diumenge, 7 de novembre del 2021

Nº 360 Programa de TV Canarias, dedicat a fauna en tubs volcànics

 

 


El nostre estimat “corresponsal” a Tenerife, el Pere Oromí, catedràtic de la Universidad de la Laguna, a Tenerife, sempre ens va delectant amb noves troballes de fauna i programes de televisió en què parlen de la particular fauna cavernícola de les illes Canàries. Quan hi ha algun esdeveniment, puntualment ens envia la informació i l'enllaç.

https://youtu.be/Q2UK6GwBHI8?t=7451

En aquesta ocasió, es tracta d'una emissió de la Radio Televisió Canaria, del dia 23 d’octubre d’enguany, en què l'entrevisten (no és la primera vegada) al Pere dins del programa Fuera de Plano dedicat al volcà de Cumbre Vieja de l'illa de la Palma, amb una durada de 2 h 49 min. Des de 2 h 05 min 33 s. fins a 2h 24 min 12 s i amb el títol Animales Cavernarios a nuestros pies; quasi vint minuts, en què l'entrevistador es planteja amb una sèrie de preguntes molt adequades, si pot haver-hi vida dins dels tubs volcànics, les condicions d'habitabilitat, com és aquesta vida, de què s'alimenten i si pot haver-hi també vida als ambients volcànics dels llunyans planetes i satèl·lits.

Araneid penjat a la seva tela, cap per avall

El cranc Munidopsis polimorpha

Un blàtid. A les cavitats de Canàries hi ha diversses espècies

En paral·lel a la dissertació del locutor i del Pere, es van passant unes molt bones escenes de fauna troglòbia: hemípters, araneids, pseudoescorpins, diplòpodes, isòpodes, blàtids i el clàssic cranc del Jameo del Agua.

Un cíxid troglòbi. Es tracta d'un hemípter

Una aranya, penjada de la seva tela




Un pseudoescorpí, també anomenat quernet

Ens comenta que les dues cavitats de les illes amb més representació de fauna especialitzada, són el Tubo del Viento, amb unes 34 i la cova Felipe Reventón amb unes 36 i que són les que posseeixen més fauna troglòbia en tot el món

A través de captures de pantalla, s'han inserit alguns planos.

Amb el nostre agraïment al Pere Oromí.

diumenge, 10 d’octubre del 2021

Nº 359 Un article de Marià Faura i Sans

 

                                                        Reproducció de la làmina XXVIII, fig. 2

L'any 1911, Marià Faura i Sans (1886-1941) va publicar, en castellà, un extens article d'un total de 168 pàgines que inclouen 30 gravats de fotografies i, a més, 37 pàgines amb làmines, sota el títol La Espeleología de Cataluña, del que reproduïm només les parts de presentació general i les dedicades a la Biologia Subterrània: Flora i Fauna. L'article ve encapçalat amb una dedicatòria de l'autor a Norbert Font i Sagué (1873-1910)

L'article es publicà l'any 1911 a Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 6, del Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Com a curiositat, l'article disponible a internet, porta l'"exlibris", en català, de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, any 1912.
Un dels aspectes més interessants del treball, és que s'inclou un ampli temari sobre la flora subterrània, especialitat poc tocada llavors. Pel que dona a entendre entre línies l'autor, és que es devia interessar i inspirar en la publicació de M. Jacques Maheu de l'any 1906: Contribution a l'etude de la flore souterraine de France.








CAPITOL X:  BIOESPELEOLOGIA.  Pàgines 549 : 568



















Una de les il·lustracions





                                                              Una de les il·lustracions




Un bon record dels escrits dels nostres pioners.











dimarts, 31 d’agost del 2021

Nº 358: Uns carnets antics de l'Àngel Lagar Mascaró

 

                     L'Àngel, al seu domicili, amb part de la seva col"lecció de  coleòpters
Em va sortir per pura casualitat. Estava donant una ullada a la pàgina web de TODOCOLECCIÓN, quan m'apareix a la pantalla de l'ordinador un anunci de venda de carnets. Se'n venen molts, uns amb la foto de l'interessat i altres sense foto. Eren dos carnets i per sort, aquests eren amb les fotos.

