilsia. En la primera tan sols es va poder visitar un parell de centenars de metres de cavitat, ja que la primera part està excessivament contaminada per la murcielaguina, i la resta inundada i sifonant. A la segona, amb una part important plena d'aigua, vam aprofitar les platges de pedretes i sorra i les ribes de fang. Malgrat l'escorcollament intensiu que vam fer, mirant un la riba dreta, l'altre la riba esquerra i el tercer el terra, tot i aixo de rastrejar ben bé centímetre a centímetre, i tant d'entrada com de sortida, no va aparèixer cap Subilsia. Sí que es va agafar un coleòpter estafilinid mol maco, possiblement un Apteranillus. A més es va fer la acostumada recol.leccio d'aranyes, col.lembols, isòpodes, etc. Per quedar tranquils, aquest escorcoll es va repetir a la Ifri Caid per segona vegada, malgrat que es necessitava un estomac prou resistent per suportar la ferum de l'aigua pútrida que hi ha als primers centenars de metres. També vam fer la Ifri Taguelmoust, però la quantitat e intensitat de l'aigua que porta no va permetre trobar res. Tant sols en el laminador d'entrada es van arreplegar uns col.lembols i alguna aranya.

Un de tants poblets...

 El dia d'ahir, per aprofitar el temps, vam fer una prospecció entre Ait Mehammed i Zaouia Ahanessal, en un massis que supera els tres mil metres. Desprès de kilòmetres de pistes, ens van trobar un "Guia" que va dir coneixia un avenc. Ens va ensarronar de mala manera i desprès d'hores de caminar no vam trobar res de res. A més el paio volia cobrar dos cents o tres cents dirhams pel seu ,"treball". El vam engegar a pastar fang amb molta educació. Això sí, hi ha forats i el terreny promet i és biològicament molt interessant.

Rentant la roba

A hores d'ara ens trobem a Asni, camí del Tizi Tacheddirt. Intentarem contactar amb un guia de muntanya que ja coneixem de l'any passat  (Ali), i pernoctarem al seu ,"git d'etape". Demà a primera hora (això de l'horari és un rotllo, perquè a banda del desfase habitual-amb la Península (1 hora), ara es canvia una hora més perquè estem al Ramadan, i a més és tot tancat fins la nit, i al dia tot-hom està clapant), e intentarem trobar zones adients per trobar el coleòpter nivícola-endogeu Trechus idriss.

Estem pensant si ens dona temps fer algun altre forat a la tornada....

Continuarem informant.....