Eren dels anys 1966 i 1968; la mida en pantalla era petita, així i tot, em va semblar reconèixer algú. Pertanyien a l'Àngel Lagar Mascaró!

Als que tenim dedicació a la biologia subterrània, l'Àngel és un dels referents històrics, conjuntament i sense confirmar l'ordre, els Ricardo Zariquiey, Francesc Español, Joaquim Mateu, Joan Vives, Ignacio Ribera, per citar alguns dels grans doctors, científics i especialistes en fauna subterrània que malauradament ja no estan entre nosaltres.

L'Àngel era (i ho dic amb tot el respecte i admiració que li segueixo tenint) una persona molt particular: callat, introvertit, desconfiat. No se t'obria fins que ell considerà que no en volies treure profit d'ell.

    Els carnets

Jo el coneixia des que vaig iniciar els contactes amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'any 1963, de la mà de l'Isidre G. Urgellés. L'Àngel sovintejava el museu, per parlar amb Español dels dubtes que tenia respecte a localitzacions de fauna, possibilitats d'haver trobat una nova espècie, consultes de les col·leccions del museu o, també, per demanar-li que li fes algun dibuix per als seus articles, ja que ell no podia dibuixar a causa dels tremolors que tenia a les mans.

Dins del grup espeleològic on pertanyia l'Àngel, el SIRE de la Unió Excursionista de Catalunya, estava envoltat d'una sèrie de col·laboradors que el facilitaven les activitats o que recollien fauna de les cavitats que visitaven i l'hi donaven a ell directament. Aquesta "xarxa" va donar uns resultats extraordinaris. Molts van ser els descobriments de noves espècies de cavernícoles. Podríem dir que feia la "competència" al Museu, on aquí anava a parar el material que recollien els altres grups. Historietes de la bioespeleologia...

Són dos carnets de la "Federación Española de Montañismo", dels anys 1966 i 1968, amn el petit segell de l'UEC de Gràcia. Llavors era obligatori estar federat a l'espanyola de muntanya per poder fer activitats "oficials" d'espeleo. A les cares posteriors hi ha estampat el segell de la "Federación Catalana de Montañismo". Recordem que la Federació Catalana d’Espeleologia no va ser reconeguda fins al 1982.

El preu que en demanaven per als dos carnets, era de 30 €, però vaig fer una contraoferta per 15€, sent acceptada (+5 € per tràmits i certificat).

A saber com van anar a parar a aquest sistema de venda!

dijous, 12 d’agost del 2021

Nº 357: Ramon Margalef. Paralelismo entre la vida de las cavernas y la de las grandes profundidades marinas

 

                     D'esquerra a dreta: Francesc Español, ?, Josep Mª Thomas, Ramon Margalef, 

                Joaquim Mateu. Refugi d'Igaratza, Serra l'Aralar, 1945.   Foto: fons Joaquim Mateu

NOTA: en data d'avui, 23-08-2021, acabo de veure que aquest article ja es va publicar el data 18-01-2016. El format no és el mateix, però el treball de Margalef, sí. 

Es dona a conèixer un article d’en Ramon Margalef, en que fa comparacions entre les característiques d’hàbitat dins de les cavitats i els fons marins de gran profunditat.

A primer cop d’ull, podría semblar que aquests dos medis no tenen res a veure. Sí, és així, però hi ha característiques que es mantenen als dos. La seva lectura es veu complicada per una terminologia biològica molt particular, el que no treu que sigui interessant i, a més, ens fa anar a internet a consultar el que no entenem.

Publicat l’any 1976 al  Bol. Soc. Hist. Nat. Balears nº 21. 1975, deixa entreveure dubtes que, amb els anys, ja han estat interpretats i, més o menys resolts.

Generació i limitació dels recursos alimentaris, poblacions amb pocs individus, comportament i estrategias, metabolisme relantitzat, baix índex de reproducció…, són característiques que es compleixen en els dos ambients.